Política, prepolítica i partits
Hi ha una idea en tot el tema de les consultes independentistes que no comparteixo del tot, o que matiso d'alguna manera. Es diu que els referèndums sorgeixen de la societat aliena als partits. Es diu que són un cas de democràcia participativa al marge de les sigles i les formacions polítiques. Es parla d'un moviment anti-partits, fins i tot. Jo no ho veig ben bé així. Crec que és de justícia reconèixer el mèrit dels impulsors de les consultes, sobretot a partir de la guspira arenyenca. Són ells els que tenen el coratge i l'atreviment de trencar esquemes i llençar-se amb èxit a la fórmula catalana de l'urna. Però no són els únics, o no ho han fet sols. Penso que això del 13D i abans el cas d'Arenys de Munt no s'haurien produït sense un context polític com l'actual, al qual s'hi arriba gràcies als partits polítics o al paper d'alguns polítics de partit. Deia Ramon Barnils, si no vaig errat, que la política és una cosa massa important com per deixar-la només en mans dels polítics. Aquest 13D s'ha demostrat que una part de la ciutadania catalana -la més indignada pel maltractament de l'Espanya centralistaha fet bona la frase de Barnils i s'hi ha posat. El que jo vull dir aquí és que prèviament alguns partits han hagut d'afavorir les condicions perquè sorgeixi un Arenys de Munt i després proliferin els 13D.
Hauríem viscut una jornada històrica com la d'aquest diumenge amb un Jordi Pujol encara a la presidència de la Generalitat? És a dir, amb CiU al poder i amb la resta de partits a l'oposició? Amb l'anterior Estatut encara vigent, i discutint-nos per una mica més de peix per al cove?
Hauríem viscut aquestes consultes sense l'alternança al Govern? Sense una CiU que ha experimentat un procés ideològic i intern inimaginables fa uns anys? Una federació que, cúpula d'Unió al marge, ha evolucionat cap a posicions més sobiranistes que mai? Sense un Artur Mas que, encara que sigui en una entrevista estiuenca a la contra de l'Avui, confessa que ell votaria sí? Sense un pinyol que va per la vida amb un independentisme desacomplexat que sorprèn fins i tot els fundadors de CDC? Sense un Felip Puig estelada en mà? Sense tota la colla de militants destacats que ocupen el front activista tipus López Tena o Colom? Dit d'una altra manera, no estant CiU a l'oposició, hauria fet el pas del pujolisme a un postpujolisme clarament compromès amb el dret a decidir?
Hauríem arribat a Arenys de Munt o al 13D sense ERC? Sense el partit que va forçar la reforma estatutària, que després d'impulsar-la va haver d'acabar votant-hi en contra per les rebaixes inacceptables, que ha situat debats de fons com el concert econòmic o l'exercici del dret d'autodeterminació damunt la taula? Creieu que sense ERC al Govern el sobiranisme, les apostes en clau d'Estat propi o les fortes tibades en la direcció de l'autogovern, s'hauria afavorit igualment la celebració de consultes independentistes? Sense Joan Puigcercós? Sense Uriel Bertran? Sense Oriol Junqueras? Sense exdirigents com Joan Carretero? O sense el vilipendiat per la premsa espanyola Carod Rovira?
Hauríem arribat fins aquí sense la CUP? Sense una organització rupturista, radicalment independentista, arrelada a l'esquerra més esquerra? Sense la seva cada cop major capacitat de mobilització i organització? Sense el Ximenis o el Bilbeny d'Arenys de Munt? Sense els molts militants de la CUP i de les organitzacions vinculades a l'esquerra independentista més alternativa que han estat al peu del canó, que han tirat del carro aquestes setmanes? Sense els regidors de les viles i ciutats on tenen representació i s'ha fet consulta?
Hauríem pogut votar sí, no o abstenció sobre la independència de Catalunya amb un PSC encara a l'oposició? Sense Pasqual Maragall i la seva arriscada aposta per la reforma de l'Estatut? Sense la seva immolació política? Sense els militants i dirigents del PSC que, a partir d'haver accedit al Govern de la Generalitat, han mostrat un catalanisme més proper al de CDC del que mai no ens hauríem imaginat? Sense els Ferran Mascarell, per exemple? Sense els Sixte Moral que hi ha al PSC del territori a mesura que t'allunyes de la metròpoli?
Fins i tot, em pregunto si hi hauríem arribat sense Ciudadanos, sense un PP que fa el que fa a Madrid i aquí (recorrent l'Estatut, boicotejant qualsevol passa per petita que sigui de les institucions catalanes en clau d'Estat propi, etc), sense una caverna mediàtica que s'ha tret la careta i la diu grossa a la mínima ocasió, sense els falangistes o l'extrema dreta?
No sé. Són preguntes (provocadores?) que em faig. Perquè ara que alguns diuen que darrere de les consultes independentistes hi ha massa "prepolítica", jo em quedo amb la tesi que prèviament hi ha hagut molta "política", entesa com a política de partits.
Hauríem viscut una jornada històrica com la d'aquest diumenge amb un Jordi Pujol encara a la presidència de la Generalitat? És a dir, amb CiU al poder i amb la resta de partits a l'oposició? Amb l'anterior Estatut encara vigent, i discutint-nos per una mica més de peix per al cove?
Hauríem viscut aquestes consultes sense l'alternança al Govern? Sense una CiU que ha experimentat un procés ideològic i intern inimaginables fa uns anys? Una federació que, cúpula d'Unió al marge, ha evolucionat cap a posicions més sobiranistes que mai? Sense un Artur Mas que, encara que sigui en una entrevista estiuenca a la contra de l'Avui, confessa que ell votaria sí? Sense un pinyol que va per la vida amb un independentisme desacomplexat que sorprèn fins i tot els fundadors de CDC? Sense un Felip Puig estelada en mà? Sense tota la colla de militants destacats que ocupen el front activista tipus López Tena o Colom? Dit d'una altra manera, no estant CiU a l'oposició, hauria fet el pas del pujolisme a un postpujolisme clarament compromès amb el dret a decidir?
Hauríem arribat a Arenys de Munt o al 13D sense ERC? Sense el partit que va forçar la reforma estatutària, que després d'impulsar-la va haver d'acabar votant-hi en contra per les rebaixes inacceptables, que ha situat debats de fons com el concert econòmic o l'exercici del dret d'autodeterminació damunt la taula? Creieu que sense ERC al Govern el sobiranisme, les apostes en clau d'Estat propi o les fortes tibades en la direcció de l'autogovern, s'hauria afavorit igualment la celebració de consultes independentistes? Sense Joan Puigcercós? Sense Uriel Bertran? Sense Oriol Junqueras? Sense exdirigents com Joan Carretero? O sense el vilipendiat per la premsa espanyola Carod Rovira?
Hauríem arribat fins aquí sense la CUP? Sense una organització rupturista, radicalment independentista, arrelada a l'esquerra més esquerra? Sense la seva cada cop major capacitat de mobilització i organització? Sense el Ximenis o el Bilbeny d'Arenys de Munt? Sense els molts militants de la CUP i de les organitzacions vinculades a l'esquerra independentista més alternativa que han estat al peu del canó, que han tirat del carro aquestes setmanes? Sense els regidors de les viles i ciutats on tenen representació i s'ha fet consulta?
Hauríem pogut votar sí, no o abstenció sobre la independència de Catalunya amb un PSC encara a l'oposició? Sense Pasqual Maragall i la seva arriscada aposta per la reforma de l'Estatut? Sense la seva immolació política? Sense els militants i dirigents del PSC que, a partir d'haver accedit al Govern de la Generalitat, han mostrat un catalanisme més proper al de CDC del que mai no ens hauríem imaginat? Sense els Ferran Mascarell, per exemple? Sense els Sixte Moral que hi ha al PSC del territori a mesura que t'allunyes de la metròpoli?
Fins i tot, em pregunto si hi hauríem arribat sense Ciudadanos, sense un PP que fa el que fa a Madrid i aquí (recorrent l'Estatut, boicotejant qualsevol passa per petita que sigui de les institucions catalanes en clau d'Estat propi, etc), sense una caverna mediàtica que s'ha tret la careta i la diu grossa a la mínima ocasió, sense els falangistes o l'extrema dreta?
No sé. Són preguntes (provocadores?) que em faig. Perquè ara que alguns diuen que darrere de les consultes independentistes hi ha massa "prepolítica", jo em quedo amb la tesi que prèviament hi ha hagut molta "política", entesa com a política de partits.