Em dic Saül, com el meu avi, i sóc fill de l'Antonio Gordillo i de l'Emilia Bernárdez. Sóc català de facturació extremenyogallega. Vaig néixer a Calella, a l'autèntica, la del Maresme, el 1972. Vaig créixer darrere d'una barra mentre la meva família treballava al bar Los Gallegos i després al restaurant El Hogar Gallego. Entre els dotze i els divuit anys vaig fer de cambrer, però vaig descartar l'hosteleria i el negoci familiar atret pel periodisme. Quan vaig començar a col·laborar a la revista El Nunci, de Calella, Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Calella i Ràdio Marina no em pensava  pas que el periodisme seria sacrificat com l'hosteleria.

Vint anys després de començar en el món del Periodisme, aquí em teniu. Estreno web al cap de cinc anys d'escriure un bloc i conservo la mateixa inquietud, curiositat, ganes de treballar i d'aprendre dels inicis. Durant quinze anys vaig treballar al diari El Punt, on pràcticament vaig fer la meva carrera professional. Allà hi vaig fer tots els papers de l'auca: de col·laborador a tant la peça, a home d'empresa. He estat redactor en cap a Barcelona i director de les edicions del Maresme i Rubí (Vallès Occidental). Vaig ser corresponsal (1989-1993), redactor (1993-1995) i cap de secció en l'equip fundacional de l'edició del Maresme, el 1995.

Durant aquella època intensa vaig ser membre fundador de Repòrter (1992-2001, 104 números), revista mensual d'informació de l'Alt Maresme de la qual vaig ser-ne director i que va merèixer el Premi Tasis-Torrent. En aquesta revista i al diari El Punt vaig descobrir la força del periodisme local, amb molta passió però també amb tots els seus riscos. Mai he defugit el compromís amb els lectors. És a ells (lectors, oïents o espectadors) a qui els periodistes devem la nostra feina. I això sovint comporta dificultats. Afrontar els problemes de cara i superar-los m'ha fet més fort i valent. Aquesta fortalesa, valentia i dedicació em serveix avui per poder dirigir  l'Agència Catalana de Notícies (ACN), un projecte magnífic i encoratjador. Fer de l'ACN l'agència nacional és un repte il·lusionant, una aventura que duem a terme un gran equip de joves professionals.

Mai no havia treballat a cap agència de notícies, però l'escola del periodisme de proximitat i l'estima pels mitjans catalans i per això que anomenem l'espai català de comunicació, juntament amb l'aposta pel multimèdia i les eines digitals, m'han estimulat enormement. No ha estat fàcil, però des del març del 2007, quan vaig accedir a la direcció de l'ACN, he mantingut el meu diari personal a MésVilaweb, Bloc sense fulls, que vaig obrir el 19 de juliol del 2004, i que va merèixer el guardó especial dels Premis Blocs Catalunya com a blocaire pioner, en la seva primera edició, el 2008. El mateix any, també vaig guanyar el I Premi Blocs Maresme en la categoria de blocs sobre política, organitzat per Diari Maresme.

El bloc m'ha permès articular una comunitat de lectors, i aconseguir un ressò considerable en el naixement de la catosfera. En aquesta etapa vaig impulsar, amb altres periodistes, el portal de blocs polítics en català Poliblocs, el febrer de 2007, el primer projecte d'aquestes característiques a la xarxa. Combinar la faceta professional a l'ACN amb l'espai personal del bloc és un repte que demana equilibris, dedicació i perseverança, però sobretot suposa un deute íntim amb els internautes que m'han acompanyat aquests anys i gràcies als quals m'he pogut endinsar en un món increïble, el de la internet catalana.

Precisament sobre l'obtenció del domini .cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet vaig escriure el meu primer llibre, Nació.cat, editat el juny de 2007 per Òmnium Cultural i Editorial Mina. Més de vint presentacions per tot el país em van servir per escampar el llibre (més de 3.300 exemplars) i conèixer moltes persones sensibles a la presència de la nostra llengua a internet. També sóc autor del llibre Les barbaritats de Fèlix Millet (Ara Llibres), publicat el desembre de 2009, sobre el cas de corrupció al Palau de la Música Catalana. Un llibre, el primer, sobre un èxit col·lectiu i un altre sobre un fracàs sense precedents a la nostra societat.

Sóc col·laborador setmanal d'opinió al diari Avui, des del maig de 2009. Col·laboro mensualment al programa L'internauta, de Catalunya Ràdio, des del gener de 2009. Participo setmanalment al programa de debat Els uns i els altres, de BTV, des del gener del 2010. Sóc tertulià esporàdic del programa televisiu Actualitat Viva, de Comunicàlia, des del setembre del 2008. També participo en el programa 59 Segons, de Televisió Espanyola a Catalunya, i assisteixo habitualment com a tertulià a El Matí de Catalunya Ràdio, El dia a la COM, i La Nit a RAC1. He participat també en debats del programa Àgora, de Televisió de Catalunya. En definitiva, sóc allà on em demanen sempre que puc.

Em sento privilegiat perquè sempre he treballat en català, per a mitjans de comunicació del país. També em sento molt satisfet perquè formo part d'una generació de periodistes que ha viscut en pròpia persona la irrupció de la web social i participativa. El vertigen de la revolució digital i el compromís amb un ofici que té vells principis i reclama rigor i seriositat fan del periodisme d'avui una aventura apassionant.

El web saul.cat pretén aglutinar les eines 2.0 que utilitzo, i presentar els apunts blocaires i els materials textuals i audiovisuals més ben endreçats i a l'abast de tothom. Espero que us agradi.