bloc sense fulls

5 de febrer de 2016

Entrevista al diari El País


Aquesta és l'entrevista publicada aquest dijous al suplement setmanal en català 'Quadern' del diari 'El País'.

       

3 de febrer de 2016

Xavier Amor a Catalunya Ràdio

El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) , Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar, ha visitat Catalunya Ràdio, aquest dimarts, acompanyat de Ignacio Soto, secretari general de l'entitat municipalista, i de la regidora de Comunicació Sílvia Biosca.



       

22 de gener de 2016

El llibre Sobirania.cat, en obert a la xarxa

 


El llibre Sobirania.cat, publicat el juliol de 2014, queda alliberat a la xarxa. El trobareu en aquest document d'Issuu. 'Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet' és una crònica de l'impacte dels mitjans digitals i les xarxes socials en el procés sobiranista i com sʼinterrelacionen. El relat comença el març del 2004, amb els atemptats de l'11-M a Madrid i la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, que va arribar a La Moncloa amb la promesa d'acceptar la reforma estatutària del Parlament de Catalunya. L'autor analitza el paper dels blogs, dels diaris digitals i la irrupció de les xarxes socials, que han esdevingut una eina clau en lʼorganització política de col·lectius i forces sobiranistes i independentistes. El relat arriba fins la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, passant per les històriques manifestacions de la Diada de 2012 i la Via Catalana de 2013.

Sobirania.cat és, en opinió dels professors de Periodisme i Comunicació de la UAB Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, que han escrit el pròleg del llibre, "el relat més complet i documentat sobre el paper del ciberactivisme polític en l'articulació de la revolta democràtica que ha fet possible l'èxit del moviment sobiranista a Catalunya". El moviment que ha acompanyat el procés sobiranista català "la seva agilitat, el seu abast, la seva capacitat de resposta i de convocatòria, seria inexplicable sense el paper organitzador i mobilitzador del ciberindependentisme". Destaquen Marín i Tresserras que la capacitat dʼorganització a les xarxes "està deixant enrere els partits polítics i els mitjans de comunicació que mostren dificultats per vincular-se a la centralitat política i social emergent i a les renovades formes de comunicació electrònica en xarxa".

A 'Sobirania.cat' es fa un homenatge a més de 200 protagonistes de la Internet catalana, amb un capítol enciclopèdic que aplega activistes, tecnòlegs i personalitats destacades. Al llibre hi apareixen més de 1.000 referències a persones que han participat, cadascú en la seva mesura, en l'articulació d'un espai virtual propi, diferenciat, sobre el qual ha crescut socialment i políticament el discurs independentista. Col·lectius com Softcatalà i la Viquipèdia, certàmens com la Catosfera i els Premis Blogs Catalunya, plataformes com Verkami o Change.org, sumat a l'ús intensiu de Facebook i Twitter i l'evolució de blogs i portals digitals, formen part de l'acurada anàlisi de l'última dècada virtual a Catalunya. 'Sobirania.cat' recull el testimoni d'actors fonamentals en la major conscienciació independentista, amb campanyes de mobilització a Internet en defensa del català, les consultes populars d'Arenys de Munt i Osona que van culminar amb la de Barcelona, les manifestacions a Brussel·les, les accions contra els peatges sota l'etiqueta #novullpagar i el ressò internacional de les dues últimes Diades, la del 2012 i la Via Catalana, que no s'entendria sense l'entorn digital i la pressió d'aquest en l'ecosistema dels mitjans de comunicació tradicionals.

"Tot just estem començant a construir aquest nou món. Tenim molta feina pendent, moltes lliçons per aprendre, moltes novetats per incorporar i moltes batalles per guanyar. Ara tot just estem començant a expressar-nos a la xarxa, i ja hem experimentat el seu potencial però també alguns problemes: cada cop hi ha més veus i costa diferenciar les que tenen quelcom rellevant a dir", afirma Genís Roca en l'epíleg del llibre. El llibre clou amb un capítol final sobre els reptes futurs. Més d'un centenar d'anotacions a peu de pàgina, una cronologia amb fotografies i les fitxes dels 200 protagonistes de les xarxes catalanes permeten una lectura complementària, més aprofundida, d'un relat periodístic que combina política i Internet.

'Sobirania.cat' és el primer títol de Crea't Edicions un nou projecte cultural que promou el periodista Oriol Ferran.

       

16 de gener de 2016

Catalunya Ràdio, nou repte professional





Dimecres vaig ser nomenat director de Catalunya Ràdio, a proposta del president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart. Aquesta és l'entrevista que em va fer Mònica Terribas al programa 'El matí de Catalunya Ràdio'. Tanco una etapa de 4 anys al capdavant dels continguts digitals d'El Periódico de Catalunya, venint d'una altra de 4 anys com a director de l'Agència Catalana de Notícies i d'una inicial de 15 anys a les edicions del diari 'El Punt'. Assumeixo aquest nou repte professional a Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCAT.cat amb responsabilitat i molta il·lusió. Moltes gràcies a totes les persones que m'heu felicitat. Estic aclaparat i enormement agraït pels centenars de missatges. Espero poder-los respondre tots les properes hores. Així, doncs, ara toca treballar a la ràdio nacional de Catalunya!


       

11 de gener de 2016

Un visionari amb capacitat de seducció


Carles Puigdemont ha sigut un home avançat al seu temps. És un visionari, de grans idees i una enorme capacitat de seducció, dotat d'un notable bagatge cultural. A diferència d'Artur Mas, el nou president és un activista, un intel·lectual, un emprenedor, un periodista inquiet que es va inventar un projecte com l'Agència Catalana de Notícies en els primers anys d'internet i que va llançar una publicació en anglès, anomenada Catalonia Today, fa més d'una dècada. Molts anys abans que el procés es donés a conèixer al món a través de les multitudinàries manifestacions independentistes, Puigdemont es va dedicar a investigar com la premsa internacional havia tractat ...

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

11 de gener de 2016

Així és Marcela Topor, la dona del president Carles Puigdemont

Marcela Topor, la nova primera dama de Catalunya, comparteix la professió de periodista amb el seu marit, el 130 president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Romanesa i traductora d'anglès, es van conèixer a finals dels 90 durant la visita d'ella a Girona com a integrant d'un grup de teatre aficionat que participava en el festival anual que se celebra a la ciutat catalana. Despres de l'enamorament sobtat a Girona, Puigdemont va visitar Romania per intensificar la seva relació amb Topor, i després ella es va instal·lar a Girona a l'aconseguir un lloc de treball al diari en anglès 'Catalonia Today', el 2004.

(Llegiu l'article sencer [PDF] a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

29 de desembre de 2015

El meu resum de l'any 2015

Tanquem l'any amb rècord de tràfic i pàgines vistes a la web d'El Periódico de Catalunya, amb fites històriques com la jornada electoral amb més d'un milió d'usuaris i l'aposta pels continguts periodístics a Whatsapp i Telegram. Durant els últims mesos de l'any hem treballat intensament en la revolució interna del 'web first', impulsada per la direcció i que ha implicat al conjunt de la redacció del diari. Els periodistes publiquen primer a la web, i d'aquests continguts s'elabora la versió impresa posteriorment.

Durant el 2015, a part de contribuir a aquests canvis interns, amb l'establiment de formats digitals i participació en el disseny dels nous fluxes de treball, he fet algun experiment periodístic com la cobertura a Periscope del ple d'investidura de Badalona i la reedició, respecte el 2011, del mapa dels pactes de govern als ajuntaments de Catalunya. Tanquem el vintè aniversari d'El Periódico a internet amb xifres espectaculars de creixement, i consolidant una aposta valenta i sense precedents a la premsa de Barcelona. Ha estat un any amb tres campanyes i nits electorals intenses: municipals, catalanes i espanyoles. En el cas d'aquesta última, durant els quinze dies de campanya he fet un seguiment diari del comportament a les xarxes socials.

Durant el 2015 he publicat, per Sant Jordi, el llibre Revoltats, d'Ara Llibres amb Oriol Junqueras i Justo Molinero, que vam presentar a Barcelona, Mataró, Calella i Sant Vicenç dels Horts. També he publicat els continguts en obert en aquest blog del llibre Sobirania.cat (2014), de Crea't Edicions, amb una  Viquimarató a Girona, i l'última de la vintena de presentacions, a la Universitat de Lleida. He participat en les presentacions dels llibres d'Albert Sáez a Mataró, de Ramon Tremosa a Mataró i Calella, de Damià del Clot a Vilassar de Mar, i de Gabriel Jaraba a Barcelona. També he publicat fotografies al llibre de Josep Ferrer Costa i Joan Pujadas Pineda de Mar i els seus personatges.

Aquestes són les principals taules rodones, actes i conferències en què he participat durant el 2015:
Taula rodona sobre transformació digital.
Debat sobre comunicació i 'startups'.
Debat sobre mitjans de comunicació i democràcia.
Taula rodona sobre periodisme digital.
Taula rodona d'alcaldables de Mataró.
Conferència a la Universitat de Vic.
Debat sobre el sobiranisme als mitjans.
Entrevista a Marta Rovira i Cristina Gòmez.
Classe a la Universitat Rovira i Virgili.

Un any més he participat a la trobada de la Internet catalana, en aquesta ocasió com a presentador a Girona: Inauguració de la Catosfera 2015 a Girona.

He participat en tertúlies a 'Els matins' de TV3, 'Més 324' i 'Vespre 324' de canal 324 de Televisió de Catalunya, als programes 'La Rambla' i 'BTV+' de BTV, i a 'L'oracle', 'Els spin doctors' i 'El matí de Catalunya Ràdio', a Catalunya Ràdio. També en el programa innovador d'anàlisi de l'impacte de Twitter al debat d'alcaldables de Barcelona a BTV.

He mantingut les col·laboracions amb articles mensuals a la primera revista per a tauletes i mòbils en català, Esguard, i al portal juvenil de referència a Catalunya, Racó Català. Un any més, he estat membre del jurat del Premi Òmnium de Comunicació 2015.

Aquestes són dues entrevistes que m'han fet aquest any: "Canviaran els mitjans, però el periodista tindrà davant el mateix", al portal de la UOC, i "El periodismo no está en crisis. Ahora hay más posibilidades de triunfar", al blog The Media Newsletter.

Durant l'últim trimestre del 2015 he estat consultor de l'assignatura Fonaments del Periodisme Digital a la Universitat Oberta de Catalunya.

He mantingut la tradició d'actualitzar el rànquing de periodistes i comunicadors catalans més seguits a Twitter (entrega de gener i entrega de juliol), gràcies a la col·laboració tècnica d'Arnau Udina. Es tracta d'un projecte que mantinc viu des de l'agost del 2011.


       

28 de desembre de 2015

El 15M marca l'agenda cinc anys després


El primer resultat de la recerca «desallotjament plaça Catalunya» a Google és una galeria de sis fotògrafs d'EL PERIÓDICO sobre el polèmic desallotjament ordenat pel conseller Felip Puig dels acampats del 15-M a Barcelona el maig del 2011. Gairebé cinc anys després, el 15-M apareix en els resultats del 20-D de Podem a Catalunya i Euskadi, i en l'assemblea de la CUP que decideix el futur del procés independentista i condiciona la política espanyola després del daltabaix del bipartidisme.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya [PDF], també en castellà)

 


       

22 de desembre de 2015

Bones notícies del 20-D

L'independentisme ha fet un bon resultat el 20-D malgrat que alguns mitjans i partits hagin volgut convertir aquestes eleccions espanyoles en una segona volta de les del Parlament del 27-S i en un 'plebiscit' sobre Artur Mas. ERC ha triplicat resultats i ha millorat la fita dels 8 escons de Josep Lluís Carod-Rovira. És la segona força a Catalunya i supera als socialistes en unes eleccions generals. Qui ho hauria dit fa uns anys quan Carme Chacón aconseguia 25 dels 47 diputats catalans al Congrés? El tàndem Gabriel Rufián-Joan Tardà ha fet fortuna, i gràcies a ERC l'esquerra sobiranista no independentista ha pogut créixer dins d'uns límits.

La victòria ha estat per a En Comú Podem, un projecte vinculat a Podemos però aparentment no sucursalista que s'ha presentat als comicis amb la bandera del referèndum. Benvingut sigui que la guanyadora de les eleccions sigui una força sobiranista compromesa, diuen, amb el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Un gir al sobiranisme i a l'esquerra mirant cap a una governabilitat espanyola que es presenta francament difícil, més que no pas la catalana.
 
L'exèrcit independentista de les 'tietes' de Catalunya ha concedit a Democràcia i Llibertat 8 escons, i el divorci entre Convergència i Unió ha suposat la desaparició dels democratacristians no només del Parlament sinó del Congrés. Qui hauria dit que Josep Antoni Duran Lleida es quedaria sense escó quan les enquestes el situaven com el polític més ben valorat de l'Estat i quan bona part dels pactes al Congrés passaven per la suite del Palace? Malgrat una campanya no reeixida, Francesc Homs i el 'santcristogros' Artur Mas han mobilitzat al centredreta netament independentista.
 
Han tardat poc les veus del desànim a sortir amb la cantarella de la llista conjunta. Han tardat menys els que cridaven a l'abstenció o demanaven el vot per un partit no independentista a treure lliçons en clau catalana del resultat del 20-D al Principat. Realment, la política catalana està donant peu a personatges curiosos. Gent que només entén llistes separades quan guanyen els seus i gent que és capaç de valorar el retrocés cantat de DiL respecte la CiU del 2011 amb les ulleres de la votació interna de la CUP per a la investidura (o no) del candidat Artur Mas a la presidència.
 
Aquest 20-D ha estat un èxit, miri com es miri. El mapa català -i el basc- pinta un país diferent al de la resta de l'Estat. Catalunya ha canviat el vot socialista suposadament federalista -després resultava que el jacobinisme s'imposava- pel vot més d'esquerres compromesament federalista -després ja veurem el desengany que pugui generar un referèndum impossible amb la majoria de bloqueig que el PP té al Senat i que el PP i el PSOE tenen al Congrés.

És un èxit que el cinturó metropolità passi del vermell d'abans al lila d'ara, evitant caure en el taronja de Ciutadans, que pateix, juntament amb el PP, una patacada electoral a Catalunya memorable. El partit majoritari a Espanya queda últim a Catalunya. I la versió moderna del centralisme de centredreta, que venia de ser segona força al Parlament, ha quedat penúltim el 20-D. Derrota en tota regla de l'unionisme, i victòria aclaparador del sobiranisme ampli, amb un avenç de l'independentisme i un gir cap a l'esquerra transversal.
 
Si tot això no són bones notícies, ja em diran. I les notícies poden ser encara més bones si la governabilitat a Espanya entra en una fase d'inestabilitat coincidint amb la formació d'un govern netament independentista decidit a iniciar el procés constituent que, passats 18 mesos, acabaria amb un referèndum més possible a Catalunya que el pactat amb Espanya que mai no arriba.

(Article publicat a Esguard, primera revista per a mòbil i tabletes)

       

21 de desembre de 2015

Jornada electoral amb 1,8 milions de tuits

Més d'1,8 milions de tuits en la jornada electoral del 20-D. Twitter ha registrat que la conversa ha sigut més alta a primera hora del matí i després d'obrir dels col·legis electorals. Els dos pics de màxima activitat a la xarxa social es van produir amb el vot dels més matiners, i després es va disparar amb el tancament dels col·legis electorals i la difusió dels sondejos a peu d'urna. L'hora de més activitat va ser entre les 11 i les 12 de la nit.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       
<1...34567...387>

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2016, Saül Gordillo     Crèdits