bloc sense fulls

29 de desembre de 2014

Els 14 articles més llegits del 2014

Aquests són els articles o apunts més llegits del 2014 en aquest bloc.

Rànquing dels periodistes i comunicadors més seguits a Twitter (gener)

Rànquing dels periodistes i comunicadors més seguits a Twitter (juliol)

Setmana 'horribilis' per al sobiranisme

Salvar el president o salvar el país?

Rànquing de mitjans a Twitter

2324 amb els diputats José A. Coto (PP) i Pere Aragonès (ERC)

El dret a decidir, segrestat

Joan Antoni Baron es retira

Presentacions del llibre 'Sobirania.cat' a Barcelona, Girona i Calella

Setmana de pànic per a l'establishment

La foto fosca del Puente Aéreo

L'unionisme, gran perdedor a l'enquesta d'El Periódico de Catalunya

Desè aniversari del Bloc sense fulls

Les primeres plebiscitàries són el 25-M

       

24 de desembre de 2014

Unitat, urnes i independència

Anem camí d'acabar l'any i la unitat s'ha recomposat des de la cimera de Pedralbes en què CUP, ICV-EUiA i ERC van quedar-se al marge de l'aposta en solitari de CiU per al 9-N. S'ha recomposat perquè finalment CUP, ICV-EUiA i ERC van donar suport al 9-N, amb Joan Herrera votant (en contra del que havia dit), amb Oriol Junqueras fent de voluntari (tot i que la seva aposta era la d'una consulta amb mandat democràtic i valor jurídic) i amb David Fernàndez abraçant-se a Artur Mas la mateixa nit, tot i que les bases cupaires el van trinxar internament per aquest gest d'afecte amb el president de la Generalitat. La unitat s'ha recomposat de Pedralbes ençà perquè Junqueras, el voluntari de la mesa de Sant Vicenç dels Horts, s'ha autoinculpat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; perquè Junqueras, el mateix que fa un parell d'anys va anunciar que mai més votaria uns pressupostos autonòmics després de la consulta, ha acabat desbloquejant la tramitació dels comptes impossibles del 2015; perquè Junqueras, el primer que aixeca la bandera contra la corrupció, ha impedit que el president de Catalunya comparegui a la comissió del cas del fundador del seu partit, Jordi Pujol; perquè Junqueras, l'alcalde que predica política social i proximitat, ha garantit l'estabilitat de la legislatura de l'austeritat i l'absència d'estructures d'Estat. Els que són incapaços d'observar aquests gestos de Junqueras per la unitat i l'estabilitat són els mateixos que elogien fins al ridícul les virtuts de Mas. Són, clarament, dues vares de mesurar. Més unitat, impossible. Més lleialtat amb un aliat, impossible. Compareu Junqueras amb Josep Antoni Duran Lleida i digueu qui està més unit al president en el procés nacional.

Anem camí d'acabar l'any i les urnes brillen per la seva absència. El sentit comú recomanava, immediatament després de l'èxit del 9-N, convocar eleccions i aprofitar l'embranzida cívica i social per obtenir el mandat democràtic que el 'procés participatiu' no havia proporcionat. Urnes, com li va demanar la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, en la recta final de la campanya del 9-N. Però, novament, la legió del Partit del President (PdP) ha aconseguit presentar a Mas com a víctima i a Forcadell com a deslleial pressionadora per haver exigit eleccions. Curiosament, el president no va fixar la cita electoral malgrat la condició de l'ANC, i aquesta entitat i l'Òmnium van pedalar disciplinadament en la mobilització per al 9-N. Els partits de la cimera del desacord a Pedralbes, l'ANC i Òmnium van contribuir a l'èxit de participació del 9-N, tot i que tots ells volien que el president convoqués eleccions. I han passat les setmanes, han passat els mesos i de la data res no se'n sap.

Anem camí d'acabar l'any i la independència és un projecte que ofereix algun símptoma preocupant. Fins fa poques setmanes, no hi havia a l'Estat projecte més regenerador, més modernitzador, més rupturista, més engrescador que la independència de Catalunya. Gairebé diria que a cap país d'Europa hi havia una formulació política i social tant potent com la de la independència. I què ha passat? Doncs que el full de ruta del president ho ha complicat tot fins a nivells inexplicables. Ha posat el llistó tant alt, tant inaccessible, que ha aconseguit escampar la idea que estem més dividits que mai, més desorientats que mai i més porucs que mai. El full de ruta, en la mesura que ha alentit el procés i ha obligat a un debat estèril (el de les llistes), ha coincidit en el temps amb l'aterratge de Pablo Iglesias a Barcelona. Els revolucionaris catalans, els activistes, els manifestants, els que més carrers, places, murs de Facebook i 'timelines' de Twitter hem ocupat, estem quedant empetitits, acomplexats, espantats, davant de la irrupció de Podemos, a les pantalles, als poliesportius i a les enquestes.

Cada dia que passa que Artur Mas pensa més com a candidat i com a líder d'un partit en deconstrucció, cada dia que passa que Pablo Iglesias mobilitza els indecisos en l'eix nacional i els entregats en l'eix social a una opció que trenca els blocs sobiranisme-unionisme a Catalunya, cada dia que els sobiranistes són víctimes de la capitalització presidencial, de l'entrebanc institucional o de la vel·leïtat partidista de Mas i del seu entorn, el procés que deien defensar perd pistonada en la percepció mediàtica i social, en la conversa a les xarxes o en les sobretaules nadalenques que ens esperen. Abans que sigui massa tard, faci cas a Forcadell i Muriel Casals, president, i posi les urnes. La unitat d'acció hi és gairebé cada dia. La unitat de futur, també, amb un compromís per les parts de govern de concentració nacional. Fins i tot amb les insinuacions, a fi de bé, que la continuïtat a la presidència no quedaria en entredit l'endemà de les eleccions. Ara només falten urnes i voluntat real de dur aquest país cap a la independència.

Bones festes i feliç 2015 a tothom!

(Article publicat a Racó Català)

       

23 de desembre de 2014

'30 minuts' guanya el Premi Òmnium de Comunicació

El jurat del Premi Òmnium de Comunicació, del qual en formo part juntament amb Sebastià Serrano, Tatxo Benet i Rita Marzoa, hem decidit concedir el premi d'aquest 2014 al programa de TV3 '30 minuts' pels seus 30 anys.

El Periódico'30 minuts', premio Òmnium de Comunicació
Comunicació 21'30 minuts' guanya el Premi Òmnium de Comunicació
CCMA:  El '30 minuts' rep el Premi Òmnium de Comunicació 2014
Nació Digital: 
El '30 minuts' de TV3 guanya el Premi Òmnium de Comunicació
Ara
'30 minuts' guanya el Premi Òmnium de Comunicació
El Punt Avui'30 minuts', premi Comunicació d'Òmnium
ÒmniumEl Premi Òmnium de Comunicació 2014 s’atorga al programa 30 minuts de TV3
vilaweb: El programa '30 minuts' de TV3 guanya el Premi Òmnium de Comunicació 2014
Directe
Freixenet a la taula del jurat del premi de comunicació d'Òmnium


       

22 de desembre de 2014

Som el que compartim

S'acaba l'any i els mitjans ens dediquem a recopilar el més destacat del que ha passat en resums o anuaris que pretenen ser bases d'una versió històrica. Periodisme amb vocació documental, la jerarquia informativa de 365 dies recopilada en pàgines de contextualització i anàlisi. Recordo els anuaris dels 80 i 90, en paper i amb CD-Rom. Dades i estadístiques, les millors fotos de l'any, fotoperiodisme analògic per acompanyar interpretació densa, rigor en altes dosis quan els mitjans no teníem competència a la xarxa.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

18 de desembre de 2014

Maragallisme en la capital de l'estat en construcció

D’aquí a mig any, els barcelonins votaran. Possiblement es tractarà de les últimes eleccions municipals de la Catalunya autonòmica. Possiblement el nou alcalde contribueixi a fer de Barcelona una capital d’estat en construcció. La pluralitat sembla que encara podria augmentar a l’Ajuntament, i la meva travessa és que hi ha tres candidats amb opcions d’agafar la vara d’alcalde: Xavier Trias, Alfred Bosch i Ada Colau, i no sé si necessàriament per aquest ordre perquè hi veig un triple empat. Les opcions de Trias i, en menor mesura però també, de Bosch, van lligades al futur electoral immediat dels seus líders polítics, Artur Mas i Oriol Junqueras. En el cas de Trias, el desgast de la gestió i la bala gastada de la renovació després de tants anys d’ajuntaments socialistes són punts febles. També la imatge de polític que crema la seva última etapa pública. En canvi, Bosch i Colau venen ara la renovació i l’atreviment, amb la diferència que el republicà prové d’una recent experiència política, mentre que l’activista juga la carta de la irrupció ciutadana en el poder municipal.

Bosch em va enviar un correu convidant-me a la seva presentació com a alcaldable. A les Cotxeres de Sants, em va saludar tot entrant, com a gairebé totes les persones assistents, més de mig miler. Va fer un acte peculiar, d’inspiració molt americana, televisiu, sense papers, amb una part d’entrevista amb la periodista Xantal Llavina i després un discurs de cloenda amb escenificació èpica, emotiva. Bosch domina l’escena, pronuncia discursos brillants i juga amb les metàfores i les descripcions fins al punt que fa somiar l’audiència. Historiador i escriptor, va ser gestor amb el projecte més magnètic de la ciutat, el dels Jocs Olímpics, i aquest passatge del seu currículum el connecta amb el maragallisme, amb l’esquerra barcelonina més cosmopolita.

Bosch té Oriol Amorós, fins ara mà dreta de Jordi Portabella, com a número dos, però s’ha sabut envoltar de cares noves alienes a ERC. Toni Comín, per exemple, i potser, només potser, Jordi Martí, són aspirants a fer equip electoral amb l’alcaldable independentista, en una operació de perfum maragallista que satisfà la tradició del PSC catalanista de Barcelona amb l’aposta sobiranista en clau nacional. El candidat a rellevar Xavier Trias –però, vés quina cosa, no sigui que hagin d’acabar pactant en funció de l’aritmètica postelectoral– fitxa valors del ‘món PSC’ per acollir els descontents amb el socialisme més unionista, però també per falcar el projecte d’ERC aprofitant les arrels del PSC i, a més, per marcar el discurs social.

A les Cotxeres de Sants, envoltat de militants i simpatitzants, però també de moltes cares de la societat civil, Alfred Bosch va pronunciar un discurs molt esquerrà i va donar pistes d’una agenda marcadament social que pretén esgarrapar vots a un alcalde que es defineix com a socialdemòcrata i, també, aixecar un mur de frontera electoral amb Guanyem de Colau. Bosch vol una Catalunya lliure, però amb una capital lliure de desnonaments, lliure d’injustícia social, etc. En definitiva, el discurs de Junqueras a nivell nacional però concretat a Barcelona.

(Article publicat a Esguard, la primera revista en català per a iPad)

       

17 de desembre de 2014

El dret a decidir, segrestat

Tothom s'esperava que ERC complís amb l'anunci de presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos del 2015 i tombar la proposta del Govern, que es veuria aleshores abocat a convocat eleccions o a prorrogar els comptes del 2014 amb la idea d'esgotar la legislatura. Si ERC deixava el Govern sol, esdevenia la culpable de tots els mals, ja fos per victimitzar Artur Mas o per donar-li arguments per seguir governant sense posar les urnes. Si ERC donava un xec en blanc, aleshores Mas podia esgotar la legislatura com si res. Però la jugada dels republicans de no presentar esmena a la totalitat, però, en canvi, forçar la discussió del pressupost departament per departament és d'una habilitat sorprenent. Dóna un mes de marge, no trenca les 'negociacions' entre Mas i Oriol Junqueras, però segueix posant el focus en allò que realment és important: anar a eleccions.

La reacció desigual de CiU és la prova del nou. CDC ha agraït la generositat republicana. UDC ha denunciat el seu electoralisme. En què quedem? Generosos o electoralistes? Aquest ha estat, precisament, l'enunciat d'un programa de la televisió pública catalana, que en un intent d'incrementar la pressió sobre els republicans ha preguntat a l'audiència pel dilema. I què és, aleshores? Doncs més un acte de responsabilitat que no pas de generositat. Responsabilitat perquè permet al Govern dur els pressupostos al Parlament, i deixa per després de les festes nadalenques la seva tramitació. O sigui, dóna oxigen al president de la Generalitat i, alhora, el desarma d'argumentari victimista, que és allò que més consumeix últimament la legió del Partit del President (PdP).

Tothom, amb la comitiva presidencial al capdavant, exigint a ERC que no es presenti a les urnes un dia i que no esmeni la totalitat dels pressupostos l'endemà, tothom analitzant si Junqueras saluda, si Junqueras somriu, si Junqueras rondina, i resulta que ningú no centra l'atenció en qui té avui la major responsabilitat sobre la situació de bloqueig i de no-govern, en definitiva, sobre qui ha adormit el procés per interessos contradictoris. És el president Mas qui ha de convocar eleccions, després de l'èxit d'un 9-N que no proporciona cap mandat democràtic. I en lloc de demanar a Mas que convoqui, la legió del PdP linxa Junqueras per si somriu o rondina. És Mas qui pot permetre que el poble de Catalunya s'expressi a les urnes i emeti el mandat democràtic de la independència, però bloqueja el procés perquè cap partit ha acceptat el seu full de ruta presidencialista.

És Mas qui presenta uns pressupostos que res no tenen a veure amb el seu propi full de ruta cap a la independència. Zero estructures d'Estat, i molta (fins a 2.500 milions d'euros) dependència de l'arbitrarietat del ministre Cristóbal Montoro. És a dir, que a la conferència diu que en 18 mesos serem independents si tothom claudica i el segueix a ulls clucs, però el primer gran acte parlamentari i de Govern, com és la presentació dels comptes del 2015, el full de ruta no hi figura, i ens trobem davant dels pressupostos més autonomistes i més dependents dels últims anys. No són pressupostos per fer l'Estat nou, tampoc no són pressupostos socials. Són un brindis al sol, un intent que el govern del PP obri l'aixeta de la tercera via, una última esperança per al pont aeri de sempre.

El més curiós del cas no és que aquestes contradiccions flagrants no formin part del debat periodístic o polític, no. El més curiós del cas és que mentre Mas permet aquesta situació de punt mort, d'adormir el partit, el seu entorn no para de recriminar a la resta que haguem arribat fins aquí i que ens trobem en aquest punt. Suposo que el discurs de Cap d'Any del president portarà alguna (bona) notícia.

(Article publicat a Racó Català)

       

16 de desembre de 2014

2324 amb Joan Rusiñol i Sònia Serra


Aquest dilluns he participat en la tertúlia del programa 2324, que presenta Agustí Esteve al canal 3/24, amb els companys de taula Joan Rusiñol i Sònia Serra, i entrevista amb el diputat d'ERC Lluís Salvadó, que va parlar sobre la tramitació dels pressupostos del 2015 al Parlament de Catalunya.

       

11 de desembre de 2014

Piulada a L'olla de Twitter de Catalunya Ràdio





Una piulada meva sobre l'sms del 13-M del 2004 que s'ha atribuït Pablo Iglesias ha estat esmentada aquest matí en la secció L'olla de Twitter, que fa el periodista David Bassa al programa El matí de Catalunya Ràdio. Podeu escoltar l'àudio.

       

10 de desembre de 2014

Els matins amb de Ribot, López Burniol, Giménez-Salinas i Vilasanjuán





Aquest dimecres he participat de la tertúlia d'Els matins, el programa que presenta Lídia Heredia a TV3, acompanyat de Rafael de Ribot, Juan José López Burniol, Esther Giménez-Salinas i Rafael Vilasanjuán. Aquest és el vídeo d'un fragment de la tertúlia, en què he aprovat, en l'apartat final, la iniciativa #ViaClaver impulsada per @elsomatent a Twitter.



       

9 de desembre de 2014

Presentació de Sobirania.cat a Rubí

Presentació de #sobiraniaCAT a Rubí amb Xavier Serrat i Oriol Ferran. Hem fet 20 presentacions, amb 1.000 assistents de públic #llibres #books #libros #periodisme #internet #sobirania #rubí #rubicity #barcelona #catalunya #catalonia #igerscalella #igersma

foto 4

La vintena presentació del llibre Sobirania.cat es va fer a l'Ateneu de Rubí dijous passat, 4 de desembre, amb una connexió via Skype amb Berta Gonzàlez des de Suècia. A la taula, vam presentar el llibre amb l'actor Xavier Serrat i l'editor de Crea't Edicions, Oriol Ferran. Va ser la més original per la videoconferència, però també perquè l'acte es va convertir en un retrobament amb els periodistes d'El Punt de Rubí, amb Tomàs Torra al capdavant, com a editor de Rubricata, i els companys Albert Solé, Sònia Marsal i Carles Aluju. Amb aquesta vintena presentació ja arribem a la xifra de 1.000 assistents. Alegria, alegria!

Rubí TVEl periodista Saül Gordillo presenta a Rubí el seu nou llibre sobre el paper d'Internet en l'auge independentista
Diari de RubíGordillo presenta Sobirania.cat, sobre el procés català a internet


       
<1...34567...344>

fotos

ACN

Dimecres, 28 gen.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits