bloc sense fulls

30 de novembre de 2004

Mayol, entre la supeditació i la descaradura.

Iniciativa s'afegeix al llistat de partits que munten congressos per reforçar els seus candidats a l'alcaldia de Barcelona. Segurament mai amb tanta antelació la maquinària dels partits s'havia posat en marxa de cara als comicis de la ciutat. A dos anys i mig vista, els ciutadans ja saben quina oferta d'alcaldables tindran. Els candidats del 2003 repetiran, fins i tot el de CiU, Xavier Trias, a la qual cosa la federació nacionalista no tenia acostumats els barcelonins. CiU no només revalida Trias, sinó que el situa com a secretari general adjunt. Fa triumvirat amb Artur Mas i Josep Antoni Duran. CiU es pren les municipals de Barcelona amb l'esperança de desbancar el tripartit, ara que ho governa tot. El triumvirat ecosocialista el formen Joan Saura, Joan Herrera i Imma Mayol. La diferència és que Iniciativa -segurament més conscient de les pròpies limitacionsno va dient que aconseguirà l'alcaldia. Mayol està atrapada entre la legítima aspiració de guanyar terreny electoral i una supeditació al PSC que sovint li pesa més que no pas al soci de govern Jordi Portabella. El republicà supera Mayol a l'hora de desmarcar-se del socialista Clos. ICV té dos anys i mig per fer bo aquell eslògan seu que presentava la força com la més «descarada». De moment, el descarat al govern és Portabella. I a l'oposició, n'hi ha dos.


       

30 de novembre de 2004

La transparència de la Diputació escasseja.

Celestino Corbacho i els socialistes que des de fa 25 anys governen la Diputació de Barcelona s'omplen permanentment la boca d'elogis dient que són una administració de referència en l'àmbit estatal. Totes les diputacions espanyoles, segons ells, s'emmirallen en la de Barcelona. La veritat és que l'organisme que presideix Corbacho s'ha perfumat prou per treure's la pudor de naftalina, i ha apostat per la modernització i les noves tecnologies com cap altra. S'ha escudat en un eslògan -Xarxa de Municipis de Barcelonaper amagar l'etiqueta pejorativa d'administració del passat i mostrar-se com l'eina més útil al servei dels ajuntaments. Tot això és positiu. També és legítim que ara que es veuen amenaçats per la reordenació territorial i per les vegueries que vol implantar el tripartit -especialment amb l'empenta renovadora del conseller Carretero-, intentin blindar-se com a administració de segon nivell. El que no és admissible, però, és que el mateix tripartit que en el govern de la Generalitat predica la transparència i la participació ciutadana es dediqui a ocultar les interioritats de la Diputació. Tapar les vergonyes -ara que ha sortit a la llum l'escàndol de l'empresa d'habitatge Prolhasano és el més edificant. Precisament ara que hauria de predicar amb l'exemple .


       

1 de novembre de 2004

Mor Josep Serradell.

Diumenge, 31 d'octubre, va morir a Mataró Josep Serradell, àlies Roman, als 88 anys. Demà, dia 2, rebrà un acte de comiat al tanatori de Mataró. Vaig visitar Josep Serradell a finals de setembre del 2003 a la residència Can Boada de Mataró, on hi vivia des de la mort de la seva dona, Margarida Abril, l'estiu d'aquell any. Nascuda a Argentona el 1910, Margarida Abril va ser una destacada dirigent comunista i obrera tèxtil. La seva recent defunció, el 13 d'agost, em va fer interessar per la figura i trajectòria política d'ella i del seu marit, peces clau de la lluita comunista en la clandestinitat i l'exili. Ho explica el fet que Santiago Carrillo, que va ser màxim dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE), assistís a l'enterrament de Margarida Abril.
       

14 d'octubre de 2004

La inversió de l'Estat a Catalunya

La negociació política per aprovar els primers pressupostos generals de l'Estat de José Luis Rodríguez Zapatero està posant en evidència fins a quin punt el "govern amic" de Madrid demostra la seva generositat inversora amb Catalunya.


       

16 de setembre de 2004

Despropòsits politicolingüístics.

Tornem a la normalitat (després de les vacances per l'Alguer i Sardenya) amb una certa estupefacció per la innecessària revifalla del debat sobre la unitat de la llengua. Tot recordant les converses en català i alguerès amb la gent d'allà, no deixa de decebre que en tornar a casa et trobis que per aconseguir el reconeixement oficial del català a la Unió Europea el ministre Moratinos fiqui la pota diferenciant el català i el valencià, tractant-les com si parléssim de dues llengües diferents. La relliscada del ministre, tot i l'esmena de Zapatero, s'afegeix a un altre capítol europeu. Josep Borrell, en qualitat de president del parlament europeu, dóna noves proves de la seva manca de sensibilitat amb la llengua natal. El noi de la Pobla de Segur ha donat ordres de prohibir als eurodiputats que parlin en català (i en les altres llengües no oficials a la cambra) mentre no es modifiqui el reglament. El republicà Bernat Joan va intervenir l'altre dia en alemany (per evitar el castellà) i, curiosament, el van interrompre pensant-se que parlava en català. L'ignorant que el va fer callar és el vicepresident de la cambra, el portuguès António Costa. Confondre l'alemany amb el català és un simptoma més de l'obsessió anticatalana, promoguda per un Borrell que ja va advertir (sense complexes) que la discriminació oficial del català a Europa no és prou argument per votar contra la nova constitució europea. Quina llàstima fan els Moratinos, Borrells i Sevillas (que s'oposa novament a les seleccions catalanes). No vull ni pensar què passaria si en lloc de Moratinos fos Palacio, en lloc de Borrell fos Vidal-Quadras i en lloc de Sevilla fos Acebes.


       

3 d'agost de 2004

L'alcalde Clos, sense vacances

L'alcalde de Barcelona no ha aprovat el curs escolar (ha suspès en una assignatura decisiva anomenada Fòrum) i s'ha quedat sense vacances. Passa l'agost a la ciutat que governa amb dies comptats de descans. A més, els seus companys del PSC li fan un toc d'alerta perquè lideri un canvi de rumb al consistori. Mentre els socis republicans i ecosocialistes del tripartit municipal combinen la imatge de govern amb un cert distanciament i discrepància, els socialistes (amb Clos al capdavant) es presenten com el poder establert. Un poder instal·lat en la nul·la autocrítica, i amb un alcalde tibat que vol forçar una suposada imatge simpàtica.


       

27 de juliol de 2004

Epistolari Coromines-Sales

Els incansables Joan Pujadas i Josep Ferrer han tingut cura de l'edició de l'epistolari entre l'eminent lingüista i patriota exemplar Joan Coromines i l'escriptor i editor Joan Sales. Un centenar de cartes escrites entre 1956 i 1983 i que ara s'editen gràcies a la Fundació Pere Coromines, l'ànima de la qual és Max Cahner.


       

26 de juliol de 2004

La caiguda de Rangel, el retorn de Sala i la "baixllobregatització" del PSC

Els socialistes han celebrat el seu congrès. El Maresme perd pes a l'executiva amb la pèrdua de la secretaria d'organització de Joan Rangel. El Baix Llobregat s'imposa descaradament (com si l'equilibri territorial no fos delicat) i la nota d'humor és el retorn de Josep Maria Sala, condemnat i empresonat pel cas Filesa.


       

23 de juliol de 2004

El cartell de la Mercè

L'obra de l'artista santpolenc Perejaume ha provocat sorpresa i la queixa del PP, que reclama un cartell de les festes de la Mercè "més tradicional". Si l'obra de Perejaume ha servit per molestar la dreta del consistori barceloní ja haurà valgut la pena.


       

21 de juliol de 2004

Els catalans José i Alejo

La veu de Catalunya s'imposa al parlament europeu amb Borrell i Vidal-Quadras com a president i vicepresident primer. Llàstima que siguin els dos catalans més espanyolistes del PSOE i del PP.


       

fotos

Calella

Dissabte, 11 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits