L'èxit de RAC-1 accelera La Vanguardia en català
Aquest matí el director adjunt de La Vanguardia, Jordi Juan, ha confessat a TV3 que "més d'hora que tard" el seu diari apareixerà en català, seguint la línia del que mesos enrere havia avançat Màrius Carol en una xerrada universitària [ACN: La Vanguardia treballa per tenir una edició en català l'any vinent]. Els internautes que participaven de la campanya del Facebook de La Vanguardia en català ja poden estar contents [Campanya al Facebook per La Vanguardia en català]. I el Govern, també, especialment el departament del conseller Joan Manuel Tresserras [La Vanguardia en català]. La tecnologia a l'abast de tothom ja ho permet [Activistes digitals fan La Vanguardia i l'Sport en català]. Només calia voluntat empresarial. I sembla que la voluntat està decidida. Serà el 2010. El Grupo Godó acaba d'assaborir l'èxit de la seva emissora de ràdio, RAC-1, amb el nou EGM [pdf] que la situa líder a Catalunya. Per què Godó ha de donar l'esquena amb La Vanguardia a un mercat que li ha resultat exitós en l'àmbit de la ràdio en català? El mercat respon, quan té oferta en català. Més ràdio en català és sinònim de més audiència. Per què no ha de respondre al quiosc?
L'empenta definitiva per a La Vanguardia en doble edició, com fa El Periódico des de fa 10 anys, s'entén gràcies a l'èxit de RAC-1. També s'entén pel context de crisi econòmica i de la crisi que viu la premsa tradicional de pagament. Si ara que el quiosc va generalitzadament a la baixa no cuides els lectors, que valoren el català, estàs temptant la teva sort. En aquest sentit, La Vanguardia no té cap altra sortida. La gent ho demana, la tecnologia ho permet, i el context ho precipita. I el mèrit d'aquest context, ara que RAC-1 va per davant de Catalunya Ràdio, és del sector públic, no ho perdem de vista això. Sense l'aposta de país que es va fer fa 25 anys amb TV3 i Catalunya Ràdio (i més recentment amb l'ACN), el sector dels mitjans de comunicació en català no tindria la bona salut d'avui. Gràcies als mitjans públics audiovisuals el català s'ha normalitzat.
Si RAC-1 creix és perquè fa anys Catalunya Ràdio va anar obrint camí en una època més difícil. Quan el monopoli en català residia en mans de Catalunya Ràdio (i no em vull oblidar de Ràdio 4, la primera en català), l'audiència superava de poc el mig milió d'oients. Ara, la suma de Catalunya Ràdio i RAC-1 arriba al milió. Això vol dir que s'ha guanyat terreny, i que la ràdio en català ha avançat en conjunt. De la mà d'una primera aposta pública, ara és la privada qui se'n beneficia, però els beneficiats som tots. Hi ha més audiència en català, i el paper de la pública segueix sent més vigent que mai. La competència és bona. A la ràdio, al quiosc, a la televisió, a la xarxa i entre agències. Cadascú té un paper. I encara que vist avui pugui semblar contradictori, l'èxit de RAC-1 i de la futura edició en català de La Vanguardia és, en el fons, mèrit dels mitjans públics catalans, de la CCMA.
(Una curiositat. D'això que ha dit avui en Jordi Juan, no en parlen ni La Vanguardia ni l'Avui, aquest últim també participat per Godó.)
L'empenta definitiva per a La Vanguardia en doble edició, com fa El Periódico des de fa 10 anys, s'entén gràcies a l'èxit de RAC-1. També s'entén pel context de crisi econòmica i de la crisi que viu la premsa tradicional de pagament. Si ara que el quiosc va generalitzadament a la baixa no cuides els lectors, que valoren el català, estàs temptant la teva sort. En aquest sentit, La Vanguardia no té cap altra sortida. La gent ho demana, la tecnologia ho permet, i el context ho precipita. I el mèrit d'aquest context, ara que RAC-1 va per davant de Catalunya Ràdio, és del sector públic, no ho perdem de vista això. Sense l'aposta de país que es va fer fa 25 anys amb TV3 i Catalunya Ràdio (i més recentment amb l'ACN), el sector dels mitjans de comunicació en català no tindria la bona salut d'avui. Gràcies als mitjans públics audiovisuals el català s'ha normalitzat.
Si RAC-1 creix és perquè fa anys Catalunya Ràdio va anar obrint camí en una època més difícil. Quan el monopoli en català residia en mans de Catalunya Ràdio (i no em vull oblidar de Ràdio 4, la primera en català), l'audiència superava de poc el mig milió d'oients. Ara, la suma de Catalunya Ràdio i RAC-1 arriba al milió. Això vol dir que s'ha guanyat terreny, i que la ràdio en català ha avançat en conjunt. De la mà d'una primera aposta pública, ara és la privada qui se'n beneficia, però els beneficiats som tots. Hi ha més audiència en català, i el paper de la pública segueix sent més vigent que mai. La competència és bona. A la ràdio, al quiosc, a la televisió, a la xarxa i entre agències. Cadascú té un paper. I encara que vist avui pugui semblar contradictori, l'èxit de RAC-1 i de la futura edició en català de La Vanguardia és, en el fons, mèrit dels mitjans públics catalans, de la CCMA.
(Una curiositat. D'això que ha dit avui en Jordi Juan, no en parlen ni La Vanguardia ni l'Avui, aquest últim també participat per Godó.)