Obsessió Carod
Els mateixos mitjans que
critiquen els viatges del Govern de Catalunya a l’estranger
s’escandalitzen ara perquè als funerals deVicenç Ferrer [web] a l’Índia
només hi assistís l’autoritat d’exteriors catalana, és a dir, la viceconselleraRoser Clavell. Si hi va Carod [web i bloc], perquè hi va.
Si no hi va, perquè no hi va. Quan el vicepresident del Govern va viatjar a
l’Índia (foto, amb Ferrer), les despeses de l’expedició oficial van aparèixer als diaris. Com si
d’un delicte es tractés. Ara que decideixen d’enviar una reduïda representació
i que el Parlament
de Catalunya no s’hi apunta, a diferència de la delegació del Congrés dels
Diputats, els diaris (algun) també ho critiquen. No ser un país normal és
realment cansat i contradictori. El president del Congrés espanyol pot agafar un avió Falcón de l'exèrcit de l'aire per anar als funerals de Ferrer, però pobres Carod i Clavell si no volen en low cost des de Reus o Girona. Misèria de país i de debats.
Només cal llegir les portades de determinats rotatius madrilenys, que busquen a cop de titular una involució de la descentralització de l’Estat. Ja siguin cotxes oficials o ambaixades a l’estranger, amb cursiva. L’argument demagògic de la crisi per dinamitar l’estat de les autonomies. No toleren cap despesa que no sigui cotxes oficials a Madrid o ambaixades muntades des de Madrid. Mentrestant, a Barcelona, alguns mitjans demostren una enorme miopia caient en el retret fàcil: "Aquell viatge et va costar tant!" Mai no saps fins a quin punt és miopia nacional (catalana) o línia editorial molt interessada (barreja d'espanyolisme i d'antigovernamentalisme conjuntural). Perquè l’afany de veure-hi avui escàndols en l’ull aliè (uns errors esmenats d’unes despeses del 2007 en un organisme depenent de la Vicepresidència) tapa la biga en l’ull propi (irregularitats del director de l’espionatge espanyol, només per citar-ne un cas que esquitxa una catalana, la ministra Carme Chacón).
La gràcia és discernir si el focus periodístic respon a un interès informatiu per desgastar el vicepresident independentista d’un govern tripartit, a l’autoodi que tradueix en notícia la relació de despeses dels viatges oficials quan són catalans i en normalitat no noticiable quan són espanyols, o ambdues coses alhora. Dit en altres paraules. Si obviar irregularitats d’espies espanyols o informes demolidors de la Sindicatura de Comptes sobre altres institucions catalanes alienes a la Generalitat de Catalunya és casualitat o volgut. ¿Seria notícia el mateix viatge o el mateix no-viatge si el titular en lloc de Carod fos un vicepresident d’un altre color polític, posem per cas un Duran i Lleida?
Només cal llegir les portades de determinats rotatius madrilenys, que busquen a cop de titular una involució de la descentralització de l’Estat. Ja siguin cotxes oficials o ambaixades a l’estranger, amb cursiva. L’argument demagògic de la crisi per dinamitar l’estat de les autonomies. No toleren cap despesa que no sigui cotxes oficials a Madrid o ambaixades muntades des de Madrid. Mentrestant, a Barcelona, alguns mitjans demostren una enorme miopia caient en el retret fàcil: "Aquell viatge et va costar tant!" Mai no saps fins a quin punt és miopia nacional (catalana) o línia editorial molt interessada (barreja d'espanyolisme i d'antigovernamentalisme conjuntural). Perquè l’afany de veure-hi avui escàndols en l’ull aliè (uns errors esmenats d’unes despeses del 2007 en un organisme depenent de la Vicepresidència) tapa la biga en l’ull propi (irregularitats del director de l’espionatge espanyol, només per citar-ne un cas que esquitxa una catalana, la ministra Carme Chacón).
La gràcia és discernir si el focus periodístic respon a un interès informatiu per desgastar el vicepresident independentista d’un govern tripartit, a l’autoodi que tradueix en notícia la relació de despeses dels viatges oficials quan són catalans i en normalitat no noticiable quan són espanyols, o ambdues coses alhora. Dit en altres paraules. Si obviar irregularitats d’espies espanyols o informes demolidors de la Sindicatura de Comptes sobre altres institucions catalanes alienes a la Generalitat de Catalunya és casualitat o volgut. ¿Seria notícia el mateix viatge o el mateix no-viatge si el titular en lloc de Carod fos un vicepresident d’un altre color polític, posem per cas un Duran i Lleida?