bloc sense fulls

1 de juny de 2016

'Digital first' al MAC de Granollers


Aquest dimecres he participat en una taula rodona sobre 'digital first' al Mercat de l'Audiovisual de Catalunya (MAC) de Granollers, amb els periodistes Karma Peiró (Nació Digital) i Xavier Ortuño (Sport).


       

29 de maig de 2016

Antonio Villegas

Formo part d'una generació que pateix un excés d'informació de l'era digital i un dèficit d'informació del món analògic. Estem superinformats de què fan els nostres amics i coneguts actius a la xarxa, però anem a cegues amb la informació dels nostres coneguts que encara no han pujat al carro d'internet. Resulta que sabem què fa a cada moment un nostre amic a Facebook o Instagram, sabem què opina cada cop que piula a Twitter, però tenim serioses dificultats per rebre novetats dels ciutadans, entitats o grups socials que han quedat al marge de la fal·lera digital. És l'escletxa digital d'uns, marginats del tot, i la hiperactivitat dels altres, sovint no prou ben orientats en el bon ús de les eines 2.0.

Em ve al cap aquesta idea perquè els meus pares m'acaben de dir, avui, quatre dies després del seu funeral, que ha mort l'Antonio Villegas, el fuster de Calella que em va veure créixer al carrer de les Ànimes. Un cop m'ho han dit, he fet una cerca, i veig que l'Antonio tenia 70 anys. Feia mesos, inclús anys, que ja no l'havia vist, i em constava, perquè m'ho havia dit el seu bon amic Ramon Bonamusa, que estava malalt. Setanta anys són molts anys, però costa de fer-te la idea que un home fort com l'Antonio, un pencaire de cap a peus, ens deixi a una edat com aquesta. L'Antonio tenia una fusteria davant de casa, al mateix carrer on la meva família hi té el restaurant. Sense Fusteria Villegas hi ha un parell de coses de la ciutat de Calella que no s'entendrien. La primera és la potència d'aquest negoci familiar, com a icona d'un tipus d'empresari local que va ser capaç d'aixecar una gran empresa a base de treballar molt i de tenir ambició. L'Antonio era un dels industrials de la ciutat que més va treballar amb el boom turístic i immobiliari, no només a Calella sinó a l'Alt Maresme i tota la costa catalana.

La seva fusteria era enorme, i hi treballaven moltes persones. No voldré ara dir cap nom per no oblidar-me'n, però recordo com eren els esmorzars a la barra d'El Hogar Gallego quan els fusters de can Villegas entraven amb els seus entrepans amb paper Albal i consumien la beguda i feien el cafetó. L'Antonio hi anava abans, a primeríssima hora, poc després que el meu avi i la meva àvia obrissin la porta del restaurant, i quan a la cuina es preparaven les primeres truites de patata i les tapes. L'Antonio hi feia cap amb en Fèlix Beltran, el tapisser, també veí, de sobre mateix del restaurant, de davant mateix de la fusteria, i que al cap dels anys es convertiria en el seu company d'esmorzars, juntament amb en Ramon Bonamusa. Fa un parell d'anys vaig escriure sobre en Fèlix Beltran, i ara em toca fer-ho sobre l'Antonio Villegas. A diferència d'en Ramon, més polititzat, en Fèlix i l'Antonio eren més distants amb la política, no s'hi ficaven gaire. Eren un tipus de treballador o empresari que preferia no entrar-hi, ja sigui a nivell local o naconal, en temes polítics. El futbol, la feina i les tafaneries locals omplien prou aquelles estones d'esmorzar mentre fullejaven el diari i la feien petar anys enrere amb el meu avi darrere la barra i, un cop l'avi Saül ens va deixar, entre ells en aquella taula que es feien preparar a dins del menjador o amb la clientela habitual.

L'altre aspecte calellenc que no s'entendria sense la figura de l'Antonio i la seva fusteria és l'empenta i protagonisme que va tenir el tennis taula a la ciutat i a nivell nacional. Gràcies a Fusteria Villegas, Calella va ser molt coneguda en el seu temps pels equips de tennis taula. Era patrocinador, el patrocinador. També va assumir, de la mà d'en Jaume Puig, que va ser regidor d'Esports i gerent de la fusteria, responsabilitats al club com a president. Amb la implicació i els recursos que l'Antonio hi posava, Calella va poder fer fixatges d'alt nivell i va mantenir una de les 'masies' més importants del país de tennis taula. Només per això últim, Calella hauria de retre un homenatge a Antonio Villegas i a la seva família, la dona i els seus fills Daniel, Ricard i Marina.

L'Antonio ens ha deixat amb la discreció que el caracteritzava, però això no treu que calgui recordar que al carrer de les Ànimes hi va haver una fusteria industrial de màxima qualitat, amb una plantilla que feia una patxoca impressionant i una flota de furgonetes que anaven amunt i avall de la comarca i el país fent una feina extraordinària. A part dels records de les converses a la barra del restaurant, de bon matí, algun d'ells de jove fins i tot quan tornava de marxa i encara no havia anat a dormir, hi ha una obra física que forma part del meu imaginari. La fusteria d'El Hogar Gallego i del pis dels pares, i de casa meva, era de can Villegas. Les fustes que els nens del carrer Ànimes anàvem a demanar a la fusteria per llençar-nos pel pendent del pàrquing de davant mateix també ho eren. Així com les serradures de fusta que el meu pare em demanava que anés a buscar a can Villegas per al restaurant, o les que anàvem els vailets del carrer a demanar per fer trapelleries. La olor de serradures, la fortor de la cola, el soroll de les màquines que tallaven les planxes de fusta, el brogit de camions i furgonetes que entraven i sortien d'aquella nau industrial en ple nucli urbà –un altre concepte que forma part de l'imaginari infantil, els negocis que el nou urbanisme va acabar expulsant a polígons industrials– són records d'un nen de Calella que sempre que pot aprofita la marxa dels seus conciutadans per reivindicar-los i reivindicar aquella Calella.


       

26 de maig de 2016

Entrevista a Vilaweb


Vilaweb publica aquest dijous una entrevista d'Andreu Barnils, titulada Saül Gordillo: ‘Un periodista no hauria de militar en cap partit polític’


       

18 de maig de 2016

Entrevista a La Veu del País Valencià


Aquesta és l'entrevista de Marina Bou publicada a La Veu del País Valencià, titulada: Saül Gordillo: “La reconnexió amb TV3 i Catalunya Ràdio està en marxa”

 



       

14 de maig de 2016

El Parlament demana iCat a l'FM



Divendres es va celebrar la sessió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament de Catalunya. Aquestes són algunes de les informacions publicades sobre la sessió:

Ara: El Parlament també demana el retorn d'iCat a la FM
Comunicació 21: El Parlament també reclama que iCat torni a la FM
El Periódico: Mònica Terribas seguirá al frente de 'El matí de Catalunya Ràdio'
La Vanguardia: Mònica Terribas y Ricard Ustrell seguirán en Catalunya Ràdio el próximo año

       

13 de maig de 2016

Entrevista a Racó Català


Racó Català publica una entrevista com a director de Catalunya Ràdio, titulada: "No serem més del que som fora del Principat si no se'ns demana des del País Valencià o les Illes"



       

7 de maig de 2016

Entrevista al diari cultural Núvol



El diari cultural Núvol publica una entrevista que em va fer la periodista Eva Comas, titulada "Volem rellançar iCat"


       

6 de maig de 2016

Nou repte professional: Director dels Mitjans Digitals de la CCMA






Des del 5 de maig assumeixo, a més de la direcció del grup d'emissores de Catalunya Ràdio, la direcció dels Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). És un repte professional enorme que afronto amb una gran il·lusió i responsabilitat. Aquestes són algunes de les informacions publicades sobre el meu nou nomenament:

El Periódico de Catalunya: Saül Gordillo asume la responsabilidad de los medios digitales de la CCMA
Nació Digital: Saül Gordillo, nomenat director de Nous Mitjans Digitals de la CCMA
Vilaweb: Saül Gordillo també dirigirà l’àrea de Mitjans Digitals de la CCMA
Comunicació 21: Saül Gordillo també assumeix la direcció dels mitjans digitals de la CCMA
Directe: Saül Gordillo assumeix la direcció dels Mitjans Digitals de la CCMA
Aldia.cat: Saül Gordillo assumeix la direcció dels mitjans digitals de la CCMA
Diari Maresme: Saül Gordillo també dirigirà els mitjans digitals de la CCMA
Comunicació Pública: Saül Gordillo dirigirà els mitjans digitals de la CCMA
Regió 7: La CCMA situa Saül Gordillo al capdavant dels seus mitjans digitals


       

29 d'abril de 2016

Festa dels 10 anys d'iCat











El Periódico de Catalunya: iCat celebra 10 años con un concierto
Ara: iCat reivindica el retorn a l'FM en la festa dels seus deu anys
El Punt Avui: 'Desconcert' a la Sala Apolo pels 10 anys d'iCat.cat
Nació Digital: La festa dels deu anys d'iCat reivindica el retorn de l'emissora a l'FM
Vilaweb: iCat celebra deu anys amb vista a recuperar el seu espai
Comunicació 21: iCat.cat reclama tornar a l'FM en el seu desè aniversari
Directe.cat: iCat celebra el desè aniversari amb una festa a la Sala Apolo i un "desconcert"




       

21 d'abril de 2016

#CatRàdioEsMou Cent dies a Catalunya Ràdio

Aquest dissabte, Sant Jordi, farà exactament cent dies que vaig ser nomenat director de Catalunya Ràdio. Han estat cent dies intensos. M'he reunit i parlat amb més de 150 persones, 80 de la casa i 70 de fora. He intentat atendre tothom que m'ha demanat una reunió o entrevista. Aquest contacte m'ha permès fer-me una bona composició de lloc, però no ha estat fins que he pogut configurar el nou equip de direcció que hem pres les regnes del grup d'emissores de Catalunya Ràdio, en un context pressupostari difícil i en un procés complex de confluència amb mitjans i departaments de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Cent dies després de l'arribada a Catalunya Ràdio, aquests són els deu punts que, subjectivament, els poden resumir:

1) Lideratge i innovació. Són les dues paraules clau d'aquesta nova etapa. Volem una Catalunya Ràdio líder perquè una ràdio pública no ha de renunciar mai a arribar al màxim públic possible. Recursos públics que reverteixen en la màxima audiència, en el major nombre de ciutadans i contribuents. Volem una Catalunya Ràdio innovadora perquè li correspon a la ràdio pública innovar, arriscar i bastir nous models radiofònics, com ja va succeir quan l'emissora va crear un model d'èxit i va impulsar professionals que, amb els anys, han acabat triomfant en la nostra i altres emissores.

2) Nou equip directiu. Hem canviat la figura del cap de Programes per la de cap de Continguts. Els programes són una unitat de la ràdio tradicional, mentre que els continguts, en aquesta nova etapa, són el rovell de l'ou en la mesura que superem la concepció tradicional de graella i aspirem a concebre els continguts radiofònics tant per a la freqüència modulada com per a l'entorn digital, on els continguts, seccions i càpsules es poden distribuir i reproduir en funció dels nous hàbits de consum de ràdio. Combinem la ràdio en directe a la web (amb àudio o imatge i àudio) amb un consum més personalitzat en funció de preferències o subscripcions. Per fer aquest salt endavant, és clau el perfil del cap de Continguts, que prové de Televisió de Catalunya i aporta una mirada global, 360 graus, imprescindible per poder acabar fent una 'ràdio en colors'.

3) Una ràdio social. Volem que Catalunya Ràdio esdevingui un referent en l'entorn de la web 2.0 i les xarxes socials. I ho volem perquè la ràdio és el mitjà que, EGM rere EGM, apareix amb més vitalitat i dinamisme. Creix l'audiència de ràdio, creix l'audiència de ràdio en català i creix, segons la darrera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM), l'audiència de Catalunya Ràdio com no succeïa en els darrers 15 anys. Gràcies a l'anterior equip directiu i a les aportacions que ha pogut fer l'actual, però sobretot gràcies a tots els professionals de l'emissora, Catalunya Ràdio manté la tendència a l'alça i obté 643.000 oients, és a dir, el millor resultat dels últims 15 anys. Recordeu que fa 15 anys, Catalunya Ràdio era líder. Per tant, capgirem tendències i ens situem en un escenari de molt optimisme però poc cofoisme. Amb aquests resultats, Catalunya Ràdio ha de ser més vigorosa a les xarxes socials, ha d'aparèixer més propera i no gaire institucional. Conversar amb els oients a l'entorn 2.0 és imprescindible per seguir creixent i per projectar una imatge de proximitat que connecta clarament amb la textura del mitjà ràdio, que fa companyia, presta servei, informa i entreté.

4) Pluralitat. Només des del convenciment que Catalunya Ràdio ha de ser de tots, és a dir, plural, es pot aspirar a reconquerir la centralitat, el lideratge. No és només una qüestió d'audiència, sinó que forma part de l'ADN de l'emissora i de la seva missió de servei públic. Els serveis informatius de les emissores de Catalunya Ràdio són líders, segons el CEO i el CIS. El rigor, la professionalitat i la qualitat de la informació que ofereix Catalunya Ràdio i Catalunya Informació garanteixen la vocació de servei i certifiquen la pluralitat. I més enllà dels informatius, les veus que omplen Catalunya Ràdio han de continuar reflectint la diversitat del país en una etapa intensa i apassionant, també complexa.

5) Confluència. Per Catalunya Ràdio, les sinergies amb Televisió de Catalunya són una oportunitat històrica. Especialment pel context econòmic i de revolució del sector de la comunicació, però també perquè la televisió de Catalunya Ràdio és TV3 i perquè la ràdio de TV3 és Catalunya Ràdio, de tal manera que aprofitar-nos mútuament és un repte ineludible que ja estem fent realitat. Aquest mateix Sant Jordi es farà, per primer cop en la història de la Corporació, un programa conjunt entre Catalunya Ràdio i TV3, des de la plaça Catalunya. Al carrer, en una diada assenyalada com aquesta, la televisió i la ràdio públiques catalanes s'enamoraran.

6) Territori. Som la ràdio pública i nacional, som l'emissora que, des de sempre, millor ha cobert el territori, el país més enllà de les àrees metropolitanes i els centres de decisió i poder. Aquesta mobilitat permanent, la cura per la informació de proximitat i la presència amb bons professionals a les delegacions de les demarcacions, forma part de l'ADN de Catalunya Ràdio i ho ha de continuar formant malgrat les necessàries reestructuracions. Som l'emissora del territori, líder a Lleida i Tarragona, amb la millor cobertura informativa radiofònica del món local en el seu conjunt i la continuïtat de veus i marques identificables. Aquest és un valor que no podem perdre.

7) Entreteniment. El lideratge i la referència en informatius, la potència dels programes informatius de Catalunya Ràdio i la penetració de Catalunya Informació han de ser compatibles amb una millor oferta de l'entreteniment, amb una revolució en la manera de fer companyia als oients. Hi ha molt de terreny a córrer, i el nou equip directiu té una clara voluntat d'aprofundir-hi.

8) Talent intern. Aquest estiu, la graella serà una proposta formada íntegrament pel talent intern de Catalunya Ràdio. Va ser el primer compromís expressat en seu parlamentària, a la comissió de control a la CCMA en què vaig debutar com a director de Catalunya Ràdio. L'única excepció serà el matí del cap de setmana. La resta, tot seran veus, professionals i projectes de la gent de Catalunya Ràdio, de la seva plantilla. És un missatge en si mateix que, de retruc, ens permet ajustar el pressupost de l'estiu, motiu pel qual hem decidit prescindir d'alguns (més d'un) col·laborador extern que feia temps que presentava programes d'estiu. Veure-hi altres motius, més enllà de l'aposta pel talent intern, l'estalvi i la necessitat d'innovar i reformular formats, és intentar confondre.

9) Presència. Catalunya Ràdio ha de ser present en els grans esdeveniments, s'ha de tornar a implicar amb la gent del carrer i ha d'obrir les portes de l'emissora als seus oients. També ha d'explicar-se i reivindicar-se davant de les institucions, totes, i dels diferents agents socials, econòmics, culturals i polítics. Perquè Catalunya Ràdio és la seva ràdio, la de tots, i no només es tracta de saber-ho, sinó de viure-ho i de sentir-ho. De no perdre cap oportunitat per transmetre-ho.

10) Transparència. El control parlamentari i l'exposició permanent als mitjans i l'entorn digital, juntament amb el compromís de proximitat i de donar resposta en tot moment, van estretament lligats a la necessària transparència com a emissora pública, com a mitjà públic de comunicació, amb totes les responsabilitats que això comporta. Una ràdio pública propera, que s'explica i que es relaciona estretament amb la seva audiència i els actors del país és una ràdio que s'exigeix el màxim en tot moment, i això hem vingut a fer.

Apunts relacionats:

Sessió de control de la CCMA al Parlament
Millors resultats d'audiència dels últims 15 anys
Catalunya Ràdio torna iCat a l'antena
Els informatius de Catalunya Ràdio s'emeten per Ràdio Tele Taxi
Nou organigrama de Catalunya Ràdio i desè aniversari d'iCat
Catalunya Ràdio potencia la innovació i lluita pel lideratge
Catalunya Ràdio, nou repte professional

Entrevistes publicades en mitjans:

El Punt Avui: "Cal lluitar pel lideratge i fer una ràdio innovadora"
Nació Digital: "Jordi Basté és un animal de ràdio, però Mònica Terribas és Messi"
El País: "El meu càrrec no està vinculat a cap cicle electoral"
El Mirall: "Volem ser líders, no renunciem a res però no ho farem a qualsevol preu"


       
<1...34567...389>

darrers comentaris

fotos

Praga

Divendres, 6 mar.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2016, Saül Gordillo     Crèdits