bloc sense fulls

5 de desembre de 2015

El programa "Quèquicom" guanya el 7è premi Òmnium de Comunicació


El jurat del Premi Òmnium de Comunicació, format per Sebastià Serrano, David Bassa, Tatxo Benet, Marina Llansana i servidor, hem concedit el guardó d'enguany al programa de TV3 'Quèquicom', que dirigeix Jaume Vilalta. El premi que concedeix Òmnium Cultural s'entregarà a Tortosa l'11 de desembre en el transcurs de la 65ena Nit de Santa Llúcia, Nit de les Lletres Catalanes.

El Periódico de Catalunya: Òmnium Cultural atorga el seu premi de Comunicació a 'Quèquicom'
El Periódico de Catalunya: Òmnium Cultural otorga su premio de Comunicación a 'Quèquicom'
CCMA: 
'Quèquicom', premi Òmnium de Comunicació
Vilaweb:
El programa 'Quèquicom' guanya el Premi Òmnium de Comunicació 2015
Òmnium:
 El programa 'Quèquicom' guanya el 7è premi Òmnium de Comunicació


       

4 de desembre de 2015

Els matins de TV3 amb Reniu, Sallas i López





Aquest divendres he participat a la tertúlia d'Els Matins, el programa que aquests dies presenta Núria Solé a TV3, amb Josep Maria Reniu, Marc Sallas i Joan López Alegre, i la il·lustradora Maribel Carod. Aquest és el vídeo del programa i el de la segona part.



       

30 de novembre de 2015

Max Cahner i la vigència del seu llegat


Revista de Catalunya acaba de publicar un monogràfic dedicat a Max Cahner com a «artífex de la recuperació cultural i creador d'estructures d'Estat» catalanes. En temps de platocracia i política de trending topic, a les portes d'unes eleccions que apunten a una segona transició amb aires recentralitzadors, fixar-se en l'obra de Cahner, primer conseller de Cultura de Jordi Pujol, pot semblar una frivolitat periodística. Cahner (1936-2013) forma part de la història del país pels projectes que va liderar: Serra d'Or, Edicions 62, Enciclopèdia Catalana, llei de normalització lingüística...

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya [PDF], també en castellà)


       

28 de novembre de 2015

Presentació del llibre de Ramon Tremosa a Calella

Presentació del llibre de Ramon Tremosa a Calella

Presentació del llibre de Ramon Tremosa a Calella

Aquest divendres al vespre vam presentar al Casal l'Amistat de Calella el darrer llibre de l'eurodiputat Ramon Tremosa 'Let Catalonia vote', en un acte organitzat per Òmnium Cultural i la llibreria La Llopa. En la meva intervenció vaig destacar que Ramon Tremosa trenca tòpics i s'avança al seu temps. Gràcies a la gent d'Òmnium i de la llibreria La Llopa per la organització de l'acte; també a la Cooperativa l'Amistat per l'acollida a la sala d'actes, on Tremosa va signar en el llibre d'honor; als companys de Ràdio Calella per la cobertura informativa; i al cronista gràfic de la ciuat, Tino Valduvieco, pel seu reportatge de la presentació.

Ràdio CalellaRamon Tremosa presenta a Calella 'Let Catalonia vote'
Òmnium
Ramon Tremosa presenta 'Let Catalonia vote' a Calella
Tino ValduviecoFotografia quotidiana. Presentació del llibre de Ramon Tremosa







       

27 de novembre de 2015

L'autonomia no es menjarà els torrons

El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha donat aquest dimecres per liquidada l’autonomia catalana després de l’última “agressió institucional” del govern espanyol del PP. La intervenció a la caixa de l’autonomia (FLA) s’ha produït dies abans que aquest mateix dimecres el Tribunal Constitucional hagi acabat de sacrificat l’Agència Tributària Catalana, que ha quedat anul·lada definitivament per les institucions espanyoles. Assistim, doncs, a la fi de l’estat autonòmic, del cafè per a tothom. Els catalans no només no en tindran més, de cafè, sinó que s’han quedat pràcticament sense tassa. El president de la Generalitat ha estat l’únic càrrec electe, president de la Junta de Seguretat de Catalunya, exclòs dels contactes formals del govern espanyol per coordinar esforços i recursos en la lluita contra el terrorisme de l’Estat Islàmic que els últims dies ha colpit el cor d’Europa i altres països mediterranis propers com Tunísia. Vol dir, aquesta exclusió flagrant, que la seguretat d’un català qualsevol, hagi votat el que hagi votat i parli l’idioma que parli, és menys rellevant que la d’un extremeny, andalús, madrileny o valencià? Una cosa és que les febles estructures d’estat que l’últim govern de CiU estava intentant aixecar pensant en la independència s’hagin dinamitat sense miraments per part de l’executiu del PP i una altra, ben diferent, és que un ciutadà de l’Estat espanyol resident a Catalunya pugui sortir perjudicat pel tracte diferencial del govern de Mariano Rajoy.



Després de mesos, i anys, d’atac a l’autogovern de Catalunya, podria semblar que les últimes maniobres dels ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández-Díaz són anecdòtiques. No és el cas. Entre els sobiranistes, hi ha algun que s’ho ha pres amb sentit de l’humor i ha agraït al ministre d’Hisenda que s’hagi carregat l’autonomia. “Montoro s’ha petat l’autonomia. Ja tenim mitja feina feta”, deia la piulada de Josep Maria Ganyet. És una manera de veure-ho, certament. El problema és gestionar l’impasse entre la fi del cafè i la primera ronda del que hagi de venir, ja sigui tè o, directament, digestius. I en aquest punt es troba el país, i el seu govern, a pocs dies de l’inici de la campanya electoral espanyola, que mesos enrere es perfilava constituent i que a mesura que s’apropa el 20-D esdevé una pugna entre PP i PSOE per guanyar les eleccions i una forta rivalitat entre C’s i Podemos per esdevenir soci de govern o aliat parlamentari d’un o altre partit. L’autonomia no es menjarà els torrons. El govern català ja ho veurem. I del proper executiu espanyol en tindrem notícies passat Reis.

(Article publicat a Racó Català)

       

26 de novembre de 2015

BTV+ amb Miguel Ángel Fraile




Aquest dijous he participat a la tertúlia de BTV+, que presenta Olga Valencia a BTV i Barcelona FM, amb el president de la Confederació del Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, i els periodistes Enric Sierra i Pablo Planas. Aquest és el vídeo del programa.

       

21 de novembre de 2015

Aquest article s'autodestruirà (o no)

Deia el doctor Carretero que el tripartit va ser un Dragon Khan, però la veritat és que el procés independentista és més vertiginós que el postpujolisme i el debat estatutari amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla. En aquest punt del procés, la ruptura del Parlament amb el Tribunal Constitucional espanyol ha quedat en un 'coitus interruptus' pel fracàs de la investidura del candidat a la reelecció Artur Mas. La manca d’acord entre Junts pel Sí i la CUP ha deixat els independentistes desanimats i desorientats, per no dir directament indignats per l’espectacle negociador a través de mitjans i xarxes socials. Catalunya té el seu primer Parlament amb majoria absoluta independentista, però un Govern en funcions que té les maletes preparades però no acaba de marxar perquè el nou executiu –dissenyat i anunciat a bombo i platerets, molt més equilibrat, menys presidencialista i força esquerranós– no acaba d’arribar perquè els que deien que el 'qui' era irrellevant n’estan fent 'casus belli'.


O sigui, els sectors conservadors del procés que deien que només es podria fer el pas si l’espai social independentista s’ampliava i els sectors antisistema que deien que la revolució catalana havia d’estar per damunt de qualsevol personalisme s’han trobat, accidentalment o interessadament, en l’escull de la investidura de Mas. Davant d’aquest espectacle negociador, la immensa majoria d’independentistes que han fet les vies catalanes, les ves baixes i les meridianes no entén que a les portes de la ruptura definitiva una determinada CDC i una determinada CUP s’enganxin i impedeixin que l’embat davant d’un govern espanyol a les portes d’unes eleccions i amb el Congrés dissolt tiri endavant.


La proximitat electoral espanyola no ajuda gens, o gaire, perquè encara que el 27-S hagi estat la campanya ‘de la teva vida’ i que la cambra catalana hagi estat resultat d’un ‘plebiscit’ fruit de la excepcionalitat d’una gran candidatura independentista (Junts pel Sí) i d’un ascens rellevant de l’opció d’extremaesquerra (CUP) resulta que les eleccions del 20-D hi ha en joc dues pugnes partidistes (ERC 'versus' CDC i Ciutadans 'versus' PSOE) i una d’aparentment estructural (la victòria independentista per primer cop en uns comicis espanyols a Catalunya o la victòria d’un partit unionista desacomplexadament anti-procés). La precampanya d’aquestes eleccions enterboleix les negociacions a Catalunya, i excita l’escena mediàtica. Els radicals i els conservadors dins del gran moviment independentista poden triomfar i fer, per un temps, descarrilar el procés, o poden fracassar estrepitosament si en els propers dies o setmanes hi ha Acord, així en majúscula, i abans del 20-D es troba el desllorigador que, de retruc, doni impuls als independentistes a les urnes.


Aquest article, doncs, pot autodestruir-se en el moment en què Junts pel Sí i la CUP, separats o agafats de la mà, anunciïn l’entesa per seguir tirant endavant la ruptura i el procés. Aquest article serà una foto moguda d’un instant concret, convuls i dolorós per a determinat ‘tietisme’ i ‘melindrisme’ que vol unitat i entesa permanents, i no haurà servit per a gaire cosa més que per deixar inventariat que això no haurà estat un camí de roses. Si aquest article és vigent d’aquí a unes setmanes o mesos serà el senyal que el mandat democràtic del 27-S haurà estat pervertit i malaguanyat.

(Article publicat a Esguard, la primera revista en català per a mòbils i tauletes)


       

19 de novembre de 2015

BTV+ amb el psicòleg Andrés Cuartero sobre els atemptats de París




Aquest dijous he participat al programa BTV+ de BTV i Barcelona FM, que presenta Olga Valencia, amb el psicòleg Andrés Cuartero i els periodistes Francesc Espiga i Pablo Planas. Aquest és el vídeo del programa.

       

17 de novembre de 2015

Vespre 324 amb Lurdes Vidal

Vespre 324

Aquest dilluns he participat al programa Vespre 324 del canal 324 de Televisió de Catalunya amb Lurdes Vidal, que ha intervingut sobre els atemptats de Madrid. A la segona part, hem analitzat la situació de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Aquest és el vídeo del programa.


       

16 de novembre de 2015

Triomfar a les xarxes des de l'escó

La flamant vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, no ha pogut tenir un debut parlamentari pitjor. La seva actitud durant els debats d’investidura d’Artur Mas al Parlament ha causat furor a les xarxes socials, que han convertit aquesta jove promesa de la dreta espanyola en protagonista viral pels seus gestos fora de lloc i actitud poc respectuosa a l’escó. Levy ha aconseguit en pocs minuts a la cambra catalana el que Jordi Cañas va trigar mesos i anys a aconseguir, i no deixa de tenir mèrit.

(Llegeix l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya [PDF], també en castellà)

       
<1...34567...385>

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2016, Saül Gordillo     Crèdits