- 3-2-2012
El mes passat parlàvem del “Mataró sense lideratge” de l’alcalde Joan Mora. Tres dècades després del restabliment democràtic, Mataró pateix una deriva per la feblesa del govern de CiU i la poca traça del nou batlle. El lideratge, en canvi, és una de les qualitats que ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria l’empresari Ramon Bagó, primer alcalde de la democràcia a Calella. Polític local i empresari, ha bastit el principal grup turístic del país i l’empresa més important de la comarca. El Maresme ha perdut entitats financeres, i un munt d’empreses amb la crisi. Però tenim el Grup Serhs, que és una cooperativa de petits empresaris de l’Alt Maresme esdevinguda grup que genera 2.700 llocs de treball. Parlem de 64 empreses, amb 1.600 accionistes, un 45% dels quals són propis treballadors. Bagó és una personalitat d’una energia i fermesa incomparables. Ha aixecat Serhs, ha fet d’alcalde quan Calella era capital de l’Alt Maresme i ha jugat un paper clau en el turisme català.
Llegir més
- 31-1-2012
La nit del pacte del Majestic amb José María Aznar, el llavors president Jordi Pujol es va adonar de la transcendència de l’acord CiU-PP davant d’aquell espectacle mediàtic. Massa càmeres i periodistes per captar una encaixada de mans entre el líder de CiU i l’Aznar en minoria de la primera legislatura. Va ser tan excessiva la gesticulació que un astut Pujol no es va poder estalviar durant el sopar el comentari a Joaquim Molins: «¿No creus que ens estem passant?». La foto Pujol-Aznar a l’hotel Majestic va acabar passant factura a CiU en la recta final del pujolisme quan la segona victòria d’Aznar, aleshores ja amb majoria absoluta, va agafar a contrapeu una coalició nacionalista que perdia vots pel Pla Hidrològic Nacional i el desgast de dues dècades de poder a la Generalitat. La posada en escena i els detalls d’aquella famosa nit del 1996 al luxós hotel figura en el tercer i últim volum de les memòries de Pujol, que arribarà a les llibreries precisament el 23-F.
Llegir més
- 29-1-2012
Dijous vaig publicar Obús als consells comarcals, el meu últim article a les pàgines d'El Punt Avui. He renunciat a la col·laboració setmanal d'opinió perquè el dia 1 de febrer començaré a treballar a la redacció d'El Periódico de Catalunya. Poso punt i final a una llarga etapa professional a El Punt, l'Avui i El Punt Avui. A finals de 1989 vaig iniciar les meves col·laboracions a El Punt de les comarques gironines, com a corresponsal de l'Alt Maresme. No va ser fins l'estiu de 1990 que la vinculació amb el diari es va intensificar. De la mà d'Antoni Fuentes, després acompanyat de Josep Maria Flores, i amb l'ombra encara present per la delegació a la comarca dels Oriol Ferran, Jordi Martínez, Lluís Gendrau i Pep Montes, la seu de Calella i després la de Blanes van ser escenaris de gran aprenentatge, anant en moto al principi i després en cotxe d'Arenys de Mar fins a Tossa de Mar, cobrint qualsevol notícia a l'Alt Maresme i la Selva marítima. Fotografies i textos, tot s'hi valia.
Llegir més
- 26-1-2012
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va signar un article a La Vanguardia amb globus sonda sobre el tancament dels consells comarcals. Al final, el llegat del pujolisme serà irreconeixible. Jordi Pujol va fer la Generalitat. Recordin aquella frase recollida al llibre de José Antich El virrei: “Prenafeta, la Generalitat som tu i jo.” Després va reconstruir un país, amb estat del benestar inclòs. No es va atrevir amb la llei electoral, i amb la qüestió territorial va patir el contrapès metropolità socialista. Artur Mas, en canvi, ho té tot de cara, malgrat la duresa de la crisi. Ha fet el triplet electoral i acumula més poder que mai per a CiU. No té oposició, i la més hàbil, que avui és la del PP, s'hi ha aliat per guanyar centralitat. El president està en disposició d'afrontar les reformes que ens treguin de la retallada per la retallada. Dubto que ho acabi fent, malgrat que el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea han advertit que només retallant no ens en sortirem.
Llegir més
- 25-1-2012
A la secció País en xarxa del programa Extraradi de COMRàdio hem parlat de l'Anuari 2011 de Mèdia.cat, l'observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup Barnils. Aquí teniu l'àudio del programa. Aquest anuari està finançat via Verkami.
Llegir més
- 24-1-2012
El magistrat Baltasar Garzón afronta el segon dels tres judicis que el poden apartar de la carrera judicial. És, sens dubte, el que tindrà més ressò internacional perquè lluny de jutjar Garzón es dictarà veredicte sobre la maduresa democràtica d’Espanya. ¿Pot ser condemnat el jutge que va ordenar la detenció d’Augusto Pinochet per voler investigar els crims del franquisme? La paradoxa és evident. Allò que és vàlid per a altres règims totalitaris no funciona amb la dictadura franquista. Juristes i organitzacions internacionals recolzen Garzón perquè no s’entén que un jutge pugui posar contra les cordes un dictador xilè o els militars argentins però, en canvi, cedeixi davant el tabú de la dictadura de Franco. Ni la transició espanyola va ser tan exemplar com diuen ni la justícia actua amb prou independència respecte al poder polític i l’herència franquista. Acabem d’assistir, després de la mort de Manuel Fraga, a un panegíric col·lectiu d’un personatge que va ser més un home de la dictadura que no pas de la democràcia.
Llegir més
- 23-1-2012
No iframes supported La publicació de l'anuari de Mèdia.cat del 2011, dedicat als temes silenciats pels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, es finança a través de micromecenatge. En poques hores el projecte gairebé assoleix la meitat de l'import que pretén recaptar (3.200 euros) per fer possible l'edició. Mèdia.cat és l'observatori del Grup de Periodistes Ramon Barnils, que enguany ha usat Verkami, la plataforma de crowdfunding d'èxit entre els creadors i periodistes del país, per a la publicació d'aquest dossier sobre els temes ignorats pels mitjans catalans. Coordinen aquest anuari -el segon de Mèdia.cat- els companys Roger Palà [Twitter] i Sergi Picazo [Twitter], amb l'ajut d'un equip de dotze periodistes especialitzats. Feina necessària. Bona feina.
Llegir més
- 22-1-2012
He conegut Jil Van Eyle [bloc], impulsor de Teaming, un projece de microdonacions (un euro mensual) des del 1998. Sabeu aquella figura que hi ha a totes les empreses que es dedica a organitzar des d'una porra de futbol fins un sopar o a recollir diners pel regal a algun company de feina? Sí, em refereixo a la persona que va taula per taula i no para d'organitzar saraus. Doncs la versió moderna, adaptable a projectes i causes de tota mena, és Teaming, una eina esdevinguda -encara en versió beta- una comunitat virtual amb molta potencialitat. Hi entres, et dones d'alta del teu perfil, crees un grup i comences a recollir donacions (un euro al mes, aportació inamovible) amb la finalitat que et proposis. Està en proves, però ja té una seixantena de grups arrencant. Teaming és un projecte molt adient per a oenagés (ONG) i entitats sense ànim de lucre que veuen com els seus fons i les subvencions d'abans de la crisi han caigut. Una opció per democratitzar i repartir l'obtenció de recursos és la microdonació en una textura de social media.
Llegir més
- 21-1-2012
Open publication - Free publishing L'últim número de la revista Capçalera és molt recomanable. A part dels temes d'actualitat, com l'obituari de Josep Maria Cadena sobre Josep Pernau, i l'entrevista al degà, Josep Maria Martí, hi ha un especial amb motiu dels 25 anys del Col·legi de Periodistes [Facebook]. Un reportatge dedicat a cada any que val molt la pena repassar per veure l'evolució de la professió i del sector en un quart de segle.
Llegir més
- 19-1-2012
Mai no he entès per què els socialistes catalans abandonen determinades causes que afecten els seus ciutadans. Penso en la llengua a Europa. Han estat els eurodiputats de CiU, ICV i ERC, Ramon Tremosa, Raül Romeva i, fins ara, Oriol Junqueras, els que han aixecat la bandera del català al Parlament Europeu. No han disposat del suport ni l'empenta de la resta d'eurodiputats catalans, els del PSC i el PP. Entenc que Aleix Vidal-Quadras no perdi ni un segon per defensar l'oficialitat de la llengua de 10 milions de catalanoparlants a Brussel·les i Estrasburg. De fet, destina energies a boicotejar-ho sistemàticament. En aquest combat, els europarlamentaris del PSOE tampoc no queden curts. Però el que no puc assimilar és per què Raimon Obiols o Maria Badia, catalans i socialistes, es desmarquen del front que han liderat fins ara Tremosa, Romeva i Junqueras. El PSC hauria de fer autocrítica. Té al·lèrgia a determinades batalles perquè veu nacionalisme català per tot arreu.
Llegir més
© Saül
