Tomb

L'acord de finançament ha provocat un tomb en la política catalana. És la primera victòria dels governs dits tripartits des que Pujol va abandonar la presidència de la Generalitat. Pot sonar una mica exagerat, però a diferència de l'Estatut, que va dividir el Govern i en què hi va tenir un paper protagonista Mas des de l'oposició, això del finançament és un pas endavant que cohesiona una fórmula últimament desprestigiada. Fins i tot algun dels socis ha aixecat la bandera del tripartit, en un gest de gran precipitació. Queda, ara sí, massa camí fins a les eleccions. I encara pot ploure molt. Aquesta revifalla del Govern ha permès lluir la figura presidencial de Montilla (mirin TV3), recuperar un desgastat (per treballador) Castells, i curiosament repuntar un polític que no hi és a l'executiu, Puigcercós. Mentrestant, sobta la reacció airada de CiU. No s'entén, i difícilment part del seu electorat pot compartir una resposta indignada com l'actual. La imatge d'ahir de Pujol compareixent de manera poc espontània contrasta amb l'article d'avui de Roca. Tot, fins i tot les enquestes, és opinable, però sembla poc creïble que CiU s'hagi intercanviat els papers amb ERC. Per primer cop, els nacionalistes fan d'independentistes antisistema, i els independentistes parlamentaris fan de governants responsables. Torna el peix al cove, diuen alguns. És que teníem alguna altra opció amb l'Estatut de La Moncloa?