bloc sense fulls

23 de juny de 2005

Ibarretxe i el fantasma del frontisme.

Juan José Ibarretxe serà escollit avui novament lehendakari, gràcies als vots de la seva força (PNB-EA), del seu soci de govern l'anterior mandat (EB) i de dos dels 9 diputats d'EHAK. Ibarretxe sortirà en segona votació, ja que ahir no va poder rebre la majoria absoluta dels vots de la cambra basca. El candidat del PNV (a la foto, ahir) obtindrà 34 vots, mentre que el socialista Patxi López es beneficiarà del suport del PP i en rebrà un total de 33. Els 7 diputats restants, els de la formació que representa l'exBatasuna, s'abstindran.

Ibarretxe és l'únic lehendakari possible en un escenari tant complicat, però al mateix temps tant apassionant, com el basc. Una via de pacificació en l'horitzó i la necessitat de trencar el frontisme, són fonamentals en el nou mandat del lehendakari nacionalista. La foto de la sessió prevista per avui serà Ibarretxe, 34 Patxi López, 33. Una imatge de blocs que cal superar a Euskadi. Esperem que aquesta ajustada votació no marqui l'evolució del nou cicle polític al País Basc, i que a mesura que arrenqui el nou govern i avançi la legislatura, el gel es vagi desglaçant i s'acostin posicions entre el govern tripartit minoritari i l'oposició del PSE, PP i EHAK.

Els discursos d'ahir d'Ibarretxe i López conviden a un optimisme moderat. Sembla que el lehendakari i el líder socialista aposten per formar taules de pacificació i autogovern i afrontar una reforma estatutària que deixi una mica al marge el polèmic pla Ibarretxe, que a les eleccions que quedar ferit de mort. Ibarretxe no vol renunciar a molts dels plantejaments de fons del seu pla (territorialitat, autodeterminació i consulta popular), però es veu obligar a vestir-ho i matisar-ho. El discurs de López és també ambiciós, i encara que estigui a l'oposició, pel que s'hi juga el seu cap de files a Madrid, Rodríguez Zapatero, haurà d'actuar amb responsabilitat. Als socialistes els interessa treure el desllorigador del conflicte a Euskadi, i més ara que hi ha la possibilitat de negociar si finalment ETA fa el pas i anuncia una treva definitiva que està arribant per entregues. Rodríguez Zapatero i López van en el mateix vaixell, i les aigües de la política basca s'estan calmant. Esperem que Ibarretxe sigui un bon mariner i no deixi anar el timó per molt que li vinguin onades grosses.


       

22 de juny de 2005

La pallassada dels taxidermistes.

Aquells quinze intel·lectuals que després d'uns quants sopars ben carregats van decidir fer una roda de premsa al restaurant El Taxidermista de Barcelona (a la plaça Reial) per criticar Catalunya i la majoria dels seus ciutadans, acusant-nos de ser uns bitxos raros i antinaturals per massa nacionalistes i recargolats, resulta que ahir van presentar el seu manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Dues dades: van omplir-ho de gom a gom (1.500 persones) i van entregar irònicament uns "premis" a diversos periodistes i mitjans de comunicació que estan en la seva llista negra. Una pallassada més, en definitiva. El mestre de cerimònies de tal tonteria va ser el bufó Albert Boadella, de qui un dels assistents a l'acte va dir: "¿Se imaginan Albert Boadella al Parlament?" Tothom va aplaudir i cridar, a favor, s'entén.

Afortunadament, jo no hi era en un acte tan esperpèntic. Perquè quan vull veure un espectacle compro una entrada i ocupo una butaca de teatre. Perquè, no ens enganyem, aquest manifest titulat "Per un nou partit polític a Catalunya" és una obra de teatre per intentar pressionar els socialistes, dels quals els taxidermistes se senten tant i tant traïts i decebuts. No s'atreviran a continuar el ridícul d'ahir i crear efectivament un partit que concorri a uns comicis. Perquè si ho fessin quedaria en evidència la magnitud de la seva tragèdia, que sembla una tragèdia diària i duríssima per a aquest grapat d'intel·lectuals reprimits enmig d'una societat intolerant i opressora com la catalana. Pobrets.

Els "capullos", que va dir Boadella davant del seu públic (a la foto), són uns premis que ironitzen els Jocs Florals. I els afortunats van ser Xavier Roig, Isabel-Clara Simó, Pilar Rahola, Jaume Fàbregas, Miquel Pairolí, Jaume Reixach, Antonio Álvarez Solís i Francesc Marc-Álvaro, a part de mitjans de comunicació com El Punt i l'Avui. Ja ho veuen. Aquests senyors es permeten la frivolitat de fer un acte que hauria de ser seriós (un partit no es munta cada dia, perquè no és com fer un sopar i prendre's quatre copes) i collonar al personal que diàriament publica en la premsa del país.

Al matí, a RAC-1, els de "Minoria Absoluta" entrevistaven Francesc de Carreras, que és un dels quinze taxidermistes, i a l'home se li ha escapat. Ho ha dit molt clar. La pallassada només pretén espantar una mica el PSC perquè faci més de PSOE o, el que seria el mateix, intentar que els veladors del PSOE al carrer Nicaragua manin (encara més) al partit de Montilla i Maragall. Ha reconegut que el PP no els interessa, perquè ells són progres (quina gràcia, veure l'elit i la intel·lectualitat com fan nostàlgia del PSUC i de la lluita de classes), i ha dit que si existís un PSOE a Catalunya ells ja estarien contents i el país quedaria en bones mans.

Més val riure. Per no plorar.


       

21 de juny de 2005

Galícia serà la Florida espanyola?

Que hagi sortit el secretari d'organització del PSOE, el gallec José Blanco (a la foto), amb tanta convicció i seguretat a dir que el PP de Manuel Fraga ja pot donar per perduda la majoria absoluta i el govern de Galícia, és que ho deuen tenir molt clar. Però jo no les tindria totes. Les pràctiques clientelars i caciquistes del PP gallec són absolutament notòries en el cas de l'electorat emigrant, l'anomenat "resident absent", que és del 12%. Cap broma. Com que la cosa pot anar de quatre vots, com aquell que diu, crec que el vot que es recomptarà dilluns, dia 27, està clarament sota sospita. I més val que aquest vot emigrant, sobretot el que decidirà serà l'americà, no modifiqui el resultat provisional de diumenge, perquè aquí la tindrem liada. La manca de transparència (tot i que avui la Junta Electoral de Pontevedra s'ha afanyat a dir que veu "molt difícil" que hi hagi frau) és notòria. I les campanyes a l'estranger, amb promeses, subvencions i ajuts indignes i regals insultants.

Però Déu vulgui que la cosa quedi com està, i Fraga podrà plegar sortint relativament victoriós, per la porta grossa. El PP, però, tindria un problema seriós, perquè la retirada de Don Manuel reobriria la guerra successòria. Per cert, el sector dur (el de la "boina" de Baltar i Cuiña) pot presentar millors resultats a Ourense que no pas el candidat elegit per Mariano Rajoy (Núñez-Feijoo), que anava per Pontevedra i que es pot convertir en la Florida espanyola, buscant el símil amb la disputadíssima elecció presidencial dels Estats Units entre Bush i Gore. Esperem que Fraga no esdevingui el Bush espanyol, i que José Blanco tingui raó quan diu que l'escó que balla a Pontevedra es quedarà quiet en mans del socialista Emilio Pérez Touriño.

Si finalment el PP superés el PSdG amb més de 8.166 vots en les saques per correu a Pontevedra, la crisi passaria a les files socialistes i nacionalistes. Pérez Touriño va anunciar que es retiraria si no accedia a la presidència de la Xunta en el seu segon intent, i Anxo Quintana no podria amagar amb l'entrada al govern el que resulta innegable: la pèrdua de 4 escons enmig d'un clima intern força tens des que Xosé Manuel Beiras va plegar del màxim òrgan de direcció política del BNG tot dient pestes del fins llavors amic i delfí seu que era Quintana.

La setmana que ens espera serà intensa i divertida.


       

20 de juny de 2005

Pendents dels emigrants.

Pels pèls. Si finalment l'escó que balla entre el PP i el PSdG a Pontevedra, pendent de l'escrutini del vot dels emigrants (que es tancarà el 27 de juny), suma a favor de Fraga, el canvi quedarà frustrat a Galícia. Si l'escó es manté en mans de Pérez Touriño, i el vot dels gallecs residents a l'estranger no canvia el 100% escrutat aquest diumenge, el pacte entre socialistes i nacionalistes es consumarà i una aliança bipartida expulsarà Fraga de la Xunta. En tot cas, la cosa ha anat molt justa. Massa. És increïble el suport del PP, especialment en l'entorn rural perquè a les grans ciutats (A Coruña inclosa) el PP ha experimentat una forta davallada. Això explica la pèrdua de quatre escons i, per tant, la pèrdua de la majoria absoluta. Aquests escons i els quatre que també perd el BNG justifiquen el creixement dels socialistes. El BNG haurà de reflexionar-hi profundament, al marg de si finalment pot facilitar la formació de govern o no. Una Galícia cada cop més bipartidista i en què el factor "nacional" no es reforça sinó que es dilueix. Més val que la cosa quedi com està avui, és a dir, amb 38 escons pel canvi (PSdG i BNG) i 37 pel continuïsme (PP). Perquè si a Pontevedra l'escó que balla es decanta per Fraga, tornarà a sorgir el fantasma de la tupinada en la votació dels residents a l'estranger. El control sobre aquests sufragis, així com la transparència i la netedat de la campanya electoral, és menor a fora que a dins. Galícia, en aquest sentit, em recorda avui les Balears, on hi ha hagut escàndols per la manipulació dels electors de l'estranger i on també el PP va perdre fa uns anys el govern en favor d'un pacte de progrés que després va fracassar a les urnes. Esperem que a Galícia, si es forma el pacte de progrés i nacionalista, Pérez Touriño i Anxo Quintana no s'estavellin com ho va fer Antich a les illes. Mentrestant, estarem una setmana pendents dels emigrants. Parlant de Galícia, no podia ser de cap altra manera.
       

18 de juny de 2005

Reflexió a Galícia.

Hoxe, xornada de reflexión. Podeu fer un cop d'ull per Vieiros. Jo, descanso.
       

18 de juny de 2005

Galícia, en clau catalana.

L'altre dia parlava de Galícia en clau espanyola. L'últim dia de campanya electoral l'eix dels mítings del PP i del BNG ha estat el nacionalisme. El PP per criminalitzar l'aliança de Rodríguez Zapatero amb Carod-Rovira. El BNG, en canvi, per tot el contrari: per vendre optimisme i futur. "Un País Novo" és l'eslògan. No el passat, sinó el futur d'una Galícia amb estatut de nació, com Catalunya. Al míting final d'Anxo Quintana hi han anat dirigents de la Declaració de Barcelona (CiU, amb Artur Mas; PNB, amb Iñaki Anasagasti; s'hi ha afegit Begoña Lasagabaster, d'EA, etc), però també d'ERC, amb Joan Puigcercós. Una Declaració de Barcelona més àmplia, no tant partidista. S'han fet una gran abraçada, Puigcercós i Quintana.

La cloenda de la campanya dels nacionalistes gallecs, catalanitzada. Curiosament, amb Artur Mas i Joan Puigcercós pràcticament de costat. Una imatge que aquí ens resulta xocant, però que explica la complexitat i diversitat de tendències ideològiques que s'aixopluguen sota el gran paraigua del BNG. De fet, avui Fraga acusava el BNG en una entrevista: "O Bloque, volent o sense voler, va donar lloc a que aparegués l'Exército Guerrilleiro." Fraga sempre mira al passat. La qüestió és que, encara que perdi escons, el BNG de Quintana pot tenir la clau de la governabilitat de la Xunta diumenge a la nit. Com Esquerra a Catalunya, per entendre'ns.


       

18 de juny de 2005

"Máis do mesmo?"

Fraga ha tancat la campanya demanant "máis do mesmo", és a dir, més del mateix. Ho ha fet amb Mariano Rajoy i tota la cúpula del PP espanyol. S'hi juguen molt, i les últimes enquestes (els trackings que ja no es poden publicar, però que van molt bé per orientar els missatges finals de campanya) li donen al PP una lleugera recuperació. Freguen la majoria absoluta, però no estan del tot tranquils. Per això, Fraga i Rajoy han insistit un cop més en el missatge de la por al canvi, una apel·lació al conservadurisme més pur.

El míting final del PP s'ha fet a Vigo, una capital amb simbolisme. L'alcaldia és en mans del PP per una d'aquelles desgràcies típiques dels pactes d'esquerres que s'esquerden. El PSdG i el BNG van pactar formar govern, però es van barallar al cap de pocs mesos i el PP va recuperar l'alcaldia. L'alcalde socialista que va sortir desbancat és Ventura Pérez Mariño, aquell magistrat que va entrar en política juntament amb Margarita Robles a les files del PSOE. Després de ser portaveu al Congrés de la comissió de justícia i interior, Pérez Mariño va apostar per la candidatura de l'alcaldia de Vigo, el 2003. Li va sortir bé, però va ser efímer, un fracàs.

Ahir, Fraga i Rajoy van voler incidir en aquesta idea: que el pacte de socialistes amb nacionalistes porta Espanya i Galícia al fracàs. El missatge, pel que diuen les enquestes, potser encara els salvarà d'una desgràcia electoral que jubilaria definitivament l'exministre franquista i deixaria ferit de mort l'hereu d'Aznar. Diumenge ho veurem.


       

17 de juny de 2005

Ensurt europeu.

Aquesta nit de dijous ha estat moguda. Hem passat d'una aturada del procés de ratificació del tractat europeu a una ampliació del termini, fins a mitjan 2007. El termini inicial per aprovar la Constitució Europea era el novembre de 2006, ja fos a través dels parlaments o de referèndums. La patacada francesa i holandesa ha deixat l'ampliació de la Unió Europea amb l'ai al cor. I la cimera comunitària, la més crítica de la història, ha viscut tensions fortes entre els caps d'estat i de govern. El resum, per tant, és que el procés per tirar endavant la Constitució Europea no s'aturarà pas (en contra del que defensava Jacques Chirac), tot i que s'obrirà un termini de reflexió.

El president de torn, el primer ministre de Luxemburg Jean Claude Juncker, ha hagut de sortir a donar la cara en nom del consell, la comissió i el parlament europeus. No han pactat cap comunicat escrit, només declaracions. Juncker ha dit que el tractat europeu no es renegociarà. Tot plegat és força preocupant, perquè la cimera també ha d'aprovar el pressupost europeu pel període 2007-2013. Tony Blair ha plantat cara a l'eix fracès-alemany i hi discrepa profundament, en matèria pressupostària. Parlen de veto britànic al pressupost, arribats a un punt de desacord final.

No sé. Tot plegat és desconcertant. Per un costat, a l'Estat espanyol li tocarà el rebre (pressupostàriament) amb l'ampliació i l'entrada de països pobres. A Catalunya ho patirem, per molt que Rodríguez Zapatero (que va voler convocar el referèndum a l'Estat espanyol avançant-se a correcuita a la resta de membres de la Unió Europea) vulgui garantir una pèrdua progressiva dels fons. Ja veurem si se'n surt. Els seus aliats (Chirac i Schröder) no les tenen totes. Chirac ha fracassat (va guanyar el "no") i l'alemany va ratificar el tractat per tràmit parlamentari. Segons les enquestes, ara només un 42% dels alemanys votarien afirmativament a la Constitució Europea.

Anit, el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen, ja va dir a Brusel·les que el seu país postposava sense data fixada el referèndum al seu país. Només la cara de Jose Manuel Durao Barroso, el portuguès que presideix la Comissió Europea (a la foto, a la dreta, amb Juncker), ja paga. Van mal dades.


       

16 de juny de 2005

Galícia, en clau espanyola.

Últim míting de Rodríguez Zapatero en la campanya gallega. Última foto de ZP amb el candidat socialista a la presidència de la Xunta, Emilio Pérez Touriño. Acte multitudinari a A Coruña, històric feu socialista d'un socialista molt atípic que és Francisco Vázquez, l'alcalde i president de la Federación Española de Municipios y Provincias. Paco Vázquez va deixar el lideratge del socialisme gallec en mans de Pérez Touriño en una època en què per als socialistes que havien tastat el poder ministerial a Madrid refugiar-se en el territori era el mal menor, l'únic salvavides. La qüestió és que tot plegat ha canviat, i ara Vázquez és alcalde i Pérez Touriño té molts números de rellevar Fraga a la Xunta. La cosa anirà molt justa. I els socialistes hauran de mostrar-se modestos i amables amb els nacionalistes del BNG, per propiciar un clima favorable al pacte bipartit.

Les eleccions de diumenge són molt importants per a Galícia, però tindran una lectura en clau estatal indiscutible. A ZP li ponen totes. Patxi López va fer un bon resultat a Euskadi, encara que no serà lehendakari. Ara caldrà veure si Pérez Touriño pot completar la feina (de la mà del president del govern espanyol) i convertir-se en una mena de Maragall a la gallega, salvant les (moltes) diferències.

Qui ho té molt magre és Mariano Rajoy, que si veu com el PP perd el govern de la seva terra, la gallega, començarà a tenir contestació interna. Ja és coneguda l'ombra allargadíssima d'Aznar i la seva influència des de la FAES i en determinats exministres, que són més partidaris de la mà dura, de l'oposició agressiva i de l'agitació encara que sigui "pancartista". Si Rajoy, que s'ha implicat molt en la campanya (aquesta nit feia un míting a Pontevedra, on ell havia estudiat i crescut), assisteix al naufragi de Fraga, tindrà problemes de lideratge seriosos. Fins ara, els 9 milions de vots del 14-M i les seves bones intervencions parlamentàries en els "debates sobre el estado de la Nación" enfront de Rodríguez Zapatero, li han permès anar tirant i mantenir el seu galliner mínimament controlat. Diumenge, Fraga s'hi juga molt. Però Rajoy encara més.


       

15 de juny de 2005

Quan Fraga va cap al centre és que ho té pelut!

En el tram final de la campanya electoral gallega descobrim una nova faceta de Don Manuel, que és la de Don Manuel centrista. El discurs del candidat del PP a la reelecció com a president de la Xunta de Galícia es va moderant a mesura que s'acosta la data del 19-J. Ja ha deixat de dir barbaritats com aquella de les dones ("que si las preguntas no saben con cuantos se acuestan") o quan va advertir que un govern PSdG-BNG propiciaria el retorn del terrorisme a Galícia, a part de criminalitzar el tripartit català com a amenaça per a la unitat de la Indivisible. Li deuen haver tocat el crostó des del carrer Génova, i Manuel Fraga intenta calmar i moderar el missatge. Les enquestes auguren una pèrdua de la majoria absoluta (n'ha aconseguit quatre) i el PP perdria entre 5 i 7 diputats, amb la qual cosa els socialistes i els nacionalistes gallecs podrien pactar un govern d'esquerres que marginés la dreta gallega de tota la vida. És la cinquena vegada que es presenta a les eleccions gallegues, amb 83 anys d'edat i 50 en política. És la primera vegada que ha avançat les eleccions després de 15 anys al govern gallec. I amb el cas Prestige i el debat successori latent (es va tancar en fals amb la decapitació del seu conselleiro d'Obres Públiques Cuiña, que va ser tant burro de vendre a la pròpia Xunta material per netejar les platges del xapapote a preu de cost de les seves múltiples empreses), el PP té un panorama molt difícil. Encara que hagi perdut el govern estatal, no és descartable una sorpresa favorable per al candidat Fraga i el seu escolanet Rajoy (també gallec), perquè les enquestes també apunten un gran percentatge d'indecisos, que són els que poden acabar de decantar la balança entre Fraga i un tàndem Pérez Touriño-Quintana. M'ha fet molta gràcia llegir avui a La Vanguardia que Fraga va ser el primer polític espanyol que va demanar al Congrés el retorn dels papers de Salamanca a la Generalitat de Catalunya, el 1980. Ironies de la política.
       

fotos

ACN

Dissabte, 3 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits