bloc sense fulls

12 de desembre de 2011

El debat d'Arenys de Mar

Debat alcaldes d'Arenys de Mar

Ahir vaig moderar a Arenys de Mar el debat amb els cinc alcaldes sobre la independència. Eren l'alcalde actual, Estanislau Fors, d'Unió Democràtica, amb quatre exalcaldes del PSC, CDC i ERC. Si Arenys de Munt va fer història amb la consulta, crec que el debat amb persones que han estat alcalde de partits diversos com aquests és destacable i demostra una bona salut democràtica. Em va fer il·lusió retrobar-me amb els exalcaldes amb els quals havia tingut molta relació durant la meva època periodística al Maresme. A part d'Estanislau Fors, que es va declarar independentista "total", a la taula m'acompanyaven Ignasi Moreno, alcalde pel PSC entre 1987 i 1995, que va afirmar que era més fàcil la independència de Catalunya que una reforma de la Constitució Espanyola que assumís el model federal; Miquel Rubirola, alcalde per CDC en els períodes 1995-1999 i 2003-2007, que després d'una acurada exposició dels avantatges econòmics va afirmar que, encara que s'aconseguís el pacte fiscal i un blindatge de la llengua catalana per part del govern espanyol, l'estat natural de la nació és l'estat propi; Joaquim Ponsarnau, alcalde d'ERC entre 2001 i 2003, que va donar per liquidada la via autonomista i va destacar l'avenç del sobiranisme per, posteriorment, envejar l'estat avançat en què es troben altres nacions com Escòcia o inclús Euskadi; i Ramon Vinyes, alcalde pel PSC entre 2007 i 2011, que va defensar el dret d'autodeterminació però va mantenir-se fidel al model federalista que defensa el seu partit.


       

11 de desembre de 2011

Deconstrucció nacional amb agenda neoliberal

L’agenda neoliberal del Govern de CiU encaixaria en un país normal amb plantejaments per fer front a la crisi econòmica. A Catalunya, però, aquesta política té una doble perversió. És un govern nacionalista, a qui alguns veuen tics sobiranistes, qui desmantella estructures d’estat construïdes llargament durant el pujolisme i també en els governs d’esquerres. L’agenda econòmica de l’executiu d’Artur Mas s’ha menjat la nacional, que no hi és, no se la veu, i alguns ja ni l’esperen. La crisi ha esdevingut coartada ideal per esvair qualsevol progrés sobiranista. No només això, sinó que es fa teoria i exhibició pública de tal desmantellament, de la retallada uniforme, de la dilapidació d’estructures d’estat aixecades amb sang, suor i llàgrimes des de la Generalitat i al seu entorn durant els mandats dels presidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla. Desmuntar l’incipient estat propi que s’estava bastint amb la poca cobertura jurídico-política que suposa ser una autonomia espanyola és fer una passa enrere mentre els estats-nació amb dret a seure en les cadires de la Unió Europea i les Nacions Unides, com el Regne d’Espanya, no acaben de fer els deures de l’austeritat i no es plantegen pas ni tancar el Senat o les diputacions, ni eliminar ministeris que tenen les competències ja transferides a les comunitats autònomes. Es produeix la paradoxa, doncs, que desmantella qui havia construït des del restabliment democràtic cap a aquí, però que es manté, immobilista i ancorat en el passat, qui més hauria d’aprofitar la crisi per reduir i racionalitzar l’administració. El món al revés.

La diplomàcia de baix perfil nacional que Artur Mas ha acceptat tenir per imposició del PP i de Josep Antoni Duran Lleida, que darrere de cada delegat del Govern a l’estranger dels anteriors executius hi veu simples càrrecs on col·locar gent d’Unió, evita qualsevol mena de conflicte d’interessos polítics amb l’estat que ara presidirà Mariano Rajoy. Fer de comercials i poca cosa més, aquest és l’encàrrec que tenen els que abans la premsa espanyola anomenava “ambaixadors” de Josep Lluís Carod Rovira. Els antics “ambaixadors” i ara simples “delegats” es dediquen a explicar a tot arreu que Artur Mas, a diferència d’altres presidents de comunitats espanyoles,  sí que retalla i desmantella sector públic. Satisfer els mercats i generar complicitat amb les autoritats europees és una estratègia que, a curt termini, pot estar bé. Però trenca i posa en seriós perill el discurs més clàssic del catalanisme i del sobiranisme.

A l’era de la deslocalització de les sobiranies, és a dir, mentre les capitals de l’Europa unida es traslladen de Brussel·les i Estrasburg cap a París i Berlín -capitals de la nova Europa Merkozy-, un govern dit nacionalista perpetra una ruptura clara amb la idea de la construcció nacional d’inspiració pujolista. I, per acabar d’arrodonir la perversió, són els propis nacionalistes els que malparlen d’allò que és fruit del pujolisme. Ara em ve al cap TV3 i el sistema de mitjans públics de comunicació que tant han fet per vertebrar el país i normalitzar la llengua. Un despropòsit, vaja.

(Article publicat a Intocable Digital)
 


       

10 de desembre de 2011

Televisió en lloc de diari comarcal?

El febrer del 1995 sortia al carrer l’edició del Maresme d’El Punt. Era un diari comarcal elaborat amb els continguts d’una redacció ubicada al camí de la Geganta de Mataró, i tota la resta de pàgines tancades des de la central de Girona. L’aposta empresarial d’El Punt, rebuda amb l’escepticisme habitual d’aquell Mataró tancat, va fer forat a la ciutat i a tota la comarca. Veníem més exemplars a l’Alt Maresme i força a Mataró, mentre la difusió era més discreta al Baix Maresme, potser per una certa suburvització de les poblacions més properes a Barcelona. Al cap dels anys, el sentiment de pertinença a la comarca, i la identitat maresmenca, es va anar uniformitzant i reforçant a l’entorn d’El Punt. Projectes partidistes periòdics per afavorir determinat candidat nacionalista a l’alcaldia de Mataró van fer figa (com el candidat), i la potència d’El Punt va superar operacions més polítiques que empresarials. El nostre diari era complement de publicacions històriques de periodicitat setmanal i mensual, televisions i ràdios locals, i els incipients projectes digitals.

Avui El Punt ha desaparegut del Maresme, però la televisió pública pot acabar assumint el seu rol. Cal que els polítics comarcals tinguin prou ambició i alçada de mires. No serà fàcil perquè la crisi és l’excusa perfecta per no assumir el repte. Correm el risc de tornar a la política de campanar, patir una reculada en la identitat comarcal en l’era de l’audiovisual digital i, de retruc, recuperar aquella mirada petita que està més pendent de les muralles que no pas del lideratge supramunicipal. De moment, al nord ha tancat el consorci que gestionava la televisió pública, i no se sap si això servirà per reforçar l’ens públic de la resta del Maresme. CiU té l’oportunitat -i no hi ha excusa que valgui- de fer pinya a l’entorn d’una televisió comarcal solvent de titularitat pública.

Disset anys després d’aquella aparició d’El Punt, el panorama comunicatiu maresmenc és radicalment diferent. Tanquen privats, malviuen públics i el model de negoci dels digitals està per venir. Aquella redacció del camí de la Geganta era davant mateix d’un parc Central que s’ampliava i d’una Via Europa que vertebraria la cohesió dels barris amb el centre. L’operació urbanística, espectacular, no es tornarà a repetir. L’únic que ens queda, assumible, és el repte de la cohesió social i comunicativa. I l’orgull de Maresme.


(Article publicat a Tribuna Maresme)


       

9 de desembre de 2011

“Different and better”

La diplomàcia catalana de baix perfil nacional s'ha dedicat a escampar-ho per totes les institucions europees. Els nostres ambaixadors, a manca d'ambició sobiranista, són els altaveus perquè a Europa s'assabentin que Catalunya no és com la resta de comunitats autònomes espanyoles. Però no pas perquè Catalunya sigui una nació sense estat amb desig d'esdevenir-ne, sinó perquè a casa nostra sí que es retalla amb fermesa. Res a veure amb la resta de comunitats, que van tard i malament. L'estadista que era Jordi Pujol, ànima de motors i regions europees, avui ha estat substituït per una figura de gestió rigorosa, Artur Mas, que quan va a Brussel·les s'afanya a dir que la Catalunya d'Andreu Mas-Colell al capdavant dels comptes no té gaire a veure amb l'Espanya que construïa estacions i vies de tren de gran velocitat d'enlloc cap a enlloc, amb zero passatgers, i aeroports fantasmagòrics amb més personal de terra que viatgers.

Catalonia is different, però no nacionalment com Escòcia sinó per l'austeritat i les retallades. Les autoritats europees comencen a captar el missatge, i veuen els catalans com a seriosos i solvents. Mentrestant, la tensió social i laboral augmenta al país i les empreses. I també el desprestigi de la cosa pública, ara que el govern ha decidit posar el funcionari en l'ull de l'huracà, amb una estratègia entre neoliberal salvatge i populista barata. Alguna cosa m'he perdut, perquè diria que aquesta crisi no l'han provocada ni les administracions ni els funcionaris.

Els governants, sobretot si volen esdevenir estadistes com Pujol, han de superar el recurs fàcil de la retallada i afrontar la reforma. Ara, afortunadament, el catalanisme en té una gran oportunitat. Govern, delegacions territorials, diputacions provincials, consells comarcals i ens supramunicipals i locals poden ser objecte d'una raonada racionalització administrativa i política. Això sí que seria Catalonia is different, and could be better.

(Article publicat ahir a El Punt Avui)



       

8 de desembre de 2011

Debat amb alcaldes d'Arenys de Mar

ANC Arenys de Mar

Diumenge, 11 de desembre, a les 11 del matí al Calisay d'Arenys de Mar modero el debat amb cinc persones que han ostentat l’alcaldia d’aquesta població. Alcaldes del PSC, CiU i ERC debatran i reflexionaran sobre un hipotètic referèndum d’independència. L’acte, organitzat per Arenys de Mar per la Independència, comptarà amb les intervencions de l’actual batlle, Estanislau Fors (CiU), i els seus predecessors en el càrrec, Ramon Vinyes (PSC), Miquel Rubirola (CiU), Joaquim Ponsarnau (ERC) i Ignasi Moreno (PSC). A l’acte hi intervindran, a més, els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Miquel Strubell i Carme Forcadell, que presentaran i donaran a conèixer l’ANC i la seva assemblea territorial Arenys de Mar per la Independència.


       

7 de desembre de 2011

Menéame i @debatPSC al País en xarxa

La secció País en xarxa en el programa l'Extraradi, d'Olga Vallejo a COMRàdio, ha estat dedicada aquesta tarda a parlar del sisè aniversari de Menéame. Felicitats i reflexió sobre el paper d'aquesta eina en la circulació cap a les versions digitals dels mitjans de comunicació. També he deixat anunciat el compte @debatPSC que difondrà informació contextual a Twitter sobre el proper congrés dels socialistes. I finalment ens hem fet ressò de l'etiqueta #uhohnotincpont i de l'encara vigent #EmilioTwitterdeRozas. Aquí trobareu l'àudio del programa.

       

7 de desembre de 2011

L'oracle amb Pere Navarro

La tertúlia d'aquesta tarda a L'oracle de Catalunya Ràdio, que dirigeix i presenta Xavier Graset, ha comptat com a convidat amb l'alcalde de Terrassa i candidat a primer secretari del PSC, Pere Navarro. Hem compartit tertúlia amb ell i amb l'advocada Gemma Calvet i la periodista Rosa Massagué. Navarro té molts números d'accedir a la primera secretaria del PSC la setmana vinent, i no ha volgut entrar a valorar la possibilitat que Carme Chacón aspiri al lideratge del PSOE en el congrés del febrer.

       

6 de desembre de 2011

Constitució i sobiranistes deslocalitzades

No vaig votar la Constitució. Era un nen. Durant molt de temps la Constitució ha estat utilitzada com a armadura immobilista per frenar propostes reformistes o legítimes aspiracions de les nacions que conviuen a l’Estat espanyol. Fruit d’una transició venuda com a modèlica fora d’Espanya, la Constitució va ser garantia de llibertat els primers anys de la democràcia. Veníem de la dictadura i de l’intent colpista del 23-F. La crisi econòmica i l’amenaça d’una intervenció del Regne d’Espanya va forçar Zapatero, d’acord amb Rajoy, a una reforma constitucional exprés. Aquest any, doncs, tampoc n’hem pogut votar la reforma. Està vist que aquesta Constitució no va amb alguns de nosaltres. Tenir menys de 50 anys, ser català (en la triple variant de catalanista, sobiranista o independentista) i defensar la integritat d’una reforma de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, recorreguda pel PP i retallada sense manies pel Tribunal Constitucional ens allunya de qualsevol festivitat d’una Constitució que es resisteix a ser ratificada pels ciutadans i que només poden tocar els dos grans partits espanyols a corre-cuita si ho demanen els mercats.

El president Artur Mas no assistirà a la celebració de la Carta Magna, al·legant que l’esperit constitucional està trencat amb/a Catalunya. El torpede del Constitucional més polititzat de la història a l’Estatut més combatut per la catalanofòbia del PP –¿recorden quan els populars recollien firmes per tot Espanya «contra els catalans»?– i la reforma constitucional excloent-ne CiU, ERC i ICV donen motius sobrats a Mas per absentar-se avui a Madrid. Per acabar-ho d’arrodonir, la Constitució representa una sobirania en declivi, en l’època de la deslocalització del poder tradicional dels estats. Mirin el paperot del futur president espanyol, que des de les eleccions només ha comparegut per deixar-se fotografiar advertint de la tempesta que s’acosta.

Els fils del poder es mouen sota un cel de fosques nuvolades, en una transició inèdita, tutelada per Merkozy i els famosos mercats. El projecte espanyol no és tal, sinó un cúmul de deures que ha de fer Rajoy al dictat d’una Europa que deslocalitza sobiranies mentre trasllada les capitals de Brussel·les i Estrasburg a Berlín i París. En aquest context, la transició nacional anunciada per Mas ens acaba de confondre. No perquè la seva aposta (com la del concert econòmic) no sigui atractiva. És confusa per la contradicció que representa edificar-la pactant amb el mateix PP que va recórrer l’Estatut i nega sistemàticament la sobirania que va exercir, quan governaven les esquerres, el Parlament de Catalunya.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)



       

5 de desembre de 2011

Codi QR amb 360 avatars de Twitter

QRcode Nova etapa professional

He fet un vídeo de mig minut a YouTube i també a Vimeo per presentar-me en aquesta nova etapa professional. El vídeo es pot veure des de qualsevol dispositiu mòbil escanejant el codi QR que teniu aquí dalt. Està dissenyat amb 359 avatars de seguidors meus a Twitter, i amb el del meu usuari en aquesta eina. El disseny és de Jordi Vinyets, de Dilema, i el vídeo és d'Eloi Aymerich i Jordi Navarro, de Clack Produccions.

       

4 de desembre de 2011

Marc Vidal abandona el .cat

Marc-Vidal

Una de les condicions marcades per contracte de l'ICANN amb la Fundació puntCAT per a la concessió del .cat és que les webs i blocs d'aquest domini han de contenir pàgines en català. Poden ser webs en diversos idiomes, fins i tot amb el català com a llengua no predominant, però amb presència a la pàgina. Aquesta setmana he descobert que, efectivament, la condició es vetlla des de puntCAT davant dels usuaris que han comprat domini. Ha estat a partir de l'apunt del blocaire de reconegut prestigi Marc Vidal, que acaba d'anunciar que abandona el .cat i es passarà al .net, amb tots els problemes de migració que això li comportarà i la penalització en posicionament. Es veu que des de fa temps l'amic Marc Vidal escriu i publica en castellà i en anglès, i ha deixat de fer-ho en català, motiu pel qual des de la fundació se li ha demanat que incorpori continguts en català per evitar l'incompliment del contracte. Marc Vidal opta per deixar el .cat, una decisió relativament significant atès el seu perfil mediàtic. Vidal va ser impulsor de les jornades de la Catosfera sobre els blocs catalans i responsable, a títol professional, dels ciberactivistes de CiU en l'última campanya al Parlament de Catalunya.

       
<1...34567...281>

darrers comentaris


Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2012, Saül Gordillo     Crèdits