No tots són iguals
No tots són iguals. No tots fa trenta anys que governen els grans ajuntaments del país amb majories aclaparadores ni tots n'han estat vint-i-tres a la Generalitat. L'última garzonada és un cop de peu a la catifa de la crosta sociovergent, a la impunitat en la gestió pública i una certa prepotència. Es tracta d'un cop a l'estil Millet de fer política. Negar que aquest estil existeix o posar tots els polítics i partits catalans al mateix sac és injust.
És aviat, massa aviat tractant-se de Garzón, per fer judicis paral·lels i sumaríssims mediàtics. La voluntat de repartir els escàndols de corrupció per la Península deu existir, des del madrileny despatx de superjutge. Si netegen el País Valencià i les Illes, faltava el Principat per completar el mapa dels Països Catalans. També hi ha un intent de reequilibrar políticament el xoc del cas Gürtel. Calia trobar el Bigotes català, i aquest estava al bàndol del PSC. Es diu Lluís Garcia, àlies Luigi, en el sector negocis socialista. Per acabar-ho d'arrodonir, fer dormir al calabós Prenafeta i Alavedra era una jugada mestra, perquè també esquitxa CDC. Tots reben la puntada al cul de Garzón: PP, PSC i CDC. Fins ara.
No tothom al PSC ni a CiU és sospitós de corrupció. Ni molt menys. Però també és cert que aquests partits, massa pendents de conservar el poder, o de recuperar-lo, no han estat capaços de fer net del tot i d'aplicar-se a fons el discurs de la regeneració. Sectors de CDC s'han entregat als braços de Prenafeta i Alavedra massa alegrement.
Aquests dies negres per a l'oasi català, amb el cas Millet escampat per diaris i ones radiofòniques, els socialistes han posat Convergència contra les cordes. Però, ves quina cosa, apareix el Bigotes català, vell conegut del PSC i fa irrompre la Guàrdia Civil en un dels feus metropolitans socialistes, en una ciutat que pateix més la crisi, governada per un aristòcrata del partit.
L'Oficina Antifrau de Catalunya esdevé més necessària que mai. Alguns (esquitxats ara) ho dubtaven i hi posaven entrebancs. El fiscal Martínez Madero té molta feina. Que treballi per aixecar totes les catifes que calgui. I si s'aixequen des d'aquí, millor. Fa menys mal.