bloc sense fulls

28 de juny de 2005

Fraga al carrer.

El PP ha guanyat les eleccions, també en el vot dels emigrants. Però el resultat ha estat tant ajustat que els emigrants no li donen a Fraga la majoria absoluta perduda en el recompte provisional del 19J. Per tant, el PP perd la majoria absoluta i el socialista Emilio Pérez Touriño serà el nou president de la Xunta de Galícia un cop formalitzi un pacte de govern amb el Bloque Nacionalista Galego d'Anxo Quintana. Fraga ha guanyat les eleccions, però s'ha quedat sol a les portes d'una cinquena majoria absoluta i sense cap possibilitat de conservar el govern gallec. Galícia, per tant, serà la rèplica d'un govern nacionalista i d'esquerres català. La situació és molt diferent, per les característiques d'ambdós països. Però l'obtenció d'aquesta peça, en el puzzle socialista de Rodríguez Zapatero (així com la millora del clima polític a Euskadi) pot afavorir una predisposició estatal a les aspiracions nacionals catalanes.

Com ja era previsible, el recompte no ha estat exempt de polèmica. El PP ha demanat la suspensió del recompte en qüestionar la validesa d'alguns sufragis. Les juntes electorals, sobretot la de Pontevedra, han anat de bòlit, i segurament la batalla legal s'allargarà uns dies. Però la voluntat de canvi a Galícia és imparable. Afortunadament ha passat el que jo demanava fa una setmana en aquest bloc: que tant de bo el vot dels "residents absents" no desvirtués el resultat dels sufragis emesos el 19J pels gallecs presents.

Estic content pel canvi, i perquè la regeneració democràtica és necessària per a la Xunta i per a Galícia en general. Només cal esperar que les il·lusions dels sectors progressistes i nacionalistes no quedin defraudades amb la velocitat que altres governs han estat capaços de demostrar. I penso en el d'aquí, per no anar més lluny.


       

27 de juny de 2005

Segones eleccions gallegues.

Avui se celebren les segones eleccions gallegues, és a dir, el recompte dels 123.000 vots dels "residents absents" que van votar pels comicis de Galícia a través del correu i des de l'estranger. Els analistes diuen que és molt difícil que aquest vot (el de l'anomenada cinquena província, l'Argentina) canviï els resultats provisionals del 19J perquè el PP només pot aconseguir el vint-i-dosè escó de Pontevedra (ara en mans del PSdG momentàniament) si Fraga rep 4 vots per cada 3 que vagin a parar a Pérez Touriño. És a dir, el PP hauria de rebre més del 65% del vot dels emigrants per donar-li el tomb a la situació i recuperar la majoria absoluta perduda, que seria la cinquena de Don Manuel.

Aquesta setmana s'ha evidenciat que hi ha nerviosisme al PP. Fraga va insinuar que no arribaven per correu tots els vots emesos pels "residents absents" des de Veneçuela. La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa de la Vega, va respondre que tot s'estava fent amb transparència. Avui i demà serà un recompte al més pur estil Florida en la batalla Bush-Gore. Dono per descomptat que hi haurà impugnacions, perquè la cosa va molt justa a Pontevedra.

En tot cas, alguna cosa es mou a Galícia si les eleccions més participatives de la història serveixen per castigar al PP i propiciar un escenari d'entesa (i de molt probable govern a la Xunta) entre els socialistes i els nacionalistes. Una altra cosa serà que el nou govern ho faci bé, superi les moltes diferències que té d'entrada, i, de retruc, si pot afavorir un clima més positiu per a l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, millor.


       


27 de juny de 2005

Frutos no es mou de la secretaria general del PCE.

Francesc Frutos conserva la secretaria general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) gràcies a un pacte amb Felipe Alcaraz, que accedeix a una presidència amb funcions executives, un càrrec de nova creació que ha de permetre un repartiment de poder més equilibrat per posar fi a les continuades lluites internes. El XVII Congrès Federal del PCE, celebrat aquest cap de setmana a Madrid, va aprovar la candidatura de Frutos i Alcaraz amb un 80,7% dels vots, mentre que un home de confinaça del líder d'Izquierda Unida Gaspar Llamazares, Andrés Hidalgo, va rebre el suport del 12,5% dels 691 representants. El tàndem Frutos-Alcaraz obté 96 membres en el nou Comitè Federal del PCE, mentre que Hidalgo en tindrà 14. Ha estat imposible presentar una candidatura única en què Frutos i Alcaraz integressin Gaspar Llamazares i el seu predecesor al capdavant d'IU, Julio Anguita.

Per un costat, estem davant de les típiques divisions i enfrontaments cíclics entre els comunistes espanyols. Per l'altre, el congrés del PCE encara ha acabat amb prou seny. En tot cas, la renovació que han aplicat altres partits polítics a l'Estat sembla que no arriba mai al PCE.


       


27 de juny de 2005

Ibarretxe manté Balza.

Juan José Ibarretxe manté Javier Balza com a conseller d'Interior en el nou executiu basc. El lehendakari, que afronta seu tercer mandat, ha apostat pel continuisme i només ha fet tres canvis al seu govern: dos consellers nous d'EA i un del PNB ocuparan les carteres d'Educació, Transports i Territori. Les travesses apuntaven una sortida de Balza de la conselleria d'Interior (que ha ocupat durant dos mandats) i la seva reubicació en un departament més polític, fins i tot s'havia especulat amb una vicepresidencia, juntament amb Idoia Zenarruzabeitia. Però finalment, Balza no podrà seguir les recomanacions de l'exconseller d'Interior de la Generalitat en l'última època pujolista, Xavier Pomés, que sempre deia que en aquest departament s'hi ha d'estar un mínim de dos mandats i un màxim de dos. És a dir, dues legislatures per anar bé i no cremar-se. Potser Ibarretxe vol reservar-li a Balza la satisfacció d'assolir la fi de la violencia terrorista després d'uns anys molt durs per al titular d'Interior basc. Amb el que ha patit el conseller que va succeir Atutxa a Interior, potser que li quedi un bon gust de boca de veure com es pacifica el país, deu pensar el lehendakari.
       

23 de juny de 2005

El lobby dels alcaldes metropolitans.

Ahir, Pasqual Maragall va fer la cloenda d'unes jornades organitzades a Martorell pels alcaldes de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca, Vilanova i Martorell (a la foto), per continuar impulsant la marca de ciutats mitjanes metropolitanes. Van aprovar l'anomenada Declaració de Martorell, i van forçar Maragall a comprometre's amb aquestes ciutats i les seves institucions, per evitar que quedin al marge en un escenari de canvi com l'actual. El nou Estatut de Catalunya, el finançament, la reordenació territorial del país i tantes altres coses tenen aquests alcaldes una mica neguitosos. Observen com Barcelona tira endavant la seva Carta Municipal. Que al Parlament es discuteix el nou Estatut de Catalunya. Que la Generalitat (al departament del republicà Carretero) pinten i dibuixen comarques i vegueries. Que el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), llença missatges i algun estirabot per frenar la desaparició de la institució que presideix i la partició de la província actual en comarques i vegueries que desnaturalitzin la demarcació. En definitiva, aquí tothom actua i figura, però als alcaldes de ciutats importants i potents de l'entorn metropolità no se'ls ha tingut gaire en compte. O això sembla.

La majoria d'ells són socialistes, i ara comencen a tastar l'amargor d'enfrontar-se a un suposat govern amic a la Generalitat. Tenen queixa de molts departaments. Observen que la promesa sensibilitat municipalista de l'exalcalde Maragall s'ha quedat en això, en promesa. Tenen barracons com cada any. La sanitat dóna pel que dóna. Amb Benestar i Família tampoc se'n surten del tot. Etcètera, etcètera.

Per tant, fan molt bé aquests alcaldes de marcar el seu territori i de fer-se valer, encara que sigui a través d'aquest lobby de ciutats mitjanes que poc interès desperta entre la ciutadania i entre la majoria dels mitjans de comunicació. Però només a base de treballar i de reclamar el que és just, se'n sortiran. I que recordin els grans mandataris de la Generalitat i de les diputacions provincials, que els primers a presentar-se a unes noves eleccions seran precisament ells: els alcaldes. Les municipals del 2007 són les properes. Els ajuntaments tenen molts problemes sobre la taula, i uns mitjans (més aviat escassos) per solucionar-los.


       

23 de juny de 2005

Ibarretxe i el fantasma del frontisme.

Juan José Ibarretxe serà escollit avui novament lehendakari, gràcies als vots de la seva força (PNB-EA), del seu soci de govern l'anterior mandat (EB) i de dos dels 9 diputats d'EHAK. Ibarretxe sortirà en segona votació, ja que ahir no va poder rebre la majoria absoluta dels vots de la cambra basca. El candidat del PNV (a la foto, ahir) obtindrà 34 vots, mentre que el socialista Patxi López es beneficiarà del suport del PP i en rebrà un total de 33. Els 7 diputats restants, els de la formació que representa l'exBatasuna, s'abstindran.

Ibarretxe és l'únic lehendakari possible en un escenari tant complicat, però al mateix temps tant apassionant, com el basc. Una via de pacificació en l'horitzó i la necessitat de trencar el frontisme, són fonamentals en el nou mandat del lehendakari nacionalista. La foto de la sessió prevista per avui serà Ibarretxe, 34 Patxi López, 33. Una imatge de blocs que cal superar a Euskadi. Esperem que aquesta ajustada votació no marqui l'evolució del nou cicle polític al País Basc, i que a mesura que arrenqui el nou govern i avançi la legislatura, el gel es vagi desglaçant i s'acostin posicions entre el govern tripartit minoritari i l'oposició del PSE, PP i EHAK.

Els discursos d'ahir d'Ibarretxe i López conviden a un optimisme moderat. Sembla que el lehendakari i el líder socialista aposten per formar taules de pacificació i autogovern i afrontar una reforma estatutària que deixi una mica al marge el polèmic pla Ibarretxe, que a les eleccions que quedar ferit de mort. Ibarretxe no vol renunciar a molts dels plantejaments de fons del seu pla (territorialitat, autodeterminació i consulta popular), però es veu obligar a vestir-ho i matisar-ho. El discurs de López és també ambiciós, i encara que estigui a l'oposició, pel que s'hi juga el seu cap de files a Madrid, Rodríguez Zapatero, haurà d'actuar amb responsabilitat. Als socialistes els interessa treure el desllorigador del conflicte a Euskadi, i més ara que hi ha la possibilitat de negociar si finalment ETA fa el pas i anuncia una treva definitiva que està arribant per entregues. Rodríguez Zapatero i López van en el mateix vaixell, i les aigües de la política basca s'estan calmant. Esperem que Ibarretxe sigui un bon mariner i no deixi anar el timó per molt que li vinguin onades grosses.


       

22 de juny de 2005

La pallassada dels taxidermistes.

Aquells quinze intel·lectuals que després d'uns quants sopars ben carregats van decidir fer una roda de premsa al restaurant El Taxidermista de Barcelona (a la plaça Reial) per criticar Catalunya i la majoria dels seus ciutadans, acusant-nos de ser uns bitxos raros i antinaturals per massa nacionalistes i recargolats, resulta que ahir van presentar el seu manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Dues dades: van omplir-ho de gom a gom (1.500 persones) i van entregar irònicament uns "premis" a diversos periodistes i mitjans de comunicació que estan en la seva llista negra. Una pallassada més, en definitiva. El mestre de cerimònies de tal tonteria va ser el bufó Albert Boadella, de qui un dels assistents a l'acte va dir: "¿Se imaginan Albert Boadella al Parlament?" Tothom va aplaudir i cridar, a favor, s'entén.

Afortunadament, jo no hi era en un acte tan esperpèntic. Perquè quan vull veure un espectacle compro una entrada i ocupo una butaca de teatre. Perquè, no ens enganyem, aquest manifest titulat "Per un nou partit polític a Catalunya" és una obra de teatre per intentar pressionar els socialistes, dels quals els taxidermistes se senten tant i tant traïts i decebuts. No s'atreviran a continuar el ridícul d'ahir i crear efectivament un partit que concorri a uns comicis. Perquè si ho fessin quedaria en evidència la magnitud de la seva tragèdia, que sembla una tragèdia diària i duríssima per a aquest grapat d'intel·lectuals reprimits enmig d'una societat intolerant i opressora com la catalana. Pobrets.

Els "capullos", que va dir Boadella davant del seu públic (a la foto), són uns premis que ironitzen els Jocs Florals. I els afortunats van ser Xavier Roig, Isabel-Clara Simó, Pilar Rahola, Jaume Fàbregas, Miquel Pairolí, Jaume Reixach, Antonio Álvarez Solís i Francesc Marc-Álvaro, a part de mitjans de comunicació com El Punt i l'Avui. Ja ho veuen. Aquests senyors es permeten la frivolitat de fer un acte que hauria de ser seriós (un partit no es munta cada dia, perquè no és com fer un sopar i prendre's quatre copes) i collonar al personal que diàriament publica en la premsa del país.

Al matí, a RAC-1, els de "Minoria Absoluta" entrevistaven Francesc de Carreras, que és un dels quinze taxidermistes, i a l'home se li ha escapat. Ho ha dit molt clar. La pallassada només pretén espantar una mica el PSC perquè faci més de PSOE o, el que seria el mateix, intentar que els veladors del PSOE al carrer Nicaragua manin (encara més) al partit de Montilla i Maragall. Ha reconegut que el PP no els interessa, perquè ells són progres (quina gràcia, veure l'elit i la intel·lectualitat com fan nostàlgia del PSUC i de la lluita de classes), i ha dit que si existís un PSOE a Catalunya ells ja estarien contents i el país quedaria en bones mans.

Més val riure. Per no plorar.


       

21 de juny de 2005

Galícia serà la Florida espanyola?

Que hagi sortit el secretari d'organització del PSOE, el gallec José Blanco (a la foto), amb tanta convicció i seguretat a dir que el PP de Manuel Fraga ja pot donar per perduda la majoria absoluta i el govern de Galícia, és que ho deuen tenir molt clar. Però jo no les tindria totes. Les pràctiques clientelars i caciquistes del PP gallec són absolutament notòries en el cas de l'electorat emigrant, l'anomenat "resident absent", que és del 12%. Cap broma. Com que la cosa pot anar de quatre vots, com aquell que diu, crec que el vot que es recomptarà dilluns, dia 27, està clarament sota sospita. I més val que aquest vot emigrant, sobretot el que decidirà serà l'americà, no modifiqui el resultat provisional de diumenge, perquè aquí la tindrem liada. La manca de transparència (tot i que avui la Junta Electoral de Pontevedra s'ha afanyat a dir que veu "molt difícil" que hi hagi frau) és notòria. I les campanyes a l'estranger, amb promeses, subvencions i ajuts indignes i regals insultants.

Però Déu vulgui que la cosa quedi com està, i Fraga podrà plegar sortint relativament victoriós, per la porta grossa. El PP, però, tindria un problema seriós, perquè la retirada de Don Manuel reobriria la guerra successòria. Per cert, el sector dur (el de la "boina" de Baltar i Cuiña) pot presentar millors resultats a Ourense que no pas el candidat elegit per Mariano Rajoy (Núñez-Feijoo), que anava per Pontevedra i que es pot convertir en la Florida espanyola, buscant el símil amb la disputadíssima elecció presidencial dels Estats Units entre Bush i Gore. Esperem que Fraga no esdevingui el Bush espanyol, i que José Blanco tingui raó quan diu que l'escó que balla a Pontevedra es quedarà quiet en mans del socialista Emilio Pérez Touriño.

Si finalment el PP superés el PSdG amb més de 8.166 vots en les saques per correu a Pontevedra, la crisi passaria a les files socialistes i nacionalistes. Pérez Touriño va anunciar que es retiraria si no accedia a la presidència de la Xunta en el seu segon intent, i Anxo Quintana no podria amagar amb l'entrada al govern el que resulta innegable: la pèrdua de 4 escons enmig d'un clima intern força tens des que Xosé Manuel Beiras va plegar del màxim òrgan de direcció política del BNG tot dient pestes del fins llavors amic i delfí seu que era Quintana.

La setmana que ens espera serà intensa i divertida.


       

20 de juny de 2005

Pendents dels emigrants.

Pels pèls. Si finalment l'escó que balla entre el PP i el PSdG a Pontevedra, pendent de l'escrutini del vot dels emigrants (que es tancarà el 27 de juny), suma a favor de Fraga, el canvi quedarà frustrat a Galícia. Si l'escó es manté en mans de Pérez Touriño, i el vot dels gallecs residents a l'estranger no canvia el 100% escrutat aquest diumenge, el pacte entre socialistes i nacionalistes es consumarà i una aliança bipartida expulsarà Fraga de la Xunta. En tot cas, la cosa ha anat molt justa. Massa. És increïble el suport del PP, especialment en l'entorn rural perquè a les grans ciutats (A Coruña inclosa) el PP ha experimentat una forta davallada. Això explica la pèrdua de quatre escons i, per tant, la pèrdua de la majoria absoluta. Aquests escons i els quatre que també perd el BNG justifiquen el creixement dels socialistes. El BNG haurà de reflexionar-hi profundament, al marg de si finalment pot facilitar la formació de govern o no. Una Galícia cada cop més bipartidista i en què el factor "nacional" no es reforça sinó que es dilueix. Més val que la cosa quedi com està avui, és a dir, amb 38 escons pel canvi (PSdG i BNG) i 37 pel continuïsme (PP). Perquè si a Pontevedra l'escó que balla es decanta per Fraga, tornarà a sorgir el fantasma de la tupinada en la votació dels residents a l'estranger. El control sobre aquests sufragis, així com la transparència i la netedat de la campanya electoral, és menor a fora que a dins. Galícia, en aquest sentit, em recorda avui les Balears, on hi ha hagut escàndols per la manipulació dels electors de l'estranger i on també el PP va perdre fa uns anys el govern en favor d'un pacte de progrés que després va fracassar a les urnes. Esperem que a Galícia, si es forma el pacte de progrés i nacionalista, Pérez Touriño i Anxo Quintana no s'estavellin com ho va fer Antich a les illes. Mentrestant, estarem una setmana pendents dels emigrants. Parlant de Galícia, no podia ser de cap altra manera.
       

18 de juny de 2005

Reflexió a Galícia.

Hoxe, xornada de reflexión. Podeu fer un cop d'ull per Vieiros. Jo, descanso.
       

darrers comentaris

fotos

Brussel·les

Dissabte, 22 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits