Elogi dels partits
Ni el 13-D va ser la proclamació d'independència "del poble de Catalunya", com va dir Carles Móra la nit de diumenge, ni les consultes van ser un fracàs absolut, com s'han afanyat a destacar alguns analistes. El 13-D ha estat fabulós perquè incorpora una via pròpia, catalana, al conflicte que pateixen les nacions sense Estat: l'urna. Davant la negativa a convocar un referèndum vinculant, proliferen consultes populars simbòliques però amb una enorme càrrega política. Perdre la por i projectar internacionalment la causa nacional han estat els dos èxits del 13-D i, prèviament, d'Arenys de Munt.
Hi ha la idea que tot això és mèrit de l'anomenada societat civil, de la base, i el demèrit més rotund de la classe política, dels partits. No hi estic d'acord. Sense els partits polítics, les consultes no s'haurien celebrat mai de la vida. Existeix un moviment de fons, un esgotament amb la via estatutària, una gran decepció amb l'Espanya plural que havia de ser i no és. Però sense l'independentisme parlamentari, sense el nacionalisme virant cap al sobiranisme desacomplexat, sense l'esquerra independentista alternativa cada cop més organitzada al territori i, indirectament, sense certs sectors del socialisme català, tot això no hauria proliferat.
ERC, CDC i CUP no van néixer ahir. Abans que Carretero o Bertran es distanciessin d'ERC, abans de l'aparició de López Tena o Colom a CDC, abans de la irrupció de Móra, hi havia uns partits i uns polítics que prenien decisions perquè aquest diumenge el país no només no hagi fet el ridícul -com alguns advertien, i d'altres desitjavensinó que s'hagi superat la prova de foc a les urnes.
No crec en les casualitats. O és que algú s'imagina un 13-D amb Jordi Pujol encara de president? Hauria estat possible sense l'entrada d'ERC al govern? O és que l'aposta sobiranista de CDC no té conseqüències? Ara que alguns patriotes cridats a grans fites s'erigeixen com a sacsejadors del mapa parlamentari, i ara que no està de moda defensar les organitzacions polítiques per la desafecció, permetin que vagi contra corrent i faci un discret elogi dels partits. Mirin, si no, la picabaralla de l'endemà del 13-D.