On són els vots sobiranistes per a les eleccions europees?
Aquests dies llegeixo un munt d'articles de gran excitació independentista. Benvinguda sigui. Fins fa poc temps, mentre ERC era pràcticament marginal en el mapa polític català, això de l'independentisme era tabú mediàtic. En molts mitjans, sobretot els tradicionals, encara ho és. Però l'independentisme ha anat, últimament, guanyant-se la normalitat en els mitjans de comunicació. D'analistes i articulistes netament independentistes, n'hi havia ben pocs. Ara, fulleges premsa en català i n'apareixen uns quants, i de molt bons, per cert. Aquesta irrupció no és espontània ni gratuïta, però d'això ja en parlarem un altre dia. La qüestió és que l'eix independentistes-unionistes, com avui apunta el notari i militant de CDC Alfons López Tena a l'Avui, va fent camí en la política catalana: Votar independència. (Aquesta mateixa setmana s'ha presentat una iniciativa legislativa popular per reclamar un referèndum d'autodeterminació.) M'han sobtat, però, els números que aporta el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes [web] de suposats votants independentistes. Referit al 2007, diu: 150.000 independentistes a ICV; 350.000 al PSOE; 400.000 a CiU; 450.000 a ERC; i 500.000 a l'abstenció. Déu t'escolti! No seré jo qui llenci aigua al vi. Ja n'hi haurà d'altres. Però em sobta aquest càlcul perquè, després del seu article, he llegit l'enquesta d'intenció de vot a les eleccions europees del 7 de juny que avui surt a Público. Si el diari de l'Espanya progressista i plural de Jaume Roures l'encerta (jo en tinc seriosos dubtes), el panorama per a Catalunya i les altres nacions de l'Estat i sense estat propi és força decebedor. "Las coaliciones nacionalistas retroceden", adverteix Público.
Tot i que Oriol Junqueras [web], el candidat independentista d'Europa dels Pobles, supera en valoració i en coneixement el candidat nacionalista Ramon Tremosa [web], de Coalició per Europa, el primer es quedaria sense escó, i el segon, faria pitjor resultat que el seu polèmic predecessor Ignasi Guardans, que ja havia fet un mal resultat ara fa cinc anys respecte l'anterior eurodiputat de CiU, Carles Gasòliba. Guanya el PP de carrer el 7 de juny, i UPyD de Rosa Díez supera la coalició de CiU i el PNB i també IU-ICV. L'escassa participació és letal per a les candidatures que representen la realitat plurinacional de l'Estat, i especialment per a la pugna que, en termes de política catalana, suposava l'enfrontament de dos grans candidats com són Junqueras i Tremosa. En definitiva, que l'excitació que López Tena genera entre els independentistes queda refredada pel gerro d'aigua freda, o millor dit, glaçada, de l'enquesta del diari de Mediapro. Si n'hi ha tants, per què no voten el 7-J? Com pot l'independentisme desatendre o desacreditar l'enorme interès polític d'aquests comicis? La mobilització del sobiranisme és clau si, en termes interns, es vol evitar que s'interpreti com un fracàs la cita del 7-J. Els guanyadors ja els sabem: Mayor Oreja, Vidal-Quadras, Rosa Díez, etcètera.
Tot i que Oriol Junqueras [web], el candidat independentista d'Europa dels Pobles, supera en valoració i en coneixement el candidat nacionalista Ramon Tremosa [web], de Coalició per Europa, el primer es quedaria sense escó, i el segon, faria pitjor resultat que el seu polèmic predecessor Ignasi Guardans, que ja havia fet un mal resultat ara fa cinc anys respecte l'anterior eurodiputat de CiU, Carles Gasòliba. Guanya el PP de carrer el 7 de juny, i UPyD de Rosa Díez supera la coalició de CiU i el PNB i també IU-ICV. L'escassa participació és letal per a les candidatures que representen la realitat plurinacional de l'Estat, i especialment per a la pugna que, en termes de política catalana, suposava l'enfrontament de dos grans candidats com són Junqueras i Tremosa. En definitiva, que l'excitació que López Tena genera entre els independentistes queda refredada pel gerro d'aigua freda, o millor dit, glaçada, de l'enquesta del diari de Mediapro. Si n'hi ha tants, per què no voten el 7-J? Com pot l'independentisme desatendre o desacreditar l'enorme interès polític d'aquests comicis? La mobilització del sobiranisme és clau si, en termes interns, es vol evitar que s'interpreti com un fracàs la cita del 7-J. Els guanyadors ja els sabem: Mayor Oreja, Vidal-Quadras, Rosa Díez, etcètera.