Les paraules de Bagó i les festes de Laporta
L'empresari Ramon Bagó pronuncia una frase desafortunada contra el PP en un acte de la Plataforma Calella Decideix i, tot i demanar disculpes, la caverna mediàtica munta en còlera demanant boicot als establiments hotelers del seu grup. La meva sorpresa és que ahir mateix un diari editat a Barcelona en castellà dedicava un editorial a demanar el cap de Bagó com a president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya. Que s'han begut l'enteniment? L'editorial se'l mereixerien els germans Centelles, que són capaços de vendre's al govern espanyol per pocs euros de diferència el fons fotogràfic del pare sabent que anirà a parar a la popularment coneguda Calle del Expolio de Salamanca. Un sacrilegi a la memòria del gran fotoperiodista.
Però el problema no és que Ramon Bagó digués col·loquialment un estirabot. El problema és que un empresari veterà i potent com ell, que va ser alcalde de Calella per CiU, es mulli en un acte a favor de la consulta independentista del 25 d'abril. Mentre l'independentisme era jovenívol i marginal, aquí no passava res. Però, ves per on, les coses es compliquen quan notaris, presidents de clubs de futbol global, empresaris i dirigents diversos es comprometen amb la sobirania del país.
L'independentisme esdevé llavors radicalment democràtic i assenyat. Una autèntica amenaça, vaja. Perquè cauen els clixés, i davant l'estupefacció de certs sectors catalans i d'una àmplia audiència espanyola, l'única manera de combatre les idees sobiranistes és l'empastifada. Difonen les paraules tretes de context de Bagó, publiquen fotografies de Joan Laporta celebrant la victòria contra el Madrid en una festa amb amics i vés a saber què amplificaran demà. Qualsevol excusa serà bona per despistar. L'únic que diuen Bagó, Laporta i tants altres que s'han posicionat a favor de les consultes és que els catalans tenen el dret de decidir el futur del seu país. Democràticament, lliurement.
Un Tribunal Constitucional deslegitimitat que amenaça l'Estatut, una Loapa audiovisual en marxa, ara la broma de mal gust de la ministra de Cultura... No cal que busquin relliscades anecdòtiques quan al davant hi tenen tota aquesta ofensiva.