bloc sense fulls

22 d'octubre de 2016

Catalunya Ràdio, líder en català a internet




Catalunya Ràdio és la ràdio en català líder a internet, segons les dades de ComScore del setembre. El lideratge es basa en els 164.000 usuaris únics que han consumit continguts de Catalunya Ràdio des de mòbils i ordinadors. El lideratge de setembre coincideix amb l'arrencada de la nova temporada de l'emissora, que ben aviat estrenarà aplicació mòbil i canvis a la web.

Nació Digital: Catalunya Ràdio, emissora en català líder a Internet
CCMA: Catalunya Ràdio, líder de la ràdio en català a internet, i TV3, la més vista
Comunicació 21: Catalunya Ràdio prepara una graella exclusivament digital
 

       

22 d'octubre de 2016

Conferència sobre comunicació pel 50è aniversari de Foto-Film Calella



Dijous vaig tenir l'honor de participar en un dels actes del 50è aniversari de Foto-Film Calella, entitat de la qual sóc soci des de fa una vintena d'anys. Acompanyat de Josep Maria Colomer, responsable de la revista 'Portaveu', i del president de l'entitat, Xavier Rigola, i amb un públic que omplia la sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella, vaig intentar explicar com veia la comunicació a les entitats, i més específicament a Calella i amb Foto-Film. Finalment, vaig sortir del guió que havia pensat, recuperant una xerrada per al IV Congrés del Tercer Sector Social, del 2013, i vaig optar per uns referents clarament locals i amb referències a la tasqua que estem duent a terme a Catalunya Ràdio. Vaig sortir emocionat de l'acte per la bona acollida i per les intervencions d'algunes persones del públic amb les quals m'uneixen vincles profunds i afectuosos.

Ràdio Calella Televisió: La comunicació de les entitats, a debat amb Saül Gordillo
Foto-Film Calella: Conferència de Saül Gordillo
 

       

18 d'octubre de 2016

El projecte digital de Catalunya Ràdio a la Catosfera 2016

Dijous, 13 d'octubre, vaig participar a l'edició 2016 de la Catosfera, a l'Auditori del Centre Cultural la Mercè de Girona. Agraeixo a la organització que, un any més, em convidi a participar en la trobada de la internet catalana, que va tenir els seus inicis el 2008 a Granollers de la mà de Marc Vidal, i en les dues últimes edicions a Girona amb Joan Camp. La Catosfera va començar a Granollers circumscrita al fenomen dels blogs, mentre que actualment les jornades estan dedicades a internet amb una visió més àmplia.



Al llarg d’aquests anys he assistit a la Catosfera en diferents condicions. Com a blogaire quan treballava al diari El Punt, com a tuitaire quan dirigia l'Agència Catalana de Notícies, com a periodista digital quan treballava a El Periódico, i ara com director de Catalunya Ràdio. És el primer cop que, sospito, pesa més la responsabilitat que tinc actualment més que no pas el mèrit propi per haver estat convidat a les jornades.

En aquesta Catosfera he explicat la ‘revolució’ basada en internet i les xarxes socials, combinada amb una aposta ferma pels continguts, que estem fent a Catalunya Ràdio en aquesta nova etapa. La meva intervenció estava farcida d’anècdotes, explicació del projecte digital i un anunci, el de la graella digital.



La primera decisió que vam adoptar, a principis del passat febrer, va ser canviar el nom i el concepte clàssic de ‘cap de programes’ i ‘departament de programes’ pel de ‘cap de continguts’ i ‘departament de continguts’. La concepció dels programes d’una graella clàssica de ràdio era clarament limitadora per a la transformació que volíem fer. Volíem superar la idea tradicional de franges horàries i de programes d’una, dues, tres o més hores com a unitats aïllades del conjunt de l’oferta radiofònica, i molt encotillades a l’hora de ser consumides i distribuïdes més enllà de les ones hertzianes, especialment a la xarxa.

En aquesta jornada de la Catosfera ens demanaven que parléssim de ‘la internet de les persones’, i nosaltres a Catalunya Ràdio hem apostat per internet i per l’entorn digital, per l’ecosistema social de les xarxes, pel consum d’àudio a la carta i per la viralització, per transformar la organització interna, per revolucionar els continguts i per revifar la marca i el prestigi de l’emissora en un context radicalment diferent al que fa 33 anys va veure néixer Catalunya Ràdio. Internet és al centre de gravetat per fer una millor ràdio. Internet és al centre de gravetat per arribar a més (i millor a les) persones, en definitiva a la nostra audiència.



Els primers dies a Catalunya Ràdio vaig preguntar quants professionals feien internet, i la resposta va ser 4. Literalment 4 periodistes gestionaven la web i les xarxes, i ho feien des d’unes taules allunyades de la redacció de Catalunya Ràdio. Avui hem reforçat aquest equip, l’hem traslladat a l’espai més privilegiat de Diagonal 614, al costat de la redacció d’El matí de Catalunya Ràdio, i hem començat a fer formació amb tots els professionals d’informatius i de continguts per tal de descentralitzar la gestió de les xarxes i de la web, així com del servei d’alertes de les nostres aplicacions mòbils. Si avui ens féssim la pregunta ‘quants professionals fan internet a la ràdio’, hauríem de respondre que 200 o més. Que és tota la organització qui ha incorporat o està incorporant –i estem fent evangelització i formació per aconseguir-ho– la publicació a la web i la gestió de les xarxes socials de l’emissora com a feines pròpies, gairebé inseparables de les seves tasques convencionals fins aleshores.

Tot això que explico pot semblar massa fàcil, però sense aquesta aposta per la suma de ràdio i internet i pel canvi mental i organitzatiu que això suposa en un mitjà de comunicació com el nostre no s’entendrien algunes de les coses que estem aconseguint visualitzar. Potser semblarà una anècdota, però tot el canvi de rumb, el rellançament de Catalunya Ràdio, l’operació per aconseguir que una part de l’audiència resintonitzi amb nosaltres no s’entendria sense un hashtag: #CatRàdioEsMou. És el primer cop que la direcció de Catalunya Ràdio està formada per professionals actius a les xarxes socials i amb una certa tradició en l’entorn digital. No hem volgut deixar-ho de ser pel fet d’haver accedir a un ‘càrrec’, i entre les nostres primeres piulades hi havia un denominador comú, no pactat ni previst: l’ús espontani de #CatRàdioEsMou. I aquesta etiqueta ha acabat marcant el relat de l’inici d’aquest projecte apassionant que tenim entre mans.

Una altra decisió, potser també anecdòtica, va ser no enviar un correu electrònic a la plantilla. S’havia fet un document sobre l’ús de Periscope i es volia que la direcció l’enviés als treballadors. Contra tot pronòstic, la direcció va decidir no enviar aquest document que pretenia ordenar i regular l’ús de Periscope entre els treballadors de l’emissora. Vam decidir no enviar cap document ni correu, no condicionar ni demanar res als treballadors, i vam apostar pel ‘laissez faire, laissez passer’, cosa que no deu ser gaire habitual en un mitjà de comunicació públic a l’hora d’afrontar noves eines digitals. Vam preferir que els periodistes fessin la seva i es deixessin anar, que internet estigués al servei de les persones i no a l’inrevés. Podíem haver tingut algun ensurt? Potser sí, però vam preferir assumir el risc i afavorir un clima perquè entre la plantilla, que observava com els 'friquis' de la direcció piulaven, penjaven posts a Facebook i al seu blog i fotos a Instagram, anés assumint espontàniament com a pròpia una dinàmica digital no forçada.



Aquest clima, quan les persones es fan seves internet, és bàsic i fonamental. A Catalunya Ràdio està sent determinant. Avui aquell document fallit de Periscope ha quedat caducat perquè en pocs mesos el protagonisme li ha pres Facebook Live o l'Stories d'Instagram, i no estaria malament que com a símptoma de rejoveniment succeís amb l'ús d'Snapchat per part dels nostres treballadors i els nostres oients. Enviar aquell document de Periscope hauria provocat un embolic intern i hauria desmotivat els professionals disposats a ser evangelitzats digitalment. Ens vam estalviar entrar amb mal peu per unes normes que al cap de poques setmanes van quedar superades per la irrupció d’una nova eina que millora l’anterior. Internet de les persones és també no caure en dogmatismes ni ser víctimes de la tecnologia o de determinades aplicacions. Si ens haguéssim quedat clavats amb Periscope, avui Catalunya Ràdio no acumularia milers de visualitzacions de programes i cobertures d'esdeveniments que fem amb Facebook Live, de la mateixa manera que avui la Catosfera no existiria des del dogmatisme un cop els blogs van anar a la baixa i les xarxes socials de 'microbloging' vinculades a la mobilitat els van desplaçar.

En aquest sentit, una de les obsessions que ara tenim és com el rejoveniment dels nostres continguts pot triomfar en les ràdios que més usen els joves, és a dir, als mòbils i les tauletes. Com podem connectar millor amb àudios a la web, podcast i l'aplicació mòbil –que, per cert, renovem i millorem ens pocs dies– ara que ens sembla que oferim continguts més 'sexis' i que els viralitzem d'una manera més 'sexi' amb l'ajut no només dels perfils corporatius sinó d'una legió de treballadors que, per primer cop en anys, s'han convertit en prescriptors digitals de l'emisora.

(Per cert, allò del bon clima i de la implicació individual a l'hora de fomentar àudios, vídeos i notícies de Catalunya Ràdio per part dels treballadors es va escenificar diumenge 9 d'octubre a Montornès del Vallès amb una botifarrada amb un centenar de treballadors de l'emissora i familiars. Feia anys que no passava. L'agitació virtual necessita de desvirtualització encara que sigui un diumenge en família amb una barbacoa.)

Un dels retrets que algunes patums em van fer quan vaig ser nomenat director va ser dir que jo no en sabia, de ràdio. Que jo era un periodista de Twitter o digital, i ho deien amb un cert menyspreu. Crec fermament que posar internet al centre de gravetat organitzatiu i de relació amb l'audiència és una contribució per fer una millor ràdio. I per orientar la ràdio pública del país en la bona direcció de futur. Haig de confessar que un dels xocs que genera la meva posició actual amb la meva procedència és l'abisme que separa el resultat d'audiència en temps real que té internet amb els resultats tres cops a l'any de les enquestes de l'Estudi General de Mitjans (EGM). La dada objectiva digital, a l'instant, o els informes diaris, l'endemà, o els setmanals, 'versus' el resultat de l'EGM basat en enquestes, bàsicament telefòniques.



Per intentar superar aquest xoc o per intentar aportar el millor de la pressió resultadista de la immediatesa digital –sense que això suposi una dictadura que condicioni editorialment els nostres continguts– són bàsics aquests diferents informes d’audiència. Diàriament els compartim internament,, de tal manera que cada professional pot saber quin impacte a la web i a l'app ha tingut el seu programa o contingut. Aquestes dades introdueixen un element de competitivitat sana i estimulant per millorar el contingut, viralitzar-lo més i fer més soroll a les xarxes. Atès que l'EGM es basa en respostes sobre record, i atès que poden ser més recordats professionals o programes que tinguin més presència o rellevància, volem utilitzar les plataformes i totes les pantalles digitals per fer 'ràdio en colors' i potenciar les marques individuals que tenim, que en són moltes, i posar-les totes elles al servei d'una de superior i primordial, la de Catalunya Ràdio.

De la mateixa que diem que no fem programes sinó continguts, també diem que no emetem àudios sinó que difonem també vídeos i fem 'streaming' a les xarxes fora dels canals corporatius. Volem aportar elements d'innovació a la ràdio convencional. Les portades de Mònica Terribas estan penjades en vídeo al cap de poca estona de ser llegides per antena. Els vídeos i gags de l'AMP? d'El matí de Catalunya Ràdio tenen un recorregut digital més enllà de l'emissió convenciona. De fet, acaben d'inventar-se un format de 'punyalada' en vídeo perpetrada contra l’APM? per part d'un famós televisiu. El programa de tendències, cultura digital i xarxes socials 'Popap', de Mariola Dinarès, que és una de les novetats de la temporada i tota una declaració de principis de #CatRàdioEsMou, ha creat un canal propi de YouTube. D’altra banda, el format premiat per la seva innovació '4 gats' aposta pel vídeo per potenciar continguts propis d'El suplement de Catalunya Ràdio de Ricard Ustrell, de tal manera que s'avancen reportatges i entrevistes a les xarxes generant una gran expectació de l'emissió per la ràdio tradicional. El format i la innovació, internet novament, està al servei de les persones, és a dir, de l'audiència que pot fer un tast del '4 gats' que voldrà escoltar sencer el cap de setmana.

(En aquest sentit, estem aprenent a gestionar reaccions i tensions de programes encara no emesos simplement a partir d'un vídeo de mig minut difós per les xarxes socials. Els que ens deien que no en sabíem, de ràdio, sovint ens jutgen per 30 segons en vídeo d'un programa de ràdio que encara s'ha d'emetre.)

La transparència és un altre element que estem afavorint amb aquesta lògica digital, amb aquesta cultura pròpia d'internet, de la millor internet. Usem les xarxes socials per atendre els oients i no només per distribuir contingut. I en aquest sentit, he estrenat un blog com a director de Catalunya Ràdio per retre comptes, respondre crítiques i fer relat de la feina que s'està fent a l'emissora.

APOSTA I REPTES

L’aposta digital de Catalunya Ràdio es podria resumir en tres punts:

- Transversalitat. Necessitem implicar totes les redaccions perquè no quedi com una feina que fan o assumeixen 4 ‘motivats digitals’. Els ‘pushus’ (alertes mòbils) els assumeixen, també, el departament d’Esports i de Catalunya Informació.

- Continguts. Necessitem creure en el valor temàtic dels continguts, al marge del format digital. L’accent el posem en el tema, no tant en la plataforma de difusió..

- Atractius. Aquesta és una feina periodística que té un component de màrqueting important. És vital comunicar els continguts de manera directa, sexi, personal i clara.
Així doncs, per a nosaltres, els reptes digitals més immediats de Catalunya Ràdio són els següents:
 
- Ordenar els continguts amb lògica d’usuari i no tant d’empresa, perquè l’experiència digital sigui fácil i còmode.

- Potenciar la idea de servei públic. Aviat tindrem a la part superior més visible del web un mòdul de directes. Això permetrà que l’usuari ens pugui escoltar i saber què fem en cada moment a tots els canals, sense haver de fer més d’un clic. A més, ens plantegem recuperar l’opció de descàrrega d’àudio a la ‘home’.

- Enriquir els continguts innovadors i d’entreteniment, al marge de la informació.

- Recuperar serveis de la web, com l’‘hora a hora’, que permet a l’usuari recuperar els audios de franges horàries concretes d’una manera fàcil.

- Minimitzar a la ‘home’ l’espai destinat a la promoció dels continguts futurs d’emissió, amb l’objectiu de prioritzar el consum dels  àudios, notícies i vídeos més destacats del dia.

- Apostar per una ‘home’ que convidi a trobar coses interessants per a l’usuari, com ara ‘bitllets d’anàlisi’, extres al contingut de l’antena.

- Multiplicar la presència a xarxes socials, amb un estil propi, sobretot a Twitter, on no només siguem altaveu de promoció, també d’informació i servei, com ara les portades dels diaris impresos.

- Reorganització del servei i l’oferta de podcast.

- Cuidar, especialment, l’estructura i els continguts del canal de YouTube. Volem fer menys vídeos, però millors.

- Voluntat de posar l’accent en el disseny d’imatges i continguts més moderns i elaborats.

RESULTATS I GRAELLA DIGITAL

Els primers resultats de la temporada des del punt de vista digital ens fan estar il·lusionats. Hem detectat un increment d’audiència digital, un augment de les  subscripcions al servei de ‘push’ (alerta mòbil), un creixement de seguidors a Twitter, així com del consum del directe al migdia i al vespre amb el 'Tot costa'. En un apunt anterior en aquest blog vaig deixar-ne constància de les dades de les dues primeres setmanes de la nova temporada.

He volgut aprofitar la participació a la Catosfera 2016 per fer un anunci que pot interessar especialment els internautes i oients de ràdio pels nous canals. Catalunya Ràdio tindrà 'dues graelles', la convencial ja coneguda per l'antena i una de complementària exclusivament digital. A principis del 2017, Catalunya Ràdio presentarà una oferta de continguts digitals per la web i l'app que ampliarà els ja existents, com ara 'Meteomauri', ‘L’ofici d’educar’ o 'Els spin doctors'. Es tracta d’oferir una sèrie de continguts de ràdio que naixeran de l'entorn digital i que, de la mateixa manera que fins ara podien tenir 'finestra' a l'antena tradicional els festius o a l'estiu, puguin fer el salt amb càpsules o franges horàries compactades de la FM.

En aquest sentit, hem fet una crida als treballadors de l'emissora perquè ens facin propostes de continguts en aquest entorn, per donar sortida a inquietuds i per experimentar nous formats.

Tan de bo tot aquest full de ruta -tots aquests bons propòsits que ens anem plantejant i compartint- es vagi fent realitat. Serà una gran notícia; demostrarà la vitalitat i la voluntat de servei públic que desitgem per a Catalunya Ràdio!

(Post publicat a Racó Català)
 

       

17 d'octubre de 2016

Ràdio àgil, servei públic i proximitat



El vespre de dimecres passat, 12 d'octubre, una llevantada va provocar el caos a diverses poblacions del Maresme. A 2/4 de 8 del vespre, Catalunya Informació es va desconnectar de l'antena conjunta amb Catalunya Ràdio, que en aquell moment i fins a les 8 del vespre oferia informació esportiva. Per Catalunya Informació, doncs, es va fer en directe una primera entrevista amb el responsable de Protecció Civil que tenia dades de la llevantada -aleshores només es tenia constància d'una desena de sortides dels bombers- i, a continuació, es va oferir informació de servei de trànsit i méteo.

En només 20 minuts, mentre a l'emissora els serveis informatius es començaven a activar per les notícies i trucades que arribaven des de la mateixa comarca, aquella primera dada de Protecció Civil de 10 sortides va passar a 200. Catalunya Informació en va informar puntualment fins a les 9 del vespre. Entre les 8 i les 9 del vespre, Catalunya Ràdio emetia el programa d'Albert Puig "Delicatessen", enregistrat. De fet, la programació de l'emissora generalista, un dia festiu com dimecres, anava enregistrada de les 8 del vespre a les 11 de la nit.

La direcció de l'emissora, en coordinació amb els serveis informatius -aquell dia comandats per Joan Trias-, que anaven rebent noves dades que indicaven que l'emergència era rellevant al Maresme, va decidir "aixecar" la programació enregistrada, de tal manera que a les 9 del vespre Catalunya Ràdio va començar un programa especial conduït per Kílian Sebrià, acompanyat a l'estudi de Maria Núria Revetlle, amb la participació dels periodistes Manel Laborda, Sergi Roca, Teresa Salas, Núria Oriol, Carles Prunera, Albert Manyà, amb els tècnics de so Ricard Portal i Oriol Fidalgo, Imma Matas i Susanna Ortega a la producció, i Júlia Aparicio al control central.

Ja en directe, i sacrificats els programes enregistrats "4 gats" d'"El suplement" de Catalunya Ràdio i "Spin doctors", el programa especial va donar veu als oients afectats de la comarca, va donar entrada a Francesc Mauri, que va donar en primícia una dada rellevant -les precipitacions suposaven el rècord històric de la comarca-, i Cèlia Quintana, que amb una precisió suïssa indicava les incidències a la xarxa viària.

En situacions d'emergència com les viscudes aquell vespre al Maresme, méteo i trànsit són informacions vitals per donar a la ciutadania elements que l'ajudin a prendre decisions i evitar afectacions o tragèdies. La ràdio és un mitjà de comunicació que, en situacions excepcionals com aquesta, reforça enormement la seva utilitat i el compromís de servei públic. Mentre els pàrquings i domicilis dels municipis més castigats per la pluja "amazònica" -en expressió de Francesc Mauri- s'anaven inundant, alguns clients es quedaven sense subministrament elèctric. No funcionava la televisió, i una part dels afectats tenien el transistor i el mòbil per informar-se. És per això que, des del primer moment, l'aplicació mòbil de Catalunya Ràdio va alertar de l'inici del programa especial, poc abans de les 9, i al llarg del vespre anava destacant les informacions més importants.

La feina de Ferran Auberni i del conjunt de la redacció amb les xarxes socials va ser molt útil, per anar compartint informació de servei i fomentant la participació dels oients-usuaris, que aportaven vídeos i fotografies de la catàstrofe. Un repàs del "timeline" del Twitter de l'emissora i dels comptes de Catalunya Informació, així com d'alguns professionals de la casa, serveix per comprovar el vertigen informatiu, i com una llevantada que a quarts de 8 podia semblar fins i tot habitual s'anava convertint en un comportament meteorològic excepcional amb un resultat tràgic.

Catalunya Ràdio va ser el primer mitjà a donar la notícia que un veí de la comarca havia perdut la vida, víctima de la rierada a Vilassar de Mar, poc abans de les 10 del vespre. Encara no hi havia confirmació oficial, però Catalunya Ràdio tenia al peu del canó, en el terreny, una periodista dels serveis informatius, Marta Bellés, que anava entrant en directe a l'antena i anava compartint fotografies i noves dades a Twitter. En situacions d'emergència com aquesta, Twitter no només serveix per comunicar als seguidors propis i als dels comptes que fan retuit, sinó que a la redacció s'usa com una via de comunicació directa amb el professional que és in situ en unes condicions de treball sovint heroiques.

L'alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, i el conseller d'Interior, Jordi Jané, van entrar en directe per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació (ja en emissió conjunta) responent a les preguntes de Kílian Sebrià i Maria Núria Revetlle, poc després de les 11 de la nit. Interior havia confirmat oficialment la mort d'un veí al final de la riera de Cabrils, a Vilassar de Mar. L'alcalde va explicar l'excepcionalitat de la jornada i va poder utilitzar -en el millor sentit de l'expressió- la ràdio pública del país, que es mostrava àgil en la reacció, compromesa amb el servei públic i pròxima pels testimonis que anava recollint i per la contribució en directe i des del lloc del rescat de la víctima per part de Marta Bellés, una professional de la casa que aquell matí havia estat de guàrdia a l'emissora però que al vespre va decidir anar a Vilassar de Mar per iniciativa pròpia.

Quan les últimes setmanes i mesos diem que #CatRàdioEsMou ens referim a això. A una voluntat interna col·lectiva de tornar a ser el que Catalunya Ràdio havia estat, i tornar-ho a ser pel moviment -sent físicament al territori- i per la capacitat de tornar a connectar amb les inquietuds i necessitats de l'audiència. Dimecres va ser, com ho havia estat en altres ocasions com les nevades -feina que va ser premiada amb un Ondas-, una demostració que #CatRàdioEsMou i que l'agilitat per "aixecar" programació i disposar de tots els canals possibles -antena, web, app i xarxes socials- apropa l'emissora a la ciutadania.

El programa especial es va allargar fins a 2/4 de 12 de la nit, de tal manera que també es va suprimir la primera mitja hora del programa esportiu "El club de la mitjanit", que s'emet conjuntament per Catalunya Ràdio i Esport3. Francesc Garriga va donar la benvinguda als oients de ràdio a 2/4 de 12. S'acabava un desplegament especial de tres hores i mitja. La direcció va felicitar la majoria de treballadors que dimecres van respondre i ho van fer excel·lentment. "Moltes gràcies. Un missatge molt encoratjador i il·lusionant per aquesta feina que tant ens agrada i per la vocació de servei públic!", responia un dels periodistes implicats.

(Post publicat al blog En sintonia)
 

       

8 d'octubre de 2016

Defensa de l'entreteniment i l'humor a Catalunya Ràdio



Qui deia que Catalunya Ràdio no oferia un bon entreteniment i humor? Qui pensava que Catalunya Ràdio no podia brillar més enllà de la informació i els esports? La nova temporada de Catalunya Ràdio està servint per trencar aquests tòpics i oferir un contingut d'humor que està triomfant a la xarxa, en el consum digital i que sintetitza el millor de les sinergies entre ràdio i televisió. Setmana rere setmana, els àudios de l'APM? a El matí de Catalunya Ràdio figuren entre els més escoltats a la web i l'aplicació mòbil. El seu contingut encapçala el rànquing dels àudios més escoltats de Catalunya Ràdio i aporta nous usuaris digitals a l'emissora.

L'hora que aquesta temporada ha guanyat 'El matí de Catalunya Ràdio', de Mònica Terribas, amb la incorporació de l'APM? i l'equip de Xavi CazorlaJordi AsturgóOriol Dalmau, Noemí Prous, Marta CristiàAnna Bertran i en Peyu ens permet afirmar que complim amb un dels propòsits que ens havíem fixat mesos enrere. Es tracta de combinar el rigor amb el vigor, i apostar per un entreteniment i humor de qualitat. L'aposta per l'APM? té una altra virtut: les sinergies amb la televisió a partir d'un contingut que va néixer a la ràdio, anys enrere, i que s'ha popularitzat a la televisió com a programa. La temporada passada apareixia dins de 'La tribu', a les tardes, i ara és una hora compactada dins d'El matí de Catalunya Ràdio. Aquest increment horari, de 12 a 1 del migdia, ha permès al programa de Mònica Terribas oferir un humor que, sumat al contingut que al llarg del matí elaboren Adrià Cuatrecasas i Sergi Vives, aprofundeix en el bon to i l'entreteniment del buc insígnia de l'emissora. Referent informatiu, àgora del debat i la pluralitat, però també generadora d'humor amb una marca molt pròpia de la casa, Catalunya Ràdio, i de la casa gran, la CCMA.
 
El retorn positiu que arriba i les dades objectives dels impactes digitals i de la repercussió a les xarxes socials, especialment a Facebook, dels àudios i vídeos de l'APM? són una de les bones notícies d'aquesta nova temporada. Catalunya Ràdio, líder i referent informatiu de la ràdio en català, fa amb El matí de Catalunya Ràdio ampliat en to d'humor un salt endavant en el propòsit de combinar amb èxit rigor i vigor.
 

       

30 de setembre de 2016

Les cobertures exclusives per internet




















Catalunya Ràdio disposa de bons professionals i de prou experiència, acumulada al llarg de 33 anys d’història, per mobilitzar-se i poder oferir l’actualitat del país i internacional. Anys enrere, les cobertures informatives s'havien d'emetre per les ones hertzianes d'algunes de les emissores de Catalunya Ràdio. No hi havia cap més opció. Últimament, però, Catalunya Ràdio està potenciant les emissions de programes per internet, així com la cobertura de determinats esdeveniments a través de la xarxa. El web i l'aplicació mòbil, degudament acompanyats amb una dinamització periodística a les xarxes socials, ens han permès oferir informació i continguts i emetre retransmissions en directe més enllà de les quatre emissores que configuren el grup de Catalunya Ràdio.

La flexibilitat a l'hora de dur continguts informatius a l'antena de Catalunya Ràdio, així com de traslladar programes de l'emissora generalista a Catalunya Informació quan juga el Barça i es fa "La TdP", s'enriqueix en aquesta nova temporada amb una aposta pels continguts exclusius des del nostre web. De tal manera que aquest dijous teníem Catalunya Informació a ple rendiment amb la moció de confiança al president de la Generalitat, Catalunya Ràdio amb aquest mateix contingut i l’anàlisi en el programa "Catalunya vespre" i, pràcticament a la mateixa hora, l'emissió per internet de la final de la Copa Catalana de bàsquet. Diumenge passat es va obrir el canal d'internet per emetre el programa de castells "3 rondes", tenint en compte que coincidia amb l'especial eleccions a Euskadi i Galícia, i un partit de l'Espanyol. Aquesta temporada també estrenem en directe el "Generació digital" al web, tres dies abans que arribi a l'FM, dimecres. A més, "Les mil i una nits", que s'emet a l'antena tradicional a partir de les 3 de la matinada, s'avança diàriament unes hores per internet, a les 10 de la nit.

Entenem que aquesta és una manera de connectar amb els nous hàbits de consum radiofònic i de potenciar els recursos i el valor que aporten els nostres professionals davant d'una audiència cada cop més acostumada a buscar els seus interessos a través de diferents plataformes. L'era digital està sent per a la ràdio una clara aliada, al costat de la vitalitat que el nostre mitjà evidencia estudi rere estudi, enquesta rere enquesta. La ràdio en surt reforçada, amb internet i les xarxes socials.

En el context clarament competitiu en què actuen els mitjans públics catalans, destinar recursos a canals alternatius a l’antena tradicional podria semblar incompatible amb la pugna per dècimes d’audiència, en el cas de la televisió, o algun miler d'oients en la propera onada de l'EGM, en el cas de la ràdio. Afortunadament, la diversitat en la manera de consumir i d'accedir als continguts radiofònics i la sostenibilitat econòmica d'aquestes noves plataformes són aliades per complir una de les missions que tenen els mitjans de titularitat pública: el servei públic.

De la mateixa manera que Catalunya Ràdio té programes nadius a internet i que iCat.cat emet els continguts exclusivament per la xarxa -sense que això exclogui tenir finestres d’aquests continguts a l’antena tradicional de Catalunya Ràdio-, les cobertures i els programes especials exclusius a la nostra pàgina web i apps han vingut per quedar-se.

       

18 de setembre de 2016

#CatRàdioEsMou amb bons resultats d'audiència digital

Catalunya Ràdio ha començat la temporada amb molta empenta. La nova identitat sonora de l’emissora i els canvis profunds a la graella van acompanyats d’uns excel•lents resultats d’audiència en l’àmbit digital. Els canvis a la ràdio són lents, però a l’espera del veredicte de les successives onades de l’EGM hi ha una realitat objectivable: el consum digital. És per això que el lema #CatRàdioEsMou ja és una realitat a la web, l’app i les xarxes socials. Catalunya Ràdio ha experimentat un creixement les dues primeres setmanes de la nova temporada respecte l’anterior en tots els canals digitals. La comparativa entre les dues primeres setmanes d’aquesta i l’anterior temporada posa de manifest el retorn més enllà de la notorietat que #CatRàdioEsMou ha aconseguit a les xarxes socials.

Els àudios de Catalunya Ràdio han experimentat un creixement de consum del 16,4%, amb un increment del 8,4% dels usuaris que escolten la ràdio en directe. A la web de l’emissora, creix un 11% el temps per visita als nostres continguts, mentre que a l’app de Catalunya Ràdio els usuaris han augmentat un 28% i les sessions, un 54%. Aquestes dades indiquen una tendència generalitzada al major consum digital de ràdio, però sobretot demostren que les novetats i els canvis a la programació 2016-2017 connecten de ple amb un tipus d’oient més acostumat a la web, les xarxes i l’app. El consum d’àudio del directe de Catalunya Ràdio, comparant les dues primeres setmanes d’aquesta temporada i el mateix període de la passada, ens aporta algunes dades força rellevants d’usuaris únics. S’ha produït un creixement d’audiència en pràcticament totes les hores del dia. ‘Tot costa’, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà, és el programa que millora més els resultats de la seva franja (+59%). ‘Catalunya Vespre’, amb Kílian Sebrià i Sílvia Cóppulo, incrementa un 51,3% respecte a l’oferta anterior (‘Catalunya Vespre’ i ‘Les mil i una nits’). L’emissió nocturna del programa de Maria de la Pau Janer també puja molt l’audiència en l’àmbit digital en la franja de les 3 de la matinada (+52,6%).

El matí de Catalunya Ràdio’ amb Mònica Terribas augmenta un 12% el nombre d’usuaris que l’escolten en directe en l’entorn digital. ‘Popap’ de Mariola Dinarès obté un creixement del 5,8% d’usuaris en la franja de la 1 del migdia. ‘El club de la mitjanit’ de Francesc Garriga registra un creixement del 24% dels usuaris que l’escolten en directe, amb una punta de consum (+30,8%) entre les 23:00 i 24:00. ‘Estat de Gràcia’ amb Roger de Gràcia incrementa un 7,6% de 18:00 a 19:00 hores.

El suplement’ de Ricard Ustrell puja un 25% els usuaris del cap de setmana que l’escolten en directe en la seva franja d’emissió, de 08:00 a 14:00. Durant el cap de setmana, s’ha constatat un increment d’audiència sostingut durant tot el dia.

Catalunya Ràdio ha iniciat la temporada amb un impacte digital que ens estimula a seguir treballant pensant en el conjunt de l’audiència.

(Article publicat al blog En sintonia)
 

       

18 de setembre de 2016

En sintonia, blog de director de Catalunya Ràdio



Aquesta setmana he estrenat En sintonia, el blog del director de Catalunya Ràdio. Transparència i retre comptes, aquests són els objectius del blog, on aniré explicant la feina a l'emissora i responent les preguntes i crítiques dels oients. En el primer vídeo amb Ricard Ustrell responc sobre la presència de dones a la graella i les tertúlies de Catalunya Ràdio, sobre els continguts culturals de l'emissora i millores tècniques a la web com els àudios dels programes hora a hora, que serà una realitat ben aviat.
 

       

17 de setembre de 2016

Comissió de control de la CCMA al Parlament de Catalunya


La nova programació de Catalunya Ràdio, amb els bons resultats de consum digital de les primeres setmanes; la presència de dones a la graella de l'emissora -som líders de paritat a Catalunya i per poques dècimes no ho som de l'Estat-; l'èxit innovador del programa de ràdio, televisió i xarxes socials 'El club de la mitjanit'; i els projectes per als propers mesos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en l'àmbit digital han estat els temes que he respost aquest divendres a la sessió de control del Parlament de Catalunya.

Comunicació 21: Creix el consum digital de Catalunya Ràdio
Ara: La CCMA demana 11 milions extres
CCMA: Núria Llorach subratlla el lideratge continuat durant sis anys en audiències i qualitat de TV3
 

       

17 de setembre de 2016

Aposta per l'èxit dels continguts culturals

La nova temporada de Catalunya Ràdio ha generat un debat a l'entorn dels seus continguts culturals. Des de l'arribada de la nova direcció, a mitjans del passat gener, l'emissora ja no disposa d'un cap de Programes sinó que ho és de Continguts. Aquesta decisió respon a la voluntat, des del primer moment, de tractar els continguts audiovisuals més enllà de la rigidesa de la graella tradicional de ràdio.

És un bon símptoma que la proposta de la ràdio pública susciti debat perquè demostra que l’emissora està sent capaç de traslladar la il·lusió interna que marca aquesta nova etapa, que hem considerat renovadora, innovadora, rejovenidora i arriscada. Catalunya Ràdio és la generalista del grup d’emissores, i com a tal té l’obligació d’oferir continguts que interessin el màxim d’audiència possible acomplint l’encàrrec de servei públic que, des del 20 de juny de 1983, satisfà la ciutadania amb qualitat i amb una acceptació social molt alta.
 
Una de les conquestes dels últims anys a Catalunya Ràdio és que la cultura formi part dels continguts transversals de la programació. La cultura hi és a pertot, no queda limitada a espais concrets, tot i que, a més, l’emissora ofereix programes culturals específics i de referència. Catalunya Ràdio aposta per la informació, l'esport i la cultura, inserida aquesta última en programes de màxima audiència i vinculada a un entreteniment de qualitat. Això és mèrit de totes les direccions i de tots els professionals de la casa, i no esdevé cap novetat com tampoc és revolucionari que l’emissora generalista tingui programes informatius o esportius. En l’etapa actual, hem posat l’èmfasi en la importància de concebre la nostra oferta com una bona proposta de continguts al marge de les franges horàries o del format rígid dels programes clàssics. És per això que la distribució de seccions i espais culturals destaca actualment més enllà de formar part o no d’un programa monogràfic.

El debat sobre la conveniència de programes culturals específics o sobre la distribució transversal dels continguts culturals en el conjunt de la programació no és nou ni exclusiu dels nostres mitjans públics. Ningú no ha acabat de trobar una fórmula definitiva, i en un context d'innovació, de distribució de continguts digitals, encapsulats i per xarxes socials, l'aposta per un model d'èxit basat en la cultura dins de la programació de màxima audiència sembla encertada.

Els mitjans públics tenen sentit si hi ha públic, i el públic es capta amb propostes atractives que generin audiència. A Catalunya Ràdio, els programes més escoltats al matí i a les tardes incorporen amb normalitat i desacomplexament els continguts culturals que des d'alguns àmbits del sector es reclamen tancats en programes específics. Catalunya Ràdio té programes culturals de referència, però el seu contingut sovint està vinculat a continguts que difícilment es poden oferir en programes líders. Sense renunciar a marques i programes de culte, Catalunya Ràdio manté fermament l'aposta per col·laboradors, seccions, càpsules i entrevistes vinculades a la cultura i les lletres en el conjunt de la seva graella. Creiem que és el millor per al sector i per al mitjà. I ho creiem pensant en l'audiència i en el mandat de servei públic que tenim assumit.

(Article publicat a Cercle de Cultura)
 

       
<1...34567...391>

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits