bloc sense fulls

27 d'octubre de 2014

¿I si tot fos un gran engany?

La confiança entre els líders dels partits catalans que volien la consulta s'ha trencat, i de quina manera. Artur Mas els ha deixat tan descol·locats com quan, el gener del 2006, va pactar en secret a la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero la rebaixa de l'Estatut. El llavors cap de l'oposició va liquidar políticament Pasqual Maragall, va menystenir el seu soci Josep Antoni Duran Lleida i va accentuar la crisi de relacions amb els republicans Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. El menyspreu a Joan Saura formava part de la tònica.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

24 d'octubre de 2014

Presentació del llibre Sobirania.cat a Tarragona

Sobirania.cat a Tarragona

Sobirania.cat a Tarragona

Una trentena de persones van assistir dijous a la presentació del llibre Sobirania.cat que vam fer al Museu d'Art Modern de Tarragona, amb l'exconseller primer de la Generalitat de Catalunya i professor d'institut Josep Bargalló i amb el periodista Ferran Civit, membre de l'Assemblea Nacional Catalana. Entre el públic hi figuraven diversos periodistes de Tarragona i estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili, així com el senador de CiU Jordi Sendra i l'alcaldable d'ERC Pau Ricomà. A la presentació m'acompanyava l'editor, Oriol Ferran, de Crea't Edicions, i en Gaietà Jové, que repetia presentació! 

Tarragona 21: Saül Gordillo: "Som el país que fa més llibres per segon de la seva situació política"
Tarragona 21
Saül Gordillo presenta 'Sobirania.cat' a Tarragona
Fet a Tarragona: L'impacte d'Internet en el procés sobiranista
Tarragona Ràdio
Sobirania.cat és el nou llibre del periodista Saül Gordillo

Propera presentació, a Madrid, aquest dimecres, 29 d'octubre

targeto_sobirania_madrid

       

23 d'octubre de 2014

Independència no és cap nom de pizza

És el ciberactivisme bo o dolent per al procés independentista? Hi ha la idea que una societat massa acostumada al clic de sofà no té prou consciència del sacrifici que suposa afrontar una ruptura amb l'statu quo. Hi ha la idea que les xarxes socials lluny d'apropar-nos a la gent ens creen una bombolla digital aliena a les pulsions del carrer, amb unes coordenades que poc tenen a veure amb el món analògic. Els que tenen aquesta idea sospiten que la societat digitalitzada no està prou madura per afrontar la 'segona transició', i temen que si algun dia van maldades part dels usuaris hiperactius a la trinxera digital abandonaran la campanya i se centraran en altres preocupacions. Certament, la independència no és un nom de pizza que demanes per telèfon perquè te la duguin a casa.

Es veu que Mariano Rajoy ha deixat dit que no sap "qui mana a Catalunya", com volent dir que Artur Mas ja no controla el procés ni governa la institució que presideix. L'esquema mental de Rajoy és clàssic, antic, perquè parteix de la base que amb una trucada telefònica, amb un canvi de cromos, amb una negociació opaca, les qüestions nacionals es poden arribar a resoldre, a tancar. I les qüestions nacionals al segle XXI, amb societats digitalitzades, ja no van de saber "qui mana" per desactivar-lo, com si això dels catalans fos com l'intent dels bascos com el pla Ibarretxe.

Sense Mas, l'Ibarretxe català que somnia la caverna madrilenya, la reivindicació català perdurarà igual, o vés a saber si no s'incrementa encara més la tensió. A cada pantalla que l'Estat intenta saltar-se –primer la del pacte fiscal, després la del dret a decidir, posteriorment la de la consulta, i demà passat potser la d'una declaració unilateral–, el joc se li complica, el nivell és superior a l'anterior. És un error de càlcul permanent. Confien que els sobiranistes es dividiran, i que el suflé baixarà tard o d'hora ja sigui amb el seu missatge de la por, ja sigui amb una hipotètica recuperació econòmica. Esperen que els que volen la independència com qui encarrega una pizza a casa es distreguin amb altres assumptes.

Existeix la possibilitat que mentre Rajoy i l'Estat observen si el suflé català va de baixada, els cercles de Podemos i la combinació de xarxes socials i tertúlia televisiva facin imparable un terratrèmol que sacsegi el bipartidisme espanyol i enderroqui els fonaments de la transició espanyola del franquisme a la democràcia. Si el procés català i el terratrèmol a l'Estat coincideixen en el temps, les conseqüències poden ser incalculables. Una cosa és intentar-nos imaginar Espanya sense Catalunya, però una altra és albirar l'escenari d'una ruptura amb cap interlocutor a l'altra banda. Perquè, senyor Rajoy, qui manaria a Espanya?

(Article publicat a Esguard, la primera revista nadiua per a tauletes i mòbils en català)

       

22 d'octubre de 2014

Salvar el president o salvar el país?

1413928890599
El 9-N serà un èxit de mobilització perquè finalment els partits d'esquerres del bloc proconsulta s'hi han abocat i perquè l'Assemblea i Òmnium han acceptat el nou format de 'procés participatiu' com a primera volta d'unes eleccions al Parlament per declarar la independència. Venen dues-tres setmanes de treva catalana, de mantenir la màquina cívica a tot drap com si es tractés d'una consulta de veritat i de fixar les mirades cap al govern espanyol, que encara no sabem si entrarà a matar o si deixarà fer al Govern per devaluar-la i situar-la en l'imaginari d'una altra 'V'.

El N9N serà un èxit perquè el president de la Generalitat convocarà eleccions aquella mateixa nit o pocs dies després, tal i com es va comprometre quan va anunciar que d'aquí a tres caps de setmana hi hauria urnes. El N9N serà l'inici de la campanya electoral més atípica de la història recent de Catalunya, encara que l'entorn del president hagi volgut convertir la campanya del 'procés participatiu' en la precampanya de les dites 'plebiscitàries'.

Un cop superada la febrada de la unitat, amb dècimes altes quan es vincula a submissió al president, ara el que cueja és el debat de la llista única, unitària o conjunta. Aquest és ara l'últim punt de l'argumentari dels 'masistes', que pretenen la salvació del president amb una única candidatura independentista. A les xarxes socials, aquest argument està fent fortuna i qualsevol sobiranista que gosi qüestionar-ho pot ser titllat de miop, partidista o agent doble.

Una única llista –hipòtesi que avui és pràcticament impossible– no superaria la suma de diputats de les diferents candidatures independentistes. Ho explica Roger Palà entre els seus cinc arguments contra la 'llista unitària' entre CiU i ERC. Hi ha un aspecte tècnic –llei d'Hondt– i un altre d'estrictament electoral –la pluralitat és un valor i més en el moviment independentista– que els partidaris de la llista unitària obvien. A l'entorn metropolità, posar tots els ous independentistes en el mateix cistell té riscos, especialment després dels casos de corrupció que han esquitxat el partit del president i, en menor mesura, per les ferides que s'han obert arran de la ruptura unilateral per part del president de la unitat a l'entorn de la consulta, en la cimera de Pedralbes.

La meva porra és que hi haurà tres llistes independentistes.

1. Artur Mas es presentarà, si no té més remei que accedir a les pressions perquè convoqui eleccions passat el 9-N, amb una candidatura que no serà la tradicional de CiU, que serà transversal per renovar la llista i amagar les sigles de partit. O sigui, una mena de llista unitària però només amb CDC –la incògnita és saber si trencarà amb UDC i si Josep Antoni Duran Lleida muntarà el seu projecte propi ja en aquests comicis– i amb un compromís electoral d'avançar cap a la independència. La segona incògnita és si Mas serà capaç d'incloure la declaració unilateral d'independència (DUI) en el programa electoral. Mas té l'oportunitat de traslladar la lògica originària de 'Govern dels millors' a una 'candidatura dels millors', incorporant cares del sobiranisme cívic i de les entitats més implicades en les darreres mobilitzacions històriques.

2. Oriol Junqueras liderarà una candidatura independentista d'ampli espectre, que incorporarà socialistes sobiranistes i independents, a l'estil de la llista amb Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall amb què Josep Maria Terricabras va guanyar les darreres eleccions europees. El diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, líder d'Avancem, i l'exdiputat socialista Toni Comín són alguns dels noms que podrien enriquir la candidatura d'ERC. La proclamació unilateral i immediata d'independència formarà part del seu programa electoral, i la seva oferta estarà clarament orientada a l'elector progressista.

3. La CUP articularà una candidatura àmplia de l'esquerra independentista radical o transformadora, canviant el cap de cartell, ja que David Fernàndez no es tornarà a presentar en compliment els estatuts interns. Una figura rellevant i de prestigi en l'àmbit de l'Esquerra Independentista encapçalaria una candidatura de la CUP i els partits i col·lectius amb qui han format aliances fins ara al Parlament i al territori.

Aquest escenari –hipotètic perquè el N9N i el calendari de Mas, amb les reaccions imprevisibles del govern espanyol, genera incerteses a cada moment– té avantatges per a l'independentisme. Per primera vegada, sobretot si CDC esdevé una formació clarament compromesa amb la independència, no amb l'ambigu dret a decidir com fins ara, hi hauria més de dues ofertes independentistes amb representació al Parlament. Durant anys, només ERC, i les dues últimes legislatures ERC-SI i ERC-CUP. En el nou Parlament constituent, serien un mínim de tres grups independentistes: el de centre o centre-dreta (en funció d'Unió), el d'esquerres, i el d'esquerra radical. La suma d'aquests grups faria més de 68 diputats, el tall de la majoria absoluta? Dependrà de la irrupció d'un nou actor polític, d'incert impacte, com és Podem-Podemos. Seria un grup proconsulta i a favor del dret a decidir però difícilment atribuïble al bloc netament independentista. I, en cas d'entrar al Parlament amb molta força, caldria veure a quins partits esgarraparia vots. A la CUP? Al PSC? A Ciutadans? A l'abstenció? O a tots alhora?

Aquest article toparà amb l'entusiasme de molts sobiranistes que s'han il·lusionat amb la idea de la llista única, unitària o conjunta, però la pregunta rellevant és si per al procés és millor salvar electoralment l'actual president de la Generalitat o si el rellevant és superar els 68 diputats clarament independentistes per donar resposta a les exigències d'una part de l'electorat i a les dues entitats motores de la mobilització social, l'Assemblea i Òmnium, que demanen eleccions abans de tres mesos per proclamar la independència. Òbviament hi ha opinions per a tots els gustos. Alguns sectors entenen que Mas és el principal baluard d'aquest procés, un valor a preservar, mentre que d'altres no només no hi combreguen sinó que, per la llosa del passat o per la lògica electoral, troben que és més un entrebanc arribats al moment històric actual. 

(Article publicat a Racó Català)


       

20 d'octubre de 2014

Setmana 'horribilis' per al sobiranisme

Algú hauria d'escriure un llibre sobre la setmana 'horribilis' del sobiranisme que acabem de passar. El president Artur Mas va anunciar que hi hauria una pseudoconsulta com a resposta a la picabaralla de la nit anterior entre els partits proconsulta. Mas va trencar unilateralment la unitat existent fins aleshores amb CUP, ICV-EUiA i ERC per fer una consulta de veritat el 9-N. En la posada en escena de la consulta que el programa Polònia ha batejat com a 'cagarro' hi va haver una nova entrega de presidencialisme mediàtic, en línia amb la pompositat de l'acte protocol·lari de signatura del decret i de la rebuda al Palau de la Generalitat dels alcaldes de municipis que havien aprovat el suport al 9-N.

Això, sumat a les entrevistes del president amb Mònica Terribas i Ana Pastor, va fer disparar l'adrenalina en l'entorn de Mas, i quan la ruptura es va produir a Pedralbes es va activar un pla clarament premeditat i que va començar a canviar la mala cara que havien mostrat els consellers d'Unió en les seves aparicions amb la CUP, ICV-EUiA i ERC en les últimes cimeres per intentar salvar la versió bona del 9-N. Quan els partits sortien cofois per haver salvat la unitat, la mala cara de la vicepresidenta Joana Ortega, la dona de la consulta, era notòria. I en la signatura del decret, emesa en directe per TV3, la imatge dels consellers fent fotos amb els seus mòbils al decret amb la rúbrica del president era tot un símbol. Per a molts dels allà presents, amb la signatura s'havia donat compliment a les promeses electorals.

Mas havia dit que la convocaria, no pas que la faria, pensaven. I amb la signatura s'acabava la comèdia, perquè durant els mesos i anys previs el Govern no havia estat gaire per la labor. La prova és que a la primera de canvi, amb el recurs i la suspensió més que previsible de la llei i de la convocatòria del 9-N per part del Tribunal Constitucional, a l'executiu de CiU se li acabaven les idees, els recursos i les energies. S'havien tret un pes de sobre, i a més l'havien sabut vendre mediàticament. Entremig, Joan Rigol, s'havia saltat el to institucional com a president de la Taula pel Dret a Decidir, i havia preferit entregar-se a Mas encara que el president hagués tirat pel dret sense la complicitat dels socis parlamentaris i dels aliats pel 9-N.

Es respirava un aire més preelectoral que no pas de desafiament a l'Estat. El 9-N descafeïnat, mal comunicat i gens entenedor, era la palanca per projectar un candidat que posava condicions aprofitant-se del càrrec institucional. I en aquell context apareixen dues idees força: unitat i llista conjunta en unes plebiscitàries. L'entorn del president, especialment el mediàtic i la cort d'opinadors, disparava en aquesta direcció: unitat, unitat, unitat, i llista conjunta, que és una manera de dir a ERC que, ara que té opcions de guanyar les primeres eleccions al Parlament des del restabliment democràtic, ho deixi córrer per assistir a l'auxili d'un Mas que acumula el llast de les seves pròpies sigles, esquitxades pel cas Jordi Pujol i per la mala relació amb el seu soci de federació, l'home dels equilibris al pont aeri, o sigui, Josep Antoni Duran Lleida.

La nit de Pedralbes va ser realment tensa, però l'intent d'aprofitar la ruptura i d'instrumentalitzar electoralment el nou 9-N va ser encara pitjor a ulls dels partits d'esquerres proconsulta, i especialment per a ERC. La setmana anava carregada de propaganda, amb tertúlies que presentaven el 'cagarro' (Polònia dixit) com la millor de les opcions per desafiar l'Estat i donar sortida als anhels del poble de Catalunya. I ho combinava amb una operació soterrada, amb una pugna duríssima que traslladava la tensió de la cimera de Pedralbes als òrgans de direcció de les dues entitats decisives del sobiranisme cívic, motors de tot aquest procés. L'ofensiva per aconseguir que l'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium Cultural compressin a cegues la proposta de Mas d'un 9-N convertit en un caòtic procés participatiu en mans del Govern va ser d'alt voltatge.

L'artefacte pretenia fer la pinça a ERC per part del Govern-CiU i ANC-Òmnium. Oriol Junqueras va aparèixer els primers dies com un líder enrabiat, més per l'engany de Mas –no és el primer, perquè a La Moncloa ja va perpetrar una acció similar amb la retallada de l'Estatut– que no pas perquè el 9-N no fos com CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP havien pactat que havia de ser. Els mitjans sobiranistes i l'entorn digital exigia a ERC que acceptés a ulls clucs la sortida presidencial per la tangent, i paradoxalment part d'aquest sentiment era compartit per algunes bases republicanes. Dissabte, el secretariat de l'Assemblea es reunia per fixar posició en l'acte central de la campanya 'Ara és l'hora' de diumenge a la plaça Catalunya, i els dirigents de CDC –que durant la setmana havien multiplicat els contactes amb l'ANC i Òmnium, com és el cas de Josep Rull, que va dinar dimecres, dia 15, amb Carme Forcadell– i també els dirigents republicans van anar a dormir amb l'ai al cor. No coneixien ben bé fins a quin punt l'ANC i l'Òmnium donarien cobertura a l'enèssima rebaixa de Mas o si forçarien la màquina per exigir plebisicitàries o si ho farien per collar ERC i la CUP per posar-se darrere de Mas en una llista conjunta.

Operació mediàtica en marxa aplaudint l'audàcia d'un Mas que havia descol·locat Mariano Rajoy, això deien els tertulians fent de la necessitat virtut; operació de pressió sobre Junqueras perquè acceptés el nou 9-N sense protestar; i soterradament el moviment de fils perquè les idees unitat i llista conjunta dominessin en l'imaginari de la plaça Catalunya. És sota aquesta pressió que Junqueras, estem a divendres al matí, entra a l'estudi de Catalunya Ràdio per ser entrevistat per Mònica Terribas. I és llavors quan li pot el cansament i l'emoció i s'ennuega quan parla d'unes eleccions el més aviat possible per proclamar d'una vegada la independència. Junqueras no vol més metàfores ni més argúcies ni més dilacions per part de CiU, i quan respon a Terribas s'emociona en un episodi que donarà molt de sí entre els analistes i especialistes en comunicació política. Una anècdota, per cert, que l'entorn de Mas aprofita per fer córrer tota mena de comentaris desagradables, en cercles reduïts.

La setmana havia començat amb Mas surfejant sobre l'onada de la ruptura amb el 9-N com a pastanaga preelectoral, i amb Junqueras descol·locat per l'inesperat engany. Però dissabte Junqueras, Marta Rovira i els diputats d'ERC anuncien que es fan voluntaris i que participaran amb entusiasme del succedani de consulta. No deixen que tot el terreny del9-N sigui per a CiU i la CUP. I la setmana no ha pogut acabar millor per a Junqueras. Diumenge, a la plaça Catalunya rebia mostres d'afecte de la gent i TV3 va emetre imatges d'ell saludant els assistents després d'uns discursos de Forcadell i Muriel Casals que no li podien ser més favorables. La presidenta de l'ANC va collar el president: eleccions anticipades en tres mesos. I ho va fer d'una manera especialment perjudicial per als interessos de CiU. Condicionant el suport de l'Assemblea al 9-N a la convocatòria prèvia d'aquestes eleccions, i sense esmentar en cap moment la llista única o conjunta. Ni una paraula. Els desitjos de l'entorn del president, els artífexs del #totsambelpresident, van quedar frustrats. Junqueras, alliberat. Mas, hipercondicionat.

La setmana acabava amb els papers canviats. Mas, de més a menys. En un escenari molt complicat que ha irritat els mateixos opinadors que fins diumenge havien elogiat el paper de Forcadell, Casals i les seves organitzacions. En canvi, Junqueras treia rèdit d'haver passat cinc dies a la intempèrie, sota la seva primera pluja torrencial des que va accedir a la presidència d'ERC. Per rematar-ho, Jordi Évole iniciava la nova temporada de 'Salvados' amb un programa amb Junqueras a Sevilla. Més de quatre milions d'espectadors a tot l'Estat, un 30% de 'share' a Catalunya. Casualitats de la vida, però Junqueras tornava el cop mediàtic de Mas amb Pastor de la mà d'Évole.

Aquest dilluns ha estat una bogeria de reunions per influir en el nou 9-N. Ha començat amb el despropòsit del portaveu Francesc Homs anunciant un pacte amb la CUP que aquesta ha corregut a desmentir. El Govern desobeeix, desatén, les exigències de Forcadell i Casals, i no pensa convocar les eleccions abans del 9-N, en un nou pols que ja es veurà si podrà mantenir. De moment, a ERC se li apropa ICV-EUiA per evitar que la consulta alternativa no sigui una plataforma electoral sinó un acte de força i mobilització popular. Quina setmana es presenta!

(Article publicat a Racó Català)

       

18 d'octubre de 2014

L'oracle de Catalunya Ràdio amb Joan Soler, Quico Valls i Daniel Fernández

Aquest és l'àudio de la tertúlia de L'oracle, el programa de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, amb Joan Soler Jiménez, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, amb l'editor Daniel Fernández i amb al també periodista Francesc Valls.

Amb @xgraset a L'oracle de Catalunya Ràdio #barcelona #catalunya #catalonia #mediterrania #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #radio #tertulia #periodisme


       

15 d'octubre de 2014

2324 amb Buch, Martí, García i Garcia Andrade

Els amics Buch i Garcia al plató del 2324 de Televisió de Catalunya #televisió #barcelona #catalunya #catalonia #santjoandespi #baixllobregat #mediterrania #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #2324

Aquest és el vídeo de la tertúlia del 2324, el programa que presenta Agustí Esteve al canal 324 de Televisió de Catalunya, en què hi he participat juntament amb el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i els tertulians Josep Maria Martí, director del programa Parlament; Màrius Garcia Andrade i Esperanza García.




       

13 d'octubre de 2014

Més difícil encara, president

Artur Mas podria avançar les eleccions forçat per l'hipotètic fracàs de la consulta que es va comprometre a celebrar. Aquest cap de setmana el president ha llançat algun dard als seus socis aliats en el front del 9-N, sota el nou mantra que intentarà imposar el sobiranisme: la unitat. Mas pretén sortir reforçat del veto de l'Estat amb un triple salt mortal: salvar-se electoralment desfent-se de la motxilla de CDC després de l'escàndol del fundador Pujol Soley, amarrar els seus socis ambigus -la Unió de Duran que dóna llibertat de vot quan...

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

13 d'octubre de 2014

Els matins de TV3 amb Sanchis, Álvaro, García i Dalmau





Aquest dilluns hem fet tertúlia al programa Els matins de TV3, que presenta Lídia Heredia, amb els periodistes Vicent Sanchis i Francesc-Marc Álvaro, amb l'advocada Esperanza García i l'escriptor Antoni Dalmau. Aquesta és la primera part de la tertúlia, i aquesta altra la segona part.




       

12 d'octubre de 2014

Entrevista a El Punt Avui Televisió

492345438_960

El periodista Igor Llongueres em va entrevistar divendres al vespre al programa L'illa de Robinson que s'emet a El Punt Avui Televisió, amb motiu de la publicació del llibre Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet. Cap al final d'aquest vídeo trobareu l'entrevista.


Properes presentacions:

Tarragona, dijous 23 d'octubre de 2014
19.00 hores
Sala d'actes del Museu d'Art Modern de Tarragona (Carrer de Santa Anna, 8)
Intervindran: Josep Bargalló, professor d'institut de Ciències de l'Educació; Ferran Civit, responsable de comunicació de l'ANC i membre de la campanya 'Ara és l'hora'; i Saül Gordillo, autor del llibre


Madrid, dimecres 29 d'octubre de 2014
19.00 hores
Centre Cultural Blanquerna (Carrer Alcalá, 44)
Intervindran: Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés; Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés; Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés; Joan Coscubiela, diputat d'ICV-EUiA al Congrés; i Saül Gordillo, autor del llibre


Vilafranca del Penedès, dijous 30 d'octubre de 2014
20.00 hores
Sala 3 de l'Escorxador (Carrer Escorxador, de L', 019)
Intervindran: Daniel García Peris, bloguer i especialista en xarxes socials; i Saül Gordillo, autor del llibre


       
<1...34567...340>

darrers comentaris

fotos

Referents

Diumenge, 30 nov.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits