És l'hora de la política
Arenys de Munt ha sacsejat la política catalana. Els partits tornaven de vacances amb la mirada posada en les eleccions al Parlament. Els polítics tornaven pendents del lloc que ocuparan a les llistes. L'inici de curs, però, ha fet un tomb inesperat perquè la ciutadania els ha passat al davant. No és la crisi ni la maleïda sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. És que l'Estat ha tibat massa la corda, i aquesta s'ha trencat. Només calia ser diumenge a Arenys de Munt per captar-ho. Generacions de catalans han perdut la por i han dit prou, encara que sigui simbòlicament però amb una gran repercussió política i mediàtica. I sense violència, que és l'argument que sempre demanava Madrid per dir que es pot parlar de tot. Hem comprovat que no és veritat, que pacíficament tampoc no toleren consultes d'autodeterminació. L'independentisme ha guanyat definitivament la batalla a l'ambigüitat del sobiranisme, i alguns partits queden en situació compromesa. Hauran de moure fitxa CiU i ERC, mentre el PSC ho observa amb preocupació. La sociovergència i els tripartits queden molt lluny de l'esperit d'Arenys de Munt.
O caixa o faixa, diu la gent al carrer. S'obre, doncs, un escenari de confrontació política entre l'immobilisme de l'statu quo (socialista o nacionalista) i una política ambiciosa que pot remoure part del sistema. Els partits han de gestionar les tensions internes (n'hi ha a totes les cases, no s'enganyin) i plantar cara a nous competidors electorals, en l'independentisme i el nacionalisme amb Reagrupament, en l'espanyolisme amb UPyD i el que quedi de Ciutadans, i en l'extrema dreta pura i dura amb Plataforma per Catatalunya. L'oasi català perilla. Alguns hi veuen una possible italianització, ja sigui per l'estil de Bossi-Berlusconi emergents o per una fragmentació que complicaria l'arc parlamentari.
De moment, el mambo d'aquests dies té una gran virtut: no parlem del Constitucional. I per acabar-ho d'adobar, Joan Laporta irromp abans d'hora, pren el protagonisme de la Diada i festeja amb Carretero per posar nerviosos Mas i Puigcercós. El mapa trontolla. Ara més que mai és l'hora de la política que escolta el carrer.