Un país sense protocol
El Parlament de Catalunya ha suprimit la recepció oficial als jardins del Parc de la Ciutadella la vigília de l'Onze de Setembre i la substituirà per un homenatge a Francesc Macià. L'estalvi serà de 35.000 euros, que era el cost del càtering per a 2.500 convidats. L'Ajuntament de Barcelona també ha eliminat la recepció oficial al Palauet Albéniz per la Mercè, a la qual assistien 4.500 persones. L'estalvi serà de 502.000 euros. Ernest Benach i Jordi Hereu han atribuït aquestes decisions a la crisi. Volen predicar amb l'exemple quan s'imposa l'austeritat. Decisions d'aquest estil ajuden a recuperar el crèdit de les institucions. Hi ajuden molt tímidament, però sempre és millor que retallin aquest tipus de despesa ara que les vaques són magres.
Catalunya és un país que ha de demanar excuses perquè els seus màxims representants democràtics van en cotxe oficial. És un país que ha de justificar-se cada cop que el govern obre una ambaixada o signa convenis internacionals. La premsa espanyola que atia la catalanofòbia és la primera que aixeca el dit sempre que Catalunya es comporta amb la normalitat de qualsevol país. No he sabut veure cap portada amb la retallada de recepcions decretada per Benach i Hereu. Això no deu ser notícia, no fos cas que els lectors convençuts del malbaratament català poguessin canviar d'opinió.
A mi ja m'està bé, però no deixa de ser una anormalitat que davant de la crisi les institucions catalanes s'hagin de fer perdonar amb supressions protocol·làries. Demostra una manca de sentit d'Estat. ¿O és que el govern espanyol i la monarquia decidirien suprimir actes oficials o desfilades militars els dies de la Hispanitat o la Constitució per combatre la crisi? ¿S'han abaixat el sou els inquilins de la Zarzuela?
Ja tenen raó quan diuen que als catalans ens perd l'estètica. Estalvi en canapès en perjudici de la visualització institucional pròpia d'una nació. Mentrestant, a Espanya els escàndols sobre trames de corrupció ens aporten dades i xifres esfereïdores. Els acusats de corrupció militen en un partit que s'escandalitza amb cotxes, ambaixades i recepcions oficials. Però només quan són catalanes.