bloc sense fulls

2 de setembre de 2014

Ara és l'hora

"Internet i les xarxes socials han estat determinants en el procés sobiranista. Sense la xarxa, seria impensable el context històric actual, per molta crisi institucional i econòmica que hi hagués hagut. El catalanisme ha estat capdavanter en la conquesta de la xarxa, i de la mateixa manera que fa cent anys es creaven estructures d'autogovern amb la Mancomunitat, la Mancomunitat 2.0 és avui un poble i unes classes mitjanes dotades d'Internet. Les elits se saben vigilades, i els governants tenen en una societat abocada a les xarxes una pressió i, alhora, una garantia que el procés tiri endavant amb un horitzó compartit i inequívoc: la democràcia. Precisament perquè la consulta és la culminació d'una revolta democràtica i pacífica que ve dels inicis d'Internet i de la irrupció de les xarxes socials, coincidint amb el postpujolisme i el pas del catalanisme al sobiranisme, la relació digital i política és indestriable.

Internet és elecció. Quina pàgina llegeixes, quin vídeo mires, quin clic fas, com puntues o votes un contingut, quin comentari penges, quin article piules, quin compte segueixes, quants diners poses en una campanya, quina enquesta respons... És elecció a cada moment. A l'era d'Internet, doncs, quin sentit té negar la capacitat d'elecció d'un poble? Cap ni una. És per això que Catalunya ha de votar, perquè han passat els anys del blanc i negre, i generacions de catalans crescuts a l'era digital veuen que la condició de ciutadania no té per què quedar limitada a votar cada quatre anys unes llistes incapaces de moure's dels límits d'una autonomia retallada i atacada sistemàticament. Ha arribat l'hora d'elegir, cadascú el que vulgui, en llibertat i pacíficament. Feu clic, trieu, que no us neguin aquest dret. Ara és l'hora".

(Article publicat a Racó Català)

       

1 de setembre de 2014

La fermesa de Salmond i el caos de Mas

Aquest mes d'agost s'ha fugat amb el miratge d'un gir de truita. A Escòcia, on semblava que el sí a la independència ho tenia més que perdut, l'esprint final d'Alex Salmond ha provocat un canvi anímic entre els nacionalistes escocesos. A Catalunya, en canvi, l'escàndol de Jordi Pujol i la divisió interna de CiU han minat la moral dels independentistes, que se les prometien felices abans de les vacances. Una de les moltes diferències entre Escòcia i Catalunya, a part de com és de demòcrata David Cameron acceptant el referèndum i com és d'intransigent Mariano Rajoy criminalitzant la consulta, és que la fermesa del sí de Salmond contrasta...

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

29 d'agost de 2014

Presentació del llibre Sobirania.cat a Vilanova i la Geltrú

Targetó Sobirania.cat a Vilanova i la Geltrú

La propera presentació del llibre Sobirania.cat serà el divendres 19 de setembre a Vilanova i la Geltrú, amb el diputat al Congrés Carles Campuzano i l'empresari David Andreu, d'Anxanet. La presentació està organitzada per Crea't Edicions i l'Associació empresarial del Garraf, l'Alt i el Baix Penedès. Carles Campuzano (CiU) és un dels polítics que apareix en el capítol del llibre dedicat a 200 protagonistes de la Internet catalana. Aquesta serà la desena presentació del llibre. Fins ara, hem organitzat presentacions a Girona (1 de juliol), Barcelona (3 de juliol), Calella (4 de juliol), Sant Cugat del Vallès (9 de juliol), Granollers (10 de juliol), Cardedeu (16 de juliol), Mataró (23 de juliol), Vic (24 de juliol) i Arenys de Mar (25 de juliol). Sobirania.cat té el compte de Twitter de @SobiraniaCAT i una pàgina a Facebook per anar fent difusió del llibre i de les presentacions que fem pel territori.

Podeu comprar el llibre Sobirania.cat a la botiga 'on line' del Setciències.

       

28 d'agost de 2014

Fèlix Beltran i Enriqueta Suñé

Quan era petit i els meus pares treballaven de sol a sol al bar Los Gallegos (carrer Sant Antoni) i després al restaurant El Hogar Gallego (carrer Ànimes), passava un munt d'hores amb els nens i la gent del veïnat. Jugàvem al carrer i als portals, fèiem servir l'entrada del pàrquing del carrer Ànimes, davant mateix de la Fusteria Villegas, com a porteria de futbol, i la baixada als aparcaments per llençar-nos amb cartrons i amagar-nos-hi quan s'apagaven els llums. La fusteria, els tallers de motors i de cotxes, la botiga de mobles, el supermercat de la cantonada, el restaurant i el munt de petits tallers tèxtils ficats en aquells aparcaments i en els altells que hi ha dalt del restaurant i de la botiga de mobles confegien al tram del carrer Ànimes entre Bruguera i Sant Antoni un entorn particular, un tresor de records de la meva infantesa. Era obrer i residencial alhora perquè aleshores la gent treballava de valent, i ho feia a totes hores.

En aquells pisos del carrer Ànimes, on vivia amb els meus pares i germans, dalt mateix d'El Hogar Gallego, hi havia gent obrera. Els homes treballaven fora de casa (hi havia molts paletes), però bona part de les seves dones feien feina als tallerets tèxtils durant hores i hores. El soroll de les màquines treballant contrastava amb el silenci de les dues grans –i històriques– naus tèxtils del mateix carrer, la de la cantonada amb el carrer Bruguera, i la que encara que es conserva, però acollint el pàrquing per als clients d'El Hogar Gallego. Les grans fàbriques tèxtils tancaven a finals dels setanta i principis dels vuitanta i s'hi feien blocs de pisos. Durant molts anys, ja tancades o pràcticament tancades, vam jugar-hi d'amagat a dins d'aquells espais fascinants fins que no van entrar les excavadores a enderrocar la nau de la cantonada per fer-hi els pisos. La nau tèxtil de davant d'El Hogar Gallego va tenir millor sort.

En aquells espais –fàbriques, portals, aparcaments, al carrer...– els nens del veïnat fèiem de tot. Jocs de nens i també les primeres trapelleries d'adolescència. Ens tiràvem en cotxes i bicis sense frens pel carrer Ànimes des del Parkinsol fins al carrer Bruguera, en el tram de torrent no urbanitzat, a tocar del mur de l'escola Lestonnac. Ens amagàvem, jugàvem a futbol, ens barallàvem... Tot en aquell tram de carrer, sota la vigilància dels adults que treballaven. Obrers cuidadors de nens. I un d'aquells obrers que més ens vigilava era en Fèlix Beltran Alias, que nosaltres a casa sempre anomenàvem 'el tapicero' perquè treballava en un dels altells com a tapisser. En Fèlix disposava d'una posició privilegiada. El seu taller de Tapisseria Calella, en l'altell entre Mobles Blanch (actualment Mobles Ramon) i el primer pis del bloc, amb les finestres obertes, era un mirador excepcional per al brogit de la vida infantil que explico. En Fèlix s'hi passava tot el dia, des de primeríssima hora del matí i fins tard. De dilluns a dissabte, i també alguns festius. Més d'un cop els nens havíem pujat al taller, acompanyats d'algun dels seus fills, en Sergio, en David o l'Ana, per la nostra pròpia iniciativa o perquè havíem estat requerits per ell després d'haver fet alguna de grossa. Els meus pares i avis treballaven dins del restaurant, però 'el tapicero' ens vigilava –a mi, al meu germà Toni i altres nens del carrer– perquè estava estratègicament situat al seu taller.

L'Antonio Villegas, el seu gran amic, també forma part del meu paisatge infantil, però a diferència d'en Fèlix estava tancat a la seva fusteria i massa ocupat amb un negoci que va arribar a ocupar desenes de treballadors i va generar un volum de negoci impressionant en les bones èpoques de la construcció. En Fèlix i l'Antonio, juntament amb en Ramon Musa, en Ramon de la botiga de mobles, eren habituals per esmorzar cada matí al restaurant. El meu avi, Saül Bernárdez, els servia, i la meva àvia, Sara Bugallo, els cuinava. Truites –la de patata i ceba era espectacular–, 'callos', entrepans calents i freds... el que fes falta. L'Antonio, en Ramon i en Fèlix, els primers clients d'El Hogar Gallego. En Fèlix sempre es posava al tamboret de la cantonada, a tocar de la cuina. Fins que els va agradar entaular-se al menjador, i convertir l'esmorzar en autèntiques converses de sobretaula que congregaven altres industrials i amics seus. Una de les 'tasques' d'en Fèlix era, matiner de mena com era, vetllar perquè l'exemplar de La Vanguardia i, anys després, també d'El Punt i d'El Periódico que arribaven al restaurant no fos sostret per cap veí o passavolant. 'El tapicero' els recollia per evitar que algú se'ls endugués i deixés la clientela d'El Hogar Gallego que hi esmorzava –paletes, fusters, treballadors d'oficines i de correus, veïns, gent del sector de l'hostaleria...– sense diaris a primera hora.

M'agradava molt la complicitat que hi havia entre l'Antonio, en Ramon i en Fèlix amb els meus avis i, posteriorment, amb els meus pares. La història d'aquestes generacions és la d'una Calella vital, emprenedora i obrera que forma part de l'ADN de molts de nosaltres. De nens jugàvem i d'adolescents combinàvem escola i treball a l'estiu i els caps de setmana, sempre en aquest entorn. A mesura que ens fèiem grans, 'el tapicero' anava assumint noves 'atribucions'. A part de vigilar els diaris, també controlava l'hora d'arribada a casa, de matinada, de nosaltres. Tornàvem de marxa i en Fèlix i la Virtudes, la vídua del Víctor el taxista, se n'assabentaven. Passaven 'parte' als avis o els pares, i tota aquella informació era oportunament gestionada per garantir que qui havia de saber ho sabés. Vam créixer en un teixit social i laboral on la família, els amics i els coneguts garantien que res no es trenqués, o com a mínim van donar tot el que van poder per intentar-ho. Viure al tercer i treballar als baixos, no fer mai vacances i descansar més aviat poc. Mig dia, i amb els anys com a molt un dia sencer. Aquest era el panorama dels avis i pares. Calia ajuda.

Faig aquesta evocació d'infantesa perquè el passat 5 de juliol ens va deixar Fèlix Beltran, 'el tapicero', i jo no em vaig assabentar fins fa pocs dies. També he sabut –tard– que ens va deixar l'Enriqueta Suñé. A l'estiu, l'únic dia que la família tancava el restaurant per al descans –els dijous abans, i després els dilluns– anàvem a la platja amb els meus pares. Parlo de finals setanta i de tots els vuitanta. Anàvem a la platja de les barques, on els pescadors tenen el seu localet, i normalment dinàvem en un parell de 'xiringuitos' quan hi havia 'xiringuitos'. Anàvem a can Suñé o a can Pumarola. La relació dels meus pares amb la família de can Suñé era l'habitual entre famílies dedicades a la restauració a Calella. Quan nosaltres fèiem festa, aquell dia de la setmana anàvem a dinar al seu 'xiringuito' quan estaven a la platja i, posteriorment, ja en els anys noranta, al restaurant que van obrir al carrer Església. Quan ells feien festa, o fora de temporada d'estiu, ens 'corresponien' venint a dinar o sopar a El Hogar Gallego.

La meva infantesa està carregada d'hores de conversa d'aquelles salutacions i trobades. S'interessaven pel negoci, per la clientela, per la temporada... Es desitjaven, els uns als altres, que la feina i les coses els anés bé. 'Què, com ha anat la setmana? Heu treballat molt?' Avui no toca parlar del meu pare, però el que el meu pare els explicava els interessava molt. Era una conversa sobre l'evolució culinària, sobre el negoci, sobre el sacrifici, sobre la vida... I el seu estil amical i afectuós acabava generant complicitats amb els professionals que es deixaven la vida davant dels fogons. En aquest aspecte, recordo que la relació dels meus pares amb l'Enriqueta Suñé i el seu marit era molt afectuosa. Anar a dinar a can Suñé era un viatge fins al paradís gastronòmic de qualsevol nen, presidit per uns macarrons amb carn i gratinats amb formatge que eren la glòria. Podien ser primer plat i un segon, o també podien ser segon plat amb un primer a base de gaspatxo fresquet o una bona amanida. De postres, el gelat reglamentari de l'estiu. Anar a can Suñé –a la platja o al restaurant del carrer Església posterior a l'enderrocament de les guinguetes en aplicació de la llei de Costes–, era una aposta segura, però sobretot era una trobada familiar entre pencaires de l'hostaleria calellenca.

L'Enriqueta era, a part de bona cuinera i una 'curranta' de por, una dona simpatiquíssima i, encara més, guapíssima. Sempre somreia quan et veia, sempre s'interessava per tu o pels pares –els darrers anys, també pels meus fills–, i m'agradava molt veure-la amb el seu marit. Ella morena, de cabells ben negres, i ell amb els anys amb els cabells ben blancs, sempre agafats pel carrer, ben polits i 'saludadors'. Feien goig com a jubilats, però quan ella era a la cuina i ell servia les taules amb aquell davantal impol·lut eren també entranyables. La connexió en aquests records deixats anar aquí queda reforçada per un altre aspecte: Suñé i 'gallegos' eren negocis familiars, i aquells treballadors de l'hostaleria de la bona època de la Calella turística eren també pares i mares preocupats pels seus fills. Recordo que a can Suñé sempre hi havia les filles i el fill ajudant els pares a la cuina i servint taules.

(Article per a la revista Rebat.cat, referent de l'opinió de Calella)

       

24 d'agost de 2014

Emprenedors a la cadena SER

El programa 'Llapis de memòria', d'Adrià Tardi i Pau Rumbo, a la cadena SER Catalunya va dedicar l'emissió del 18 d'agost a l'emprenedoria. Hi vaig intervenir com a director del Postgrau de Periodisme Digital Emprenedor, acompanyat de l'emprenedor Pedro Olivares. Podeu escoltar aquí l'àudio del programa:




       

10 d'agost de 2014

'El català a l'espai de comunicació', llibre de Josep Gifreu

'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' de Josep Gifreu

Acaba de sortir publicat el llibre 'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' del catedràtic de Teoria de la Comunicació i professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra Josep Gifreu. Aquest assaig clou una recerca iniciada el 1982 amb la seva tesi doctoral i pretén oferir un balanç crític de la progressió de la llengua catalana en l'àmbit de la comunicació als Països Catalans davant els reptes del segle XXI. Agraeixo enormement al periodista i investigador en comunicació política i polítiques de comunicació i cultura que em citi en aquest últim llibre, a l'hora d'esmentar projectes engrescadors com l'Agència Catalana de Notícies i el portal de blogs polítics en català Poliblocs, aquest últim en el context de la catosfera. És tot un honor aparèixer al costat de professionals de la comunicació que estimen la llengua i que han treballat pel català als mitjans com Joaquim Maria Puyal, Mònica Terribas i Toni Soler, entre d'altres. La feina feta a l'agència durant quatre anys, i l'última dècada a la catosfera i les xarxes socials té la seva recompensa amb l'aparició a l'última obra del referent Gifreu. Amb pròleg d'Isidor Marí, El català a l'espai de comunicació és un llibre d'obligada lectura aquest estiu.

'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' de Josep Gifreu

'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' de Josep Gifreu

'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' de Josep Gifreu

'El català a l'espai de comunicació. El procés de normalització de la llengua als mèdia (1976-2013)' de Josep Gifreu

Vaig conèixer Josep Gifreu al Congrés de Cultura i identitat catalana l'era d'internet, a Londres. En aquests apunts parlo de Gifreu i dels llibres que ha anat publicant durant aquests anys.

       

9 d'agost de 2014

Entrevista d'El 9 Nou pel llibre Sobirania.cat

Sobirania.cat a Vic

El periodista d'El 9 Nou Jordi Vilarrodà [Twitter] publica en l'última edició osonenca una entrevista que em va fer amb motiu de la presentació a la llibreria La Tralla de Vic del llibre Sobirania.cat, el passat 24 de juliol. L'ha titulada: "Gràcies a l’impacte d’internet, el procés el controla la ciutadania". La fotografia és de Jordi Puig, a la plaça Major de Vic.

Podeu comprar Sobirania.cat a la botiga 'on line' de la llibreria Setciències

       

7 d'agost de 2014

25 anys del Consorci de Normalització Lingüística

00010018

El Consorci de Normalització Lingüística és un nom complicat. Consorci? Normalització Lingüística? Ajuntaments? Generalitat? Sona a massa institucional, a administració pura i dura. Però darrere del CNL hi ha un projecte essencial per entendre, per exemple, la premsa comarcal dels darrers 25 anys. Centenars de publicacions s'han corregit lingüísticament gràcies als treballadors, als professionals del Consorci. Durant nou anys vam publicar mensualment una revista a l'Alt Maresme, 'Repòrter', que va merèixer algun premi i el reconeixement d'una part influent de la comarca. Aquella revista va arribar a quioscos i domicilis amb una qualitat destacable gràcies a un dels treballadors del Consorci, en Josep Ferrer Costa. Des del seu despatx de l'Ajuntament de Pineda de Mar, en Josep Ferrer va fer una feina sensacional perquè materials i publicacions com 'Repòrter' sortissin al carrer amb un nivell de català excel·lent. Per a mi, doncs, el CNL és en Ferrer, la seva professionalitat i atenció permanents. I anys abans, potser als inicis del CNL, la figura de Francesc Grau, amb la revista local 'El Nunci', que coordinava i corregia des de l'Ajuntament de Calella. De la lleva del biberó i l'exili interior a fer de professor de català i corregir publicacions com 'La Tralla' i 'El Nunci'. El CNL són ells, i tants d'altres que no conec. Bona gent al servei d'una llengua, d'una cultura i d'un país.

(Article per a Rebat.cat, referent d'opinió de Calella)

       

5 d'agost de 2014

El Hogar Gallego a la revista Cuina

El Hogar Gallego a la revista Cuina

Els cuiners Antonio Gordillo i Toni Gordillo –el meu pare i el meu germà– del restaurant El Hogar Gallego, de Calella (Maresme), apareixien a la revista Cuina d'aquest mes de juliol. 'De pares a fills', és el títol del reportatge del periodista grastronòmic Josep Sucarrats amb fotografia d'Enrique Marco. Un viatge a diversos establiments amb diverses generacions als fogons, com és el cas d'El Hogar Gallego, amb tres. El reportatge, escrit pel director de la publicació, inclou la recepta d'un plat molt especial, la cassoleta de fruits del mar, que ha passat d'Antonio Gordillo al seu fill Toni. El juliol del 2013 Toni Gordillo sortia al reportatge del diari Ara 100% obert per vacances. Aquesta setmana La Hacienda del Hogar Gallego, on se celebren banquets, casaments, àpats i esdeveniments d'empreses, acaba d'estrenar nova web, que s'adapta a totes les pantalles (ordinadors, tabletes i mòbils) i potencia les galeries d'imatges. Trobareu El Hogar Gallego a Twitter i a Instagram, i La Hacienda a Facebook i Youtube.




       

2 d'agost de 2014

El llibre Sobirania.cat a Twitter

Aquestes són algunes de les piulades del llibre Sobirania.cat que s'han fet durant el juliol amb motiu de la seva publicació i de les deu presentacions que hem fet pel territori. Moltes d'elles figuren al fil #sobiraniacat





























































Podeu comprar el llibre Sobirania.cat a les següents llibreries:


També podeu adquirir el llibre a través de la botiga 'on line' del Setciències.

Aquestes són algunes de les informacions publicades sobre el llibre:

Televisió

TV3.
Divendres: Sobirania.cat en tertúlia (part 1)
TV3.
Divendres: Sobirania.cat en tertúlia (part 2)
TV3. Els matins. Joan Manuel Tresserras recomana Sobirania.cat (8')
M1TV
: Entrevista a Saül Gordillo
M1TV:
Presentació de Sobirania.cat a Mataró (8:30')

Ràdio

Catalunya Ràdio: 
Saül Gordillo: "El think tank del sobiranisme és molt més 2.0 que el de la Faes"
Catalunya Ràdio:
El moment Oracle. Saül Gordillo: "L'escenari a Catalunya seria impensable sense l'entorn digital"
Mataró Ràdio: Saül Gordillo presenta Sobirania.cat a Mataró
Fem Girona (La Xarxa):
Com ha afectat Internet al procés català
Ràdio Premià de Mar: Entrevista a Saül Gordillo pel llibre Sobirania.cat
Ràdio Arenys:
Sobirania.cat de Saül Gordillo
Ràdio Arenys: Saül Gordillo presenta el seu llibre aquesta tarda a Arenys
Ràdio Calella:
 Saül Gordillo constata l'impacte d'Internet en el procés sobiranista
Ràdio Calella: Gordillo analitza la influència del 2.0 en el procés català
Ràdio Granollers: Entrevista a Saül Gordillo
Ràdio Canet: Entrevista a Saül Gordillo pel llibre Sobirania.cat

Premsa

El Punt Avui
Ciberactivisme sobiranista [PDF]
El Punt Avui: L'escriptura que edifica el país
Ara
: Les xarxes socials, un catalitzador sobiranista
La Vanguardia: 
El periodista Saül Gordillo analitza l'impacte d'Internet i les xarxes socials en el procés sobiranista

Agències

ACN:
El periodista Saül Gordillo analitza l'impacte d'Internet i les xarxes socials en el procés sobiranista

Digitals

Nació Digital: 
Saül Gordillo: «El procés català és la versió catalana de la Primavera Àrab»
Osona.com: 
Saül Gordillo vincula la història recent d'Internet al procés sobiranista
Osona.com: 
Saül Gordillo presenta dijous a Vic el seu nou llibre 'Sobirania.cat'
Capgròs: 
Saül Gordillo retrata 10 anys de revolta política catalana a Internet
324: 
El periodista Saül Gordillo analitza l'impacte d'Internet i les xarxes socials en el procés sobiranista
Directe.cat: 
Saül Gordillo: "Sense Internet, Catalunya no es trobaria en el moment polític actual"
Racó Català: 
Sobirania.cat
El Singular Digital: 
Tresserras: "Estem condemnats a ser originals. No hi ha precedents com el procés català"
Tribuna Catalana: Sobirania.cat
Revista Esguard
Sobirania.cat
Blanes al dia: Saül Gordillo constata l'impacte d'Internet en el procés sobiranista
Calella Televisió:
Saül Gordillo constata l'impacte d'Internet en el procés sobiranista
Cugat.cat: Sobirania.cat posa en valor el recorregut independentista a la xarxa
Maresme 360: Saül Gordillo: "Sobirania.cat és un llibre rar"
Sant Cugat Informa: 
"Sobirania.cat és un llibre raru", diu Saül Gordillo
Diari Maresme:
 Saül Gordillo presenta Sobirania.cat
El Nas de Cardedeu: El periodista Saül Gordillo presenta el llibre Sobirania.cat
Cugat.cat:
 Saül Gordillo presentarà Sobirania.cat amb Raül Romeva
Ara Vallès: Saül Gordillo presenta a Granollers el llibre Sobirania.cat
Info Calella: 
Saül Gordillo presenta Sobirania.cat a Calella
Nació Granollers: 
Saül Gordillo presenta Sobirania.cat a Granollers
Tot Sant Cugat: 
Presentació del llibre Sobirania.cat
Xarxa Independentista: 
Presentació a Mataró del llibre 'Sobiranisme.cat' de Saül Gordillo #9n2014

Entitats i institucions

Òmnium: 
Presentació de Sobirania.cat a Granollers
Òmnium: 'Sobirania.cat' es presenta el 3 de juliol a Òmnium
Òmnium: Saül Gordillo presenta Sobirania.cat a Mataró
Ajuntament de Mataró: Presentació del llibre de Saül Gordillo Sobirania.cat
Assemblea Gironès:
 Presentació del llibre Sobirania.cat
Assemblea Vallès: Gordillo presentarà Sobirania.cat amb Romeva
Les Voltes: 
Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet

Blogs personals

Genís Roca: Això no va de likes
Genís Roca: 
Esto no va de likes
Miquel Serrabassa: 
Sobirania.cat, el nou llibre de Saül Gordillo
Toni Ibanyes: 
Sobirania.cat
Joan-Josep Isern: 
De Nació.cat a Sobirania.cat
Joan-Marc PassadaCataconya 2.0

Vídeos

Oriol de MataróPresentació de Sobirania.cat

       
<1...34567...336>

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits