bloc sense fulls

19 de gener de 2021

Repòrter, juliol-agost de 1993 | L'alcalde de Sant Pol frena una moció de censura destituint el regidor d'IC



El fet que el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar, Jordi Roura, d'Iniciativa per Catalunya (10), estudiés la presentació d'una moció de censura contra l'alcalde, Francesc Pomés, ha acabat amb la seva destitució de l'equip de govern i l'ingrés en aquest de quatre regidors de CiU. L'alcalde de Sant Pol governarà el consistori amb els quatre regidors independents que el van acompanyar a la llista Sant Pol Democràtic (SPD) i quatre de CiU, que han marginat el seu cap de llista i ex-alcalde, Josep Roca. Aquest últim estava disposat a donar suport a la moció de censura que, segons l'alcalde, estava promovent el regidor d'Urbanisme per fer-lo fora de l'alcaldia.

Jordi Roura ha admès que havia parlat de presentar una moció de censura contra Francesc Pomés, que va sortir escollit alcal- de gràcies al seu suport ja que els independents i els convergents van quedar empatats amb cinc regidors —la llista més votada va ser la independent, per 40 vots més que CiU— i Roura va desequil·librar la balança en favor de Pomés. Tot i això, Jordi Roura ha afirmat que el comentari sobre la moció de censura el va fer durant un esmorzar en un bar de Sant Pol davant d'un grup de persones. "Era alguna cosa més que un simple comentari de bar», ha manifestat l'alcalde, que ha valorat positivament l'ingrés a l'equip de govern dels quatre regidors de CiU, però també ha lamentat haver hagut d'expulsar Roura. Ara el regidor d'IC i l'ex-alcalde Josep Roca són els dos únics regidors de l'oposició. L'equip de govern haurà passat de sis membres —5 independents i Roura— a nou —els independents i els 4 de CiU—i l'oposició ha disminuït considerablement. L'ex-alcalde Roca ha estat marginat pels seus propis companys de llista, que en un escrit han afirmat que «l'única aspiració de Roca ha estat sempre tornar a ser alcalde, sense tenir mai en compte els interessos del partit i, menys encara, els del poble de Sant Pol». L'objectiu del comité local de Convergència Democràtica (CDC) és fer dimitir Roca de l'Ajuntament i separar-lo del partit, la qual cosa suposaria un pas endavant per aconseguir la conciliació entre CDC i Unió Democràtica (UDC). La major part dels regidors independents són militants d'Unió, com és el cas de Pomés, que no amaga el seu interès en presentar-se a les properes eleccions encapçalant la llista de CiU.



Les irregularitats de l'alcalde

L'agrupació local d'IC de Sant Pol ha acusat l'alcalde de permetre irregularitats de tipus urbanístic en unes obres d'un immoble del carrer Nou i també consideren que ha afavorit un regidor de l'equip de govern — més concretament l'independent Atil·la Agustí— per haver col·locat familiars seus al jardí d'infància, segons s'afirma en un escrit distribuït pel municipi. L'agrupació d'IC considera que Pomés hauria d'haver aturat «ipso facto» les obres del carrer Nou, però l'alcalde i l'equip de govern van permetre que continuessin prenent la decisió a esquenes del regidor d'Urbanisme. Aquest últim havia perdut poder ja que l'alcalde va crear una comissió dedicada a urbanisme, en la qual es decidien coses sense el coneixement de Jordi Roura, segons IC.

Pel que fa al cas del jardí d'infància, en el full distribuït per IC s'afirma que «s'ha creat un problema artificial per utilitzar-lo com a excusa per expulsar-ne algunes monitores del jardí i col.locar-hi la família d'un regidor». L'alcalde ha respost aquestes acusacions dient que les irregularitats de les obres del carrer Nou només van consistir en no complir «alguns detalls especificats en el projecte inicial», mentre que en el jardí d'infància es va produir una divisió entre les tres monitores. «Dues monitores volien fer un complot contra una tercera. Una de les dues va dir que si no plegava la tercera ho faria ella i llavors se li va acabar el contracte, que no se li va renovar. La seva companya va plegar per voluntat pròpia. Ara hi ha una persona —que és la dona d'un nebotde la dona del regidor Atil·la— que està en condició d'interina i ja haurà de fer els exàmens», va manifestar l'alcalde.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 13, juliol-agost de 1993, pàgines 18 i 19.)
 

       

19 de gener de 2021

Repòrter, juliol-agost de 1993 | Què podem fer pel turisme?



Un altre any tornem a ser en plena temporada turística. Els hotelers esperen arribar al 90% d'ocupació i millorar els resultats de l'any passat, considerat com un dels pitjors pel que fa al turisme. Però la xifra d'ocupació enganya perquè camufla el veritable problema; els preus dels allotjaments turístics. Segons una enquesta realitzada entre els ajuntaments pel Consell Comarcal, alguns municipis han contestat que hi ha hotels que cobren 1.500 pessetes per dormir, esmorzar, dinar i sopar. Aquest hoteler està obligat a omplir el seu establiment si vol obtenir algun benefici, ja que el marge s'ha anat reduint progressivament amb la crisi i amb la forta pressió exercida pels majoristes del sector, que tenen la paella pel mànec, i més amb uns professionals que accepten qualsevol condició. Sortosament, molts hotelers s'han adonat del mal que ells mateixos s'estaven fent amb aquesta política de regateig i guerra de preus amb el veí. Ara costarà molt més intentar sortir d'aquest pou sense fons. Caldria haver tallat en sec aquesta dinàmica perillosíssima quan es van detectar els primers casos, ara fa uns anys, per evitar l'estat actual de degradació en molts sentits que pateix la costa del Maresme com a destinació turística. Molt haurà de lluitar el Consell Comarcal per intentar vendre la imatge d'una zona de qualitat amb la nova marca Costa del Maresme si els empresaris no posen res de la seva part. Ara per ara, l'Alt Maresme, que es continua oferint als clients com si fos una part de la Costa Brava, és un dels llocs de vacances més barats pel que fa a l'oferta de viatge i allotjament. Cal que des d'ara mateix tots ens posem a treballar per reconstruir el model turístic que desitgem. Primer s'haurà d'eliminar prop del 25% de l'oferta d'allotjament, la més antiga. I en aquest procés de renovació, l'Administració també haurà de fer un esforç dotant la zona de bona infraestructura: depuradores d'aigües residuals, terminals d'autobusos i comunicacions... Això només per començar.

El penós espectacle de la Trobada de Canet

La picabaralla en la qual es va convertir la primera Trobada Intercuitural de Joves celebrada a Canet va ser penosa. El desacord per la venda de begudes refrescants i cerveses al carrer va desvirtuar l'elogiable objectiu de la iniciativa: fomentar la tolerància intercultural i criticar posicions de rebuig racista. SOS Racisme s'hauria de replantejar la seva actuació i si no seria més efectiva una actitud de denúncia més activa, sobretot al Maresme, on els immigrants encara pateixen problemes importants.

(Editorial de la revista Repòrter, número13, juliol-agost de 1993, pàgina 5.)
 

       

19 de gener de 2021

Repòrter, juliol-agost de 1993 | REPÒRTER distribueix gratuïtament la cançó dels alcaldes de la Tordera



La revista REPÒRTER, amb la col·laboració dels ajuntaments de Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls, distribueix amb aquest número 13 la cassette amb la cançó Quatre camins a la Tordera, que constitueix un al·legat contra la contaminació que pateix aquest riu que vertebra tot l'Alt Maresme.

Quatre camins a la Tordera, que va ser enregistrada el passat mes de desembre en un estudi de Blanes, és interpretada per l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, i els alcaldes de Palafolls, Valentí Agustí, i Tordera, Jaume Romaguera, aplegats en un grup musial únic anomenat The Rivers Majors (Els alcaldes del riu).

La cançó va ser escrita per Valentí Agustí i la música la va composar José Manuel Pagan, que ja havia col·laborat amb Agustí en l'enregistrament del disc Somnis a Palafolls. A més de les veus dels dos alcaldes i l'alcaldessa, a la cançó apareixen dues guitarres elèctriques, un saxó i coros.

La distribució s'ha fet de forma gratuïta per als lectors, que en comprar l'exemplar de la Revista Mensual d'Informació de l'Alt Maresme han de demanar al quiosquer una cinta de cassette. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració dels ajuntaments de Malgrat, Palafolls i Tordera i al patrocini de Gas Natural.

Aquesta iniciativa constitueix un fet innovador en la premsa local i comarcal de Catalunya, ja que fins ara només els mitjans escrits de gran abast territorial distribuïen algun cop objectes com cassettes, cintes de vídeo o llibres. Aquesta pràctica s'ha anat extenent paulatinament fins a convertir-se en un costum per a molts diaris i revistes.

Per realitzar aquesta primera experiència de distribuir una cassette per part d'una revista comarcal, REPÒRTER, que el passat mes de juny va celebrar el seu primer aniversari, ha triat la innovadora iniciativa dels tres alcaldes de la Tordera de denunciar a través d'una cançó la contaminació que pateix el riu, que aporta l'aigua potable per abastir tot l'Alt Maresme i té una importància cabdal en l'ecosistema de la conca de la Tordera, fins a la desembocadura a Malgrat.

L'enregistrament de la cançó va tenir lloc coincidint amb l'aparició d'un gran nombre de peixos morts a la Tordera, que és un dels rius amb les aigües més contaminades de Catalunya a causa del gran nombre d'indústries instal·lades al seu voltant.

(Article de la revista Repòrter, número 13, juliol-agost de 1993, pàgina 33.)

       

19 de gener de 2021

Repòrter, maig de 1993 | Calella reconeix la tasca de l'escriptor Francesc Grau



El passat 25 d'abril [de 1993] l'escriptor Francesc Grau va rebre de mans de l'alcalde de Calella la primera Medalla d'Or de la ciutat, com a reconeixement a la seva lluita en favor del nacionalisme i la llengua catalana. L'acte es va iniciar amb la presentació del darrer llibre de Grau, Com unes ales de gavina i altres contes, que va fer Miquel Reniu, director  general de Política Lingüística de la Generalitat, el qual va fer—sense massa traça—una glossa d'aquesta publicació que compta, a més, amb les il·lustracions que li han dedicat expressament deu artistes locals.

Joaquim Rey, alcalde de Calella, en un breu parlament va reconèixer l'important servei al poble que ha fet Grau i va acabar afirmant que «la història de la llengua i per extensió de la política de Calella, sense en Francesc Grau, s'hauria escrit de forma diferent». Acte seguit li va fer lliurament del guardó, moment en què l'escriptor no va poder evitar unes emocionades llàgrimes en mig del fort aplaudiment que li van dedicar les dues-centes persones que emplenaven de gom a gom el Museu-Arxiu Municipal.

L'acte es va cloure amb les paraules d'agraïment de l'escriptor: «M'he emocionat molt, em creia que amb els anys això se'm curaria, però no és així. Quan el Sr. Alcalde em lliurava la Medalla d'Or de la ciutat, jo pensava amb la quantitat de calellencs que també treballen per Calella, a vegades amb tasques modestes, però que també ajuden a tirar la ciutat endavant i que potser mai els serà reconegut l'esforç que fan. Precisament a aquells calellencs anònims que no rebran mai cap medalla ofereixo jo, simbòlicament, la que m'han concedit avui.»

Poca producció però important

Francesc Grau i Viader va néixer a Calella el 29 de novembre de 1920. Va ser fundador de la revista quinzenal La Tralla, (1978-1981) i director d'El Nunci, (1981-1990). Ha col·laborat, a més, a la revista literària El Pont i a la d'història L'Avenç. Ha publicat quatre llibres: Dues línies terriblement paral·leles (1978) i Rua de captius (1981), novel·les ambientades en la guerra civil; Calella, flash-back (1984), una nostàlgica recreació de la història recent de Calella, on dibuixa l'entranyable personatge del catrà, producte típic del primer turisme de la comarca i Com unes ales de gavina i altres contes (1993), un recull de narracions curtes guardones en diversos certàmens literaris. Ha guanyat en dues ocasions el Premi Recull; el 1976 amb la narració «Com unes ales de gavina» i el 1985, el d'assaig, amb Calella, flash-back.

Francesc Grau, considera que la seva producció literària ha estat curta, malgrat que les dues primeres novel·les les va fer amb rapidesa. «És que allò que hi dic ho duia a dintre i voliadeixar-ne constància. Dues línies terriblement paral·leles, és una narració vista des de les trinxeres, tema del que se n'havia escrit molt poca cosa. Rua de captius, descriu els camps de concentració espanyols, que tampoc era un tema massa tractat. S'havia parlat molt dels camps d'extermini alemanys, dels camps de concentració francesos i dels exiliats que van anar a França, fugint de l'ocupació franquista, però dels camps estatals no se n'havia pogut parlar, per dues raons, perquè hi havia en Franco i potser perquè els intel·lectuals, que n'haurien pogut dir alguna cosa, s'havien exiliat i no havien passat per camps de concentració de l'Estat espanyol.»

Després de la publicació d'aquests dos llibres, Francesc Grau va portar a terme una tasca important en la revista local La Tralla, la qual recorda amb una certa enyorança: «Va ser una bona experiència. Era una època en la qual la democràcia era extremadament feble, i sempre havies d'anar amb la por al cos. Era obligat que cada revista tingués un director titulat, en el nostre cas vam tenir sort que ho acceptés l'Antoni Reig de l'Avui, perquè a més d'ajudar-nos no ens cobrava res. Recordo que sempre ens deia "sobretot no em toqueu els militars, ni els reis!". És llàstima que per problemes econòmics la revista només va durar tres anys, però avui en dia encara se'n guarda un bon record.»

Una vida al servei del català

Francesc Grau ha estat també força temps professor de català. Gràcies a la seva ajuda i obstinació, molta gent de la comarca i especialment de Calella, Pineda i Tordera vam poder aprendre de la seva mà la nostra llengua —que ens havia estat negada a l'escola—, un servei inestimable, que cal agrair-li degudament. Grau recorda amb cert orgull aquella tasca; «Era una època en què ho fèiem gairebé sense cobrar i encara ens havíem de pagar la betzina, però valia la pena.» Quan la Generalitat va regularitzar els cursos de català, va treballar a l'Ajuntament de Calella, on va ser corrector de català des de 1982 fins a la seva jubilació l'any 1990.

Francesc Grau està convençut que el català és un idioma amb un bon esdevenidor. «Avui en dia sembla ser que el Partit Socialista se sent feble, doncs ara és hora d'aconseguir coses per al català. A la força no en treurem mai res. Som un país petit, sense exèrcit i per tant hem d'aprofitar els moments que ens necessitin per avançar.»

També és força optimista pel que fa a l'aparició de nous escriptors catalans. «Abans de la guerra era molt difícil trobar una persona amb carrera a la comarca. Avui en dia això és norma comú. La gent està molt ben preparada. A Calella, els darrers cinc anys s'han publicat més llibres, que durant els set-cents anys d'història que té la ciutat.»

A nivell personal Francesc Grau pensa seguir treballant en la narració, encara que sense massa presses. «Jo he escrit quan m'ha vingut bé, perquè és una feina bastant emprenyadora, quasi mai trobo el moment de posar-m'hi. En Riera Llorca, que era un home de molt bona fe, sempre m'incitava a que acabés una novel·la que fa temps vaig començar i potser ara ho faré. Una novel·la la comences però no saps mai quan l'acabaràs. Un conte dóna gust perquè aviat el tens fet. A vegades és com un acudit, és qüestió d'adornar-lo una mica, i el pots acabar d'una tirada. A més, si no ets un escriptor molt conegut, cada vegada és més difícil trobar una editorial que et publiqui una novel·la si no ha estat premiada en un concurs literari.»



Francesc Grau i Viader, un senyor de Calella

El senyor Francesc Grau entra dins la categoria de persones que —segons ens va ensenyar Josep Pla— s'han d'anomenar senyors, perquè, per la seva trajectòria vital, ha estat un mestre per a moltes generacions de ciutadans. Un mestre de catalàque va ensenyar en les seves classes i amb la seva pràctica de la literatura que escriure en català era possible i que, realment, no era pas tan difícil com podia semblar. I, el senyor Grau ha estat també un mestre en la manera de fer les coses ben fetes. Cal recordar els seus articles sempre intel·ligents a la revista La Tralla, revista ambiciosa tant des del punt de vista cultural com polític, que va ser una alenada d'aire fresc en un moment que no hi havia a Calella, ni gairebé enlloc, cap publicació de qualitat. Cal recordar la seva feina de director de El Nunci, revista municipal calellenca que va fer un bon servei al poble i en què es van formar una bona colla dels joves periodistes que ara fan possible REPÒRTER. Crec que l'exemple, l'estímul i el consell d'En Francesc Grau va ser de gran ajuda per a tots.

Fer de la memòria literatura

Com a narrador l'obra de Grau s'inscriu en el capítol de la història literària de Catalunya dels escriptors que van fer de l'experiència personal en la guerra de 1936-39, o de les seves seqüeles, matèria literària. La major part de l'obra novel·lística de Vicenç Riera Llorca i una part de l'obra d'Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders i Xavier Benguerel s'inscriu dins d'aquest mateix context.

Dues línies terriblement paral·leles i Rua de captius, les dues novel·les que fins ara ha publicat Francesc Grau, i que, malauradament, fa molt de temps que són exhaurides, tenen com a tema central la guerra. De fet, per a l'autor, escriure és recuperar el temps perdut. Recuperar set anys —entre la guerra i el servei militar en el temps de la postguerra— de quan l'autor era molt jove, perduts enmig de la gana i els morts de les trinxeres i en l'exèrcit franquista, que van ser com una mena de mort civil.

El darrer dels llibres de Grau, Com unes ales de gavina i altres contes, és un recull de contes escrits al llarg de diversos anys, que constitueixen també una recuperació del temps passat —o perdut, tant se val— en ambients de la costa d'anys enrere. Alguns fragments recorden les meravelloses narracions de Joaquim Ruyra.

Francesc Grau és un escriptor pulcre. Totes les seves pàgines són u n testimoni de bon gust i de gran coneixement de la llengua; del català de la costa del Maresme, passat pel sedàs de Fabra.

Elogi de la paraula

A Calella, flash-back, un recull de narracions saboroses sobre Calella com a realitat humana i moral. Grau ens dóna el primer testimoni literari d'una paraula especialment entranyable per a la gent d'aquest poble del Maresme: els catrans.

El substantiu catrà, el seu col·lectiu catraneria i el derivat verbal catranejar són d'aquelles paraules que configuren un temps —els feliços seixanta, ai las!— i uns individus, ara ja en període d'extinció (segons sembla), que es van fer famosos, i van fer famosa la ciutat —la Calella dels alemanys— en els primers temps del turisme, per les seves proeses amoroses. La mitologia, almenys, ho conta així.

Catrà és una paraula que té uns límits geogràfics i cronològics molt precisos. S'estén entre la riera de Sant Pol i el rierany (en la parla de Calella se'n diu riguerany) dels Frares, o, a tot estirar, fins a la riera de Pineda. Cronològicament, la paraula va ser viva mentre els catrans van estar en actiu: la dècada del seixanta. Més enllà sembla que passa a ser patrimoni de la literatura. I en aquest cas, Francesc Grau l'ha recollida, amb una espurna d'ironia i de bonhomia: «Em fa l'efecte que, en aquell temps ens portaren més turistes femenines els "catrans" que no pas el sol, el mar, l'economia dels preus i els milers de fullets de propaganda (...) Alguns d'aquells "catrans" es casaren amb estrangeres i anaren a viure als països de llurs mullers. Altres es deuen haver mort i em resisteixo a creure que la causa hagi estat l'esgotament, perquè es tractava d'uns superdotats. Els que queden, si encara en queda algun, els anys es deuen haver encarregat d'afeblir el seu vigor (...). Sempre he cregut que Calella hi té un deute. Ara que floreixen tants monuments i monumentets per la ciutat, penso que no costaria gens de dedicar-ne un als "catrans", aquella raça irrepetible que contribuí extraordinàriament a fomentar el turisme a la nostra població» (Calella, flash-back, pagina 64).

Francesc Grau ha contribuït a guardar-nos els mots —aquesta és la feina de l'escriptor—, i la seva obra i tota la feina feta és un exemple d'una manera de fer honesta i catalana, d'una bella i enorme dignitat.


(Article de Joan Pujadas i perfil de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 11, maig de 1993, pàgines 34 i 35.)
 

       

18 de gener de 2021

Repòrter, juny de 1993 | «Complot» s'estreny el cinturó



La cinquena edició del Complot, Mostra de Teatre i Música al Carrer ha ajustat enguany el seu pressupost, en consonància amb el conjunt de la política municipal de l'Ajuntament de Pineda de Mar. Fins un mes i mig abans de la seva celebració no es va prendre la decisió final sobre la seva realització, i tot i això s'ha dut endavant amb un ajust important del seu pressupost. El cost final de la Mostra es calcula en vint-i-un milions i mig de pessetes, dels quals l'Ajuntament de Pineda n'aporta quinze; la resta es cobrirà amb ajuts i subvencions d'entitats i administracions superiors. Malgrat aquesta circumstància, el Complot segueix amb la línia consolidada l'any 1992, potenciant la seva vessant internacional, i ha afegit alguna novetat com la concessió dels premis Cadira d'Or i de Plata. Aquesta darrera iniciativa té com a objectiu celebrar el cinquè aniversari de la mostra, i premia col·lectius o persones que han contribuït al desenvolupament i èxit del Complot. En la seva primera edició, els premiats en la modalitat de teatre són els grups La Cubana, amb la Cadira d'Or i la Gàbia de Vic, amb la Cadira de Plata. En l'àmbit musical l'or és per a la Vella Dixieland i la plata per a Carles Santos. La tercera modalitat d'aquests premis és dedicada a la premsa, en la seva tasca crítica i de difusió. Els premiats són Albert de la Torre, crític del diari El País, amb la Cadira d'Or, i el periodista Saül Gordillo, del diari El Punt i membre de REPÒRTER, que obté la Cadira de Plata.

Dos debats s'encarregaran d'obrir polèmica i provocar la reflexió en el camp teatral i musical del nostre país, amb la participació d'artistes, programadors i representants d'administracions públiques. El primer tindrà lloc el dissabte, 26 de juny a les 17 h a la Sala d'Actes de l'Ajuntament i portarà per títol «L espectacle dels festivals d'espectacle», i el segon, que es realitzarà l'endemà al mateix lloc a dos quarts d'una, ha estat batejat com «Passió, mort i resurrecció del Teatre de carrer a Catalunya».

La participació internacional d'aquest any, tot i que menor que la de 1992, és prou nodrida. A la ja habitual participació cubana, amb el grup «Son o salsa i la Mulata del sabor», s'uneixen la música tradicional dels «Lozjo Group», d'Eslovàquia, «Tel-Avivim» d'Israel, el màgic «Sasha», de Bosnia, i el repàs per la història de la música popular brasilera que farà «Som Brasil». D'altra banda, la participació de grups d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, és ben variada, amb«L'home dibuixat», del País Valencià, Joseba Ayensa i «Trapu Zaharra», d'EusIodi, i «Teatrapo» d'Extremadura. El grup «La Gàbia», que representaran «American Buffalo» o «L'Avalot Teatre», amb «Bonito paseo por el terror y la muerte» són algunes de les propostes catalanes per al Complot d'aquest any.

L'apartat musical es veurà enriquit en la cinquena edició de la mostra pinedenca amb la participació dels grups estrangers abans esmentats i les actuacions a la platja del grup de rythm'blues català, «Bars» i l'Orquestra Girasol, el divendres, 25 de juny, i del grup de rumba catalana, «Ai, ai, ai», el dissabte, 26 de juny. El Complot es clourà el diumenge, 27 de juny amb l'actuació de «La Vella Dixieland i Michele McCain».

Les aportacions econòmiques obtingudes per la Mostra de Teatra i Música al Carrer són del Departament de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1,5 milions de pessetes) i del Servei de Cultura de la Diputació de Barcelona (5 milions). Encara no s'ha confirmat les aportacions que amb tota probabilitat atorgaran el Ministerio de Cultura, el programa Calidoscopi de la Comunitat Europea i algun possible ajut dels departaments de Difusió Cultural i de Política Turística de la Generalitat de Catalunya.

(Article de Pep Montes a la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgina 33.)  
 

       

18 de gener de 2021

Repòrter, juny de 1993 | El PSC boicoteja Rey com a candidat a president del Consell Comarcal



El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) del Maresme, Josep Clofent, ha amenaçat d'abandonar definitivament el Consell Comarcal del Maresme (CCM) si l'alcalde de Calella, Joaquim Rey, de CiU, és nomenat president d'aquest organisme en substitució del convergent Ramon Camp, que ha sortit escollit diputat al Congrés. Els socialistes del Maresme intenten així boicotejar i evitar l'accés de Joaquim Rey a la presidència del CCM ja que consideren que Rey és «un alcalde immoral» perquè governa l'Ajuntament de Calella gràcies al suport de tres regidors trànsfugues que li donen la majoria absoluta. Dos d'aquests regidors es van presentar a la llista del PSC. Josep Clofent ha criticat durament Joaquim Rey ja que, segons Clofent, «s'aprofita del transfuguisme per governar de manera il·legítima i amb uns criteris que no són gaire democràtics», va dir.

En cas que CiU decideixi nomenar l'alcalde de Calella com a president del CCM, el grup socialista abandonaria definitivament aquest organisme com a mesura de protesta. «Si el president del Consell és l'alcalde de Calella nosaltres no tornarem mai més al CCM i CiU haurà aconseguit desvincular-nos totalment d'aquest organisme, la qual cosa es pot evitar si el president és qualsevol altre alcalde convergent, com el del Masnou, Josep Azuara, amb qui tenim relacions cordials», va manifestar Josep Clofent. El PSC ja fa temps que no assisteix a les sessions del CCM en protesta perquè el consideren un organisme poc eficaç i poc representatiu de les poblacions de la comarca. El primer secretan del PSC del Maresme considera que ara és el moment perquè CiU realitzi un canvi de rumb en el tarannà del CCM amb la intenció de fer-lo més participatiu. «Si CiU continua mantenint el Consell com un parlament a petita escala no faran cap favor a aquesta institució, de la mateixa forma que també s'equivocarien nomenant Joaquim Rey president», va dir Clofent.

El president del CCM, Ramon Camp, ha manifestat que abandonarà la presidència d'aquest organisme comarcal perquè considera que el president ha de ser una persona que s'hi pugui dedicar més del que ell ho podria fer ja que ha estat escollit diputat al Congrés de Madrid. «Cal que hi hagi una altra persona que s'hi pugui dedicar amb el màxim d'esforços possibles. Aquesta és una administració que necessita algú al davant», va afirmar Ramon Camp, que ha deixat el càrrec de secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya per incompatibilitat amb el de diputat al Congrés. Camp ha anunciat que deixarà el CCM, tot i que la decisió no s'ha pres oficialment encara, però mantindrà el càrrec de regidor i cap de l'oposició de l'Ajuntament de Mataró.

Ramon Camp ha manifestat a REPÒRTER que el canvi de president es farà públic durant el mes de juliol o setembre, amb la qual cosa ha confirmat que hi haurà un període de temps relativament llarg per ultimar les decisions referents a aquest tema. Ramon Camp, que no ha volgut contestar les declaracions de Josep Clofent, ha assegurat que l'alcalde de Calella és un dels ferms candidats a substituir-lo. «Això no és decidit encara perquè l'alcalde de Calella és un dels candidats. A més, actualment és vice-president del Consell», va dir Camp. Fonts del CCM han confirmar a aquesta revista que Joaquim Rey és el nom que més sona per ocupar el lloc que deixarà Ramon Camp ja que l'altrevice-president del Consell, l'alcalde del Masnou, Josep Azuara, ocupa diversos càrrecs en administracions superiors com la Generalitat i l'Associació Catalana de Municipis de, entre d'altres. «A l'alcalde de Calella no el coneixem gaire per aquí, però pels pocs tractes que he tingut diria que és una persona educada i agradable», van afirmar fonts del CCM.



Contradiccions i desautoritzacions

Joaquim Rey, que segons un portaveu de l'alcaldia de Calella no vol fer declaracions sobre aquest tema, ha desautoritzat les declaracions efectuades pel tinent d'alcalde i portaveu del Grup Mixt, Martí Barrera, al rotatiu El Punt. Martí Barrera va assegurar en aquestes declaracions que ell seria nomenat properament regidor d'Esports —regidoría que actualment ocupa el regidor convergent Francesc Montero— a causa d'una sèrie de canvis en el cartipàs municipal que l'alcalde prepara en vista a ocupar la presidència del CCM. Joaquim Rey va desautoritzar les manifestacions de Martí Barrera durant una entrevista a Calella Televisió efectuada el 10 de juny, l'endemà de la publicació de les manifestacions de Barrera a El Punt, on aquest regidor va reconèixer que Rey té moltes possibilitats de ser nomenat president del CCM.

La reestructuració del cartipàs anunciada per Barrera seria la quarta a l'Ajuntament de Calella en dos anys. A Calella Televisió, Joaquim Rey també va negar que fos un dels ferms candidats per suplir Ramon Camp.
Camp ha contradit les paraules de Joaquim Rey ja que ha reconegut aquest fet, en contra del que va dir l'alcalde de Calella a l'emissora local de televisió.

"A Calella té molta feina a fer"

Els portaveus dels grups municipals de l'oposició de l'Ajuntament de Calella —PSC, PP, ERC i IC— han coincidit a manifestar que l'alcalde, Joaquim Rey, té molta feina a fer a la població abans d'anar a Mataró a fer de president del Consell Comarcal del Maresme (CCM). «Si l'alcalde és nomenat president del CCM això serà bo per Calella perquè així es dedicarà més al CCM i no farà tants desgavells al poble», ha manifestat Manel Pujol, del PSC. «Si CiU té problemes per trobar un president podrien pensar amb gent com Joaquim Pons que té més talla, però si volen bloquejar aquesta administració ja fan bé en enviar Joaquim Rey a Mataró», va afegir el portaveu socialista, que ha donat suport a les declaracions del primer secretari del PSC al Maresme. «A Calella té molta feina a fer i potser seria millor que es dediqués a això. Jo em pensava que a les eleccions s'havia presentat per ser alcalde de Calella i no sabia que pretenia fer carrera política, però m'alegro a nivell personal», va dir Miquel Tur, portaveu del PP. Tur també s'ha mostrat identificat amb les declaracions de Clofent, tot i que no comparteix «la forma». «Sembla ser que la Generalitat li permet pujar de categoria quan en definitiva Joaquim Rey no està actuant democràticament», va afirmar ei portaveu d'ERC, Jaume Puig. «És un fet lamentable í em dóna sensació de pobresa que a gent amb números vermells en un compte, els donin la confiança d'un altre crèdit», va afegir Puig irònicament. «Cauríem en un greu error perquè, si el fan president del CCM, es podria entendre com si li donessin una gratificació i recolzament sobre el transfuguisme fet a Calella. El senyor Rey podria provocar més malestar encara al CCM distorsionant les relacions entre partits», va manifestar el portaveu d'IC, Joan Juhé. «El senyor Rey no ha jugat un paper aglutinador a Calella, però depèn de les aspiracions de cadascú», va dir Juhé.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgines 18 i 19.)
 

       

18 de gener de 2021

Repòrter, juny de 1993 | El PP, consolidat com a tercera força

El PP i ERC són els dos partits majoritaris que han augmentat més considerablement a les eleccions per al Congrés a l'Alt Maresme. CiU es manté com a primera força política, però ha baixat considerablement a cinc municipis. El PSC encara conserva Pineda i Palafolls com a feus socialistes, mentre que IC aconsegueix un augment molt moderat. La normalitat i el bon nivell de participació van ser els protagonistes del 6 de juny.



El Partit Popular (PP) és la formació política que més ha pujat a l'AIt Maresme ja que ha aconseguit un augment del 687% en comparació a les anteriors eleccions legislatives, celebrades el 1989, amb la qual cosa es consolida com a tercera foca política en comicis de caràcter legislatiu. El PP i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) són els dos únics partits que han augmentat la seva presència percentual a les urnes de totes les poblacions de l'AIt Maresme durant la jornada del 6 de juny, que es va caracteritzar per la normalitat —no es va produir cap incident— i la bona participació electoral dels ciutadans, donat que només el 2218% dels electors censats no van anar a votar. Aquesta xifra d'abstenció —la més baixa després de les eleccions per al Congrés de 1982— és lleugerament inferior a la mitja detectada a la resta de l'Estat espanyol, on l'abstenció va ser del 22'72%. En el cas de Sant Cebrià de Vallalta, que és la població que va participar més majoritàriament el 6 de juny, l'abstenció només va ser del 15'57% de la població inscrita al cens.

L'augment d'ERC a l'Alt Maresme ha estat del 67'4%, mentre que la següent força política que ha pujat és Iniciativa per Catalunya (IC), si bé ha estat un augment moderat del 9'5% amb relació a 1989. Els dos partits més votats a les poblacions de l'Alt Maresme —Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)— han baixat percentualment de forma generalitzada, tot i que han rebut més vots que a les eleccions per al Congrés de 1989, la qual cosa s'explica pel fet que els censos han augmentat de població i que la participació a l'Alt Maresme va ser, el 6 de juny, del 8'32% superior en relació a les anteriors.

Per tant, es pot entendre que la major participació —o sigui, la menor abstenció— ha perjudicat tant a CiU com al PSC perquè una part de les persones que a les anteriors legislatives no van votar i el 6 de juny sí ho van fer, van decantar-se pel PP o per ERC, principalment. Això justificaria el fet que s'ha produït una certa «radicalització» del vot a l'Alt Maresme ja que el PP representa la dreta més consolidada a l'Estat i ERC, l'alternativa independentista catalana més recolzada.

La població on el PP ha pujat més en tant per cent és Santa Susanna, on s'ha produït un augment del 101'6%. A Pineda de Mar ei PP ha pujat un 121 '8% (ha passat de 545 vots a 1.544), mentre que a Sant Cebrià de Vallalta l'augment ha estat de 66'6% i a Calella del 49'6%, situant-se així com a segona força per davant dels socialistes. En aquest municipi ha passat de 827 vots a 1.445 i és el partit que més ha pujat la seva representació a les urnes. Pel que fa a ERC, aquesta força política ha assolit els millors augments percentuals a Sant Pol de Mar (amb un augment del 127'5%), Canet de Mar (96'8%), Arenys de Mar (108'1%) i Calella (58'7%).



Disminució del PSC i CiU

Els socialistes han disminuït percentualment més que els convergents ja que, segons es desprèn de l'anàlisi comparativa amb les eleccions per al Congrés de 1989, el PSC ha baixat 8% —tot i haver aconseguit 1.409 vots més— i CiU, 3'2% —malgrat haver rebut 3.016 vots més. Les úniques poblacions on el PSC ha pujat lleugerament són Santa Susanna (amb un augment del 6'7%), Sant Iscle de Vallalta (5'9%) i Sant Cebrià de Vallalta (4'2%), mentre que ha baixat de forma destacable a Pineda de Mar (amb una disminució de 14'2%), Malgrat de Mar (9'2%) i Palafolls (7'2%). Els socialistes es mantenen com a primera força política a Pineda de Mar i Palafolls —que juntament amb Mataró i Montgat són els únics municipis de tot el Maresme on ha guanyat el PSC. La coalició CiU continua com a primera força a l'Alt Maresme, però ha baixat a tots els municipis a excepció de Canet de Mar i Pineda, població aquesta on ha pujat un 8'4%, reduint les distàncies que separen els convergents dels socialistes. CiU ha aconseguit els resultats més negatius d'aquests comicis a cinc poblacions de l'Alt Maresme, tres de les quals són autèntics feus convergents tant a les legislatives com a les autonòmiques i a les municipals. A Santa Susanna, CiU ha disminuït en nombre de vots un 22'1%, mentre que a Sant Cebrià la baixada ha estat del 167%; a Sant Pol de Mar, 7'2%; a Palafolls, 10'5%, i a Tordera, 6'6%.





La formació IC manté els seus resultats anteriors ja que només ha experimentat un augment global de 9'5%, si bé és destacable la pujada a Malgrat (amb un augment del 45'4%), Palafolls (31'5%) i Tordera (50%). Les formacions polítiques majoritàries —CiU, PSC, PP, ERC i IC— han agrupat el vot més que a les anteriors legislatives ja que ha disminuït un 70'4% el suport als partits minoritaris. En aquesta disminució a d'altres
forces caldria destacar que el Centre Democràtic i Social (CDS) ha desaparegut gairebé del mapa polític a l'Alt tviaresme perquè només ha aconseguit uns 220 vots, la meitat dels que l'any 1989 havia aconseguit només a Calella. Per altra part, també es pot detectar un augment del vot a formacions ecologistes (observeu la gràfica de la plana 12). Pel que fa als electors que van votar en blanc, l'any 1989 es van escrutar 189 vots en blanc i en aquestes eleccions, 260; mentre que els nuls han estat 60 vots més que l'any 1989, que se'n van sumar 208.




Tres maresmencs al Congrés

Els resultats de les eleccions han suposat per a tres polítics maresmencs el seu accés al Congrés dels diputats de Madrid. Josep Sánchez Llibre, d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ocupava el quart lloc de la llista de CiU per la circumscripció de Barcelona, mentre que Ramon Camp (llegiu la pàgina 12) ocupava la desena posició i també ha estat escollit. A més d'aquests dos maresmencs, el número tres de la llista d'Izquierda Unida (lU) per la circumscripció de Madrid, Paco Frutos —fill de Calella—, també ha sortit escollit per anar al Congrés. Frutos, responsable d'organització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i membre del sector oficialista d'IU, es va presentar per la circumscripció de Madrid ja que és on treballa des de fa alguns anys dedicat plenament a la política.

A part d'aquests maresmencs, la portaveu d'IC a l'Ajuntament de Malgrat, Marta Hernández; el portaveu del PP en aquest mateix consistori, Gonçal Prieto, i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró, Remigi Herrero, del PSC, també es presentaven a aquestes eleccions, però amb poques possibilitats de sortir escollits. Hernández era la número 8 d'IC; Prieto, el número 1, i Herrero, el 15.



Una campanya densa

La campanya electoral a l'AIt Maresme va ser densa. Els partits majoritaris van celebrar actes electorals a quasi totes les poblacions, L'acte més multitudinari es va celebrar a l'Hotel Promenade de Pineda, on CiU va aplegar més de vuit-centes persones de tot l'Alt Maresme, entre militants i simpatitzants. En aquest míting va participar el president de la Generalitat i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol, acompanyat del número quatre de la llista de CiU per Barcelona Josep Sánchez Llibre i del número 10 i president del Consell Comarcal del Maresme, Ramon Camp. L'altre acte electoral més destacat va ser l'organitzat a Malgrat pel PP la nit del primer debat televisiu entre Felipe González i José María Aznar. L'Hotel Bella Playa de Malgrat va acollir uns quatre-cents militants i simpatitzants del PP, que van seguir el debat a través d'una pantalla gegant i van comptar amb la presència del número 1 de la llista per Barcelona, Jordi Fernández Díaz, i del president del PP a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras, a més d'altres candidats a la llista. L'acte d'IC més important a l'Alt Maresme va ser el que es va celebrar a l'Orfeó de Calella, en què va parlar el número tres d'IU per Madrid, Paco Frutos, acompanyat de Joan Juhé, portaveu d'IC de Calella, i Marta Hernández, portaveu de Malgrat. Durant els dies previs al 6 de juny, l'esposa del president Jordi Pujol, Marta Ferrusola, va visitar el mercat de Malgrat i Aleix Vidal-Quadras va ser present a Calella en una conferència el mateix dia del segon debat televisat, que el va seguir durant un sopar a Canet. Els socialistes, a part de portar el ministre de Cultura, Jordi Solé Tura, a Mataró, van fer actes modestos a gairebé cada població. D'aquests destaca el que es va celebrar a Pineda de Mar, on va parlar Eduard Martín Toval, número 4 de la llista del PSC per Barcelona.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgines 11-17.)
 

       

18 de gener de 2021

Repòrter, juny de 1993 | L'erotisme dels policies locals

La notícia dels cinc policies locals de Malgrat de Mar que van gastar unes 600.000 pessetes en trucades als telèfons eròtics fetes en tiores de servei pot servir per reflexionar sobre aquests col·lectius, que en alguns ajuntaments són els  més problemàtics. A l'Alt Maresme no cal anar gaire lluny per trobar exemples que justifiquin aquesta afirmació. Les trifulgues internes de la Policia Local de Pineda són més que conegudes, tot i que darrerament s'tian calmat els ànims bèl·lics dels agents en favor de manifestacions de caràcter laboral. L'afer dels «policies eròtics» de Malgrat pot ajudar a desequilibrar una balança, en què el plat de les irregularitats podria pesar cada cop més, tot i  els esforços d'aquells que promouen el model que es fa a l'Escola de Policia de Catalunya. L'actitud dels cinc policies de Malgrat és criticable per molts motius. Llastimosament, el càstig ha estat inexistent.

És en aquestes circumstàncies quan s'han de treure del calaix els impresos per fer els expedients disciplinaris, sense complexos i deixant de banda el corporativisme. Actuacions com la dels «policies eròtics» perjudiquen la imatge de tot el col·lectiu, que ja té suficients handicaps històrics —em refereixo a la poca preparació de les generacions veteranes. No és suficient que els policies hagin de tornar els diners a l'Ajuntament. I no ès just que un d'aquests els pugui tornar a terminis i sense interessos.

Amb quina dignitat moral podran posar multes als vehicles mal estacionats i amb quina autoritat podrà l'Ajuntament de Malgrat ordenar el cobrament de recàrrecs als ciutadans que paguen els impostos més tard del límit fixat. La millor forma de renovar la imatge d'aquests col·lectius és aconseguir que tinguin les mans netes i la cara ben alta.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgina 9.)

       

18 de gener de 2021

Repòrter: Ensurt per a no res



És habitual en totes les conteses electorals sentir les valoracions positives de tots els líders polítics, segons les quals i per alguna estranya raó, tots guanyen i tots van bé. En les eleccions generals celebrades a principis de mes, llevat del CDS —suposem que per una qüestió de decència—, s'ha repetit la història i tothom ha donat el resultat per bo. REPÒRTER, en canvi, matisa aquestes opinions, i interpreta que tothom ha rebut un bon ensurt com a conseqüència dels resultats que han sortit de les urnes, però que, malgrat tot, la sang no ha arribat al riu. Els socialistes canten victòria perquè mantenen la seva hegemonia a nivell català, però de l'ensurt de perdre dos diputats i veure reduït l'avantatge respecte a CiU no els salva ningú. Els nacionalistes, per la seva banda, s'han quedat en portes de passar al davant del PSC quan ja cantaven victòria, i malgrat que a la nostra comarca continuen sent la força més votada, la pèrdua de vots és evident. El PP podria ser l'opció més afortunada, però a ningú se li escapa que al més que possible vot de càstig, el seu augment ha estat degut, més que al valor dels seus líders catalans, a la intensa campanya que s'ha fet a nivell estatal. Iniciativa per Catalunya segueix allí mateix, si fa no fa, i ben segur que han respirat a fons en veure que sortosament no han baixat. ERC, per la seva banda, canta victòria perquè ja té veu a Madrid, però les rialles amaguen la decepció de no haver obtingut més d'un diputat, tal com havien previst. Les passades eleccions han estat segurament les més disputades, però els resultats han estat també segurament, els més descafeïnats.

Un any després

Amb aquest número REPÒRTER acompleix una fita. Un projecte de premsa comarcal per a l'Alt Maresme, fet amb criteris professionals però mantingut gràcies a l'esforç i al voluntarisme s'ha consolidat, i ha posat el número 12 a la seva capçalera. Aquest és el primer aniversari de la nostra revista i ben segur que no serà l'únic. De fet, és la vostra revista, i per això agraïm des d'aquí el suport, la col.laboració i l'ajut de tots aquells que han cregut en el nostre projecte.

(Editorial de la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgina 5.)
 

       

18 de gener de 2021

Repòrter, juny de 1993 | Repòrter compleix un any

El present número de REPÒRTER, la Revista Mensual d'Informació de l'Alt Maresme, és el que fa dotze, i per tant el que culmina un primer any de treball en favor de la difusió i de l'enfortiment cívic, polític i cultural de la nostra petita comarca. La tasca duta a terme pels components del Consell de Redacció, completament voluntària i no retribui'ída, ha permès la consolidació d'aquest mitjà de comunicació, que ha omplert un buit existent fins al dia de la seva aparició a la comarca de l'Alt Maresme. REPÒRTER ha rebut des del seu inici el suport i la benvinguda de la majoria d'ajuntaments del seu àmbit de cobertura i ha estat encoratjada per diferents personalitats del món polític, cultural i social de la comarca. En el primer número de REPÒRTER es fixaven diversos objectius que, en grau divers, s'han anat acomplint d'una forma sistemàtica. En primer lloc, la vocació comarcalista, posant de manifest els punts de contacte i refermant la cohesió de l'Alt Maresme, una realitat no oficial però sí pràctica. El tractament dels temes d'interès per a la nostra revista d'una forma global, sense caure en les qüestions més domèstiques de cada municipi ha demostrat que les principals problemàtiques tenen punts en comú i afecten la majoria de les poblacions de la nostra zona. D'altra banda, el reconeixement a la tasca de REPÒRTER va arribar de la mà del premi Tasis-Torrent, de premsa comarcal. Aquest certàmen, promocionat per la Diputació de Barcelona, va situar REPÒRTER com a segona millor publicació de premsa comarcal a Catalunya de l'any 1992 en situar-la com a finalista al costat del diari Regió 7, que finalment es va endur el guardó.

Esperonats per aquest reconeixement i coherents amb la idea de cohesió comarcal, a partir de gener d'enguany, REPÒRTER va ampliar el seu àmbit de difusió i de cobertura a totes les poblacions del que coneixem com a Alt Maresme, des d'Arenys de Mar fins a Tordera. REPÒRTER ha sabut mantenir el seu nivell de qualitat en un moment econòmicament difícil. Acomplert el primer any de publicació, l'objectiu és consolidar les vendes, ampliar el cercle de col·laboradors i treballar per a créixer.

(Article de la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgina 34.)
 

       
<1...23456...424>

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits