bloc sense fulls

4 de febrer de 2020

Remigi Herrero



Ha mort Remigi Herrero. Exregidor socialista de Mataró en l’època de l’alcalde Manuel Mas. En Remi era una bona persona. Vaig tractar-lo fa molts anys quan treballava a la redacció d’El Punt del Maresme, al Camí de la Geganta de Mataró. Parlar amb ell era imprescindible per entendre què passava a Mataró. Era el regidor millor connectat amb el carrer, amb les entitats, amb els barris. El millor complement polític i de gestió de Manuel Mas, de perfil més intel•lectual i institucional. 

En Remi, a qui els Maulets van obsequiar un any amb un pastís a la cara anant a L’ofici de Les Santes, era el PSC més popular i obrer, més vinculat al votant de la immigració gràcies al qual Manuel Mas anava acumulant majories (algunes absolutes) i victòries electorals. Afable, simpàtic, llegit i peculiar, en Remi era professor i després del seu llarg pas per la política municipal mataronina (també va arribar a ser diputat del PSC al Congrés, amb bufanda blanca) no va tenir cap problema de tornar a classe. Una mica com Joan Antoni Baron. Servidors públics gens aferrats als càrrecs i al•lèrgics als seus privilegis. 

D’en Remi recordo moltes converses, una enorme disponibiltat per atendre els periodistes, alguns dinars memorables, i, sobretot, dos objectes que el caracteritzaven, a part de la mítica bufanda blanca. El primer objecte, la seva mariconera. Era com una extensió del seu cos. Hi duia de tot. Era l’època dels mòbils no intel•ligents. Ell i la mariconera eren ‘smart’, però el mòbil no. L’altra peça que l’acompanyava habitualment era la bicicleta. Cada cap de setmana l’agafava, molts cops acompanyant l’alcalde Mas en els seus periples per les carreteres de la comarca. En Remi era un ciclista, d’aquells ciclistes de panxa prominent que omplen les nostres carreteres els caps de setmana. 

Ha estat fidel al seu partit, el PSC. Ha estat fidel als seus alcaldes, i si no que li ho preguntin a Manuel Mas o ara a David Bote, que és gairebé com un fill per a ell. Ha estat fidel a la seva ciutat d’origen, Rueda, i sobretot des que hi va arribar, a la seva ciutat d’adopció, Mataró. La capital del Maresme no s’entendria, sobretot la seva transformació resultat dels successius ajuntaments democràtics, sense l’entusiasme i l’entrega del regidor i del ciutadà Remi Herrero. Descansa en pau, Remi.

Saül Gordillo
Periodista. Exdirector d’El Punt del Maresme
 

       

31 de gener de 2020

Crims i Adolescents iCat, dos casos d'èxit de contingut audiovisual 360 graus i 'digital first'



Aquest dilluns els espectadors de TV3 descobriran la sèrie 'Crims'. S'endinsaran en crims reals del nostre país, amb víctimes i delinqüents amb nom i cognoms, casos que formen part del nostre imaginari, que en el seu moment van ser titular als diaris que fullegàvem, van ser notícia a la ràdio que escoltàvem i a la televisió que miràvem. Els espectadors de TV3 s'encisaran amb històries truculentes de casa nostra, i ho faran amb la narració insuperable de Carles Porta. Quan es plantin davant de la pantalla, quedaran impressionats per la qualitat dels capítols, amb una realització d'altíssima qualitat, d'una modernitat espectacular que contrasta amb les imatges d'arxiu d'aquells crims que, en el seu dia, ens van impactar o espantar. Probablement una part de l'audiència televisiva de 'Crims' desconeixerà que la nova sèrie de 'true crime' de TV3 sorgeix del pograma de Catalunya Ràdio del mateix nom i dirigit i presentat pel mateix Porta. Probablement una part dels espectadors ignoraran que 'Crims' els impactarà a la televisió gràcies a l'èxit previ, un èxit rotund i inqüestionable, del programa radiofònic i, especialment, del podcast de la ràdio pública. Probablement una part dels espectadors i també dels oients i dels usuaris de la versió sonora de 'Crims' desconeix que la coreografia completa d'aquest producte es culiminarà, ben aviat, a les llibreries amb un volum que també duu el títol de 'Crims', i que recull els casos emesos per la ràdio.

No existeix, avui a Catalunya, cap contingut audiovisual més 360 graus que aquest. Segurament si en lloc de dir-se 'Crims' i d'estar centrat al nostre país, i d'estar emès per la ràdio pública i ara per la televisió catalana, segurament si el programa dugués un títol en anglès i tractés d'assassinats llunyans, segurament aleshores aquest contingut seria estudiat en facultats i esmentat en conferències sobre comunicació audiovisual i digital com un exemple a seguir. La ràdio pública ha estat pionera en aquest àmbit, el del 'digital first' i el 360 graus. Perquè 'Crims', i també altres continguts de Catalunya Ràdio com 'Revolució 4.0' o 'Adolescents iCat', han nascut en l'entorn digital, han evolucionat a l'FM i, ara finalment, han fet el salt a la televisió. D'això se'n diu 'digital first'. Tant el podcast 'Tor, tretze cases i tres morts', com 'Revolució 4.0' de Xantal Llavina i 'Adolescents iCat' de Roger Carandell han aparegut primer a la web i l'app i després han assaltat els mitjans tradicionals (ràdio i televisió), amb derivades de 360 graus com el paper (el llibre de 'Crims' i també el d'Adolescents). Però el gran encert és que aquest pas a la televisió no ha suposat renunciar a l'aposta digital, tot el contrari.



La grandesa de 'Crims' és que té una audiència fidel, enganxada al contingut, amb més de 300.000 reproduccions. És una audiència transversal generacionalment parlant. En canvi, 'Adolescents iCat', que s'emet a iCat i també a Catalunya Ràdio per FM, té una audiència més circumscrita a una franja d'edat. En tots dos casos, tant amb 'Crims' com amb 'Adolescents iCat', la dependència i sintonia de l'audiència amb el contingut és total. Hi ha una comunitat a l'entorn d'aquests programes. Aquesta fidelitat, però, no ens ha dut a menystenir un dels eixos de la línia d'actuació de la direcció de la ràdio pública: situar l'oient, l'usuari, en el centre de les nostres decisions. Això vol dir, generar i distribuir el contingut pensant en com el consumeix l'usuari. Això vol dir no pensar un contingut de ràdio només per la ràdio convencional, l'FM, sinó concebre'l per a ser consumit en els dispositius que usen habitualment els usuaris.

En el cas del nostre 'Adolescents iCat', des del primer dia emetem el contingut en directe per YouTube i a Instagram, atès que els joves utilitzen bàsicament aquestes xarxes per escoltar, o veure, si se'm permet l'expressió, la ràdio. Els joves són a YouTube i a Instagram i el gran programa dels mitjans públics catalans adreçat a aquest públic es penja directament en aquestes plataformes, a més de la web i la pròpia app, esclar. Així hem aconseguit arribar a nous usuaris, nous oients o espectadors, d'aquest programa que sacseja cada dia els joves del nostre país. Els sacseja i els fa pensar. Per triomfar amb l'aposta per l''entre hormona i hormona, neurona', hem estat valents amb el 'digital first' i no l'hem reduït a una difusió a la nostra pàgina web o app, sinó que hem innovat apostant per les xarxes socials on són els joves.

Youtubers, tiktokers, instagramers, influencers... tots els referents d'aquest món digital vertiginós i addictiu per als joves, apareixen a la ràdio pública a través de les xarxes socials, la web, l'app i l'FM. Però recentment hem acabar de reblar el clau i hem dut 'Adolescents iCat' a la televisió, al Canal 33, en una aposta que té a veure amb les sinergies internes entre ràdio i televisió pública, però que també té a veure amb la potenciació del que anomenem 'ràdio visual'. Des que el passat setembre vam estrenar l'estudi 2 de Catalunya Ràdio, que és l'estudi habitual d'iCat, amb quatre càmeres, un espai per a actuacions en directe i una distribució innovadora del que tradicionalment era un estudi de ràdio, hem aconseguit que molts oients no escoltin la ràdio sinó que la mirin en la pantalla del seu ordinador, mòbil o tauleta.

Cada dia fem ràdio visual, això vol dir imatge i so, això també vol dir un 'video wall' a l'estudi que actua com a pantalla per enriquir el contingut o generar motiu de conversa a l'estudi. Cada dia, des de la ràdio pública innovem amb 'Els experts', a la web, l'app, Facebook, Instagram i YouTube. Cada dia, penjem el contingut dels 'Adolescents iCat' en el format multiplataforma esmentat. Però cada setmana fem el mateix, amb la complexitat que això suposa, amb 'Generació digital', d'Albert Murillo, que s'ha enriquit gràcies a l'estudi d'iCat i des que ha fet el pas de Catalunya Ràdio a iCat. També cada setmana penjem, amb l'aposta de ràdio visual, el programa per a pre-adolescents 'iCat Kids', que presenta Pau Guillamet.

Els mitjans públics tenim el mandat d'adreçar-nos als joves. Però aquest mandat és impossible de complir sense una estratègia digital clara i valenta. Just l'estratègia que estem aplicant a Catalunya Ràdio i des dels Mitjans Digitals de la CCMA. 'Digital first' i 360 graus. Una combinació exitosa i de la qual ens sentim molt orgullosos i que mereix una felicitació a tots els professionals que cada dia la fan possible i la fan créixer. Enhorabona!
 

       

23 de gener de 2020

Proximitat i servei públic: orgull de Catalunya Ràdio



Catalunya Ràdio ha demostrat la seva capacitat de reacció, la proximitat amb els oients, la seva presència arreu del país, en els focus més rellevants de la notícia, i el seu compromís sòlid amb el servei públic durant la cobertura del temporal Gloria. Vull reconèixer i agrair, una altra vegada, la dedicació i entrega de tots els professionals dels Serveis Informatius i dels programes diaris, de tot l’equip digital, de tots els serveis tècnics, de producció i de tots els companys i companyes que, d’una manera o d’una altra, fan possible que decisions ràpides esdevinguin realitat canviant la programació habitual i mobilitzant-nos allà on cap altre mitjà ni cap altra emissora són capaços d’arribar. 
 
Tothom sap que Catalunya Ràdio és garantia de rigor, presència territorial, fiabilitat a l’antena i a les xarxes socials i proximitat amb els afectats pel temporal Gloria quan fa una estona que escolta la nostra ràdio o pocs segons que fa scroll a la nostra web i app o repassa el timeline o el mur de les nostres xarxes des del mòbil o l’ordinador. Aquesta potència informativa és una obligació, un mandat. Però és en situacions excepcionals com les viscudes aquesta setmana que es percep que els nostres professionals entomen l’obligació i assumeixen el mandat de servei públic amb entrega, passió i un enorme coneixement del mitjà, del país i de la gestió de situacions complexes i compromeses. 
 
Hem informat per la ràdio convencional i per tots els suports digitals al nostre abast (els propis i els externs). Hem canviat la programació habitual els dies més crítics del temporal, hem traslladat tot el contingut i la informació de servei i ens hem obert a la participació dels ciutadans de manera àgil i exemplar (denunciant les “fake news” i garantint la nostra credibilitat) a la web, l’app i les xarxes socials. Hem recorregut quilòmetres i hem donat veu a fonts oficials, de manera prioritària, però també als afectats i als portaveus d’entitats, empreses, institucions i col·lectius més perjudicats per un temporal agressiu de vent, pluja, neu i mala mar com alguns mai no havíem vist fins ara.
 
Veníem d’una setmana especial amb tot l’equip del “Catalunya migdia” fent territori a Girona, Tarragona (just l’endemà de l’explosió de la Canonja, a la petroquímica) i Lleida. I aquesta setmana hem dut el “Catalunya migdia” a Figueres i Deltebre, i el “Catalunya nit” a Girona i Vilassar de Mar. Les nostres delegades i tots els redactors s’han mullat per ser arreu, per ajudar la població amb informació que fa servei i que probablement també salva vides. 
 
Aquesta cobertura física pel país, aquesta presència radiofònica i digital ambiciosa, aquest ampli desplegament i la bona feina dels equips de tots els programes de Catalunya Ràdio i del canal de notícies Catalunya Informació demostren que estem complint amb un dels propòsits de la direcció a l’inici de la temporada 2019-2020. El repte era posar l’oient, l’usuari, el ciutadà al capdavant, en el centre de les nostres decisions. Pensar en l’usuari i l’oient.
 
Entendre això és bàsic per comprendre què és un mitjà de comunicació públic al segle XXI. Ser capaços de superar inèrcies i adaptar-nos a aquesta manera de reaccionar i treballar és la millor manera d’estar a l’altura d’aquesta ràdio pública excel·lent que fem dia rere dia. I, especialment, en situacions excepcionals i intenses com les d’aquestes últimes hores i dies, viscudes en pròpia pell. 
 
Vull agrair la vostra feina, el vostre compromís i la qualitat de la vostra tasca al servei d’una Catalunya Ràdio competitiva, lligada al servei públic i vinculada a la proximitat dels nostres oients i el nostre país.

Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio
 

       

23 de desembre de 2019

Èxit de les transmissions castelleres i de la setmana del teatre de Catalunya Ràdio









Divendres, 20 de desembre, a la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament de Catalunya vam valorar la primera temporada de les transmissions castelleres a Catalunya Ràdio, la setmana del teatre a la ràdio pública, la millora de la cobertura en FM a El Perelló (Baix Ebre) i els bons resultats de l'estratègia digital pensada per captar públic jove.
 

       

16 de desembre de 2019

La Fiscalia desisteix de processar per organització criminal 28 imputats de l'1-O



La Fiscalia desisteix de processar per organització criminal 28 imputats de l'1-O. Carles Monguilod, advocat de Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, ha dit: "Jurídicament era insostenible, però des d'un punt de vista teòric no està tancada la porta a reformular l'acusació." I ha afegit: "El fet que la Fiscalia no hagi comparegut a formalitzar el seu recurs, per mi, és una prova que probablement fa marxa enrere en l'acusació per organització criminal."

Catalunya Ràdio: Carles Monguilod, advocat: "Jurídicament, l'acusació de la Fiscalia era insostenible"
 

       

10 de desembre de 2019

Catalunya Ràdio, líder entre els joves i les dones a la xarxa



Els joves no miren la televisió ni escolten la ràdio. Hi ha aquesta idea instal·lada, i també la creença que han de ser els mitjans de comunicació tradicional els que s’han de dedicar a combatre-ho. Les xarxes socials han captivat el jovent, i internet ha suposat una autèntica amalgama en què les fronteres entre ràdio, televisió i premsa cada cop són més difuses, i en molts casos inexistents. A internet la ràdio té vídeos i textos; la televisió pot acabar generant podcasts i articles i reportatges extensos, i la premsa esdevé audiovisual si realment vol ser atractiva i competitiva. Així les coses, per què hi ha instal·lada la idea que els joves no escolten la ràdio si, en realitat, els èxits dels continguts per a adolescents són més que evidents en l’entorn digital?  Catalunya Ràdio s’acaba de convertir en l’emissora generalista de tot l’Estat amb un percentatge més alt d’audiència entre 18 i 24 anys. Poca broma. Un 8,7% de l’audiència digital de Catalunya Ràdio té entre 18 i 24 anys, mentre que a la SER el percentatge és del 4,3% —la meitat que la ràdio pública catalana— i a RAC1, un incipient 2,2%. Aquestes dades estan basades en els deu primers mesos del 2019 i corresponen a Comscore, el mesurador de referència del sector de les audiències digitals al conjunt de l’Estat.
 
A Catalunya Ràdio tenim, en nombres absoluts, 42.000 usuaris únics de mitjana de 18 a 24 anys, el doble que la cadena SER a Catalunya. I, a tot l’Estat, som la primera emissora generalista amb més usuaris únics d’aquesta franja d’edat, tot un èxit en el difícil repte de captar audiència jove i atreure-la cap a continguts sonors —i audiovisuals— de qualitat. En la missió encomanada als mitjans nacionals en tant que servei públic, aquest és un dels objectius més difícils d’aconseguir, vistes les dificultats que tenen altres canals. Doncs aquí ho tenim: Catalunya Ràdio és l’emissora amb un percentatge més alt d’audiència digital dels 18 als 44 anys. Sí, sí, de 18 a 44. Un 42,7% de l’audiència digital de Catalunya Ràdio pertany a aquesta àmplia franja d’edat, mentre que la SER en té un 39% i, desmuntant el tòpic, RAC1 se situa en un 33,8%.
 
Fa pocs dies en parlàvem, amb motiu de la difusió de la darrera onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) de 2019, de xifres, més en clau quantitativa que qualitativa. Tots els mitjans ho fem, quan surt l’EGM. Números i lideratges. Però en l’entorn digital els consums són objectivables i la informació que ens ofereix Comscore suposa una excel·lent radiografia mensual del comportament dels nostres oients convertits en usuaris. I agafant el darrer resultat de Comscore i calculant els deu mesos que portem d’any amb els resultats que ha publicat podem fer una altra afirmació que ens convida a l’optimisme per la feina feta. Perquè, més enllà de captar públic jove i innovar amb la ràdio visual amb continguts com “Adolescents iCat”, “iCatKids”, “Generació digital” o “Els experts” i rejovenir el target amb programes com “Popap”, el nou “APM?”, “Estat de Gràcia”, “Revolució 4.0” o “Crims”, també comencem a recollir fruits per l’aposta decidida per la diversitat i la riquesa, amb apostes com “Les dones i els dies”.
 
Catalunya Ràdio és l’emissora generalista més femenina, segons Comscore. De mitjana, tenim més homes que dones entre els nostres usuaris a l’aplicació mòbil i la web, però tenim més dones que la resta d’emissores generalistes, que tenen una audiència molt masculina. La ràdio pública catalana és l’emissora amb un percentatge més alt d’audiència digital femenina. Tenim una mitjana d’un 52% d’homes i un 48% de dones. En el cas de RAC1, una mica menys de dones (53% homes i 47% dones), i la SER té un 57% homes i un 43% dones.
 
De fet, l’octubre passat Catalunya Ràdio va tenir una audiència digital amb més dones que homes (51% dones i 49% homes), i era l’única de les 5 principals emissores de l’Estat que tenia més dones que homes entre els seus usuaris a la web i l’aplicació mòbil. A l’octubre, Catalunya Ràdio va créixer un 22% a Comscore respecte al mes anterior, amb 726.000 usuaris únics a tot l’Estat. Aquesta ha estat la millor dada del que portem certificat del 2019, una prova de la bona feina que fan tots els professionals de l’emissora i dels Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
 
Hem renovat la web i l’aplicació mòbil de Catalunya Ràdio, hem apostat per continguts més atractius per a tots els públics —també els adolescents perquè hi estem compromesos— i hem concebut la ràdio no com un mitjà que únicament es vincula a una graella analògica sinó com el mitjà més dinàmic amb els continguts digitals, no només sonors sinó també visuals, amb uns nous estudis que semblen platós de televisió i amb uns programes que es poden mirar i es poden consumir a tota hora i des de qualsevol pantalla, dispositiu o reproductor.
 
Només hem d’observar les xarxes socials, on totes les emissores de Catalunya Ràdio —cada cop més dinàmiques i properes— hi tenen una presència activa, per veure el salt que en poc temps ha fet la ràdio pública en aquest entorn, tan vertiginós com apassionant. Els resultats són irrefutables. I ho són tot i la “penalització” que encara tenen els àudios en la lògica digital dels algoritmes i els cercadors. Posicionar, distribuir i reproduir arxius sonors és una autèntica fita, i els experts d’internet prou que ho saben. És per això que aquests creixements digitals, aquest boom del consum de la ràdio pública a la xarxa, té un doble mèrit.
 
Felicitats a tots els que ho han fet possible i gràcies per la confiança als oients que esdevenen usuaris.
 
Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA
 

       

29 de novembre de 2019

L'èxit del podcast Tor de Catalunya Ràdio farà el salt a TV3







Les audiències de l'EGM i digitals, l'èxit del podcast de 'Tor, tretze cases i tres morts' i el seu salt a TV3 i la presència de Catalunya Ràdio a Alexa han merescut l'interès dels diputats de la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
 

       

27 de novembre de 2019

Catalunya Ràdio tanca l'any amb 633.000 oients diaris



Segons les dades de l’Estudi General de Mitjans, 633.000 oients han escoltat cada dia Catalunya Ràdio durant el 2019, el tercer millor any de la seva història. Els magazins “El suplement”, de Roger Escapa, amb 377.000 oients, i “Tot gira”, de David Clupés, amb 175.000 oients, es els programes líders dels caps de setmana a Catalunya. El “Catalunya migdia”, amb Òscar Fernández i Empar Moliner, és l’informatiu líder de Catalunya de dilluns a divendres amb 136.000 oients diaris. El cap de setmana, amb Neus Bonet i Maria Guixà, també és l’informatiu de referència, amb 78.000 oients els dissabtes i 47.000 els diumenges. “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Mònica Terribas, tanca l’any amb gairebé mig milió d’oients diaris, una de les millors xifres anuals del programa. “Adolescents iCat”, amb Roger Carandell, s’estrena a la graella de Catalunya Ràdio liderant la seva franja, amb 30.000 oients diaris. Els programes “Crims”, “El divan” i “En guàrdia!” són líders en les seves franges respectives dels diumenges. Catalunya Ràdio és líder a la demarcació de Lleida, amb 37.000 oients. Segons les dades de l’EGM, aquest any 98.000 persones han escoltat cada dia Catalunya Informació; 28.000, iCat, i 27.000, Catalunya Música, i són líders en les seves temàtiques.

Catalunya Ràdio: Saül Gordillo i Santi Faro: "Són tres anys per sobre dels 630.000 oients"
Catalunya Ràdio: Catalunya Ràdio tanca l'any amb 633.000 oients diaris segons l'EGM
 

       

13 de novembre de 2019

Catalunya Ràdio incorpora totes les seves emissores a l'assistent de veu Alexa



Catalunya Ràdio: Saül Gordillo: "Ara que ja tenim totes les emissores a Alexa, l'objectiu és oferir-hi podcasts"
CCMA: Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio, als dispositius amb Alexa
 

       

24 d'octubre de 2019

Modificació de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals



El Món: El Parlament aprova la modificació de les lleis del CAC i la CCMA
 

       
<1...34567...414>

fotos

ACN

Divendres, 30 gen.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2020, Saül Gordillo     Crèdits