bloc sense fulls

17 de febrer de 2021

Repòrter: L'any ens deixa un balanç discret



EI balanç de 1995 no pot ser de gran eufòria si tenim en compte que a l'Alt Maresme hi ha hagut una llarga crònica negra i s'han agreujat problemes de fons com la qualitat de l'aigua potable. 1995 va ser l'any en què es va jutjar Andreu Rabadán, el jove de Palafolls que va fer descarrilar tres trens i va matar el seu pare. Malgrat la gravetat dels delictes comesos per Rabadán, cal destacar que l'Audiència de Barcelona s'ha decantat més per intentar-ne la rehabilitació màxima possible en ordenar que ingressi en un centre psiquiàtric, atès que el jove pateix una greu malaltia mental com és l'esquizofrènia. Els casos dels crims d'un vigilant de Santa Susanna i del jove Segimon Pruna sembla que estan en vies de solució amb les detencions dels seus pressumptes autors. L'alarma social d'aquests execrables casos és important.

D'altra banda, la qualitat de l'aigua potable va tornar a ser actualitat per un fet insòlit: el descobriment que una empresa de Sant Celoni contaminava el riu Tordera des de la dècada dels 50. Les sospites de risc cancerígen van fer reaccionar la Generalitat per accelerar la posada en funcionament dels filtres de carbó per eliminar els dioxans de l'aigua. Però aquesta resposta hauria d'anar acompanyada d'un ampli estudi epidemiològic per detectar els possibles efectes sobre la salut del consum continuat d'aigua amb dioxans. No es pot perdre temps en aquest propòsit. Els ciutadans de l'Alt Maresme portem massa anys pagant per una aigua de pèssima qualitat i molts han posat la seva salubritat sota sospita. Al mateix temps, reiterem que cal lluitar amb més contundencia contra els focus contaminants. L'empresa Resisa encara no ha rebut cap sanció, malgrat els advertiments de la Generalitat. Amb aquesta situació, hem d'aprovar la iniciativa de l'Ajuntament de Blanes de querellar-se contra l'empresa contaminant perquè pagui una part dels filtres de l'aigua per eliminar els dioxans que ha abocat i que el cost no recaigui injustament sobre els contribuents.

El mapa polític que va sortir de les eleccions municipals del 28 de maig és diferent. Les majories absolutes estan en vies d'extinció i s'imposa el pactisme amb seny, fugint del clientalisme. El canvi ha influït en el Consell Comarcal, al qual ja conviuen i treballen junts socialistes i convergents.

En el record positiu de 1995 quedaran les mobilitzacions de solidaritat amb el poble bosnia i contra la guerra. Quan el conflicte bèl·lic ja és en vies de solució, és el moment de continuar amb l'ajut humanitari.

(Editorial de la revista Repòrter, número 42, gener de 1996, pàgina 5.)
 

       

16 de febrer de 2021

Repòrter, desembre de 1995 | Conxita Campoy: "L'oposició distorsiona la realitat per aconseguir més vots"



L'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, del PSC, acusa els grups de l'oposició de practicar la demagògia en la polèmica del projecte de l'antiga fàbrica de l'aigua. Campoy està satisfeta per les obres que s'estan fent perquè creu que transformaran molt la població. En aquesta entrevista també parla de la proposta de convertir el nucli antic en illa de vianants.

–Com es presenta el mandat?
–Penso que es presenta bé. Amb moltes ganes de continuar treballant per acabar de fer tots els projectes que tenim en marxa i fer-ne de nous, que tothom portava en el seu programa electoral. No creiem que hi hagi cap problema per poder-los realitzar.

–Abans de començar el mandat molt poca gent deuria pensar que acabaria havent-hi un equip de govern com el que hi ha. Com van les coses amb CiU i ERC, els vostres socis de govern?
–Penso que bé. Fa poc que estem treballant junts, però la voluntat que hi ha per les dues parts és de consensuar les coses. Hi ha una bona relació i un respecte mutu per la gestió de cadascú. Les coses que són difícils s'intenten consensuar i, si no s'aclareixen a la primera, les deixem pendents per resoldre-les a la segona. De moment hi ha una bona relació.

–Sobta veure com ERC és un dels partits que participa en la manifestació de la fàbrica de l'aigua, en la qual també hi eren els dos grups de l'oposició, IC-EV i el PP. Què en penseu?
–És una postura demagògica. Jo mai no he tingut majoria absoluta i, per tant, sempre he depès dels vots dels altres per poder aprovar les coses. Tot el que passa pel ple es va aprovant contínuament, amb el suport d'algun o altre grup. Quan van saber que estava intentant comprar-ho i que havia fet gestions per reconsiderar què passava amb la fàbrica de l'aigua, el primer que es despenja és ERC. Aquell dia s'anava a aprovar la urbanització i IC, el senyor Jordi Medina, manifesta que aprovant aquesta urbanització no condiciona les llicències d'obres posteriors. Per tant, IC i el PP ho aproven. En el proper ple, quan ja vénen les llicències, resulta que IC i ERC es despengen i el PP continua aprovant això. Llavors resulta que hi ha una sèrie de veïns que primer volien comprar els terrenys de darrere i que, pel preu elevat, no es posen d'acord i ell [el portaveu d'IC-EV, Jordi Medina] intenta qe allò sigui una zona verda. Resulta que aquests grups donen suport a les manifestacions i es demagògies venent una pel·lícula que no era a real. He parlat amb molta gent que ha donat la seva signatura i els havien explicat que nosaltres anàvem a tallar els arbres. També hi ha signatures recollides de menors de 18 anys i d'altres que van signar sense saber massa bé de què anava la pel·lícula. Jo respecto l'enrenou dels veïns perquè sempre poden al·legar ignorància en la gestió municipal, però el que no es pot perdonar és que partits que han votat que sí, després, perquè arriben les eleccions, es posin a presidir una manifestació. Són aquelles contradiccions. Per últim, i per a més inri, fan una proposta perquè enlloc de zona verda hi hagués una caseta i un arbre, una caseta i un arbre... cosa que és impossible de realitzar. El senyor Lasheras [regidor d'IC-EV], en l'últim ple, torna a fer una proposta de zona verda. O bé els partits polítics no saben què aproven en els plens, cosa que em sembla terrible perquè els temes passen per comissions informatives i tenen temps d'estudiar-s'ho, o bé són capaços de distorsionar la realitat per aconseguir vots, cosa que també em sembla terrible perquè amb aquesta manera de fer els polítics serem víctimes de les nostres pròpies accions.

–Vau tenir oportunitat d'estudiar-ho, per tant?
–Sí. Hi ha un Pla General i unes Normes Subsidiàries anteriors que van tenir 10 o 12 anys perquè tothom presentés les seves al·legacions. En el ple es va aprovar l'estudi de detall, es va estudiar la urbanització, s'han fet les cessions, estan en escriptura pública i, per tant, tot això hohem fet complint aquesta gents [els propietaris] amb el poble de Malgrat. Han complert amb les seves obligacions i l'Ajuntament havia de complir amb les seves. És curiós que això passi amb partits d'esquerra. En un moment en què s'estan fent quantitat de pisos –allà hi van 280 habitatges–, s'abarateix el preu del pis i, per tant, l'especulació del sòl hi és menor i molta gent amb poder adquisitiuu baix pot tenir-hi accés. En canvi, fan una protesta perquè l'Ajuntament compri una zona verda, però de sòl urbà. És una d'aquelles contradiccions que no entenc. Són coses que només es poden entendre si a darrere hi ha una mala feina política que els fa creure que això els portarà vots.



–Sort en teniu que CiU, en aquest tema, està amb el PSC.
– CiU va aprovar la primera proposta de la caseta i l'arbre. Llavors encara no hi havia el pacte d'entesa signat. Després de tenir coneixement del que s'havia fet i d'una reunió amb la propietat, CiU ho va entendre i va decidir deixar sense efecte aquella moció que s'havia passat en un ple, per respectar el Pla General.

–Com acabarà això? Es mantindrà la xemeneia i els arbres es portaran a un altre lloc i allà hi haurà pisos?
–En aquest moment el que s'està plantejant és la zona verda, però també parlen de la xemeneia. O sigui que, si hem de gastar 100 milions per la zona verda haurem de preparar 100 més per la xemeneia... Els arbres seran transplantats. Aquesta és la proposta de l'Ajuntament. No es tallen, seran transplantats per una empresa que ens dóna les garanties que viuran. La propietat té la voluntat de donar els arbres i l'Ajuntament els trasplantarà. Amb aquestes persones hem intentat parlar-hi perquè en lloc de construir aïlladament els blocs ho facin primer al carrer Girona, perquè si no hi hagués la demanda de pisos esperada i la cosa quedés parada, l'Ajuntament podria intervenir en la banda de darrere de la xemeneia. Si no es desenvolupa, els interessarà recuperar els diners i l'Ajuntament podria intervenir.

–Hi ha altres projectes sobre la taula. S'estan fent les obres del passeig Marítim, del polígon industrial, del pavelló poliesportiu, dels accessos a la N-II. Malgrat està de potes enlaire, no?
–Malgrat està de potes enlaire. Jo estic contenta perquè en aquest moment estem vivint la gestió dels quatre anys anteriors. Abans que les coses no arribin a la seva fi hi ha moltes reunions, negociacions i assignacions pressupostàries a bon crèdit, evidentment. Quan aquestes obres finalitzin donaran una imatge i un canvi a la població de Malgrat impressionant. La inversió que s'està fent per part del Ministeri d'Obres Públiques penso que és molt important. Ara començarà l'enllaç de la N-II, amb l'entrada a la zona industrial, el pas subterrani de Can Viader, que és molt important. Estan asfaltant la zona industrial, que diria que és una de les més dignes de la comarca. El barri Palomeres, que també era una de les assignatures pendents. Amb això ja tenim enllestits els barris perquè només ens queden un parell de carrers del Parc del Castell. L'enllaç de Malgrat amb la N-II que anirà a l'avinguda Països Catalans serà l'entrada principal i portarà al passeig Marítim. La regeneració de la platja... Estem deixant el poble en unes condicions molt dignes, cosa que em fa sentir contenta i satisfeta, tot i que queden moltes coses per fer.

–D'aquestes obres, l'obra que serà la cara de la població per al turisme és el passeig Marítim. Com quedarà?
Serà amb vista al turisme i la pròpia població perquè serà un passeig dedicat bàsicament als veïns. Quedarà una zona per passejar digna, amb dutxes, llum al vespre, bancs, petanques, llocs infantils. És un espai on es podran fer festes. Penso que és una millora més per a un poble turístic. Penso que tot és important. Malgrat és un poble bastant equilibrat i la zona industrial ha estat una obra de gestió molt dura.

–Ha estat difícil aconseguir 200 milions de la Unió Europea?
–Ha estat difícil aconseguir-los. També ha estat difícil que Cubiertas [l'empresa constructora] fes una baixa de 200 milions, que els industrials entenguessin que havien de pagar unes contribucions especials, en un moment de crisi. Pensa que era a les darreries del 91. Ara sembla que ningú no parla tant d'aquesta crisi perquè hi ha una mica més de recuperació, però van ser uns anys durs. Quan li dius a un industrial, d'entrada, que ha de pagar 15, 18, 20 o 30 milions... El fet que l'obra anés a la baixa i tinguéssim la subvenció del FEDER ha convertit en 3 o 4 milions aquesta aportació de l'industrial. És una empenta que tothom agraeix. L'esforç i sacrifici que va costar –van haver-hi reunions molt dures entre empresaris i Ajuntament– ara és valorat com una bona feina. En aquests dos anys portem 7 o 8 llicències d'obres donades per noves naus industrials. Això no deixa de ser una bona feina.

–D'on vénen aquestes indústries?
De Blanes i de gent de Malgrat que ha ampliat la seva nau a la zona industrial. La intenció de l'Ajuntament és desenvolupar la futura zona industrial, que és la zona del costat. Crec que és un error que les parcel·les mínimes hagin de ser de 1.000 metres quadrats. Ens trobem amb molta gent que té uns magatzems que no pot comprar 1.000 metres, i fer-hi la nau perquè són molts diners. Si tinguéssim la sort de reconvertir la zona industrial i fer naus mínimes de 500 metres –300 dels quals edificables– donaríem peu perquè molta gent s'atrevís a anar-hi, per 10 o 15 milions. Amb això faríem dues coses: potenciaríem la zona industrial i alliberaríem el poble de sorolls i trànsit pesant, amb la qual cosa estaríem defensant la qualitat de vida i el medi ambient.

–Quan vau començar el mandat vau dir que amb Can Palomeres s'acabaven d'arreglar tots els barris i que l'assignatura pendent és el centre. Quins són els plans de l'equip de govern per al centre?
Nosaltres, i amb això estem d'acord amb CiU i ERC, considerem que el centre s'ha d'arreglar, però hem de buscar una alternativa de pàrquings. És difícil fer carrers de vianants si no dónes una alternativa a la gent. Hem d'acostumar la gent que deixi el cotxe una mica apartat del centre, però que s'hi pugui accedir fàcilment caminant. En aquest moment estem esperant la resolució que pugui sortir de la plaça del Liceu, que sembla ser que aviat podrem envestir-ho, i dels quatre pàrquings que hi ha a la plaça. A partir d'aquí estem estudiant la remodelació del nucli antic –carrers Bellaire, Sant Antoni, Sant Isidre, Desclapers, Sant Esteve– que seria el recorregut que la gent faria per potenciar el comerç d'aquest sector.

–Seria una illa de vianants?
Sí, estem estudiant passos de vianants i trànsit restringit. Ja hi estem treballant. Penso que en un parell d'anys ho podrem veure començat, perquè és una obra difícil.

–Deu ser difícil convèncer els veïns perquè a vegades...
–Aquesta és la por que tinc. A vegades et dóna la sensació que amb un pas de vianants el comerç funcionarà i són dues coses que, per a mi, són totalment diferents. Potenciar el poble amb zones per caminar i passejar, i no necessàriament vol dir que ha de promoure el comerç. La gent pot anar passejant per un sector i no comprar res a les botigues si no té poder adquisitiu, per un cantó, i si els establiments no tenen el tipus de coses que la gent vol. Penso que hi ha d'haver un replantejament del que ha de ser el comerç a partir d'ara. Les grans àrees comercials cobreixen les necessitats dels qui treballen i porten un ritme de vida difícil. Els mercats dia a dia van a menys. Abans la iaia i la família anava a comprar el bistec pel dia i els 50 grams de pernil. Ara, el jovent va a les grans àrees comercials perquè es compra més quantitat. Això vol dir que surt més econòmic i que la comprar és més pràctica. La compra per tot el mes es fa en una àrea comercial. Això ho faig jo i tothom que sigui sincer. Hi ha, però, l'excepció dels productes concrets, que s'han de buscar en botigues.

–Com està el projecte del Centre d'Assistència Primària?
Nosaltres vàrem anar a veure el conseller fa uns 15 dies i li vam dir que és una de les prioritats de Malgrat. Ho va entendre i reconeix que Malgrat és l'assignatura pendent que té. D'aquí a un mes podré dir cap a on aniran les coses, però el conseller té interès a solucionar el problema de Malgrat i suposo que al més aviat possible.

–Durant els propers anys s'ha de revisar el Pla General de Malgrat. La Generalitat té previst que l'Alt Maresme experimenti un creixement molt significatiu, tal com preveu el Pla Territorial de Catalunya. De quina manera es poden lligar aquestes dues coses? És a dir, que el Pla General no es revisi a l'alta.
Crec que són dues coses diferents. Encara no ha arribat el moment en què el Pla General es pugui revisar a l'alça perquè no haurem exhaurit la previsió de 40.000 habitants en tot el sòl urbà. Per tant, es podran fer modificacions puntuals al Pla General, per esmenar els errors del propi Ajuntament o bé perquè a aquelles perones que no han usat els seus drets els pots dir que, com que han tngut temps per executar-ho i no ho han fet tornem a revisar què poden fer. I això pot ser a l'alça o a la baixa.

–Sí, però sempre hi ha la Generalitat al darrere que ha de donar el vistiplau.
–Políticament penso que la tutoria que ens vol fer la Generalitat en aquest aspecte no hi hauria de ser. Els ajuntaments hauríem de ser prou autònoms per saber quin poble volem. Tot i això, he de dir que Malgrat és un dels pobles admirats per la Generalitat precisament pel seu control urbanístic i per la valentia que va tenir l'Ajuntament a limitar les alçades en el centre de la població. Quant al Pla Territorial el problema que tenen és la zona de creixement. A mi em sembla molt bé que hagin fet un estudi que diu que nosaltres hem de ser zona de creixement, però aquest increment no només en habitatges. Quan vingui una empresa a Mataró o Barcelona que la Generalitat li digui que a Malgrat hi ha

sòl per poder donar treball. El creixement l'han de revertir en serveis i han de compensar la qualitat de vida i aquesta no especulació de sòl. No volem ser una ciutat dormitori. Està molt bé, però hauria d'haver-hi control i equilibri en el desenvolupament del Pla Territorial.



Perfil

Conxita Campoy i Martí va néixer a Malgrat de Mar el 17 de febrer de 1950. Filla d'una família creixent –va donar classes de religió a l'institut de formació professional i de catequesi–, està casada i té una filla i dos fills. Va estudiar comerç i comptabilitat. La seva activitat professional sempre ha estat lligada al comerç. El seu debut en política es va produir el maig de 1991, quan va encapçalar la llista del PSC, com a independent, en substitució de l'històric alcalde Josep Móra. "Li vaig dir tres o quatre vegades que no, però al final vaig accedir a encapçalar la llista. Ara estic contenta de l'oportunitat que em va donar en Móra un dia que jo passejava per davant de l'Ajuntament". Des del 1979, però, havia anat a les llistes per omplir i col·laborava amb el seu marit, Antoni Riera, que va ser regidor d'Urbanisme amb l'alcalde Móra des del 1983 fins al 1991. El mateix any que va sortir escollida alcaldessa va ingressar al partit socialista. Actualment és vicepresidenta del Consell Comarcal i presidenta del grup comarcal del PSC. Ha ocupat el número 77 de la candidatura de Joaquim Nadal a les eleccions al Parlament. Campoy es considera nacionalista, però no independentista. No té cap afició concreta. Entre d'altres motius perquè, segons diu, no té prou temps. "Això de l'alcaldia m'ocupa molt. És una cosa vocacional. Només es pot ser alcalde per esperit de servei o per interès. No es pot entendre com una professió". Tot i que la veu no és el seu fort, en el seu currículum figura una curiosa experiència: la nadala Quatre camins a la Tordera, cantada amb els batlles de Palafolls i Tordera. 

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 41, desembre de 1995, pàgines 18-21.)

       

16 de febrer de 2021

Repòrter, desembre de 1995 | El PP menja terreny a CiU, però no assoleix la tercera posició



Les eleccions al Parlament de Catalunya del 19 de novembre no han canviat la correlació de forces a l'Alt Maresme. CiU es manté ferma en primera posició, seguida del PSC, que és la segona formació política, clarament distanciada d'ERC, partit que continua en el tercer lloc amb tan sols un punt més que el PP, mentre que IC-EV tanca la classificació ocupant la cinquena plaça.

La taula classificatòria, per tant, no s'ha vist modificada a l'Alt Maresme, que a diferència del conjunt català manté ERC com a tercera força i el PP en el quart lloc. El fet que la correlació de forces es mantingui intacte no vol dir que no s'hagin produït ascensos i descensos destacables.

El Partit Popular és qui més ha pujat, ja que ha augmentat un 5,27% a l'Alt Maresme. La següent formació que ha millorat el seu percentatge de vot és Iniciativa per Catalunya-Els Verds, que puja 1,77 punts. Esquerra Republicana de Catalunya també millora, però de forma gairebé insignificant, ja que l'ascens és només del 0,57%. Un resultat similar és el del Partit dels Socialistes de Catalunya, però a la baixa. Els socialistes –en contra de tots els pronòstics– només perden 0,51 punts. En canvi, Convergència i Unió ha baixat un 4,34%. Per tant, CiU és l'autèntica perdedora d'aquests comicis a la nostra comarca, mentre que el PP és el guanyador, sempre respecte a les anteriors eleccions autonòmiques.



Tots els partits tenen més vots

Tot i que CiU i el PSC han baixat el seu percentatge de vot, tant els convergents com els socialistes han augmentat en termes absoluts. És a dir, CiU ha obtingut 2.639 vots més que a les anteriors eleccions catalanes, celebrades l'any 1992, i el PSC, 1.572 més. El PP ha aconseguit 2.837 vots més; ERC, 1.142; IC-EV, 1.099. Tots tenen més vots.

La participació del passat 19 de novembre va ser del 66,10% en el conjunt de les 12 poblacions altmaresmenques, la qual cosa representa una reducció de l'abstenció del 5,44% en relació amb els comicis del 1992. En eleccions al Parlament de Catalunya, només els comicis de 1980 i de 1984 superen els d'enguany, quant a participació, a l'Alt Maresme.

Aquest fet i l'augment del cens electoral –que ha pujat de 7.619 persones en relació amb l'any 1992 –expliquen que totes les candidatures hagin rebut més vots, encara que les dues forces majoritàries –CiU i PSC– baixin en percentatge.



La medalla d'argent

CiU és la primera força en tots els municipis. El PSC és la segona llista més votada en 6 poblacions: Arenys de Mar, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar i Tordera. ERC és segona en 5 municipis: Arenys de Munt, Calella, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar. El PP, en canvi, només és segon en una localitat, Santa Susanna. Això vol dir que els socialistes es mantenen com a segon partit en les poblacions més importants de l'Alt Maresme, a excepció d'Arenys de Munt i Calella, on la segona plaça està a les mans dels republicans. ERC ha aconseguit un gran resultat a Calella –ha augmentat un 2,45%– i ha desplaçat de la segona posició el PSC, tot i que els socialistes han millorat, però no gaire significativament, atès que el seu ascens és del 0,58%. A Arenys de Munt, ERC simplement es limita a conservar la medalla d'argent aconseguida l'any 92, ja que la pujada és només del 0,48%, xifra que li permet mantenir la distància que li separava del PSC, que ha pujat un 0,35% en aquest municipi.

A Sant Cebrià, ERC ja era la segona formació l'any 92, mentre que a Sant Iscle i Sant Pol els republicans han desplaçat els socialistes. Un cas semblant és el de Santa Susanna, on el PP ha passat per davant del PSC gràcies a un augment dels populars del 9,66%, el més elevat que s'ha produït a l'Alt Maresme.



Fort augment del PP

El PP ha pujat arreu. Santa Susanna és el paradigma d'aquest ascens, però l'augment en aquesta població és seguit per altres avenços electorals també destacats. Aquesta és la millora del partit d'Aleix Vidal-Quadras a l'Alt Maresme: Sant Iscle (un 8,09% més), Pineda (7,9%), Sant Cebrià (6,65%), Palafolls (5,99%), Canet (5,64%), Arenys de Mar (4,93%), Calella (4,5%), Tordera (4,09%), Malgrat (3,99%), Sant Pol (3,85%) i Arenys de Munt (3,72%). La mitjana de l'ascens del PP a les poblacions de més de 10.000 habitants –Arenys de Mar, Calella, Malgrat i Pineda– és del 5,33%. La mitjana del conjunt de l'Alt Maresme és del 5,27%, una xifra semblant, la qual cosa indica que l'augment és equilibrat entre els nuclis de població i les localitats més petites. L'ascens del PP a la comarca, però, és més moderat que a la resta del país –augmenta un 7,2%– i encara més que a la demarcació de Barcelona, on ha crescut un 7,7%.

Moderada puja d'IC-EV

L'altra candidatura que ha millorat en tots i cadascun dels municipis és IC-EV, que globalment ha pujat un 1,77%. Aquest increment està molt per sota de la mitjana catalana –un ascens del 3,3%– i de la barcelonina, del 3,9%. Palafolls és la localitat on la coalició liderada per Rafael Ribó ha incrementat més el seu percentatge de vot, un 4,07%. IC-EV també ha pujat a Santa Susanna (un 3,72% més), Pineda (2,69%), Sant Cebrià (2,68%), Arenys de Mar (2,01%), Tordera (1,99%), Malgrat (1,73%), Arenys de Munt (1,65%), Sant Iscle (1,65%), Canet (1,24%), Sant Pol (0,16%) i Calella (0,14%). De les poblacions de més de 10.000 habitants, l'augment més destacat d'IC-EV és el de Pineda, mentre que el més irrellevant, el de Calella, que és a la cua de totes les poblacions.



ERC es manté

ERC és el tercer partit amb la tendència a l'alça, en comparació amb les anteriors autonòmiques. El partit d'Àngel Colom puja un 0,57% –mig puntet–, però no experimenta una millora del tot equilibrada. A diferència del PP i d'IC-EV, els republicans no milloren el seu percentatge en totes les poblacions de l'Alt Maresme. ERC puja a Sant Iscle (un 7,39% més), Sant Pol (3,24%), Calella (2,45%), Palafolls (2,21%), Canet (0,63%), Arenys de Munt (0,48%), Pineda (0,14%) i Arenys de Mar (0,11%). Per contra, ERC baixa en quatre poblacions: Malgrat (0,78%), Santa Susanna (0,24%), Sant Cebrià (0,09%) i Tordera (0,02%). Aquestes últimes xifres més que una baixada real, el que evidencien és un cert estancament. Només en el cas de Malgrat la disminució supera el mig punt. La mitjana, però, de les poblacions de més de 10.000 habitants dóna un increment per a ERC del 0,48%. La mitjana altmaresmenca –un ascens del 0,57%– és inferior a l'increment global a Catalunya –de l'1,5%–, que és el mateix que el de la demarcació de Barcelona.

El PSC perd mig punt

El partit de Joaquim Nadal, que a escala nacional ha perdut 2,7 punts i a les comarques barcelonines 3,5, només baixa un 0,51% a l'Alt Maresme. Aquesta xifra és gairebé irrellevant davant de l'anunciada davallada que indicaven les enquestes electorals. El cas del PSC és semblant al d'ERC perquè creix en algunes poblacions, però baixa en d'altres. ERC puja en 8 pobles i els socialistes, en 7. Els republicans baixen en 4 poblacions, i el PSC, en 5. El PSC millora el seu percentatge a Sant Cebrià (un 5,21% més), Sant Pol (2,38%), Santa Susanna (1,34%), Canet (0,83%), Calella (0,58%), Malgrat (0,38%) i Arenys de Munt (0,35%). La baixada es dóna a Palafolls (un 6,53% menys), Pineda (2,17%), Arenys de Mar (1,96%), Tordera (1,02%) i Sant Iscle (0,61%). Mentre que a Calella i Malgrat els socialistes es mantenen –no superen el mig punt d'augment–, a Pineda i Arenys de Mar van a la baixa. La mitjana d'aquestes quatre poblacions dóna una pèrdua de percentatge del 0,79%.



CiU baixa arreu

Si el PP i IC-EV pugen en tot el territori altmaresmenc, CiU compleix la mateixa uniformitat, però en el sentit contrari, és a dir, a la baixa. La coalició liderada per Jordi Pujol ha perdut 5,2 punts de mitjana catalana. La tendència, en el cas de l'Alt Maresme, no és tan negatiu com en el conjunt del país, però no deixen de ser considerables els 4,34 punts perduts aquí. I més tenint en compte –a l'igual que els socialistes– les previsions de les enquestes, que situaven la coalició nacionalista molt a prop de revalidar la majoria absoluta. La caiguda de percentatge més alarmant és la de Sant Iscle (un 14,69% menys) i la més insignificant, la de Malgrat, amb només un 0,86%. Entremig hi ha aquests resultats: Sant Cebrià (un 12,72% menys), Santa Susanna (12,27%), Sant Pol (9,21%), Canet (6,08%), Calella (6,05%), Arenys de Munt (4,48%), Pineda (4,21%), Tordera (3,12%), Palafolls (2,58%) i Arenys de Mar (2,4%). De les quatre grans poblacions, on CiU perd més percentatge és a Calella. La mitjana, però, d'Arenys de Mar, Calella, Malgrat i Pineda dóna com a resultat un descens de 4,43%.

Una campanya descafeïnada

La jornada electoral va transcórrer amb total normalitat a les 96 meses electorals dels 47 col·legis de l'Alt Maresme. La mateixa calma que prèviament havia presidit la campanya electoral, en què el to propi de la política estatal no va arribar a fer forat en els mítings i actes de partit per a les autonòmiques. L'únic presidenciable que va trepitjar l'Alt Maresme va ser el candidat a la reelecció i líder de CiU, Jordi Pujol, que va visitar el mercat municipal d'Arenys de Mar, acompanyat de l'alcalde, Miquel Rubirola. A Arenys de Mar, Pujol va "vendre el seu producte" –són paraules del propi candidat– entre les venedores del mercat. També va rebre els opositors al projecte de cobriment de les rieres del Maresme, Jordi Pujol també va ser a Pineda, on va atraure l'atenció de nombroses persones. El míting de la plaça de les Mèlies va ser el punt àlgid de la visita del president a Pineda, on també va visitar el pavelló poliesportiu i el Casal d'Avis Les Mèlies. El candidat, acompanyat de l'alcalde, Salvador Llorens, va rebre les signatures de solidaritat amb la mestra pinedenca experidentada per Ensenyament.

CiU va portar Josep Antoni Duran i Lleida a Calella i Marta Ferrusola a Malgrat, mentre que el PSC va centrar la campanya en la visita de Raimon Obiols a Arenys de Mar i Malgrat i de Manuela de Madre a Pineda. A Calella hi va anar l'exministre socialista Jordi Solé Tura. El PP va apostar per Federico Trillo i Francesc Marhuenda, a Pineda, i Javier Rupérez a Calella. Pel que fa a ERC, Josep Lluís Carod-Rovira va visitar Calella, Jordi Portabella, Malgrat, i Joan Ridao, Pineda. Finalment, IC-EV simplement ha comptat amb Ignasi Riera a Pineda i Jordi Guillot, a Calella.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 41, desembre de 1995, pàgines 10-17.)

 

       

16 de febrer de 2021

Repòrter: La convivència escolar trencada



El cas de la professora del col·legi Montpalau de Pineda expedientada cal analitzar-lo amb tranquil·litat i fugint de l'apassionament per cap de les parts enfrontades. Perquè al final sembla que els mestres estan enfrontats amb tothom: els pares, els mitjans de comunicació i la Generalitat. Tenen raó els mestres a demanar que no hi hagi un linxament públic de la professora, però no poden negar l'evidència i intentar tapar l'assumpte al·legant que, com a humans, poden equivocar-se. Els fets són que dos nens de cinc anys van estar una hora i deu minuts tancats en una aula. Un dels dos nens fins i tot va sortir al pati a orinar. L'origen d'aquesta situació va ser el descuit d'una professora que els tenia al seu càrrec. Aquesta responsabilitat forma part de la feina del professor. Un cop localitzats els dos nens sans i estalvis és molt fàcil dir que no hi va haver risc, però el cert és que objectivament n'hi va haver. Ho vulguin o no els mestres, aquest incident s'ha produït en un moment en què la sensibilitat dels pares per possibles faltes dels professors ha anat creixent des de fa anys. Però tampoc cal magnificar els fets. En aquest sentit, la decisió dels pares d'un dels nens de deixar que aparegui la seva fotografia als mitjans de comunicació és qüestionable.

En aquest punt cal plantejar-se si la suspensió cautelar de sou i feina de tres mesos que la Generalitat ha aplicat a la professora és una sanció adequada, més tenint en compte que l'expedient continua el seu curs i pot acabar en un càstig més important. El més positiu seria aplicar una mesura que combinés un toc d'atenció per aquest descuit i la intenció positiva que es reincorpori a la docència. Potser seria bo que Ensenyament fes cas de la sol·licitud de la mestra que la traslladin de centre. Sembla clar que la sanció final no pot ser gaire més gran que la suspensió cautelar de tres mesos, que li va ser imposada molt ràpidament, al cap de pocs dies d'haver-se produït l'incident. Cal suposar que darrera d'aquesta suspensió fulminant no s'hi amaga cap interès aliè a la naturalesa del Departament d'Ensenyament.

Per acabar, no seria just que els nens paguessin aquest conflicte amb la suspensió d'activitats que els mestres consideren que excedeixen les seves obligacions estrictes, com les excursions. Aquí s'imposa la col·laboració i la bona entesa entre els pares i els professors de l'escola.

(Editorial de la revista Repòrter, número 41, desembre de 1995, pàgina 5.)
 

       

15 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1995 | Ferran de Pol



El 15 de febrer de 1988 vaig tenir el goig de poder conèixer personalment l'escriptor Lluís Ferran de Pol i la seva esposa, la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence, a casa seva, a Arenys de Mar. Eren unes persones cultes, extremadament afables. La senyora Lawrence va morir el mes d'abril passat, i Ferran de Pol ha mort el 19 d'octubre. Vam fer coneixença perquè Esyllt T. Lawrence —preocupada per la situació de minoritat de la llengua gal·lesa— tenia interès per fer un viatge a Israel i conèixer els mètodes d'aprenentatge intensiu de l'hebreu que s'apliquen en aquell país i veure si eren aplicables al gal·lès, la seva llengua materna. Vam parlar del gal·lès i del català, de literatura, de Mèxic, de la comuna amistat amb Vicenç Riera Llorca...

Ferran de Pol havia nascut a Arenys de Mar l'any 1911, fill d'una família benestant que tenia entre els seus avantpassats dos bisbes els retrats dels quals presidien el despatx de l'escriptor arenyenc. Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona (1933) i per aquells anys començà a escriure i a publicar en revistes locals els seus primers contes. Aquestes primeres narracions van constituir el volum Tríptic (premi Narcís Oller de l'any 1937), que per raó de la guerra no es va poder publicar fins al 1964.

Va ser instructor de les milícies populars i posteriorment tinent de l'exèrcit republicà. Lluita al front d'Aragó. L'any 1939, com tants d'altres, es va exiliar. Primer va estar: al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló fins que va poder ser embarcat cap a Mèxic. Allí va escriure nombroses col·laboracions al diari El Nacional, va fer la carrera de Filosofia i Lletres (1946) i conegué la seva esposa Esyllt. L'exili mexicà va ser fecund des del punt de vista nacional català. Des de les pàgines d'aquesta publicació, l'any 1942, Joan Sales va fer la proposta de creació d'un exèrcit català per combatre amb els aliats, amb el propòsit que, quan els nazis i feixistes fossin vençuts, els catalans podrien veure reconeguts llurs drets nacionals. Posteriorment, el Full Català es convertí en la revista Quaderns de l'Exili (1943-47). Acabada la guerra mundial la revista es dissolgué i alguns dels col·laboradors, entre ells Ferran de Pol, tornaren a Catalunya. Ferran de Pol s'establí a Arenys com a advocat fins a la jubilació. A partir d'aleshores Ferran de Pol l'escriptor arenyenc i la seva esposa passaven mig any a Arenys de Mar i l'altre mig al País de Gal·les.

Lluís Ferran de Pol ha estat un escriptor d'obra curta però molt interessant. Sobre la brevetat de la seva obra literària cal no oblidar que les seves obligacions professionals no li permetien dedicar molt de temps a la literatura i que sempre va estar voluntàriament allunyat dels ambients culturals barcelonins; en aquest aspecte el paral·lelisme amb Vicenç Riera Llorca —l'altre escriptor exiliat a Mèxic i establert, després del seu retorn a Catalunya, a Pineda— és colpidor.

L'any 1954 Ferran de Pol va publicar Abans de l'alba, una novel·la breu destinada al públic infantil català, que recrea els mites de les tribus maies-quítxues recollides a mitjan segle XVI en un llibre anomenat Pópol-Vuh —«Llibre del Consell o de la Comunitat»—. Aquest llibre va servir per a l'aprenentatge del català de bona part de la gent de la meva generació, que no vam poder aprendre la nostra llengua a l'escola.

La ciutat i el tròpic (1956) va guanyar el premi Víctor Català de narrativa. Aquesta obra és el punt clau en l'evolució de l'obra de Ferran de Pol. En ella el mite és l'element clau —indestriable en la realitat— de la condició humana; les narracions del llibre giren entorn de la mort de l'home atrapat entre dos pols antitètics: la cultura i la natura, la raó i l'instint, la ciutat i el tròpic. El centaure i el cavaller —la narració central del llibre— és una de les millors narracions de tota la literatura catalana de postguerra.

L'any 1960 va publicar la magnífica novel·la Érem quatre. Aquesta obraambientada a Mèxic pren com a nucli argumental les excavacions de la ciutat perduda de Tòl·lan per part del professor Leopoldo Enguiano de l'Institut d'Arqueologia de Mèxic i dels seus alumnes estrangers: Patrick, un nord-americà pragmàtic i ambiciós; Hedwing, una alemanya, sensible i idealista; i Pau, el narrador, un català amic de causes perdudes. El professor és un home il·luminat que cerca recuperar l'esperit de Quetzalcóalt, el déu de la civilització i la pau. Pèro en un moment determinat de la novel·la aquest equip d'arqueòlegs ben avinguts s'esmicola i apareix l'altra cara del mite: Quetzalcóalt és substituït pel jaguar, misteriós senyor de la nit, i, alhora, apareixen les altres cares dels personatges: Leopoldo es manifesta com l'expintor fracassat; el nord-americà és egoista i covard; Hedwing, vacil·lant, esdevindrà la dona dels tres marits i desencadenarà la tragèdia; i Pau apareix com a home vençut i fracassat amorosament. La novel·la és una gran recreació del mite cultural del antics tolteques que esdevé paradigma del mite —i del fracàs— personal dels protagonistes.

Miralls tèrbols (1966) és una novel·la barreja de realisme i psicologia en què l'autor deixa el tema mexicà de les tres grans obres anteriors i situa l'acció a l'Arenys dels darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest llibre presenta un conflicte generacional dins una família de la burgesia comarcal i l'analitza des del conflicte entre el seny i la rauxa, que és la versió catalana de la confrontació natura-cultura que ens havia presentat en les dues obres anteriors. L'obra conté tota una xarxa de referències literàries i fins i tot frases literàries d'altres autors coneguts (Homer, Maragall, Carner, Gide, Virginia Woolf). Ferran de Pol cerca així la complicitat literària del lector a l'hora d'endinsar-se en l'anàlisi de l'ésser humà com a realitat contradictòria.

Ferran de Pol ha estat un escriptor de la generació que Joan Fuster va definir com «de la diàspora». La seva obra literària, d'enorme dignitat, és filla de la seva vida marcada per la guerra civil i l'exili mexicà, el retorn a una Catalunya postrada civilment i culturalment, i del fet de viure i fer d'advocat a Arenys —al marge dels cercles literaris de Barcelona—. Penso que, com a síntesi del que representa per a la literatura catalana l'obra de Ferran de Pol, el lúcid judici que fa més de quaranta anys va escriure Salvador Espriu, com a pròleg de la primera edició d'Abans de l'alba, conserva una validesa absoluta: «Heus aquí l'obrad'un home arribat a la maduresa, d'un coneixedor profund de la nostra llengua i de les seves actuals possibilitats expressives, d'un estilista que imposarà el seu nom a l'atenció de tots. Lluís Ferran de Pol ha viatjat, ha vist, ha llegit, ha comprès. Escriu des de molt jove i ha sabut triar i seguir un camí auster, lluny de tot afalac, de l'èxit fàcil. El guany d'aquest esforç disciplinat, apassionat i lúcid és una prosa nítida, al servei d'una imaginació singular i d'un talent notabilíssim d'escriptor.»

(Article de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgina 32.)
 

       

15 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1995 | Arenys de Mar acomiada l'escriptor i periodista Lluís Ferran de Pol



L'escriptor, periodista i advocat arenyenc Lluís Ferran de Pol, un dels narradors més importants de l'exili català, va morir a Barcelona el 19 d'octubre, com a conseqüència d'una insuficiència cardíaca motivada per una infecció renal. D'aquesta manera la població d'Arenys de Mar perdia en el curt període de temps de sis mesos dos personatges molt importants en el món de la cultura, el matrimoni format per Esyllt Thomas Lawrence i Lluís Ferran de Pol.

La nova de la mort de Lluís Ferran de Pol, no per esperada, va commoure menys la població d'Arenys de Mar, on fiavia nascut el 17 de gener de 1911, i on fiavia iniciat de forma brillant la seva tasca literària. La Guerra Civil, en la qual va participar lluitant amb els republicans i on va obtenir el grau de tinent d'artilleria com a conseqüència de ser ferit en la batalla de l'Ebre, va interrompre bruscament aquesta trajectòria. Després de creuar la frontera i de passar cinc mesos en el camp de concentració de Sant Cebrià, va embarcar en el vaixell Sinaia, que el portaria, com tants d'altres catalans compromesos amb la república, a terres mexicanes.

Durant el seu exili —1939-1948—, va efectuar una intensa activitat cultural. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Mèxic i va col·laborar en els principals diaris i revistes del país. El 1941 va participar en la fundació de la revista Full Català, juntament amb Josep Carner, Pere Mafalonga i el també arenyenc Josep M. Miquel i Vergés. Posteriorment va fundar, amb Joan Sales, Quaderns de l'Exili, una de les publicacions més importants feta en terres americanes, des d'on es defensava la unitat nacional dels Països de Llengua Catalana i la lluita contra el feixisme europeu, amb la participació d'una unitat combatent catalana. A Mèxic va conèixer la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence, amb qui es casaria l'any 1947.

El naixement de la seva filla Maria Elvina va fer que Lluís Ferran de Pol retornés a Arenys de Mar a les darreries de 1948, després d'esperar durant quatre mesos a Montpeller l'autorització per creuar la frontera. Des de la seva residència arenyenca, que va compartir amb llargues estades a la finca que la seva esposa posseïa a Y Bont Faen, al País de Gal·les, va portar a terme una important tasca cultural, amb la publicació de nombrosos llibres, entre els quals cal destacar: Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956), Érem quatre (1960), Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973), Sedna (1980), Entre tots ho farem tot (1982), etc. Lluís Ferran de Pol va efectuar diverses traduccions d'altres autors i va col·laborar, a més, a les revistes catalanes Tele-Estel, Serra d'Or, Tretzevents i Cavall Fort, als diaris Tele/exprés, Diari de Barcelona, Avui i El Maresme, i a la revista arenyenca Vida Parroquial.

Lluís Ferran de Pol va rebre nombrosos premis en reconeixement de la seva tasca literària, entre els quals podem destacar el premi Narcís Oller al millor conte escrit, per Tríptic (1937), atorgat per la Generalitat—en l'única convocatòria que es va efectuar d'aquest premi per causa de la Guerra Civil—, el Víctor Català, per La ciutat i el tròpic (1955), i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat l'any 1986.



La delicada salut de l'escriptor

L'estat de salut de Lluís Ferran de Pol havia estat delicat els darrers anys, fet que li va impedir assistir a actes públics —un d'ells l'homenatge que li va retre el Consell Comarcal a Matará l'any 1993—, encara que solia atendre amablement els visitants que acudien al seu estudi d'Arenys de Mar, situat davant la platja, on vam poder entrevistar-lo, a ell i a la seva esposa, la filòloga gal·lesa Esyllt Thomas Lawrence, el 12 de maig de 1994 [REPÒRTER, núm. 24, juliol 1994, i núm. 26, setembre 1994].

La mort d'EsylIt T. Lawrence, esdevinguda el passat 4 d'abril al País de Gal·les, va suposar un cop molt fort per al nostre escriptor ja que la seva esposa fiavia estat a tothora una extraordinària col·laboradora —fidel i anònima—, des que es van conèixer l'any 1944 a Mèxic. Malgrattot, després de passar un mes a Londres amb la seva filla Maria Elvina, el seu gendre i els dos néts, a les darreries del mes de maig Lluís Ferran de Pol retornava a Arenys de Mar, on alguns capvespres d'estiu se'l podia veure passejar per la riera de la vila, acompanyat d'amics.

El seu estat de salut es va agreujar considerablement els darrers dies del mes de setembre i va fiaver de ser ingressat d'urgència a l'fiospital de Sant Jaume de Calella, on li van fer una intervenció quirúrgica. El 4 d'octubre va ser traslladat a la unitat de cures intensives de l'Hospital de Bellvitge, on novament va haver de ser intervingut quirúrgicament per causa de la infecció renal que patia. Després d'entrar en estat de coma els darrers dies, l'escriptor moria la matinada del 19 d'octubre.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar va considerar, encertadament, que el millor lloc per homenatjar l'escriptor era la biblioteca Fidel Fita, on tantes estones havia passat, i va instal·lar-hi la capella ardent que va ser oberta el dia 20, al matí. A 2/4 de 5 de la tarda es va celebrar a l'església parroquial el funeral, oficiat pel rector Mn. Martí Amagat, en el qual van assistir unes tres-centes persones. Acte seguit, les despulles de Lluís Ferran de Pol van ser enterrades al panteó familiar del cementiri arenyenc.

(Article de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgines 30 i 31.)
 

       

15 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1995 | El PP d'Arenys es manté fidel a CiU i rebutja avalar la moció de censura



El Partit Popular d'Arenys de Mar no donarà suport a la moció de censura que els grups de l'oposició —PSC i IC-EV— van plantejar al regidor popular Josep Antoni Sánchez Zamorano en una reunió el contingut de la qual va revelar l'alcalde, Miquel Rubirola, de CiU, en l'entrevista publicada en l'anterior número de REPÒRTER. Miquel Rubirola va afirmar que l'oposició va convocar el segon regidor del PP per preparar una moció de censura, que es presentarla al febrer. Els portaveus del PSC i d'IC-EV, l'exalcalde Ignasi Moreno i Vicenç Martí, respectivament, neguen que ells fossin els promotors de la reunió i asseguren que durant la trobada en cap moment es va parlar d'una moció de censura. Segons Moreno i Martí, va ser el regidor del PP qui va convocar la reunió, amb l'excusa de voler conèixer millor el regidor d'Iniciativa.

Els portaveus de l'oposició afirmen que Sánchez Zamorano va criticar els regidors de CiU, amb els quals governa a l'Ajuntament. Mentre que l'exalcalde socialista manifesta que les declaracions de Miquel Rubirola a REPÒRTER demostren «la intranquil·litat existent en l'actual equip de govern», el regidor del PSC Santi Fontbona afirma que encara no hi ha «prou elements de judici per plantejar-se una possibilitat tan extrema» com és la presentació d'una moció de censura. El consistori resultant de les eleccions celebrades el maig es va constituir el dia 17 de juny.

El portaveu del PP, Santiago Herce, ha manifestat que entre el seu grup i el de CiU no existeix «cap problema», ja que el pacte de govern funciona correctament. «No puc dir que les coses van malament perquè no és així», va dir Herce. El portaveu del PP entén que una moció de censura contra el nou alcalde mai no podrà prosperar perquè l'oposició necessitaria, a més del vot de Sánchez Zamorano —en el supòsit que es produís—, el seu suport o el d'algun edil de CiU que cometés un acte de transfuguisme. Això difícilment es produirà, donades les desavinences entre el PP i IC-EV. «Jo mai podré pactar amb IC-EV i, per part meva. mai no prosperarà una moció de censura. Els socialistes han manat durant vuit anys i ara el que han de fer és deixar-nos manar a nosaltres. A més, no existeix cap mena de fisura a l'equip de govern», va sentenciar Santiago Herce. El portaveu del PP assegura que la reunió durant la qual s'hauria parlat de la moció de censura contra Rubirola va ser convocada pel regidor d'Iniciativa. «En Vicenç Martí m'ho va proposar a mi personalment i hi ha un militant de CiU que n'és testimoni.»

Discrepàncies al PP

Santiago Herce, però, se sent molest pel fet que el seu company de grup assistís a la trobada. «Hi vaig assistir per cortesia parlamentària», explica Sánchez Zamorano, que qualifica de «desafortunades» les declaracions que l'alcalde d'Arenys va efectuar a REPÒRTER, atès que li va comunicar la celebració de la reunió de forma «confidencial». El segon regidor del PP manté que Vicenç Martí va ser qui el va convocar i admet que durant la reunió va criticar la manera com es va formalitzar l'acord de govern entre el seu partit i la coalició CiU. «L'1 de juny Santiago Herce, a esquenes del partit, va firmar el pacte amb Miquel Rubirola. Això va provocar un rebombori al partit. No critico el pacte, sinó la forma com es va signar. No n'estic content per la forma», va afegir Sánchez Zamorano.

El número dos del PP assegura que està «a gust amb CiU» perquè el pacte de govern funciona. «De fet, les diferències entre CiU i el PP a nivell general només es donen quant al nacionalisme.» Sánchez Zamorano està convençut que CiU tornarà a guanyar a les properes eleccions municipals, donat que, segons ell, «el poble s'està adonant que ho estem fent bé». «Els socialistes també veuen que no guanyaran i per això fan la política que fan. Només es fiquen amb bestieses i en l'últim ple [celebrat el del 25 d'octubre] ja ho van demostrar», afirma el regidor del PP. Aquest edil manifesta que tant Miquel Rubirola com Manel Calvo, el regidor d'Hisenda, són persones molt capacitades. «M'agraden moltíssim perquè són gent que podrien estar tranquil·lament al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats. Són de primer ordre.» Sánchez Zamorano, però, ja ha anunciat que no es tornarà a presentar a les properes eleccions. «Jo no visc de la política i ja tinc massa ocupacions.»

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgina 20.)
 

       

15 de febrer de 2021

Repòrter, novembre de 1995 | Llorens: "Totes les actuacions que jo promouré seran en infraestructures"



L'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, de CiU, afirma en aquesta entrevista que ell hauria fet rendir molt més els 11.000 milions de pessetes que els socialistes han gestionat durant els vuit anys que han governat. Llorens considera que les festes i festetes són una cosa passatgera i que el futur passa per les infraestructures, cosa que serà prioritaria en aquest mandat. Salvador Llorens, que fins ara no havia estat en política, creu que l'oposició ha de ser dura però sense entrar en difamacions contra l'equip de govern.
 
—Quina valoració fa dels primers dies de govern?
—La valoració és bona. Aquests mesos el meu equip ha anat absorbint el sistema de fer funcionar l'Ajuntament. Crec que fa temps que tenim assumit l'Ajuntament i el que ens toca fer ara és gestionar-lo al màxim.

—Us heu trobat l'Ajuntament com us esperàveu o hi ha aspectes que no han coincidit amb les previsions que teníeu?
—Jo no havia estat mai en un ajuntament. Tothom sap que no havia estat regidor ni alcalde. De la composició personal que me n'havia fet no he trobat cap diferència. La meva feina és gestionar empreses, fer d'empresari i és el que estic fent aquí. Estic aplicant els meus criteris de gestió per fer funcionar l'Ajuntament. No hi veig dificultat. Més aviat ho veig fàcil, quant a gestió. El que és difícil i hi trobo diferència és amb el tipus d'empresa. És a dir, aquí la burocràcia ens frena moltes decisions que haurien de ser ràpides. Quan hi entra la justícia pel mig encara ens frena més la decisió o execució de l'acció. La resta per a mi és fàcil i divertit.

—L'economia és tan preocupant com vau va dir durant la campanya electoral?
—Sí. Repeteixo el que vaig dir durant la campanya. El tema econòmic és preocupant. Jo vaig donar fa 8 anys un vot de confiança —no els vaig votar— a l'equip de govern anterior als socialistes. Estava convençut que actuarien més positivament de cara al poble. És a dir, els 10.000 i escaig, quasi 11.000 milions de pessetes, que s'han gastat els socialistes durant els 8 anys jo els hagués fet rendir més positivament per al poble. Ells s'han endeutat fins aproximadament 1.000 milions, que jo, des del meu punt de vista d'empresari, els hagués fet rendir molt més. L'enduetament hauria estat més rendible quant a infraestructura i altres coses. Aquests 8 anys s'han dedicat a anar tapant forats. Jo sóc partidari que, si s'han de gastar els diners, sigui principalment en infraestructura.

—Haureu d'inaugurar algunes obres que han començat els socialistes. En relació amb això que deieu, què és el que no hauríeu fet o hauríeu fet diferent?
—L'única obra que s'està fent en què l'Ajuntament és molt responsable és el pavelló poliesportiu, que potser sí era molt necessari. Però partint de la base que fos necessari jo l'hagués fet d'una altra manera i segurament no hagués costat tants diners al poble. Haguéssim tingut un pavelló maco, més barat —potser per la meitat del que costa, perquè entre una cosa i l'altra s'anirà als 300 milions— i que ens hauria fet el mateix servei. Amb 300 milions jo hagués tret més rendibilitat que l'antic equip de govern.

—La resta d'obres us semblen encertades? El passeig Marítim...
—El tema del passeig Marítim és una conseqüència del pla d'obres que té el MOPTMA i, per tant, l'Ajuntament s'hi va agafar amb un percentatge en el finançament del projecte. En principi diem que bé. Jo veig més problemàtic el pavelló.

—Què es farà amb el pavelló actual?
—Hi ha pressupostos per arreglar-lo i perquè s'hi continuï fent competició. El nou serà més didàctic. No s'hi farà competició i, si es fa, seran jocs escolars. Més que res serà perquè els col·legis i els nanos puguin gaudir d'aquestes instal·lacions al màxim. Hi ha en marxa un programa d'activitats per rendibilitzar aquesta gran inversió que fem.

—Voleu dir que el primer equip del Pineda de bàsquet jugarà al pavelló vell.
—Sí, sí.

—Com va el pacte amb el PP?
—El pacte amb el PP en principi va bé. No hi ha cap problema. Quan nosaltres vàrem pactar amb aquests senyors vàrem delimitar concretament la funció de cadascú i, per tant, anem respectant aquests temes i no hi ha cap problema.

—Quina regidoria funciona millor i quina té més problemes?
—Hi ha quatre macroregidories que nosaltres vam muntar. Hisenda, que la porta el senyor Aragonès; Governació, que la duu en Fàbregas; l'àrea de Persones, que ho porta en Morell, i Urbanisme, Obres i Serveis, que ho porta el senyor Pelàez. Totes són molt complicades perquè hi ha molta feina. En aquests moments crec que totes funcionen bé. Sí que és veritat que la perfecció no existeix i que, per tant, ens hem d'anar superant constantment i aquesta és la nostra missió. Després de quatre mesos que som a l'Ajuntament hem de fer que les coses vagin millorant pas a pas. Si analitzem regidoria per regidoría, per exemple, a Hisenda tenim pràcticament enllestides les ordenances municipals. A partir d'aquí es podrà confeccionar el pressupost de l'any que ve. Quant a Governació, nosaltres teníem una sèrie de problemes amb la Policia Local que cada vegada es van solucionant més. Hi ha predisposició per part de la Policia a una col·laboració total amb l'Ajuntament i una professionalitat estupenda. Això ens congratula molt i ens fa esperonar perquè treballem més d'acord amb la Policia. Estem també posant en marxa, cosa que no hi era, la Junta Local de Seguretat, conjuntament amb la Guàrdia Civil. L'objectiu és que hi hagi més treball conjunt entre la Guàrdia Civil i la Policia Local. Un dels problemes que hi ha en aquests moments a la Policia és que tenim 35 agents i la majoria de temps i feina que fan, per desgràcia, està dedicat a l'eradicació de la droga. Això ocupa molt i molt de temps a la Policia. Si no fos per aquest problema, la Policia es veuria molt més pel carrer i treballaria molt més tranquil·la, però això ens frena molt, ja que el 75% del temps és dedicat a aquest tema.

—I malgrat això no està solucionat.
—Veig molt difícil que ho puguem eradicar. Ho podem alleugerir perquè la venda i comercialització de droga sigui la mínima a Pineda. Eradicar-ho al 100% ho veig tan difícil que és pràcticament impossible. Hi estem treballant i l'important és no decaure, no defallir i ser més forts que ells. Quant a la regidoria de Persones, que engloba Cultura, Benestar Social i tal, que ho porta el senyor Morell, és una satisfacció perquè n'agafa moltes en una. Ho està tirant endavant amb un èxit estupend i una dedicació fantàstica. Hi dedica molt de temps i ho està fent amb idees noves.



—Potser fins ara iia estat el protagonista per la supressió del Complot i el Centre de Planificació Familiar. Què en dieu, d'això?
—El tema del Complot ja va quedar clar a la campanya electoral, quan nosaltres vam dir que gastaríem els diners i aplicaríem tot el centre de les despeses a prioritats. Tal com vam dir en el seu moment, vam suprimir el Complot per tenir diners per arreglar els col·legis, que és el que estem fent. Nosaltres tenim unes deficiències escolars. Hi havia unes reivindicacions dels directors d'aquests col·legis i, per tant, nosaltres ens n'hem fet ressò i hem dedicat aquests diners a arreglar el col·legi Antoni Doltra, ara estem treballant en el Jaume I i també ho fem a l'Horitzó.

—Però una cosa és Ensenyament i l'altra Cultura. Potser es tractaria d'apujar la partida d'Ensenyament sense afectar substancialment tes altres.
—Nosaltres no podem apujar la partida d'Ensenyament ni la de Cultura perquè no hi ha més diners. Hi havia els diners que hi ha. El que s'ha fet és una modificació de crèdit, és a dir, els diners d'un lloc s'han passat a un altre perquè no n'hi havia per arreglar les escoles si no s'agafaven de Cultura.

—El fet que els diners s'hagin tret de la partida del Complot no és el cost polític que s'ha pagat pel pacte amb el PP?
—No, totalment no.

—A la campanya electoral CiU no es va oposar totalment al Complot.
—No cal que busquem tres peus al gat. Es proposa arreglar les instal·lacions elèctriques dels col·legis Antoni Doltra i Jaume I.Lesdeficiències eren molt perilloses perquè qualsevol nano s'hi hagués pogut quedar electrocutat, a l'Antoni Doltra molt pitjor que al Jaume I. Es decideix arreglar-ho d'una vegada. Teníem el temps a sobre, ja que o ho fèiem a l'estiu o el curs hagués començat tard. Manera per poder-ho arreglar: anem a buscar diners. On? Es va estudiar buscar-los en altres llocs, però els únics disponibles eren els del Complot. També vull dir que quan vam entrar el 17 de juny a l'Ajuntament no hi havia contractada cap actuació per al Complot. L'única cosa que hi havia eren paraules: que potser sí que es feia o potser no. Sí hi haguessin hagut contractes ho hauríem respectat i hauríem fet el Complot, però no n'hi havia cap. Jo sospito que la voluntat de l'antic govern socialista era que possiblement tampoc el volia fer per manca de diners.

—I el Centre de Planificació Familiar?
—Nosaltres vam estudiar aquest centre i vam veure que podíem suprimir el servei. Les doctores ens deien que cada any tenien menys feina, que pràcticament no tenien clientela, ja que la Seguretat Social ho fa gratuïtament i elles cobraven unes tarifes per visita i unes per material. Per tant, la gent optava per la Seguretat Social. Creiem que és innecessari fer pagar per un servei que la Seguretat Social fa de franc.

—Vist això es podria dir que els convergents l'únic que fan és destruir i no pas construir. Quines coses han construït i quines tenen previstes realitzar?
—Bé, m'havia quedat per explicar la quarta regidoría, que és Urbanisme, Obres i Serveis. Aquí sí que nosaltres hi estem destinant molt de temps i molta feina. Aquí sí que ens hi juguem el futur de Pineda. Depèn de les obres, del que s'hi faci quant a carrers, infraestructures, tipus d'edificació i tal, serà el futur de Pineda. Tot el que és fer festes i festetes pel carrer és un futur immediat, una cosa molt passatgera i, per tant, creiem que no és tan necessari. Totes les actuacions que jo promouré seran únicament i exclusivament en infraestructuras. Durant aquests 4 anys els únics calers que, en cas d'endeutament, hagi d'invertir l'Ajuntament serà en infraestructures.

—En quines infraestructures?
—Obrir els plans parcials que nosaltres creguem necessari que s'hagin d'obrir i quant a les canonades, fer carrers nous, posar enllumenat... fer de Pineda un poble més bonic, més maco, que no sigui tan fosc perquè hi ha carrers que semblen la gola del llop. No hi ha llum, hi ha poca llum. Renovar Pineda amb infraestructures d'aquest tipus.

—Com està el pla parcial número 1, que està aturat i preveia un creixement molt espectacular de la població?
—El PP1 és un macropla molt important que vol dir molts diners. Nosaltres tenim en aquests moments dues empreses, l'una és pública i l'altra és privada i podria estar interessada a obrir aquest pla parcial. Estem negociant el tema, que per a nosaltres és molt delicat, ja que en el PPI ens hi jugem bastant el futur de Pineda. Aquest pla parcial va des de la riera fins al Poblenou.

—No se sap quines possibilitats hi ha de desenvolupament?
—En aquests moments s'estan fent els plànols d'aprofitament. En principi s'està avançant. És possible que abans que acabi l'any es faci una reunió amb tots els propietaris per explicar-los de quina manera tenim la idea de començar el pla. Ens ho hem d'estudiar molt bé perquè depèn del que hi fem pot quedar reflectit tota la vida.

—El projecte es va aturar perquè la Generalitat preveia fer una gran àrea comercial al mig, mentre que l'Ajuntament apostava per una avinguda comercial.
—Les idees que té aquesta empresa pública...

—És l'Institut Català del Sòl (Incasol)?
—Sí, l'Incasol. Una de les idees que té, i jo personalment no hi estic d'acord, és fer una àrea comercial al centre. És qüestió d'anar parlant-ne i perfilant per fer-ho millor.

—Com està el tema de l'accés a l'autopista cap a Barcelona per la riera de Pineda que s'estava negociant?
—No, no s'estava negociant.

—L'anterior equip de govern deia que ho estava negociant.
—Sí, es deia que s'estava negociant però no és ventat. S'havia parlat de quina manera es podia començar a negociar per poder fer a Montpalau una sortida i entrada en direcció Barcelona. L'altra dia estaven aquí els d'Acesa per unasubvenció que ens poden donar per arranjar l'aqüeducte romà i en vam parlar. En principi no s'estava negociant res. Nosaltres, en canvi, sí que hem aturat la construcció de la rotonda que havia d'anar sobre la riera de Pineda, a la N-ll. Això s'ha suprimit i esperem que es negociï en un paquet fer l'accés a l'autopista i que la rotonda pugui anar possiblement a la N-ll al barri de les Creus.

—La rotonda és competència del Ministeri i l'accés ho és d'Acesa.
—Sí, però crec que ha d'anar lligat. S'ha d'estudiar perfectament perquè no ens torni a passar com en el rierany dels Frares. S'ha d'estudiar perquè tota la circulació no ens vingui a desembocar al poble de la manera que ha passat al Poblenou.

—Quina és la relació entre l'equip de govern i l'oposició.
—Per part meva crec que és estupenda. Jo no tinc cap inconvenient que sigui més que cordial. Únicament hi ha una sèrie de diferències quant a l'actitud d'un regidor de l'oposició socialista amb difamacions i coses d'aquestes que jo crec que no ha de ser la feina de l'oposició. Entenc que la crítica hi ha de ser per part de l'oposició per tirar Pineda endavant. L'oposició ha de ser dura i crítica al 100%. Però les difamacions basades en falsedats no porten enlloc. És un problema d'ells. La crítica és acceptable, per exemple amb l'Escola Sant Jordi.

—Com ha acabat això, per cert?
—Bé, tothom ho sap. L'escola forma part de l'Ajuntament a causa de les negociacions que he tingut amb la Caixa de Catalunya i el Departament d'Ensenyament. Jo crec que hem fet una bona obra perquè aquest col·legi és important per a Pineda. Desitjo que l'Escola Sant Jordi millori i sigui com el mirall de tots els altres col·legis que tenim. A l'oposició no els va agradar. Ells, quan van estar al govern, no se'n van sortir sigui, perquè no van ser prou valents o perquè no van saber negociar. Suposo que no van ser prou eficaços en les negociacions.

—El pacte entre CiU i el PSC al Consell Comarcal estableix la millora de les relacions entre les dues forces també als ajuntaments. Això pot afectar Pineda?
—Jo crec que l'oposició ha de ser crítica i ha de marcar el pas a l'equip de govern. Estic totalment d'acord que l'oposició, sigui quina sigui, controli i fiscalitzi sempre. A banda del que digui el pacte al Consell Comarcal, crec que les difamacions no són un bon estil de fer política. Això em preocupa fins a un cert punt perquè sembla que cada cop que aquest senyor fa segons quines declaracions guanyem més vots. Que continuï així.



Perfil

Salvador Llorens i Llinàs, nascut a Pineda de Mar el 17 d'octubre de 1942, ja ha complert la seva màxima aspiració. Diu que no té cap interès de fer carrera política i per aquest motiu ser alcalde és el més important per a ell. «Jo no penso políticament. No faig les coses pensant si em portaran o treuran vots. D'aquí aquatre anys ja es veurà.» Empresari tèxtil, casat i amb cinc fills, Llorens és independent i abans d'encapçalar la llista de CiU l'única relació amb la política l'havia tingut el 1987, quan ocupava el número 5 de la candidatura liderada pel convergent Joaquim Pons. En aquells comicis, però, CiU només va aconseguir 4 regidors. Llorens va començar els estudis a Pineda i va fer el batxillerat a Calella. Per motius familiars —va perdre el pare als 14 anys— va haver de deixar eis estudis d'enginyeria tècnica. L'ara alcalde de Pineda treballava durant l'estiu en hotels de la població i va passar a una empresa de Barcelona dedicada a rinformàtica. «En aquella època ja em vaig adonar que les màquines i la informàtica serien el futur.» Atès que vivia a Barcelona i formava part de la junta de la UER Pineda, va fer de delegat del club a la ciutat entre els anys 64 i 69, quan l'equip militava a segona. Posteriorment, va tornara Pineda per muntar l'empresa tèxtil familiar, que es va traslladar a Calella i, finalment, on és ara, a Mataró. Actualment es dedica a la importació i exportació de maquinària tèxtil. Durant el matí fa d'alcalde. Aquest «gestor» entra a l'Ajuntament puntualmenta les 8 del matí i no en surt fins a les 2 0 les 3. Algunes tardes i vespres també se'l troba a l'Ajuntament. «Amb el que cobro, em surt l'hora a menys de 100 pessetes», comenta. Les seves aficions són el bàsquet, anar en bicicleta i veure carreres de motociclisme.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgines 16-19.)
 

       

15 de febrer de 2021

Repòrter: Escolapis i un grup de calellencs enfrontats



L'església de l'Escola Pia de Calella ja és a terra. De res han servit més de 2.000 signatures i les protestes organitzades per un grup de calellencs lligats sentimentalment amb la història del temple. No volem entrar en aquesta editorial a jutjar el fons de l'assumpte perquè creiem que no és la missió d'aquest revista. Però, amb tot, en aquest conflicte hi ha alguns elements que sí que mereixen un comentari editorial.

L'orde dels Escolapis, lligat des de principis del segle XIX amb Calella, s'ha vist involucrat en una agra polèmica en la qual s'han barrejat sentiments, legítims, d'un grup de calellencs que defensaven un patrimoni que, malgrat que legalment no és seu, consideren que moralment els pertany, enfontats a l'adaptació als nous temps dels escolapis que aposten per una operació immobiliària que implica sacrificar l'església a canvi d'edificar un nou col·legi més ampli i d'acord amb la reforma educativa per un preu més barat.

Els arguments de les dues parts enfrontades són comprensibles, i segurament criticables. Però no sembla ajustat al que s'espera d'uns religiosos que un alt càrrec dels Escolapis enviï una carta als pares d'alumnes perquè no assisteixin a una manifestació convocada pel grup que intentava salvar l'església. Demanaven que no es deixessin influir per la «pressió ambiental» amb una carta que en si és també una pressió, especialment quan diuen que ja han informat prou bé dels motius de l'enderrocament de l'església. Si tan bé havien informat, aquesta carta se la podien haver estalviat.

D'altra banda, els promotors de la campanya per salvar l'església no s'han destacat precisament per la seva moderació en els qualificatius adreçat als escolapis. Si bé és cert que s'ha de partir de la premissa que es tracta d'un enfrontament passional, mai no es pot oblidar que la desqualificació no porta enlloc. Els arguments ben explicats tenen molts més pes.

(Editorial de la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgina 5.)

 

       

14 de febrer de 2021

Dia Mundial de la Ràdio 2021









Catalunya Ràdio: Saül Gordillo: "Catalunya Ràdio està liderant el consum de podcast"
TV3: Catalunya Ràdio celebra el Dia de la Ràdio dins "El búnquer"
TV3: "El suplement" es fa dins "El búnquer" per celebrar el Dia de la Ràdio
Catalunya Ràdio: Notícies, entreteniment i una mica de "jaroteo" amb Justo Molinero
Catalunya Ràdio: Laura Rosel visita el consultori comunista. "M'incomoda que la gent em digui què vota"
L'H Espai de debat: UNESCO Dia Mundial de la Ràdio

       
<1...34567...439>

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits