Rics i rucs
La burgesia catalana s'escandalitza i s'avergonyeix. Aquest Millet l'ha feta ben grossa. Als que no formem part de la burgesia els que ens deceben són els gestors públics que des de fa molts anys havien de vetllar pel rigor i la transparència dels diners de tots. En plena crisi i amb episodis com aquest que lesionen la confiança en el control públic i l'autoestima col·lectiva, Zapatero ens proporciona una nova alegria: pujada d'impostos. Més desacreditat que mai, el president espanyol ens diu que això afectarà els "rics". Aquí sempre rebem els mateixos, els assalariats honestos, que no tenim escapatòria mentre el Millet amic de l'Aznar i companyia sempre faran la viu-viu. Per a la progressia ministerial que va a Rodiezmo (León) a aixecar el puny i cantar La internacional amb roba de marca som els que ells en diuen "rics" els que hem de pagar la crisi. La solidaritat catalana no té límits, burgesia al marge.
Res no és el que era. Zapatero s'endú les filles als Estats Units en viatge oficial aprofitant que participa a l'assemblea de l'ONU i el G-20. Ai, Benach, que injusta és la vida! Novament la diferència entre tenir Estat -a l'airbús espanyol hi cap tothomi haver de demanar perdó per existir com a nació -tauleta de treball al cotxe oficial frustrada.
En aquests dies de totum revolutum crida l'atenció la fissura entre el PSOE i Prisa. L'antic diario independiente de la mañana i actual periódico global en español, guia del socialisme, ha declarat la guerra a Zapatero. Interessos mediàtics manen, no és pas gratuïta l'andanada de Cebrián. Això reforça la posició d'un altre grup, amb seu catalana i aires d'Espanya federal. En Roures.
El Zapatero afeblit busca a Barcelona el suport mediàtic sense Prisa. Per aprovar els pressupostos generals de l'Estat que li han de garantir l'estabilitat coincidint amb la presidència de torn europea també mira cap a Barcelona, un cop festejat el PNB. A veure com acaba la cosa. CiU ha dit que no, i ERC accepta el ball. Del PSC ningú no en parla, se li suposa. I tot això mentre el Tribunal Constitucional, espantat pel tsunami independentista d'Arenys de Munt, enllesteix la ribotada final. O no.