Matar el missatger
L'acord de finançament ha provocat un punt d'inflexió a Catalunya. No només polític, sinó mediàtic. La relació entre alguns partits i determinats mitjans de comunicació ha quedat aquests dies tocada. A part de la xifra i del model aconseguits, l'autèntica batalla s'està lliurant a les redaccions, o contra elles, per fixar una visió positiva o negativa del pacte Estat-Generalitat. Diaris com aquest han estat acusats de vendre's al tripartit, ai las! Alta traïció al catalanisme i al país. La llista de traïdors i venuts és extensíssima. S'ha produït un maccarthisme a la catalana, en què els contraris a l'acord fan una caça de bruixes. A internet, la cacera està realment descontrolada.
El pacte Castells-Salgado, amb el sí in extremis de Puigcercós, ha deixat descol·locats aquells que apostaven perquè la història es repetiria, és a dir, una ruptura del govern i l'avançament de les eleccions. Però Montilla no és Maragall, de la mateixa manera que l'actual Esquerra no és l'Esquerra del primer tripartit. A CiU sabien perfectament que, més enllà de la lletra petita de l'acord (les xifres sempre ballen, perquè un model de finançament no és un pressupost), la pugna pel frame de Lakoff o per l'storytelling de Christian Salmon seria encara més important en termes polítics.
El ciutadà dorm tranquil·lament sense entendre-hi, de models ni números. És el relat el que els arriba. I en l'intent de construir-lo, CiU n'està generant un de paral·lel que no els ajuda gaire. Mas sabia, d'entrada, que s'acabaria oposant a l'acord. Avui, però, hauria de tenir clar que no pot sostenir la bandera del catastrofisme ni riure les gràcies als maccarthistes. El bon acord de finançament obtingut per als temps que corren i amb l'Estatut de la Moncloa -és la meva modesta opinió, perdonin els de la cacerano pot convertir-se en una repetició de la pel·lícula Confidencial.cat. Mig minut abans del sí de Puigcercós, Mas tenia al davant un camí plàcid en la cursa cap a la Generalitat. D'ell, i especialment del seu entorn, depèn que la irritació i la campanya contra el finançament no acabin afavorint un tercer tripartit. I, sobretot, no disparin contra el pianista!