Si la crisi ja és una bogeria dramàtica en un país europeu normal, amb uns mandataris continentals que no tenen prou capacitat ni lideratge per combatre-la, imagineu-vos si la crisi la pateixes en una nació sense Estat com Catalunya. Dic nació amb permís del Tribunal Constitucional, no fos cas que mentre escric aquest article hagin sentenciat que els mil anys d'història de Catalunya es redueixen a una simple autonomia (ei, constitucional!) i para de comptar. Doncs en una autonomia suportar la tempesta de la crisi és un desastre absolut.
llegir més
L'Aznar de la segona legislatura va ser una fàbrica d'independentistes. Va coincidir amb l'esgotament del pujolisme i l'ascens de Carod-Rovira, però sense la contribució inestimable del PP de la majoria absoluta difícilment el sentiment independentista hauria proliferat a Catalunya com ho va fer aquells anys. El Zapatero de la segona legislatura porta camí de repetir aquesta història. No tant perquè sigui més espanyolista que Aznar i tan radical com ell, sinó pel contrast de la segona legislatura del president socialista respecte a la primera. Hem passat de l'Espanya plural, d'un federalisme d'inspiració maragalliana que hauria acomodat totes les nacions dins de l'Estat, a la liquidació de la reforma de l'Estatut de Catalunya incompliment rere incompliment.
llegir més
"Europa, després d'haver estat amençada pels totalitarismes, ara està amenaçada pels particularismes." La frase és de l'escriptor italià Claudio Magris entrevistat diumenge a El País: "Somnio amb un Estat federal europeu". Prolifera la idea que les regions, autonomies i comunitats descentralitzades són un escull per a l'Europa idíl·lica que alguns albiren. En el cas de Magris, un estat federal continental.
llegir més