bloc sense fulls

14 de febrer de 2020

Dia Mundial de la Ràdio 2020






 
Intens Dia Mundial de la Ràdio. Des del Poblenou del Delta fins a Gósol, passant per Sant Cugat del Vallès. Gràcies a tots els professionals de Catalunya Ràdio que han fet possible que tots els programes de la ràdio pública d’aquest 13 de febrer s’hagin fet i emès des de fora dels estudis de Diagonal 614. Hem estat a Amposta, Copenhaguen, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Gósol, Màlaga, Lleida, Sant Joan Despí i l’Hospital Clínic de Barcelona. La ràdio, amb la gent. Una fórmula d’èxit que vam implantar a Catalunya Ràdio el 2017 i que cap altra emissora ha aconseguit superar.

Catalunya Ràdio: El Dia Mundial de la Ràdio a casa dels oients!
Cugat Mèdia: El 'Catalunya Migdia' instal·la el seu estudi a Sant Cugat per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
TV3: Catalunya Ràdio celebra el Dia Mundial de la Ràdio
TV3: Dia Internacional de la Ràdio: visitem "El matí de Catalunya Ràdio" al Delta
TV3: Enamorats de la ràdio
Nació Digital: Catalunya Ràdio fa parada a Lleida per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
La Xarxa: Enganxa la ràdio
Catalunya Ràdio: Catalunya Ràdio i TV3, també al Conflent
 

       

13 de febrer de 2020

Normalitzar els continguts audiovisuals en català als assistents de veu



Catalunya Ràdio ha fet una aposta forta pels assistents de veu. Des del setembre del 2019 les quatre emissores (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat i Catalunya Música) disposen d’una “skill” pròpia al servei de veu Alexa d’Amazon. Escoltar el directe de la ràdio des dels assistents de veu d’Amazon és més fàcil gràcies a la presència genuïna treballada des de Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Probablement és una de les aportacions més rellevants perquè el català tingui més presència en els assistents de veu. Escoltar la ràdio des d’aquests “smart speakers”, que cada cop més ciutadans tenen a casa seva, és un dels usos habituals. Ja no cal sintonitzar ni memoritzar freqüències, ja no cal anar provant sort amb el transistor fins a trobar l’emissora que busques. Ara només cal demanar-li verbalment al teu assistent de veu que et posi l’emissora que vols quan ho vols.
 
L’aposta de Catalunya Ràdio per la presència de les emissores públiques de ràdio a Alexa, no només amb el desenvolupant aquestes “skills” pròpies, sinó amb una campanya de màrqueting que incentiva els catalans que tenen aquests assistents intel·ligents perquè els usin per escoltar-nos, és la primera contribució dels mitjans públics a una certa normalització de la presència del català en aquests entorns. Actualment, el tràfic digital a Catalunya Ràdio des dels assistents de veu supera el 6%, una xifra que convida a l’optimisme i demostra que l’estratègia és encertada.
 
És un primer pas, però encara tenim molta feina per fer. De fet, des de Mitjans Digitals de la CCMA estem treballant en dues direccions. La primera, intentar que la prestació d’escoltar el directe de la ràdio es vegi reforçada amb l’opció d’escoltar podcasts i àudios a la carta. S’hi està treballant. La segona, que no només tinguem presència pròpia a Amazon sinó també a Google, ja que actualment ha estat impossible aconseguir tenir reconeixement a Google Home. Esperem que més aviat que tard, Catalunya Ràdio tingui “skill” pròpia a l’assistent de veu de Google. Si encara no ha estat possible no és, en cap cas, per voluntat nostra. El nostre compromís amb el servei públic i amb els continguts audiovisuals de qualitat en català a totes les plataformes possibles fa que perseguim els grans monstres d’internet per col·locar el nostre contingut al servei de qualsevol usuari.
 
La presència de Catalunya Ràdio a l’Alexa d’Amazon des del setembre del 2019 va ser la continuïtat d’una primera irrupció des dels mitjans públics catalans en aquesta plataforma. El novembre del 2018 vam fer realitat que els usuaris de l’aleshores novíssim servei de veu d’Alexa disposessin de les darreres notícies directament amb la veu, sense necessitat d’escriure o tocar cap pantalla. A través dels altaveus intel·ligents d’Alexa, des de la tardor del 2018 els usuaris ja podien consumir notícies en català a través d’àudio i de vídeo, en el cas dels assistents amb pantalla. Malgrat les limitacions pressupostàries, l’estratègia fixada des de Mitjans Digitals de la CCMA ha permès convertir TV3 i Catalunya Ràdio en mitjans capdavanters al país amb la presència de continguts informatius de qualitat. Gràcies a TV3 i Catalunya Ràdio, els usuaris d’Alexa –i desitgem que també de Google Home aviat– poden consumir informació en llengua catalana. El nostre objectiu és que la ràdio i la televisió públiques segueixin sent un motor en innovació tecnològica i que garanteixin la normalització del català en els nous productes i eines que treuen al mercat els grans monstres d’internet i tecnològics.
 
Els assistents virtuals, que aquestes últimes setmanes susciten un cert debat públic sobre l’impacte que poden tenir sobre la llengua catalana i el repte que tenim com a societat per adaptar-nos a aquests entorns nous, globals i dinàmics, tenen la capacitat d’interactuar amb la veu, reproduir música o podcasts, un format on precisament la ràdio pública està aconseguint èxits d’audiència digital amb continguts com “Crims” o “Adolescents iCat”, per citar-ne només un parell dels molts que tenen un públic fidel.
 
Recordar esdeveniments a l’agenda, fer consultes per aclarir dubtes o ajudar els menuts a fer alguna tasca per a l’escola, escoltar ràdio i música, però també saber el resultat del teu equip de futbol o conèixer en temps real la previsió meteorològica dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio són algunes de les infinites prestacions. Per a nosaltres, representen una evolució en els serveis d’informació, també en l’entreteniment, amb una clara tendència a l’alça segons ens indiquen les mètriques.
 
Per aquest motiu, des de la ràdio i la televisió, amb l’impuls estratègic i efectiu dels Mitjans Digitals de la CCMA, oferim contingut i continuem treballant per reforçar-hi la presència i assegurar que els usuaris, visquin on visquin, puguin accedir a continguts audiovisuals en català a les noves plataformes. Al portal web de la CCMA s’ha creat un espai a la pestanya “Com veure’ns i escoltar-nos” on s’explica com es pot accedir als continguts de TV3 i Catalunya Ràdio des dels assistents de veu. Esperem poder anar ampliant aquest espai.
 
Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA
 

       

12 de febrer de 2020

Estudi 17 de Catalunya Ràdio







Des de dimarts, Catalunya Ràdio disposa d’un nou estudi, el 17. Es tracta del primer estudi de la ràdio pública instal·lat fora del centre de treball de Barcelona i de les delegacions territorials. També és el primer estudi de la ràdio pública en un museu, en un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, al Vapor Aymerich, Amat i Jover, una antiga nau tèxtil de Terrassa i una de les fàbriques més emblemàtiques del modernisme català. Catalunya Ràdio ha cedit el material al museu i també ha format els seus monitors perquè treguin el màxim profit en els tallers de ràdio que faran amb els estudiants i visitants d’aquest equipament cultural, que anualment supera les 160.000 persones.
 
Acostar i popularitzar la ràdio entre els joves i intentar despertar l’interès per aquest mitjà i pel nostre ofici formen part del propòsit del nou estudi de Catalunya Ràdio. El director del museu, Jaume Perarnau, ha sabut veure-hi una oportunitat, de tal manera que la visita a l’espai radiofònic no sigui només una consulta als plafons i les pantalles interactives i l’observació dels materials històrics exposats. Amb l’estudi 17 del Grup d’Emissores de Catalunya Ràdio, la visita a l’espai serà més rica i participativa, fins al punt que es podran generar continguts radiofònics i penjar-los com a podcast a la web del museu. L’estudi permet gravar i emetre ràdio en directe. Els visitants podran descobrir com funciona un estudi de ràdio avui en dia, i a la mostra sobre l’evolució d’aquest mitjà de comunicació des de finals del segle XIX fins avui s’afegirà informació sobre Catalunya Ràdio.
 
Proximitat, divulgació i activitats educatives i familiars. Una aposta, la de l’estudi 17, que forma part de l’ADN de Catalunya Ràdio i que també està al servei d’altres emissores públiques que ja s’han interessat per emetre algun programa des del museu. Més enllà d’explicar la història d’un mitjà que té una vitalitat envejable, el nou espai anomenat Ràdio mNACTEC oferirà una experiència immersiva al món de la radiofonia. Probablement, l’experiència pot despertar noves vocacions professionals, i fer-ho de la mà d’una marca com la de Catalunya Ràdio.
 
“L’apocalipsi del matí de Catalunya Ràdio”, amb Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee va estrenar, en directe, aquest estudi 17, amb la participació de dos concursants vallesans, el meteoròleg Francesc Mauri, veí de Terrassa, i l'actor Marc Balaguer, veí de Sabadell. Públic a l’interior de l’estudi i a l’exterior, i l’assistència del propi director del museu, Jaume Perarnau, del regidor d’Economia Social i Innovació, Universitats, Turisme i Projectes Audiovisuals, Josep Forn, i de la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, van completar una estrena exitosa d’aquest nou espai.
 
Cal agrair a tots els professionals de Catalunya Ràdio i de la CCMA que han fet possible que un material fins fa poc operatiu a Diagonal 614 de Barcelona estigui des d’aquest dimarts a disposició d’un equipament cultural públic que sabrà esprémer al màxim aquest estudi per seduir els visitants.
 
Diari de Terrassa: El mNACTEC inaugura un nou espai dedicat a la ràdio
Nació Digital: «L'apocalipsi» de Catalunya Ràdio inaugura l'espai Ràdio mNACTEC de Terrassa
La Vanguardia: Catalunya Ràdio inaugura nuevo estudio del Museo de la Ciencia y la Técnica
 

       

4 de febrer de 2020

Remigi Herrero



Ha mort Remigi Herrero. Exregidor socialista de Mataró en l’època de l’alcalde Manuel Mas. En Remi era una bona persona. Vaig tractar-lo fa molts anys quan treballava a la redacció d’El Punt del Maresme, al Camí de la Geganta de Mataró. Parlar amb ell era imprescindible per entendre què passava a Mataró. Era el regidor millor connectat amb el carrer, amb les entitats, amb els barris. El millor complement polític i de gestió de Manuel Mas, de perfil més intel•lectual i institucional. 

En Remi, a qui els Maulets van obsequiar un any amb un pastís a la cara anant a L’ofici de Les Santes, era el PSC més popular i obrer, més vinculat al votant de la immigració gràcies al qual Manuel Mas anava acumulant majories (algunes absolutes) i victòries electorals. Afable, simpàtic, llegit i peculiar, en Remi era professor i després del seu llarg pas per la política municipal mataronina (també va arribar a ser diputat del PSC al Congrés, amb bufanda blanca) no va tenir cap problema de tornar a classe. Una mica com Joan Antoni Baron. Servidors públics gens aferrats als càrrecs i al•lèrgics als seus privilegis. 

D’en Remi recordo moltes converses, una enorme disponibiltat per atendre els periodistes, alguns dinars memorables, i, sobretot, dos objectes que el caracteritzaven, a part de la mítica bufanda blanca. El primer objecte, la seva mariconera. Era com una extensió del seu cos. Hi duia de tot. Era l’època dels mòbils no intel•ligents. Ell i la mariconera eren ‘smart’, però el mòbil no. L’altra peça que l’acompanyava habitualment era la bicicleta. Cada cap de setmana l’agafava, molts cops acompanyant l’alcalde Mas en els seus periples per les carreteres de la comarca. En Remi era un ciclista, d’aquells ciclistes de panxa prominent que omplen les nostres carreteres els caps de setmana. 

Ha estat fidel al seu partit, el PSC. Ha estat fidel als seus alcaldes, i si no que li ho preguntin a Manuel Mas o ara a David Bote, que és gairebé com un fill per a ell. Ha estat fidel a la seva ciutat d’origen, Rueda, i sobretot des que hi va arribar, a la seva ciutat d’adopció, Mataró. La capital del Maresme no s’entendria, sobretot la seva transformació resultat dels successius ajuntaments democràtics, sense l’entusiasme i l’entrega del regidor i del ciutadà Remi Herrero. Descansa en pau, Remi.

Saül Gordillo
Periodista. Exdirector d’El Punt del Maresme
 

       

31 de gener de 2020

Crims i Adolescents iCat, dos casos d'èxit de contingut audiovisual 360 graus i 'digital first'



Aquest dilluns els espectadors de TV3 descobriran la sèrie 'Crims'. S'endinsaran en crims reals del nostre país, amb víctimes i delinqüents amb nom i cognoms, casos que formen part del nostre imaginari, que en el seu moment van ser titular als diaris que fullegàvem, van ser notícia a la ràdio que escoltàvem i a la televisió que miràvem. Els espectadors de TV3 s'encisaran amb històries truculentes de casa nostra, i ho faran amb la narració insuperable de Carles Porta. Quan es plantin davant de la pantalla, quedaran impressionats per la qualitat dels capítols, amb una realització d'altíssima qualitat, d'una modernitat espectacular que contrasta amb les imatges d'arxiu d'aquells crims que, en el seu dia, ens van impactar o espantar. Probablement una part de l'audiència televisiva de 'Crims' desconeixerà que la nova sèrie de 'true crime' de TV3 sorgeix del pograma de Catalunya Ràdio del mateix nom i dirigit i presentat pel mateix Porta. Probablement una part dels espectadors ignoraran que 'Crims' els impactarà a la televisió gràcies a l'èxit previ, un èxit rotund i inqüestionable, del programa radiofònic i, especialment, del podcast de la ràdio pública. Probablement una part dels espectadors i també dels oients i dels usuaris de la versió sonora de 'Crims' desconeix que la coreografia completa d'aquest producte es culiminarà, ben aviat, a les llibreries amb un volum que també duu el títol de 'Crims', i que recull els casos emesos per la ràdio.

No existeix, avui a Catalunya, cap contingut audiovisual més 360 graus que aquest. Segurament si en lloc de dir-se 'Crims' i d'estar centrat al nostre país, i d'estar emès per la ràdio pública i ara per la televisió catalana, segurament si el programa dugués un títol en anglès i tractés d'assassinats llunyans, segurament aleshores aquest contingut seria estudiat en facultats i esmentat en conferències sobre comunicació audiovisual i digital com un exemple a seguir. La ràdio pública ha estat pionera en aquest àmbit, el del 'digital first' i el 360 graus. Perquè 'Crims', i també altres continguts de Catalunya Ràdio com 'Revolució 4.0' o 'Adolescents iCat', han nascut en l'entorn digital, han evolucionat a l'FM i, ara finalment, han fet el salt a la televisió. D'això se'n diu 'digital first'. Tant el podcast 'Tor, tretze cases i tres morts', com 'Revolució 4.0' de Xantal Llavina i 'Adolescents iCat' de Roger Carandell han aparegut primer a la web i l'app i després han assaltat els mitjans tradicionals (ràdio i televisió), amb derivades de 360 graus com el paper (el llibre de 'Crims' i també el d'Adolescents). Però el gran encert és que aquest pas a la televisió no ha suposat renunciar a l'aposta digital, tot el contrari.



La grandesa de 'Crims' és que té una audiència fidel, enganxada al contingut, amb més de 300.000 reproduccions. És una audiència transversal generacionalment parlant. En canvi, 'Adolescents iCat', que s'emet a iCat i també a Catalunya Ràdio per FM, té una audiència més circumscrita a una franja d'edat. En tots dos casos, tant amb 'Crims' com amb 'Adolescents iCat', la dependència i sintonia de l'audiència amb el contingut és total. Hi ha una comunitat a l'entorn d'aquests programes. Aquesta fidelitat, però, no ens ha dut a menystenir un dels eixos de la línia d'actuació de la direcció de la ràdio pública: situar l'oient, l'usuari, en el centre de les nostres decisions. Això vol dir, generar i distribuir el contingut pensant en com el consumeix l'usuari. Això vol dir no pensar un contingut de ràdio només per la ràdio convencional, l'FM, sinó concebre'l per a ser consumit en els dispositius que usen habitualment els usuaris.

En el cas del nostre 'Adolescents iCat', des del primer dia emetem el contingut en directe per YouTube i a Instagram, atès que els joves utilitzen bàsicament aquestes xarxes per escoltar, o veure, si se'm permet l'expressió, la ràdio. Els joves són a YouTube i a Instagram i el gran programa dels mitjans públics catalans adreçat a aquest públic es penja directament en aquestes plataformes, a més de la web i la pròpia app, esclar. Així hem aconseguit arribar a nous usuaris, nous oients o espectadors, d'aquest programa que sacseja cada dia els joves del nostre país. Els sacseja i els fa pensar. Per triomfar amb l'aposta per l''entre hormona i hormona, neurona', hem estat valents amb el 'digital first' i no l'hem reduït a una difusió a la nostra pàgina web o app, sinó que hem innovat apostant per les xarxes socials on són els joves.

Youtubers, tiktokers, instagramers, influencers... tots els referents d'aquest món digital vertiginós i addictiu per als joves, apareixen a la ràdio pública a través de les xarxes socials, la web, l'app i l'FM. Però recentment hem acabar de reblar el clau i hem dut 'Adolescents iCat' a la televisió, al Canal 33, en una aposta que té a veure amb les sinergies internes entre ràdio i televisió pública, però que també té a veure amb la potenciació del que anomenem 'ràdio visual'. Des que el passat setembre vam estrenar l'estudi 2 de Catalunya Ràdio, que és l'estudi habitual d'iCat, amb quatre càmeres, un espai per a actuacions en directe i una distribució innovadora del que tradicionalment era un estudi de ràdio, hem aconseguit que molts oients no escoltin la ràdio sinó que la mirin en la pantalla del seu ordinador, mòbil o tauleta.

Cada dia fem ràdio visual, això vol dir imatge i so, això també vol dir un 'video wall' a l'estudi que actua com a pantalla per enriquir el contingut o generar motiu de conversa a l'estudi. Cada dia, des de la ràdio pública innovem amb 'Els experts', a la web, l'app, Facebook, Instagram i YouTube. Cada dia, penjem el contingut dels 'Adolescents iCat' en el format multiplataforma esmentat. Però cada setmana fem el mateix, amb la complexitat que això suposa, amb 'Generació digital', d'Albert Murillo, que s'ha enriquit gràcies a l'estudi d'iCat i des que ha fet el pas de Catalunya Ràdio a iCat. També cada setmana penjem, amb l'aposta de ràdio visual, el programa per a pre-adolescents 'iCat Kids', que presenta Pau Guillamet.

Els mitjans públics tenim el mandat d'adreçar-nos als joves. Però aquest mandat és impossible de complir sense una estratègia digital clara i valenta. Just l'estratègia que estem aplicant a Catalunya Ràdio i des dels Mitjans Digitals de la CCMA. 'Digital first' i 360 graus. Una combinació exitosa i de la qual ens sentim molt orgullosos i que mereix una felicitació a tots els professionals que cada dia la fan possible i la fan créixer. Enhorabona!
 

       

23 de gener de 2020

Proximitat i servei públic: orgull de Catalunya Ràdio



Catalunya Ràdio ha demostrat la seva capacitat de reacció, la proximitat amb els oients, la seva presència arreu del país, en els focus més rellevants de la notícia, i el seu compromís sòlid amb el servei públic durant la cobertura del temporal Gloria. Vull reconèixer i agrair, una altra vegada, la dedicació i entrega de tots els professionals dels Serveis Informatius i dels programes diaris, de tot l’equip digital, de tots els serveis tècnics, de producció i de tots els companys i companyes que, d’una manera o d’una altra, fan possible que decisions ràpides esdevinguin realitat canviant la programació habitual i mobilitzant-nos allà on cap altre mitjà ni cap altra emissora són capaços d’arribar. 
 
Tothom sap que Catalunya Ràdio és garantia de rigor, presència territorial, fiabilitat a l’antena i a les xarxes socials i proximitat amb els afectats pel temporal Gloria quan fa una estona que escolta la nostra ràdio o pocs segons que fa scroll a la nostra web i app o repassa el timeline o el mur de les nostres xarxes des del mòbil o l’ordinador. Aquesta potència informativa és una obligació, un mandat. Però és en situacions excepcionals com les viscudes aquesta setmana que es percep que els nostres professionals entomen l’obligació i assumeixen el mandat de servei públic amb entrega, passió i un enorme coneixement del mitjà, del país i de la gestió de situacions complexes i compromeses. 
 
Hem informat per la ràdio convencional i per tots els suports digitals al nostre abast (els propis i els externs). Hem canviat la programació habitual els dies més crítics del temporal, hem traslladat tot el contingut i la informació de servei i ens hem obert a la participació dels ciutadans de manera àgil i exemplar (denunciant les “fake news” i garantint la nostra credibilitat) a la web, l’app i les xarxes socials. Hem recorregut quilòmetres i hem donat veu a fonts oficials, de manera prioritària, però també als afectats i als portaveus d’entitats, empreses, institucions i col·lectius més perjudicats per un temporal agressiu de vent, pluja, neu i mala mar com alguns mai no havíem vist fins ara.
 
Veníem d’una setmana especial amb tot l’equip del “Catalunya migdia” fent territori a Girona, Tarragona (just l’endemà de l’explosió de la Canonja, a la petroquímica) i Lleida. I aquesta setmana hem dut el “Catalunya migdia” a Figueres i Deltebre, i el “Catalunya nit” a Girona i Vilassar de Mar. Les nostres delegades i tots els redactors s’han mullat per ser arreu, per ajudar la població amb informació que fa servei i que probablement també salva vides. 
 
Aquesta cobertura física pel país, aquesta presència radiofònica i digital ambiciosa, aquest ampli desplegament i la bona feina dels equips de tots els programes de Catalunya Ràdio i del canal de notícies Catalunya Informació demostren que estem complint amb un dels propòsits de la direcció a l’inici de la temporada 2019-2020. El repte era posar l’oient, l’usuari, el ciutadà al capdavant, en el centre de les nostres decisions. Pensar en l’usuari i l’oient.
 
Entendre això és bàsic per comprendre què és un mitjà de comunicació públic al segle XXI. Ser capaços de superar inèrcies i adaptar-nos a aquesta manera de reaccionar i treballar és la millor manera d’estar a l’altura d’aquesta ràdio pública excel·lent que fem dia rere dia. I, especialment, en situacions excepcionals i intenses com les d’aquestes últimes hores i dies, viscudes en pròpia pell. 
 
Vull agrair la vostra feina, el vostre compromís i la qualitat de la vostra tasca al servei d’una Catalunya Ràdio competitiva, lligada al servei públic i vinculada a la proximitat dels nostres oients i el nostre país.

Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio
 

       

23 de desembre de 2019

Èxit de les transmissions castelleres i de la setmana del teatre de Catalunya Ràdio









Divendres, 20 de desembre, a la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament de Catalunya vam valorar la primera temporada de les transmissions castelleres a Catalunya Ràdio, la setmana del teatre a la ràdio pública, la millora de la cobertura en FM a El Perelló (Baix Ebre) i els bons resultats de l'estratègia digital pensada per captar públic jove.
 

       

16 de desembre de 2019

La Fiscalia desisteix de processar per organització criminal 28 imputats de l'1-O



La Fiscalia desisteix de processar per organització criminal 28 imputats de l'1-O. Carles Monguilod, advocat de Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, ha dit: "Jurídicament era insostenible, però des d'un punt de vista teòric no està tancada la porta a reformular l'acusació." I ha afegit: "El fet que la Fiscalia no hagi comparegut a formalitzar el seu recurs, per mi, és una prova que probablement fa marxa enrere en l'acusació per organització criminal."

Catalunya Ràdio: Carles Monguilod, advocat: "Jurídicament, l'acusació de la Fiscalia era insostenible"
 

       

10 de desembre de 2019

Catalunya Ràdio, líder entre els joves i les dones a la xarxa



Els joves no miren la televisió ni escolten la ràdio. Hi ha aquesta idea instal·lada, i també la creença que han de ser els mitjans de comunicació tradicional els que s’han de dedicar a combatre-ho. Les xarxes socials han captivat el jovent, i internet ha suposat una autèntica amalgama en què les fronteres entre ràdio, televisió i premsa cada cop són més difuses, i en molts casos inexistents. A internet la ràdio té vídeos i textos; la televisió pot acabar generant podcasts i articles i reportatges extensos, i la premsa esdevé audiovisual si realment vol ser atractiva i competitiva. Així les coses, per què hi ha instal·lada la idea que els joves no escolten la ràdio si, en realitat, els èxits dels continguts per a adolescents són més que evidents en l’entorn digital?  Catalunya Ràdio s’acaba de convertir en l’emissora generalista de tot l’Estat amb un percentatge més alt d’audiència entre 18 i 24 anys. Poca broma. Un 8,7% de l’audiència digital de Catalunya Ràdio té entre 18 i 24 anys, mentre que a la SER el percentatge és del 4,3% —la meitat que la ràdio pública catalana— i a RAC1, un incipient 2,2%. Aquestes dades estan basades en els deu primers mesos del 2019 i corresponen a Comscore, el mesurador de referència del sector de les audiències digitals al conjunt de l’Estat.
 
A Catalunya Ràdio tenim, en nombres absoluts, 42.000 usuaris únics de mitjana de 18 a 24 anys, el doble que la cadena SER a Catalunya. I, a tot l’Estat, som la primera emissora generalista amb més usuaris únics d’aquesta franja d’edat, tot un èxit en el difícil repte de captar audiència jove i atreure-la cap a continguts sonors —i audiovisuals— de qualitat. En la missió encomanada als mitjans nacionals en tant que servei públic, aquest és un dels objectius més difícils d’aconseguir, vistes les dificultats que tenen altres canals. Doncs aquí ho tenim: Catalunya Ràdio és l’emissora amb un percentatge més alt d’audiència digital dels 18 als 44 anys. Sí, sí, de 18 a 44. Un 42,7% de l’audiència digital de Catalunya Ràdio pertany a aquesta àmplia franja d’edat, mentre que la SER en té un 39% i, desmuntant el tòpic, RAC1 se situa en un 33,8%.
 
Fa pocs dies en parlàvem, amb motiu de la difusió de la darrera onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) de 2019, de xifres, més en clau quantitativa que qualitativa. Tots els mitjans ho fem, quan surt l’EGM. Números i lideratges. Però en l’entorn digital els consums són objectivables i la informació que ens ofereix Comscore suposa una excel·lent radiografia mensual del comportament dels nostres oients convertits en usuaris. I agafant el darrer resultat de Comscore i calculant els deu mesos que portem d’any amb els resultats que ha publicat podem fer una altra afirmació que ens convida a l’optimisme per la feina feta. Perquè, més enllà de captar públic jove i innovar amb la ràdio visual amb continguts com “Adolescents iCat”, “iCatKids”, “Generació digital” o “Els experts” i rejovenir el target amb programes com “Popap”, el nou “APM?”, “Estat de Gràcia”, “Revolució 4.0” o “Crims”, també comencem a recollir fruits per l’aposta decidida per la diversitat i la riquesa, amb apostes com “Les dones i els dies”.
 
Catalunya Ràdio és l’emissora generalista més femenina, segons Comscore. De mitjana, tenim més homes que dones entre els nostres usuaris a l’aplicació mòbil i la web, però tenim més dones que la resta d’emissores generalistes, que tenen una audiència molt masculina. La ràdio pública catalana és l’emissora amb un percentatge més alt d’audiència digital femenina. Tenim una mitjana d’un 52% d’homes i un 48% de dones. En el cas de RAC1, una mica menys de dones (53% homes i 47% dones), i la SER té un 57% homes i un 43% dones.
 
De fet, l’octubre passat Catalunya Ràdio va tenir una audiència digital amb més dones que homes (51% dones i 49% homes), i era l’única de les 5 principals emissores de l’Estat que tenia més dones que homes entre els seus usuaris a la web i l’aplicació mòbil. A l’octubre, Catalunya Ràdio va créixer un 22% a Comscore respecte al mes anterior, amb 726.000 usuaris únics a tot l’Estat. Aquesta ha estat la millor dada del que portem certificat del 2019, una prova de la bona feina que fan tots els professionals de l’emissora i dels Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
 
Hem renovat la web i l’aplicació mòbil de Catalunya Ràdio, hem apostat per continguts més atractius per a tots els públics —també els adolescents perquè hi estem compromesos— i hem concebut la ràdio no com un mitjà que únicament es vincula a una graella analògica sinó com el mitjà més dinàmic amb els continguts digitals, no només sonors sinó també visuals, amb uns nous estudis que semblen platós de televisió i amb uns programes que es poden mirar i es poden consumir a tota hora i des de qualsevol pantalla, dispositiu o reproductor.
 
Només hem d’observar les xarxes socials, on totes les emissores de Catalunya Ràdio —cada cop més dinàmiques i properes— hi tenen una presència activa, per veure el salt que en poc temps ha fet la ràdio pública en aquest entorn, tan vertiginós com apassionant. Els resultats són irrefutables. I ho són tot i la “penalització” que encara tenen els àudios en la lògica digital dels algoritmes i els cercadors. Posicionar, distribuir i reproduir arxius sonors és una autèntica fita, i els experts d’internet prou que ho saben. És per això que aquests creixements digitals, aquest boom del consum de la ràdio pública a la xarxa, té un doble mèrit.
 
Felicitats a tots els que ho han fet possible i gràcies per la confiança als oients que esdevenen usuaris.
 
Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio i dels Mitjans Digitals de la CCMA
 

       

29 de novembre de 2019

L'èxit del podcast Tor de Catalunya Ràdio farà el salt a TV3







Les audiències de l'EGM i digitals, l'èxit del podcast de 'Tor, tretze cases i tres morts' i el seu salt a TV3 i la presència de Catalunya Ràdio a Alexa han merescut l'interès dels diputats de la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
 

       
<1...23456...413>

fotos

ACN

Divendres, 19 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2020, Saül Gordillo     Crèdits