Píxels i putes
"El fotoperiodisme és mort", sentencia Jean-François Leroy, director del festival Visa pour l'Image de Perpinyà. No deixa de ser contradictori que mentre la tecnologia permet disposar de més testimonis gràfics en el món globalitzat d'internet, el fotoperiodisme es declari en crisi. Aquests dies són unes fotografies les que canvien la percepció mediàtica de la Barcelona cívica. Venim d'un estiu tranquil, amb unes festes majors de Gràcia i Sants força tranquil·les, i de sobte redescobrim -ai las!que al Raval hi ha prostitució. Fotos de fel·lacions i penetracions a peu dret al mateix carrer regiren la imatge d'una gran ciutat europea. Ja no són les xancletes dels turistes descamisats. La cosa va més enllà. És la prostitució exercida per esclaves nigerianes, víctimes de les màfies internacionals.
Ja no són putes de cantonada respectuoses amb el seu entorn, ni els carteristes de tota la vida que descriu el periodista Domènec de Bellmunt (pseudònim de Domènec Pallerola) al llibre La Barcelona pecadora, sinó putes agressives que empaiten autòctons a la sortida del Liceu i turistes pertot. Alguna cosa es trenca en el paisatge que dibuixa Juan Goytisolo d'un Barri Xino descobert per l'escriptor francès Jean Genet com a espai de llibertat, oasi transgressor en la dictadura. El mateix dia que Goytisolo presenta el llibreGenet en el Raval, la premsa difon les fotos de les putes fent la feina ràpida a la Boqueria.
La prostitució és una activitat no regulable per l'administració local, però és l'Ajuntament qui s'endú les clatellades perquè els píxels impresos posen en qüestió una normativa de convivència admirada fins ara fora de Barcelona. És curiós que el fotoperiodisme estigui en crisi segons Leroy, a qui no li falta raó, però que el fotoperiodisme marqui la rentrée municipal. De l'estiu tranquil a la rentrée catastròfica. Però el fons de la qüestió és per què l'Estat es mostra tant ineficient. De les 600 detingudes durant aquest any, només n'ha extraditat un 1%. El 99% restant tornen a exercir una prostitució de fast food que transforma un Raval que ja no és el que era per culpa de la globalització de misèries i esclavatges.