bloc sense fulls

2 de juny de 2014

15 anys de Racó Català



Racó Català arriba al quinzè aniversari en plena forma. Conserva el cinquè lloc dels mitjans en català auditats per l'OJD Interactiva, amb 327.669 navegadors únics durant el passat mes d'abril. Supera els 20.000 'raconaires', usuaris registrats, i acaba d'estrenar disseny en un salt endavant que el reforça com a pàgina de referència de la Internet sobiranista adreçada a un públic jove. Els 15 anys de Racó Català tenen molt de mèrit perquè ha aconseguit fer-se un espai tot i la irrupció dels blogs i les xarxes socials la darrera dècada.

Una de les claus d'aquest èxit és que el Racó ha esdevingut una comunitat digital. Els 'raconaires' són una gran família, i com totes les famílies tenen discussions, com demostren els fils de conversa del Racó. Malgrat les discrepàncies familiars d'aquests darrers 15 anys, la cohesió s'ha mantingut i tots els seus membres s'apleguen quan l'ocasió ho requereix o ho permet.

El país ha viscut 15 anys apassionants, políticament parlant. I el sobiranisme ha passat pràcticament de la marginalitat a la centralitat política. Durant aquest temps, moviments, entitats i partits han pugnat per aquest salt cap a l'hegemonia política, i les tensions lògiques s'han traslladat també als fils del portal, on els 'raconaires' han discutit apassionadament. I ho segueixen fent.

Que el Racó és una comunitat cohesionada i que ha resistit la irrupció de les xarxes socials globals ho demostren les mostres d'afecte cap a un dels 'raconaires' que ens acaba de deixar, l'Oriol Papell, Bismut. La família sap respondre en moments durs com aquest.

Passen els anys, el Racó madura i la seva capacitat per millorar i reinventar-se demostra que el projecte té més sentit que mai. Seguirem!

(Article publicat a Racó Català)


       

26 de maig de 2014

Un ministre contra les xarxes socials

Aquest Govern no entén el comportament de les xarxes socials, o potser l'entén tant que s'estima més utilitzar-les com a excusa per al victimisme o la criminalització. El ministre de l'Interior s'ha erigit en el xèrif d'internet, un policia amb la porra en una mà i la bíblia de la correcció política en l'altra. Jorge Fernández Díaz recorda el governador civil d'Astúries que va ser entre el 1980 i el 1981, en la tendra democràcia controlada per hereus del franquisme.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

23 de maig de 2014

"És el moment de promoure una visió digital i emprenedora del periodisme"



Aquest és un nou vídeo de la presentació al Col·legi de Periodistes de Catalunya del postgrau de Periodisme Digital i Emprenedor, del qual en sóc director. Aquest nou postgrau, innovador i pioner, s'ofereix des del Tecnocampus-UPF a Mataró i aprofundeix en donar resposta a la necessitat de cercar noves perspectives des de l'ofici periodístic.

       

21 de maig de 2014

2324 amb Quim Torra i Joan López

Ramon Tremosa, al plató d'informatius de TV3 #EP2014 #barcelona #catalunya #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya

Aquest és el vídeo del programa d'aquest dimarts del 2324, que presenta Agustí Esteve al 324 de Televisió de Catalunya, amb Quim Torra i Joan López.

       

17 de maig de 2014

Vídeo del Postgrau Periodisme Digital i Emprenedor



Aquest és el vídeo sobre el postgrau de Periodisme Digital Emprenedor que oferim per al proper curs al Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) penjat al seu canal de YouTube. També se n'ha fet ressò el diari 'Ara': El TecnoCampus impulsa un postgrau de Periodisme i Emprenedoria. En aquest apunt trobareu el resum de l'èxit de la presentació del postgrau.

       

16 de maig de 2014

2324 amb Enric Vila i Albert Gimeno

El selfie del #2324nit @tv3cat amb Agustí Esteve @JudithAntequera Albert Gimeno i Enric Vila #televisió #barcelona #catalunya #igerscalella #igersmaresme #igersbarcelona #igerscatalunya #mediterràniament #mediterrània #primavera #ep2014

Aquest és el vídeo del programa de dijous del 2324 que presenta Agustí Esteve al canal 3/24 de Televisió de Catalunya, en què vaig participar amb l'escriptor Enric Vila i el periodista Albert Gimeno.


       

15 de maig de 2014

Les primeres plebiscitàries són el 25-M

Aquestes eleccions europees són molt importants. Molt. És la primera cita amb les urnes des de l’anunci de la consulta del 9 de novembre. O sigui, que els ciutadans disposen de la primera oportunitat d’expressar-se democràticament des que el president i la majoria de les forces polítiques del Parlament (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) van acordar una consulta de celebració avui incerta. Es parla molt de les plebiscitàries com a resposta a una consulta frustrada, és a dir, d’unes eleccions autonòmiques com a sortida als entrebancs de l’Estat al referèndum del 9-N. Però abans d’això, el 25-M, d’aquí uns dies, hi haurà les urnes d’unes europees que tindran un resultat que s’interpretarà a nivell internacional. O sigui, que aquests comicis, es vulgui o no, seran més locals que mai, més vinculats al conflicte polític Catalunya-Espanya. Per dir-ho d’alguna manera, seran les primeres plebiscitàries sobirania sí-sobirania no.

Les enquestes auguren una patacada monumental del PSC-PSOE i del PP, i una victòria de CiU-ERC, aliats al Parlament de Catalunya i motors, juntament amb ICV-EUiA i la CUP, del procés sobiranista. Rajoy i Margallo han fet una feina monumental per convertir el 25-M en un assumpte local. Han escampat la boira de Brussel·les i Estrasburg i donat pas a un cel assoleiat, lluminós, mediterrani. Si els socialistes, que posen pals a les rodes de la consulta, adduint una reforma constitucional espanyola i un federalisme gens creïbles, perden aquestes eleccions europees a Catalunya, la lectura que es farà a l’estranger sobre el suport popular a les tesis de Mas-Junqueras-Herrera-Fernàndez serà inequívoc.

Només la política i el periodisme de curta volada prefereixen centrar-se en un aspecte secundari: qui queda primer. Si els candidats de CDC, ERC, ICV, UDC i NeCAT obtenen escó al Parlament Europeu, estarem parlant de 5 eurodiputats partidaris inequívocament del dret a decidir. Durant la legislatura que ara s’esgota, només han estat dos eurodiputats i mig: els de CDC i ICV, i el d’ERC la primera part de mandat. Doblar, pel cap baix, la representació sobiranista a Brussel•les i Estrasburg seria un èxit per al president Mas i per als líders que, amb ell, van anunciar la consulta del 9-N.

Només la politització curterminista, la simplificació localista o les males intencions poden dur alguns polítics de partit i determinats mitjans a dir que si ERC rep més vots que CiU el procés pot descarrilar. O a l’inrevés, a dir que el futur polític del president i de la seva federació passa per l’escrutini la nit del 25-M. Instrumentalitzar una consulta que encara no sabem si es farà és un mal favor a la consulta en si mateixa i al procés en el seu conjunt. ¿O és que encara no han après la lliçó de les últimes eleccions al Parlament?

(Article publicat a Esguard, la primera revista nativa per a iPad en català)

       

14 de maig de 2014

L'oracle amb Andrea Levy, Imma Tubella i Bernat Gasulla



Aquest és l'àudio del programa L'oracle de Xavier Graset a Catalunya Ràdio d'aquest dimecres, en què hi ha participat la candidata del PP a les europees Andrea Levy, la doctora en Comunicació Imma Tubella i el subdirector d'El Periódico de Catalunya Bernat Gasulla.

       

13 de maig de 2014

Vídeo del postgrau de Periodisme Digital Emprenedor a M1TV



Aquest és el vídeo de M1TV sobre el Postgrau de Periodisme Digital Emprenedor del Tecnocampus (UPF). El ressò de la presentació d'aquest postgrau ha estat un èxit.

       

12 de maig de 2014

¿Què se n'ha fet del PSC Blackberry?

Hi va haver una època, fa tres o quatre anys, no sé si vostès ho recordaran, en què es va parlar de la 'generació Blackberry del PSC' per destacar els noms en alça del socialisme català. Un parell d'aquelles promeses, Laia Bonet i Rocío Martínez-Sempere, acaben de quedar tocades arran de les primàries de Barcelona, que ha guanyat Jaume Collboni, únic resistent dels joves del PSC amb ambició. El debat nacional, però especialment els personalismes i els grupets, han enfrontat i dividit la "generació Blackberry". No queda res articulat, més enllà d'una Núria Parlón a Santa Coloma de Gramenet o un Francesc Vallés amb un paperot a Reus. Carles Martí, ja desallotjat del comandament orgànic de Barcelona, disfruta d'un inesperat retir daurat al Senat....

(Llegiu l'article sencer a El Periódico de Catalunya, també en castellà)


       
<1...34567...331>

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits