bloc sense fulls

17 de maig de 2014

Vídeo del Postgrau Periodisme Digital i Emprenedor



Aquest és el vídeo sobre el postgrau de Periodisme Digital Emprenedor que oferim per al proper curs al Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) penjat al seu canal de YouTube. També se n'ha fet ressò el diari 'Ara': El TecnoCampus impulsa un postgrau de Periodisme i Emprenedoria. En aquest apunt trobareu el resum de l'èxit de la presentació del postgrau.

       

16 de maig de 2014

2324 amb Enric Vila i Albert Gimeno

El selfie del #2324nit @tv3cat amb Agustí Esteve @JudithAntequera Albert Gimeno i Enric Vila #televisió #barcelona #catalunya #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #mediterràniament #mediterrània #primavera #ep2014

Aquest és el vídeo del programa de dijous del 2324 que presenta Agustí Esteve al canal 3/24 de Televisió de Catalunya, en què vaig participar amb l'escriptor Enric Vila i el periodista Albert Gimeno.


       

15 de maig de 2014

Les primeres plebiscitàries són el 25-M

Aquestes eleccions europees són molt importants. Molt. És la primera cita amb les urnes des de l’anunci de la consulta del 9 de novembre. O sigui, que els ciutadans disposen de la primera oportunitat d’expressar-se democràticament des que el president i la majoria de les forces polítiques del Parlament (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) van acordar una consulta de celebració avui incerta. Es parla molt de les plebiscitàries com a resposta a una consulta frustrada, és a dir, d’unes eleccions autonòmiques com a sortida als entrebancs de l’Estat al referèndum del 9-N. Però abans d’això, el 25-M, d’aquí uns dies, hi haurà les urnes d’unes europees que tindran un resultat que s’interpretarà a nivell internacional. O sigui, que aquests comicis, es vulgui o no, seran més locals que mai, més vinculats al conflicte polític Catalunya-Espanya. Per dir-ho d’alguna manera, seran les primeres plebiscitàries sobirania sí-sobirania no.

Les enquestes auguren una patacada monumental del PSC-PSOE i del PP, i una victòria de CiU-ERC, aliats al Parlament de Catalunya i motors, juntament amb ICV-EUiA i la CUP, del procés sobiranista. Rajoy i Margallo han fet una feina monumental per convertir el 25-M en un assumpte local. Han escampat la boira de Brussel·les i Estrasburg i donat pas a un cel assoleiat, lluminós, mediterrani. Si els socialistes, que posen pals a les rodes de la consulta, adduint una reforma constitucional espanyola i un federalisme gens creïbles, perden aquestes eleccions europees a Catalunya, la lectura que es farà a l’estranger sobre el suport popular a les tesis de Mas-Junqueras-Herrera-Fernàndez serà inequívoc.

Només la política i el periodisme de curta volada prefereixen centrar-se en un aspecte secundari: qui queda primer. Si els candidats de CDC, ERC, ICV, UDC i NeCAT obtenen escó al Parlament Europeu, estarem parlant de 5 eurodiputats partidaris inequívocament del dret a decidir. Durant la legislatura que ara s’esgota, només han estat dos eurodiputats i mig: els de CDC i ICV, i el d’ERC la primera part de mandat. Doblar, pel cap baix, la representació sobiranista a Brussel•les i Estrasburg seria un èxit per al president Mas i per als líders que, amb ell, van anunciar la consulta del 9-N.

Només la politització curterminista, la simplificació localista o les males intencions poden dur alguns polítics de partit i determinats mitjans a dir que si ERC rep més vots que CiU el procés pot descarrilar. O a l’inrevés, a dir que el futur polític del president i de la seva federació passa per l’escrutini la nit del 25-M. Instrumentalitzar una consulta que encara no sabem si es farà és un mal favor a la consulta en si mateixa i al procés en el seu conjunt. ¿O és que encara no han après la lliçó de les últimes eleccions al Parlament?

(Article publicat a Esguard, la primera revista nativa per a iPad en català)

       

14 de maig de 2014

L'oracle amb Andrea Levy, Imma Tubella i Bernat Gasulla



Aquest és l'àudio del programa L'oracle de Xavier Graset a Catalunya Ràdio d'aquest dimecres, en què hi ha participat la candidata del PP a les europees Andrea Levy, la doctora en Comunicació Imma Tubella i el subdirector d'El Periódico de Catalunya Bernat Gasulla.

       

13 de maig de 2014

Vídeo del postgrau de Periodisme Digital Emprenedor a M1TV



Aquest és el vídeo de M1TV sobre el Postgrau de Periodisme Digital Emprenedor del Tecnocampus (UPF). El ressò de la presentació d'aquest postgrau ha estat un èxit.

       

12 de maig de 2014

¿Què se n'ha fet del PSC Blackberry?

Hi va haver una època, fa tres o quatre anys, no sé si vostès ho recordaran, en què es va parlar de la 'generació Blackberry del PSC' per destacar els noms en alça del socialisme català. Un parell d'aquelles promeses, Laia Bonet i Rocío Martínez-Sempere, acaben de quedar tocades arran de les primàries de Barcelona, que ha guanyat Jaume Collboni, únic resistent dels joves del PSC amb ambició. El debat nacional, però especialment els personalismes i els grupets, han enfrontat i dividit la "generació Blackberry". No queda res articulat, més enllà d'una Núria Parlón a Santa Coloma de Gramenet o un Francesc Vallés amb un paperot a Reus. Carles Martí, ja desallotjat del comandament orgànic de Barcelona, disfruta d'un inesperat retir daurat al Senat....

(Llegiu l'article sencer a El Periódico de Catalunya, també en castellà)


       

8 de maig de 2014

Postgrau de Periodisme Emprenedor amb Aira, Llavina i Royo



En el programa del Directe 4.0 de Xantal Llavina d'aquest dijous [aquí podeu escoltar l'àudio], a Ràdio 4, hem parlat del Postgrau en Periodisme Digital Emprenedor i de les marques personals dels periodistes, amb la secció ADR de la publicista Marta Royo, juntament amb Toni Aira.

       

8 de maig de 2014

2324 amb Toni Bolaño i Quim Torra

Aquest és el vídeo del programa del 2324 de Televisió de Catalunya, en què hi vaig participar dimarts a la nit amb l'editor Quim Torra i el periodista Toni Bolaño.

       

6 de maig de 2014

Nit de tapes d'El Hogar Gallego



Nit de tapes del restaurant El Hogar Gallego. Cada nit de dimarts a dissabte a la barra i a les taules de l’entrada podeu sopar a preus populars i rematar la nit amb un gintònic ‘low cost’. Aquestes són les tapes de Toni Gordillo que ha fotografiat Joan Selva. Tapes, platillos, pinxos, 'bocaditos' i dolços per una proposta nocturna informal. Tapes excel·lents fetes al moment, demanades a la carta.

       

1 de maig de 2014

Mentides sobre Europa

Només si els catalans es fan respectar majoritàriament i no afluixen en l'actual context de confrontació Catalunya-Espanya, les institucions europees es veuran obligades a acceptar políticament la realitat no desitjada d'un nou Estat. Fer-se respectar és mantenir un full de ruta impecable i democràtic, i no afluixar és llençar un missatge a través de les urnes de cada elecció que la voluntat majoritària és la d'un nou Estat per a Catalunya. No té més, però Déu n'hi do!

L'Estat espanyol confia que el suflé baixi, és a dir, que la gent afluixi. Ho espera per dues vies: la por desmobilitzadora i l'esperança que la crisi econòmica escampi. En el primer front, la veritat és que més no s'hi poden dedicar. Confrontació i discursos apocalíptics. Inversió descomunal en argumentaris i entitats, mitjans i opinadors contraris a la consulta i, en conseqüència, a la sobirania dels catalans. En el segon front, el seu fracàs està sent absolut. No fan els deures de les reformes, no combaten l'alarmant corrupció i no detecten les prioritats. Allò que podria fer relativament atractiu el projecte espanyol és un fracàs absolut.

La pressió del govern espanyol contra la voluntat majoritària del Parlament i del Govern catalans davant de la Unió Europa no té precedents. La Unió és un club d'estats, però no són babaus. A Europa els preocupa molt més la corrupció, la inoperància i la ineficiència de la marca Espanya que no pas que un país com Catalunya vulgui autodeterminar-se com faran al setembre els escocesos. És un problema? Sí. Però un problema menor que la poca solvència d'aquesta Espanya que escandalitza els líders europeus.

Si els catalans es fan respectar i tot això no és cap suflé, Europa admetrà la realitat d'un nou Estat català. Per interès. Ni a Espanya ni a la UE ni a les multinacionals estrangeres instal·lades aquí els interessa una Catalunya geo-estratègicament ben posicionada i amb clares opcions de remuntar la crisi –si gestiona els seus propis recursos– al marge de la Unió Europea.

Els tractats no diuen res, absolutament res, de casos com l'escocès i el català. Per tant, seria l'hora de la política i de l'acord. La història de la UE és la història d'una ampliació permanent. Que no sigui un camí de flors i violes no vol dir que no sigui possible. La democràcia no pot ser, en cap cas, un argument per retirar la ciutadania a 7 milions i mig de ciutadans europeus. Ja ho som, d'europeus. No es tractar d'entrar, sinó de continuar-hi. Els tractats no contemplen la retirada de la ciutadania europea. Un altre tema és el territori o l'Estat, però això es pactaria i s'arreglaria políticament a partir de l'endemà que internacionalment hagués quedat rotundament clar que els catalans s'han fet respectar i no han afluixat. Democràticament. Pacíficament.

(Article publicat a Esguard, la primera revista en català per a iPad)

       
<1...34567...331>

fotos

ACN

Dimarts, 22 set.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits