bloc sense fulls

6 de maig de 2020

La ràdio pública davant del repte de la Covid-19



La ràdio, especialment la pública, ha estat i està sent essencial aquestes setmanes des que es va decretar l’estat d’alarma per la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest dimecres hem compartit les experiències de les ràdio públiques de l’Estat espanyol davant del repte del coronavirus, en una reunió telemàtica dels directors i directius de les emissores de FORTA. Canvis de programació, servei públic, miracles tècnics, mesures de prevenció, plans de desescalada, horitzons de futur, impacte de la crisi al sector i vivències que ens marcaran per sempre, havent estat al costat de la ciutadania, han format part d’aquesta profitosa trobada amb col•legues bascos, gallecs, canaris, andalusos, maxecs, madrilenys, balears, asturians i aragonesos. El coronavirus ha servit per treure el millor d’aquest mitjà meravellós que sempre sap estar a l’alçada de les circumstàncies. Per inèdites i difícils que siguin. Visca la ràdio!
 

       

5 de maig de 2020

Catalunya Ràdio, líder en pluralitat informativa



El darrer informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre l'observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio entre els mesos de maig i desembre del 2019 sosté que els informatius de Catalunya Ràdio van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques en els 8 darrers mesos de l'any passat. Catalunya Ràdio, líder en pluralisme polític l'any de les eleccions municipals, dels comicis al Congrés i el Senat, i del judici del procés al Tribunal Suprem. Així mateix, els mitjans de la CCMA (TV3 i Catalunya Ràdio) van ser els que van fer més entrevistes en aquest període i els que també van oferir més diversitat de veus d'agrupacions polítiques. D'altra banda, són els mitjans que van organitzar més debats polítics. Catalunya Ràdio va organitzar debats d'alcaldables a Lleida (foto), Tarragona i Girona.

CCMA: Els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, els més plurals, segons el CAC
CAC: Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Maig-desembre 2019
 

       

4 de maig de 2020

Retorn de Santi Faro a Catalunya Ràdio



Una de les alegries d'aquest dilluns ha estat el retorn presencial d'en Santi Faro, cap de Continguts de Catalunya Ràdio, que ha superat la Covid-19. Feia mes i mig que no coincidíem físicament, i malgrat que aquestes setmanes hem estat en contacte permanent, juntament amb l'adjunt a la direcció de l'emissora, Jordi Borda, la veritat és que la retrobada de tots tres a la ràdio, amb la Laura Marín, en Jordi Just i en Xavi Campos, ha estat un acte de 'normalització' que necessitàvem. Hem aprofitat, amb en Santi, per comentar les novetats de la programació de la vuitena setmana de confinament a les emissores de Catalunya Ràdio en el programa Popap de Mariola Dinarès. Ella des de l'estudi de casa seva, i en Santi i jo a l'estudi 5 de Diagonal 614.

Catalunya Ràdio: Saül Gordillo: "Catalunya Ràdio té una capacitat com mai ens hauríem imaginat"
 

       

1 de maig de 2020

Torna l'APM? a Catalunya Ràdio i recuperem Catalunya Informació la vuitena setmana de confinament



Torna el programa APM? a Catalunya Ràdio la vuitena setmana de confinament, de 19.00 a 20.00 hores, en format confinat però guanyant l'hora sencera d'humor que vam reduir amb la declaració de l'estat d'alarma a l'inici de la crisi sanitària per la Covid-19. Joel Díaz, Ernest Codina i Xavi Cazorla recuperen protagonisme a la programació de Catalunya Ràdio, que ja gairebé està 'normalitzada', però encara sotmesa a la situació d'excepcionalitat i a les limitacions d'emetre en directe bona part dels continguts des dels estudis de Diagonal 614. Actualment, Mònica Terribas (El matí de Catalunya Ràdio), Adam Martín (Estat de Gràcia) i Xavier Solà (La nit dels ignorants 3.0) són els únics realitzadors que presenten els seus programes en directe des de l'emissora. Tota la resta fan ràdio en directe des dels seus domicilis, on segueixen confinats fent teletreball, o bé estan enregistrats en format també de teletreball i confinament. A Catalunya Ràdio, ja són 15 els programes confinats que estarem emetent, sense comptar seccions com L'apocalipsi del matí de Catalunya Ràdio, Mans o Un restaurant caníbal a Berlín, entre moltes d'altres.

La vuitena setmana de confinament (del 4 al 10 de maig) també recuperem, el cap de setmana, Geografia humana, de Maite Sadurní (la nit de dissabte, de 00.00 a 02.00 hores), per ajudar el sector musical del país; Els viatgers de la Gran Anaconda, de Toni Arbonès (dissabte a les 15.00), amb nous programes; i En guàrdia!, d'Enric Calpena (diumenge a les 15.00), amb nous episodis històrics. A més, Catalunya nit, torna al seu horari de dilluns a divendres (de 21.00 a 23.00), amb el recuperat Kilian Sebrià a la primera hora i Laura Rosel a la segona, mentre que el Catalunya migdia cap de setmana es redueix de dues a una hora (14.00 a 15.00, la seva franja habitual), amb Neus Bonet, atès que la propera setmana es recupera l'antena de Catalunya Informació en la seva integritat.



Dilluns, 4 de maig, recuperem l'antena Catalunya Informació en la seva integritat, de tal manera que l'emissora informativa pot garantir el servei públic en aquesta fase de l'estat d'alarma i de la crisi sanitària. La franja de 8.00 a 11.00 amb Marta Romagosa permet recuperar Catalunya Informació ja des de primera hora per poder oferir l'última hora i les rodes de premsa de la crisi sanitària. Glòria Marín, Marc Vidal, Txell Vallespí, Carles Prunera, i el cap de setmana Marta Sànchez, Jaume Brufau i Estel Batet –les matinades de Prunera i Batet, enregistrades– completen les veus principals d'aquesta fase de Catalunya Informació, que seguirà emetent els programes informatius de Catalunya Ràdio Catalunya migdia, d'Òscar Fernández i Empar Moliner, i Catalunya nit, en antena conjunta. Es manté el teletreball de la majoria de la redacció d'informatius, i la recuperació de les tres hores diàries de matí i el cap de setmana sencer es farà garantint les mesures de prevenció i els plans de recuperació de l'activitat aprovats per l'empresa. 



Delicatessen, l'espai més veterà d'iCat, deixa les reemissions iniciades amb el confinament i oferirà, a partir d'aquest dilluns, noves seleccions musicals enregistrades des de casa per Albert Puig. Amb el retorn de Delicatessen (de dilluns a divendres, de 21.00 a 22.00), ja són 14 els programes d'iCat que s'enregistren i s'emeten des de fora dels estudis de Catalunya Ràdio: El celobert, amb Lluís Gavaldà; Adolescents iCat, amb Roger Carandell, Juliana Canet i Joan Grivé; iCatKids, amb Pau Guillamet, Mar Blanch i David Its Me; Generació digital, amb Albert Murillo; 5Songs, amb Blai Marsé; iCat a casa, amb Albert Miralles; Pista de fusta, amb Miqui Puig; Jazz Watusi, amb Dani Nel·lo; Sona9, amb Lluís Gendrau; Songhunter, amb Raül Hinojosa; iCatMans, amb Quim Rutllant i Ester Plana; Memento, amb Josep Maria Bunyol; i Casa Babylon, amb Marc Isern i Rubèn Sierra.



Catalunya Música tampoc no afluixa en l'aposta pels continguts confinats (ràdio feta des de casa) i a l'impuls de la setmana passada s'hi afegeixen aquesta, la vuitena setmana en estat d'alarma, un parell de programes confinats. Les dues novetats d'aquesta setmana són Via Jazz concert, amb Pilar Subirà (dissabte, a les 23.00 hores), i El millor dels temps, amb Anna Ponces i Francesc Hernàndez (diumenge, a les 22.00). Amb aquests, ja són 9 els programes de Catalunya Música que han tornat a la graella confinada gràcies al teletreball i l'enregistrament a casa dels realitzadors. 
 

       

30 d'abril de 2020

Fort creixement de Catalunya Ràdio en la crisi de la Covid-19



Fort creixement de Catalunya Ràdio en la crisi del coronavirus. Un de cada tres catalans opta per la ràdio pública per informar-se i entretenir-se durant la crisi de la Covid-19, segons el baròmetre dels serveis informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. L'avantatge respecte la resta d'emissores creix aquestes setmanes d'estat d'alarma. Aquest baròmetre indica el creixement de Catalunya Ràdio, en la mateixa direcció que ho feia l'estudi publicat per la Universitat Ramon Llull, segons el qual Catalunya Ràdio és l'emissora preferida per la població per informar-se sobre la crisi del coronavirus.
 

       

29 d'abril de 2020

El repte de la internet catalana després de la Covid-19



La crisi per la Covid-19 ha fet emergir d'una manera inesperada el teletreball i les relacions a través de la xarxa entre persones, de les empreses amb els seus clients, de les administracions amb els ciutadans o de les escoles i universitats amb els seus alumnes. En aquest context sobrevingut, la identitat digital i l'existència d'una comunitat reconeguda i prestigiada en el món dels dominis d'internet, com és la del .cat, esdevé un pilar fonamental per a la necessària reconstrucció que haurà de venir a nivell econòmic, social i cultural després de la crisi sanitària que encara patim.

Amb 15 anys d'existència que complim enguany, la Fundació .cat, una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política, gestiona més de 110.000 dominis que apleguen bona part de les webs i portals en llengua catalana, i que aquests dies han donat més servei que mai als usuaris, en alguns casos serveis essencials que han ajudat a salvar vides, contenir el contagi i articular la resposta pública i cívica davant d'aquesta pandèmia. La solvència d'aquest món digital a l'entorn del domini .cat, així com la proliferació d'aplicacions mòbils i altres eines digitals més enllà del web, es visualitza en un moment estratègic per a la Fundació .cat, que vol esdevenir referent de la internet catalana un cop demostrat el rigor i bona gestió dels dominis .cat i .bcn.

Fa temps que la Fundació .cat s'ha significat en diversos aspectes que actualment, amb la crisi del coronavirus, recobren més importància. Per una banda, l'accés al web d'empreses petites i col·lectius que encara no havien fet el salt a la xarxa amb una identitat pròpia i eines digitals, al marge de les xarxes socials més informals, que poden millorar els resultats i la qualitat de la relació amb els seus clients. Ara més que mai aquesta línia de suport és imprescindible, davant de la sotragada econòmica que està provocant l'aturada de l'activitat en molts sectors des de la declaració de l'estat d'alarma.

La Fundació gestiona el domini .cat en el benentès que és un domini geogràfic de primer nivell que, a més de ser d’àmbit global, com els genèrics .org, .net i .com, és alhora un domini cultural de proximitat. És aquesta dualitat la que fa possible que .cat ens connecti al món i alhora amb nosaltres mateixos i el nostre entorn socioeconòmic més proper. La crisi del coronavirus ha fet més visible aquest caràcter de proximitat en facilitar, per exemple, l’accés a internet de petites empreses, comerços i col·lectius localitzats en els territoris de parla catalana, que encara no havien fet el salt a la xarxa, amb un lloc web propi i formació per a fer el manteniment de les pàgines creades.

La Fundació .cat, com a entitat al servei de la comunitat catalana a internet, vol jugar un rol clarament facilitador i de suport a l'economia catalana de la petita i mitjana empresa, però també d'autònoms i emprenedors a qui els cal una identitat digital robusta i reconeguda. Aquest compromís ve de lluny i, a més de la digitalització de les empreses, .cat s’ha implicat amb un món que aquestes setmanes també s’està transformant de cop, com el de l'educació. La Fundació .cat ha impulsat els concurs wapps, amb milers d'estudiants que han participat els darrers 10 anys d’aquest projecte, així com amb la formació digital de professorat.

Un altre àmbit que .cat ha treballat últimament, des de la tardor del 2017, és el de les llibertats individuals i col·lectives a la xarxa. Arran de l'arbitrari tancament de pàgines web del 2017, i més recentment també a partir de la sentència del Tribunal Suprem i les reaccions ciutadanes viscudes a Catalunya, la Fundació .cat ha impulsat accions tècniques i jurídiques per evitar que algunes webs puguin ser tancades o censurades per raons estrictament ideològiques sempre i quan compleixin els requisits i els estàndards internacionals per disposar un domini d'internet com el .cat o el .bcn.

Des de .cat també hem volgut liderar el debat i la reflexió sobre les garanties democràtiques i com preservar les llibertats ciutadanes en un context en què alguns governants, i això s'està veient clarament a nivell global, puguin tenir la temptació de regular o reduir la llibertat d'expressió o exercir un control governamental no acceptat en termes de qualitat democràtica com a resposta a la proliferació de 'fake news' i altres males pràctiques. La crisi provocada per la Covid-19 i la resposta que alguns estats han adoptat en l'entorn digital limitant llibertats o controlant la informació i les dades dels usuaris demostren que és més necessària que mai una Fundació .cat atenta, vigilant i impulsora de garanties pensant en el millor per a la comunitat catalana a internet. En aquest sentit, s'organitzaran jornades públiques de debat i reflexió per adaptar el compromís de .cat a les actuals circumstàncies. L’experiència de .cat ens avala per defensar que els propietaris de dominis .cat gaudeixen d'un prestigi, d’una marca personal, empresarial o institucional, associat a la credibilitat tant necessària en moments en què l'anonimat pot afavorir la desconfiança que, per culpa dels ‘fake news’, podria imperar a la xarxa.

La Fundació .cat vetlla pels drets digitals i la internet dels catalanoparlants. Un exemple d’aquesta activitat d’observació ha estat l’anàlisi feta de la situació general de la connectivitat a la xarxa i la degradació provocada per la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, a partir de dades proporcionades per Ookla sota una acord de col·laboració que s’estendrà fins el 31 de desembre de 2020 amb la inclusió també d’Andorra i la Catalunya Nord.

Des de la nostra independència d'actuació i per ajudar a la comunitat catalana a la xarxa, la Fundació .cat vol reforçar el seu paper de facilitador, de garantia de solvència a internet i de debat sobre l'amenaça que pateixen les llibertats individuals i col·lectives en l'entorn digital. Creiem que és la millor manera que tenim de contribuir a la reconstrucció de la nostra comunitat, que o serà digital o no serà.

Carles Salvadó Usach
President de la Fundació .cat

       

24 d'abril de 2020

Programació de la setena setmana de confinament a les emissores de Catalunya Ràdio



Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat van tornant a la normalitat. Una desena de programes tornen a les graelles de les emissores de Catalunya Ràdio aquest cap de setmana i a partir del proper dilluns, 27 d'abril. El programa Adolescents iCat de Roger Carandell torna a Catalunya Ràdio en format confinat de dilluns a divendres, i ho farà a les 23.00 hores, després del també programa d'iCat iCat a casa, que Albert Miralles dedica a la cultura. Amb 'Adolescents iCat' ja són gairebé tots els programes diaris que han tornat a la graella de Catalunya Ràdio després que saltés la programació habitual amb la declaració d'estat d'alarma per la crisi del coronavirus. El proper divendres, 1 de Maig, Albert Segura agafarà les regnes d'El matí de Catalunya Ràdio, en una jornada festiva atípica pel confinament. El Revolució 4.0 de Xantal Llavina, amb el seu consultori a empresaris i emprenedors per la crisi de la covid-19, manté programa tant dissabte com diumenge.

Setmana rere setmana, malgrat les dificultats actuals i mantenint les mesures de prevenció i garantint la salut dels nostres professionals, Catalunya Ràdio i les seves emissores van recuperant una normalitat de programació relativa, confinada i molt centrada en el servei públic. És per això que a partir de dilluns, 27 d'abril, Catalunya Informació recupera una hora més d'antena pròpia, i ja tindrà la seva estructura habitual –limitada per les circumstàncies i marcada pel teletreball de la major part de la redacció d'informatius– des de les 11.00 hores i fins l'endemà a les 6.00. Els informatius Catalunya migdia d'Òscar Fernández i Empar Moliner, i el Catalunya nit amb Laura Rosel, així com 'El matí de Catalunya Ràdio' de Mònica Terribas entre les 6.00 hores i les 11.00, s'emetran igualment en antena conjunta Catalunya Ràdio-Catalunya Informació.

Dilluns torna el programa diari de Lluís Gavaldà a iCat, El celobert, de 20.00 a 21.00 hores, amb l'estrena de nous capítols després de sis setmanes amb reemissions. iCat incorporarà la propera setmana quatre programes, tres dels quals retornen a l'antena en format de 'ràdio confinada', fent un pas important en el camí cap a una certa normalitat en l'oferta de continguts culturals i musicals. Tornen a iCat i a Catalunya Ràdio 'Adolescents iCat', que aquestes setmanes han generat contingut en l'entorn digital i xarxes socials. I el proper cap de setmana tornen iCatKids de Pau Guillamet, dissabte de 10.00 a 11.00, i Generació digital amb Albert Murillo, divendres a les 22.30 hores.

Catalunya Música també fa un pas en el camí cap a una relativa normalitat. Aquest dissabte, 25 d'abril, a les 19.00, Catalunya Música recupera les transmissions d'òpera des del Metropolitan de Nova York, amb el programa Directe a l'òpera, que presenten Aleix Palau i Ignasi Pinyol. Des del confinament, oferiran la transmissió de l'òpera 'L'holandès errant', de Richard Wagner, que es va representar al Met el 10 de març, pocs dies abans que el teatre tanqués temporalment pel coronavirus. Els programes Una tarda a l'òpera, amb Jaume Radigales; El violí vermell, de Xavier Cazeneuve; i So de cobla, d'Ignasi Pinyol; realitzats des de casa, també se sumen a la llista de programes actius a l'antena de Catalunya Música i s'afegeixen a Els homes clàssics, El taller del lutier i Afinats, aquest últim el nou format de programa magazín que l'emissora ha posat en marxa durant aquest confinament.
 

       

21 d'abril de 2020

Mor Josep Rovira, alcalde de Canet de Mar entre 1987 i 1999



Josep Rovira Fors, alcalde de Canet de Mar entre 1987 i 1999, va morir dilluns, 20 d’abril, a l’edat de 97 anys. La defunció de Rovira m’obliga a compartir aquí alguns records de la meva relació com a periodista amb qui ha estat l’alcalde més longeu de la democràcia a Canet de Mar, 12 anys (tres mandats), dos dels quals amb majoria absoluta.

En Pep Rovira formava part d’una generació d’alcaldes carismàtics que van transformar els ajuntaments i les poblacions del país, i que ho van fer amb caràcter i voluntat de trascendir. No sóc canetenc, i la meva dedicació a Canet com a corresponsal d’El Punt i com a cofundador de la revista Repòrter, no era excessivament intensa. No obstant això, l’alcalde de Canet tenia un encant especial a l’hora de projectar el municipi i de lluir la seva acció de govern, que vista des d’una distància prudencial semblava ambiciosa i honesta. 

Amb en Rovira, tot i la meva fama d’aleshores de periodista agressiu amb els polítics locals, hi vaig tenir una bona relació, la veritat. Primer perquè Rovira aconseguia crear un clima de complicitat que mai superava línies vermelles i, sempre, des d’una actitud institucional respectuosa per part seva. No sé com era l’alcalde Rovira en el dia a dia i en la proximitat, però quan jo aterrava a Canet per fer cròniques per a El Punt o Repòrter, es convertia en un amfitrió amable, educat i extremadament culte. 

En Pep era com un alcalde noucentista, un batlle dels que pensen en termes històrics, que vivia la seva dedicació municipal amb passió, una passió que era capaç de traslladar al seu interlocutor, sobretot si aquest era forani i estava disposat a descobrir què estava fent l’Ajuntament per recuperar el patromoni cultural, sobretot el modernisme, però també com intentava engegar el motor econòmic de la població. 

Crec que Josep Rovira Fors, que era un murri molt murri, va tenir l’encert d’arribar a l’alcaldia en un moment oportú (1987, a les terceres eleccions democràtiques, anys abans de la prolongació de l’autopista del Maresme i en ple creixement urbanístic de Canet) i d’una manera que responia al patró seguit per molts altres alcaldes emblemàtics de la comarca i del país. M’explico. Rovira va accedir a l’alcaldia com a independent, cap de llista d’una candidatura local anomenada Canet 2000, i juntament amb la seva mà dreta Pep Isern, que era militant d’Unió Democràtica, va tenir l’encert de festejar amb una Convergència que tenia seriosos problemes per penetrar electoralment en poblacions com Canet, on alcaldes independents carismàtics escombraven la llista de torn de CiU. 

Doncs en Pep Rovira va ser capaç de renunciar, amb els anys i ja des de la força de tenir l’alcaldia, a la seva independència per passar-se a les files convergents a canvi de subvencions, projectes i beneficis comarcals per al seu municipi. De fet, Canet 2000 va arribar a ser decisiu, si la memòria no em falla, al Consell Comarcal en favor de CiU i en detriment del PSC, i després amb el seu pas a Convergència va permetre que aquest partit lluïs una alcaldia més en una comarca que aleshores era hegemònicament convergent, Mataró al marge. 

El despatx d’alcaldia de l’Ajuntament reformat que tenia en Pep Rovira era espectacular, com d’una altra època. Enorme i carregat d’elements històrics i patrimonials, i amb una llibreria increïble. Rovira era un amant de la història i molt lletraferit, però en l’aspecte urbanístic va deixar una petjada que demostra que aquest home que ens acaba de deixar pensava en el futur, pensava en gran per trascendir. La nota que ha fet l’Ajuntament per la pèrdua de Rovira detalla els projectes que va impulsar. 

Les hemeroteques de Repòrter i El Punt serviran per recuperar entrevistes i notícies d’un Canet que amb Rovira transmetia personalitat pròpia i un rigor que, per desgràcia i per a benefici dels periodistes, en els mandats municipals posteriors va donar pas a un consistori més fragmentat i inestable, amb governs convulsos que van propiciar polèmiques mocions de censura i alcaldes que no arribaven a la sola de la sabata de Rovira però que es movien amb uns aires populistes i erràtics que van deixar el nom de Canet en el panorama mediàtic comarcal en un lloc força galdós. Miraves algun successor seu i encara trobaves més a faltar en Pep Rovira. I amb els anys, quan feia temps que era exalcalde, et trobaves en Pep Rovira remenant llibres a La Llopa de Calella i la calidesa i afecte amb què et tractava servia per ratificar que, efectivament, als ajuntaments hi havia hagut un temps de grans alcaldes i no la broma d’alguns successors que es debatien entre la mediocritat o l’excés de protagonisme basat en una confrontació populista tan escandalosa com estèril per a l’interès comú. 

Pep, t’has guanyat un lloc en la història local i comarcal que tant estimaves.
 

       

20 d'abril de 2020

Catalunya Ràdio supera els 900.000 usuaris a internet al març



La declaració de l'estat d'alarma a mig març, amb la necessitat informativa i de servei pública generada arran de la crisi del coronavirus, ha provocat un augment rellevant de Catalunya Ràdio a internet. Segons les dades de ComsCore, Catalunya Ràdio creix un 53% aquest març respecte l'any passat i obté, en el conjunt de l'Estat, 905.000 usuaris únics. Aquest gran resultat d'audiència digital és el millor de la ràdio pública –la primera emissora del país a oferir podcasts als assistents de veu d'Amazon– des de l'octubre del 2017. Cal felicitar els professionals que ho han fet possible i donar les gràcies a l'audiència per la confiança en Catalunya Ràdio en l'entorn digital. Una confiança que ratifica el resultat d'un recent baròmetre que situa Catalunya Ràdio com l'emissora preferida per l'audiència per informar-se del coronavirus.

Catalunya Ràdio: Catalunya Ràdio supera els 900.000 usuaris únics al març, la millor audiència des de l'octubre del 2017
 

       

20 d'abril de 2020

Torna L'apocal·lipsi a El matí de Catalunya Ràdio la sisena setmana de confinament



La novetat de la programació de Catalunya Ràdio de la sisena setmana de confinament pel coronavirus és el retorn a 'El matí de Catalunya Ràdio' d'Elisenda Carod, Elisenda Pineda i Charlie Pee amb 'L'apocal·lipsi del matí de Catalunya Ràdio', el concurs que les últimes setmanes s'havia reubicat en format reduït i confinat a les tardes amb 'Estat de Gràcia'. El format continuarà sent confinat, és a dir, que les Elisendes, la Charlie i els concursants intervindran des de les seves cases, i tota la preparació prèvia es continuarà fent amb teletreball. Aquesta setmana, doncs, es retroben 'les apocal·líptiques' amb Mònica Terribas cada migdia. Divendres a la nit es manté el retorn de la setmana passada de 'La finestra indiscreta' d'Àlex Gorina també en versió confinada.
 

       

darrers comentaris

fotos

Burgos

Diumenge, 5 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2020, Saül Gordillo     Crèdits