bloc sense fulls

6 de juliol de 2015

Llorenç Valverde

En Llorenç Valverde sempre és savi, únic, provocador, extraordinari, i entranyable

VALVERDE, Llorenç (Felanitx, 1953). Matemàtic i informàtic, és catedràtic de la Universitat de les Illes Balears. Va ser director de la FOBSIC i des de 2006 a 2013 vice-rector de tecnologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Bloguer des de l’octubre de 2003. És autor d’'En Joanet de l’Ordinador. Rondalla Informàtica' (1994), 'Les seduccions de les noves tecnologies' (2003) i 'Amorrats al teclat' (2009). I en la seva particular línia de divulgació científica acaba de publicar 'Set fracassos que han canviat el món. Del rentavaixelles a la telefonia mòbil' (2014).

(Llorenç Valverde és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

5 de juliol de 2015

Xavier Sala i Martín

Xavier Sala i Martín

SALA I MARTÍN, Xavier @xsalaimartin (Cabrera de Mar, 1963). Economista, catedràtic de la Columbia University. El 2012 va impulsar el Col·lectiu Wilson per contribuir al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya, juntament amb els també economistes Carles Boix, Pol Antràs, Jordi Galí, Jaume Ventura i Gerard Padró. Entre els premis obtinguts destaca el Rey Juan Carlos I d’Economia, concedit pel Banc d’Espanya. És un dels economistes més citats del món. És fundador de la Fundació Umbele, d’ajuda a l’Àfrica, i va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona en la junta presidida per Joan Laporta. Els seus articles d’opinió, aparicions a la ràdio i la televisió, apunts al seu blog i piulades a Twitter han estat molt rellevants en el debat sobiranista.

(Xavier Sala i Martín és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

4 de juliol de 2015

Joan, Jonàs i Adrià Sala

Joan Sala, Adrià Sala y Jonàs Sala en el local de verkami. Foto de Cristina Calderer.

SALA, Joan, Jonàs i Adrià @verkamiCAT Sala, Joan (Mataró, 1958); Sala, Jonàs (Mataró, 1982); i Sala, Adrià (Mataró, 1987). Biòleg, doctor en Física i historiador de l’art, respectivament. Pare i dos fills creadors de Verkami, revolucionària plataforma de micromecenatge per a projectes creatius. Han fet molt de bé a la xarxa, com a alternativa als models tradicionals de finançament per a artistes, creadors, dissenyadors i col·lectius.

(Joan, Jonàs i Adrià Sala figuren entre els 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

3 de juliol de 2015

Joan Rosés

ROSÉS, Joan (Barcelona, 1954). Coordinador i responsable d’estratègia de mitjans interactius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Entre 1997 i 2011 va ser director d’Activa Multimèdia.

(Joan Rosés és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

2 de juliol de 2015

Tertúlia a Els matins de TV3





Avui he participat en la tertúlia d'Els matins, el programa que Lídia Heredia presenta a TV3, amb Antoni Puigverd, Toni Aira, Esther Giménez-Salinas, Jordi de Juan i Joan M. Clavaguera. Aquest és el vídeo de la primera part de la tertúlia, aquest altre és el vídeo de la segona part de la tertúlia.

       

2 de juliol de 2015

Tertúlia a Els matins de TV3





Avui he participat en la tertúlia d'Els matins, el programa que Lídia Heredia presenta a TV3, amb Antoni Puigverd, Toni Aira, Esther Giménez-Salinas, Jordi de Juan i Joan M. Clavaguera. Aquest és el vídeo de la primera part de la tertúlia, aquest altre és el vídeo de la segona part de la tertúlia.

       

2 de juliol de 2015

Tertúlia a Els matins de TV3





Avui he participat en la tertúlia d'Els matins, el programa que Lídia Heredia presenta a TV3, amb Antoni Puigverd, Toni Aira, Esther Giménez-Salinas, Jordi de Juan i Joan M. Clavaguera. Aquest és el vídeo de la primera part de la tertúlia, aquest altre és el vídeo de la segona part de la tertúlia.

       

2 de juliol de 2015

'Revoltats' a la revista de Valldemia

 


A la pàgina 6 de la revista Saps que... dels Maristes Valldemia de Mataró publiquen una entrevista sobre el llibre Revoltats.

       

2 de juliol de 2015

Anna Rosenfeld

ROSENFELD, Anna @rosenfeld_anna (Barcelona, 1987). Nascuda a Barcelona el 1987, és periodista per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Comunicació Política i s’ha especialitzat en comunicació 2.0. Va treballar com a redactora a Crònica.cat, i ha fet d’assessora de comunicació i community manager gestionant les xarxes socials de diverses empreses i projectes com Initec o LetsBonus Barcelona. Des del gener de 2013 és la responsable de la comunicació online de l’Assemblea Nacional Catalana. Gestiona els perfils oficials de l’ANC a les xarxes socials, difonent el seu missatge i potenciant la seva presència, ja sigui a Facebook i Twitter com també des de fòrums i plataformes de debat. “La meva feina consisteix a donar veu a l’Assemblea Nacional Catalana a la xarxa, estendre el seu missatge arreu i potenciar-ne la presència, ja sigui des dels perfils de l’ANC a Facebook o Twitter, com també des de Fòrums o Plataformes de Debat. L’Assemblea Nacional Catalana ha de ser present a la xarxa per poder exposar els seus arguments i activitats a favor de la independència. Internet brinda un gran ventall de possibilitats l’activisme social que es basa en el treball voluntari dels seus associats. Mantenir aquests associats i simpatitzants informats sobre les accions de l’Assemblea, cohesionar els centenars d’assemblees territorials que també tenen presència a la xarxa, mantenir un contacte directe amb la ciutadania, mobilitzar la població quan l’activitat política així ho requereix, tal com va passar amb la Via Catalana; i, sobretot, ampliar la majoria social a favor de la independència mitjançant les plataformes 2.0 de l’ANC, són algunes de les tasques que desenvolupo a l’Assemblea Nacional Catalana”, explica Rosenfeld.

(Anna Rosenfels és una de les 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

1 de juliol de 2015

Llei electoral, transparència i nova política

La fragmentació política és resultat d’una llei electoral antiga que ha perpetuat les llistes tancades. Com que els electors no podien votar llistes obertes o desbloquejades, han acabat portant al ple de l’ajuntament una sopa de sigles, una barreja de partits –fins a una desena en molts consistoris– que expressen la pluralitat dels municipis traslladada a un sistema representatiu d’altres èpoques. La fragmentació política sorgida de les eleccions del 24-M també té molt a veure amb el context de crispació social i la crisi dels vells esquemes de representació i mediació institucional. Si la llei electoral s’hagués modernitzat a temps, segurament tindríem garantida la mateixa pluralitat però no en detriment de la governabilitat. Ara, en canvi, tenim molts ajuntaments amb governs minoritaris o amb una sopa de sigles caòtica. La irrupció de la nova política en la proximitat dels ajuntaments arriba, a més, en un moment especialment delicat després dels estralls del govern del PP a l’Estat. La recentralització administrativa i la reducció del perfil polític dels ajuntaments –l’inefable ministre Montoro els veu com simples gestories– s’ha produït en el pitjor moment per l’emergència social –atendre les necessitats més bàsiques de la gent– i per la necessitat d’apostar per la política en majúscules des de la trinxera dels governs locals. Després del 24-M, la foto és la d’uns ajuntaments més sobiranistes i rupturistes però amb eines institucionals sotmeses al dictat de la dreta espanyola més conservadora. El divorci, doncs, és més que probable. Un divorci que pot acabar traumàticament o de manera civilitzada. Dependrà del procés nacional, de l’evolució que faci el país els propers mesos.

Els ajuntaments, que van ser pioners amb la participació ciutadana i la transparència, massa tímidament potser, hauran d’abocar-s’hi ara desacomplexadament. Els alcaldes i regidors que han fet bandera de la nova política i de la democràcia real hauran de gestionar consistoris, organismes i empreses municipals sotmeses encara a antigues pràctiques. La corrupció es foragita amb transparència, i el conflicte social s’evita amb la participació i complicitat autèntica dels veïns. La música sona bé, oi? Però dur-ho a la pràctica demanarà aquests propers 4 anys una aposta valenta i decidida dels polítics, funcionaris i treballadors municipals, més enllà dels discursos buits o les millores cosmètiques. En aquest àmbit, la complicitat entre electes i tècnics ha de ser profunda i sincera.

Nova llei electoral, transparència i… noves maneres de fer política. La irrupció de partits alternatius al sistema, de forces emergents bastides a la trinxera de les lluites veïnals, segurament provocarà algun sotrac als ajuntaments més permeables a aquest nou cicle electoral. El xoc entre cos administratiu i actors polítics pot ser inevitable, i no està escrit enlloc que hagi de ser negatiu. Aquestes eleccions municipals m’han recordat les primeres democràtiques, del 1979, amb l’entrada als ajuntaments de molts líders veïnals. Les lluites de barris i ciutats van entrar a les sales de plens, de tal manera que els consistoris franquistes es van treure la caspa del damunt i van obrir les finestres gràcies a aquestes incorporacions polítiques. Amb els anys, aquells regidors es van instal·lar a l’administració deixant al marge el batec social, el neguit ciutadà, i aquest 2015 això podria ser una bona lliçó. L’entrada a l’ajuntament hauria de ser una evolució, no pas un abandonament, de la trinxera ciutadana. En aquest sentit, m’atreveixo a suggerir que l’entorn digital, amb eines obertes i participatives, pot ser molt oportú per fer política als consistoris sense abandonar ni deixar en mans del populisme o l’oportunisme el terreny de les reivindicacions cíviques i socials. A l’era d’internet i les xarxes socials, les fronteres entre institució i carrer, entre política i activisme, es difuminen, i això pot ser pervers o esdevenir una gran oportunitat per a la cosa pública. Em quedo amb la versió optimista.

(Article per a la revista de la Federació de Municipis de Catalunya [PDF])


       
<1...34567...374>

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits