- Inici
- |
- Qui sóc
- |
- Presentació
- |
- Contacte
- |
- Skype
- |
- Versió per iPhone
- |
- Versió per mòbil
- |
Pasqual Maragall presideix des d'aquest matí un govern pràcticament monocolor. Del tripartit i del Tinell més val que ens n'oblidem. Ara el PSC ho controla tot, amb la incorporació del fins ara tinent d'alcalde de Girona Joan Manuel del Pozo [de qui Josep Maria Terricabras escriu l'anotació Un amic honorable], la fins ara regidora de Molins de Rei i diputada al Parlament Carme Figueras [que és blocaire] i el fins ara delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona Xavier Sabaté [que és un blocaire innactiu]. Finalment, Maragall no ha nomenat substitut del republicà Josep Bargalló a la conselleria primera [segons Tumbuctú per una picabaralla del President amb José Montilla], amb la qual cosa s'eviten especulacions successòries amb Joaquim Nadal, Antoni Castells i Montserrat Tura.
Per la ràdio les falques de la campanya institucional de l'Estatut van a tot drap. Ahir s'encartava en els diaris un fulletó de la Generalitat per difondre les bonats del nou Estatut. Aquesta és la web. Per no parlar de la campanya demoscòpia. L'enquesta de La Vanguardia va en aquesta direcció, insistint especialment en què determinats votants d'ERC diran sí a l'Estatut. En canvi, no es destaca quants votants del PSC, CiU i ICV votaran no. Al web de La Vanguardia és curiós veure que guanya el no. La militància sobiranista s'imposa a la xarxa. La nit del referèndum veurem si és una militància virtual o real. Veurem si l'esperit del 18-F es trasllada al 18-J. En tot cas, insisteixo que el referèndum no serà només una consulta sobre l'Estatut. Es votaran moltes altres coses juntes, per molt que la volguda clarificació hagi estat l'excusa per expulsar ERC del Govern. Sense els republicans a l'executiu, qui té la certesa que la ciutadania no votarà, en clau de primàries d'eleccions al Parlament, o de plebiscit a les maragallades i el futur polític del President, com sosté avui Francesc-Marc Álvaro en aquest article?
Per cert, em sembla surrealista (molt en la seva línia) el bloc de Pasqual Maragall, que prefereix escriure de la permanència de l'Espanyol a Primera, passant de llarg de la crisi de govern, la ruptura del tripartit i l'expulsió dels republicans. És increïble, aquest home.
El comput total a les quatre demarcacions
Entre els lectors d'aquest bloc (que en saben molt) i una consulta feta aquest matí al Parlament de Catalunya ja he tret l'aigua clara. El referèndum es regeix per la Llei Orgànica 2/1980 de 18 de gener [aquí la teniu, gràcies a l'Isaac Garcia], amb la qual cosa el sí o el no ha de guanyar en el conjunt del Principat. Es tracta del comput total, a les quatre demarcacions electorals. Va ser, el 1979, amb l'aprovació de l'Estatut per primera vegada que el sí havia de guanyar a les quatre demarcacions per prosperar. Ara, però, no estem davant d'un nou Estatut (malgrat que es digui popularment així) sinó d'una reforma.
Reaccions blocaires del cap de setmana
A continuació, relaciono les últimes reaccions blocaires en relació a la ruptura del tripartit i la situació política catalana. No n'hi posaré més. En aquesta anotació hi són totes les que he recollit des del dia 5.
No a l'Estafatut: Ciudadanos de Cataluña beneeix l'estafatut
Desfilosofant (Olla de grills): Com desactivar el full de ruta Mas-Zapatero?
Rem (Olla de grills): Carta d'un ciutadà preocupat al seu President
Francesc Amat, economista de la Fundació Campalans: De Maravall a Maragall
Fent la viu viu, bloc d'un militant d'ERC: ...i en Quim Nadal campa en llibertat mentre li donen més competències
Les pistoles de William Munny, bloc d'un militant d'ERC. La por al dia després
Lluís Foix (La Vanguardia): Crisis en las democracias
Eduard Batlle (El Punt): Sociovergència
Busot: La FNEC, sindicat universitari de CDC, s'adhereix a la campanya radical Diguem No
Busot: Saura, histèric amb Busot per haver 'rebentat' la seva maniobra per ser conseller en cap
Busot: Busot tenia raó: l'aparell del PSC-PSOE doblega un cop més Maragall i imposa els seus consellers
Els Àngels Confidencial: Socialistes gironins en els últims dies del govern bipartit
Els Àngels Confidencial: La caigua dels Déus
Iñaki Anasagasti, senador del PNB: Diguem no o diguem sí
Salvador Grifell (CDC): Sociovergència
Toni Bellatriu (CDC): La fi del tripartit
Josep Maria Terricabras, filòsof: Autodeterminació i territorialitat
Jordi Montanya, diputat del PP: Democràcia de qualitat
Roger Pons (CDC): Segon govern en 20 dies
Antoni Soy, alcalde d'Argentona (ERC): Primeres impressions,....., òbviament provisionals
Bernat Costas (ERC): Dylan i l'ambient polític d'aquests dies
Carles Herrera (ERC): Article molt interessant de Xavier Bru de Sala
Daniel Casanovas (JERC): L'art de la manipulació: l'enquesta de La Vanguardia
Daniel Casanovas (JERC): Gràcies o no [email rebut d'Internet]
Daniel Maillén (JERC): Els contestarem votant
Eduard Suárez (JERC): Un 98% pel no
Isaac Garcia (JERC): El Govern fa una campanya política en favor de l'Estafatut amb els diners de tots
Isaac Garcia (JERC): Tres consellers per a sis conselleries
Jaume Planas (ERC): Recurrir a la ilegalidad
Jaume Planas (ERC): Carta al M. H. President del Parlament de Catalunya
Jordi Casals (ERC): Els musclos convergents
Lluís Pérez (JERC): Tres videos per votar no
Marc Espasa (ERC): Les retallades de l'Estatut: article 4, la por a l'autodeterminació
Miquel Bofill, senador d'ERC: Les retallades de l'Estatut: article 3, adéu a la plurinacionalitat
Miquel Bofill, senador d'ERC: Les retallades de l'Estatut: article 1, les Corts espanyoles no accepten que Catalunya és una nació
Miquel Bofill, senador d'ERC: Les retallades de l'Estatut: el preàmbul amb la nació descafeïnada
Narcís Sastre (ERC): L'esquerra impresentable
Ramon I. Canyelles (ERC): Hora d'enquestes
Rosa Maria Bonàs, diputada d'ERC al Congrés: La fi del tripartit
Rosa Maria Bonàs, diputada d'ERC al Congrés: L'endemà del tripartit
Sergi Pascual (ERC): Dos articles a l'Avui
Xavier Sàez, tinent d'alcalde de Lleida (ERC): Més PSC, menys Lleida
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Les prioritats: l'Estatut i governar
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Que ni come ni deja comer
Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Bon Govern ara
Josep Burgaya, portveu del PSC a l'Ajuntament de Vic: Desenllaç inevitable
Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: Pel sí a l'Estatut: govern cohesionat
Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: Falten 34 dies! Sí a l'Estatut!
Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: Malson per entregues
Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC: Cap al referèndum!
Ramon Bassas, tinent d'alcalde de Mataró (PSC): Nou govern
Ramon Bassas, tinent d'alcalde de Mataró (PSC): Rahola i enquesta
Albert Balada (PSC): Les quotes: una limitació de mires
El dia que Artur Mas es llença de cap a la campanya del sí al referèndum de l'Estatut, com a pas previ de la campanya dels comicis al Parlament de Catalunya ("A l'estiu bon Estatut, a la tardor bon Govern", ha proclamat el líder de CiU), ha quedat ben palès que ni Pasqual Maragall sap si optarà a la reelecció com a President de la Generalitat. En la sessió de bany i massatge televisada, amb el cap d'Informatius de l'emissora pública catalana, Jaume Masdéu, el President ha reconegut que no sap si tornarà a encapçalar la candidatura del PSC. José Montilla, ministre i primer secretari al carrer Nicaragua, ha anat més enllà: "El PSC encara no s'ha plantejat qui serà el candidat a la presidència." Podria haver dit que "no tocava", parlar-ne. Podria haver dit que Maragall és el President i el candidat, a falta de novetats. Podria haver donat mil i una respostes, però les reaccions de Maragall i Montilla evidencien que els republicans no són els únics que paguen per la ruptura del tripartit i el fracàs de l'acord del Tinell. Per als socialistes catalans, aquesta última crisi també és traumàtica.
L'oposició ja té candidat a ocupar la presidència de la Generalitat a la tardor. El President Maragall, en canvi, no ho sap. Tot just va liat amb la reorganització profunda del seu executiu, movent peces per aquí i per allà, en el que El Periódico d'aquest divendres anomenava "desembarcament" socialista, en el seu títol d'obertura a portada.
Aquest divendres ha estat, després de la campanada maragallista de dijous, un dia de travesses. Per molt que agrupin conselleries, per evitar haver de nomenar sis nous consellers, el President n'haurà de posar un parell o tres de nous. Uns consellers que hi estaran mig any. Un dels protagonistes de les travesses és Ernest Maragall, germà del President i actual Secretari del Govern. Com que seria poc estètic nomenar-lo conseller primer en substitució del republicà Josep Bargalló, el més probable és que Tete Maragall acabi assumint competències i funcions de la conselleria primera però sense assumir directament el càrrec. Seria molt lleig, oi?
Campanya pel no a l'Estatut a Internet
L'endemà de l'expulsió d'ERC del Govern, he rebut un parell de correus electrònics que m'indiquen que som en campanya pel referèndum. Fa dies vaig comentar que, entre els meus enllaços, hi trobarieu una bona oferta de webs i blocs sobre l'Estatut i el referèndum. Avui he rebut un correu d'aquells massius que convida a entrar a la plana de la campanya Diguem no. Ja circulen els mails, doncs. Per correu electrònc també he rebut un text titulat "Ara toca estendre el no: passa-ho!".
Què vull dir, amb això? Doncs que les noves tecnologies són l'eina que els sobiranistes estan fent servir per difondre el rebuig a l'Estatut desrvirtuat del Parlament de Catalunya. Webs, blocs, correus electrònics... aviat seran SMS. En canvi, els partidaris del sí ho fan més tímidament. Només algun bloc socialista comença, tot just ara, a respirar optimisme estatutari. La campanya del sí a l'Estatut s'ha fet, bàsicament, amb publicitat institucional i ara vindrà la dels partits.
De fet, ja m'ha arribat a casa (a part de la carta precoç presidencial) el número 7 de la revista de la Generalitat Info Catalunya, que dedica 7 pàgines (incloent la presentació de Maragall) a l'Estatut de Catalunya. Hi ha gent que l'havia rebut, la revista, abans que el Senat aprovés la reforma estatutària, dimecres. (Per cert, la revista ve acompanyada d'un fullet sobre la línia elèctrica Sentmenat-Bescanó-Baixàs, donant per fet un projecte en què ICV-EUiA no hi està d'acord. Un gol més dels socialistes als sempre fidels companys de viatge ecosocialistes.)
Què passaria si el no guanyés en una de les quatre demarcacions electorals?
És la pregunta del milió. Segons alguns, com el blocaire Jaume Planas (ERC), el sí hauria de guanyar a les quatre demarcacions electorals del Principat perquè el nou Estatut quedi aprovat. Si el no guanyés en una de les quatre (a Girona o Lleida, per exemple) faria tombar el nou Estatut, segons aquesta versió. Però aquest matí per la ràdio, Antoni Bassas deia que els serveis jurídics del Parlament neguen aquesta interpretació legal i, per tant, compta la suma total de vots al Principat. Segons he entès, per a la primera aprovació de l'Estatut sí que calia una ratificació a les quatre demarcacions. En canvi, ara, com que el que s'ha fet és una reforma de l'Estatut -no un Estatut nouaquest requisit cau. Estaria bé que algun advocat, jurista o entès ens fes aportacions al respecte. Entreu-hi comentaris.
Set nous blocs polítics
La blogosfera (així l'amic Gabriel Bibiloni no em matarà!) no para de créixer. Avui us comunico l'aparició de 5 nous blocs socialistes i 2 de republicans. Són els blocs dels militants de la Joventut Socialista de Catalunya Laura Godino, de Mataró; Lluís Rodríguez, de Premià de Mar; Raúl Moreno, de Santa Coloma de Gramenet; Óscar G. Saldaña, de Cornellà de Llobregat; i Rubén Carroza, de Tordera. De la seva incorporació, deixa constància el blocaire i també militant de la JSC de Mataró Javier Naya, un dinamitzador dels joves socialistes del Maresme a la xarxa. En l'àmbit blocaire sociaista i maresmenc, en Naya és una mena de Ramon Bassas, el seu homòleg a nivell del PSC.
Els altres dos blocs són republicans. Aquest és el bloc de Carles Herrera, secretari d'Organització i Política Municipal d'ERC a Reus i coordinador parlamentari de la Federació del Camp de Tarragona. L'altre nou bloc és de Víctor Puntas, exalcalde de Molins de Rei i cap de llista d'ERC a les properes eleccions.
Termòmetre blocaire: la temperatura després de l'expulsió d'ERC i en la campanya de l'Estatut
La bona gent de Vilaweb ha destacat com a notícia la tasca que he fet en el bloc aquesta última setmana, des que ERC va optar pel no a l'Estatut fins a l'anunci d'eleccions anticipades, passant per la ruptura del tripartit. Avui incorporo més reaccions blocaires, que concentro en aquesta anotació.
Jaume Ciurana, regidor de CiU a Barcelona: Els fabulosos Baker Boys i la política catalana
Salvador Grifell (CDC): Vendrell, el breu
Xavier Tomàs (CDC): L'estratègia de la victòria
Martí Cabré (CDC): El show d'ERC
Joan Ferran, diputat del PSC al Parlament: Les coses clares
Jordi Terrades, diputat del PSC al Parlament. Sí
Laura Godino (JSC): Bye, bye Carod
Manuel Mas, diputat del PSC al Congrés: La darrera crisi
Oriol Batista, regidor de Mataró del PSC: La fi del govern tripartit
Ramon Bassas, tinent d'alcalde de Mataró del PSC: Govern i Estatut
Xavier Febrer (CpC): Necessitem un govern de debò!
Carles Julbe (ERC): Més val estar informats
Eduard Suàrez, cap de llista d'ERC a L'Hospitalet de Llobregat: Ens fan fora
Isaac Garcia (JERC): Crònica i memòria d'un tripartit liquidat
Miquel Bofill, senador d'ERC: La retallada de l'Estatut: el preàmbul amb la nació descafeïnada
Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC: La por de la sociovergència expulsa ERC del govern
Ramon I: Canyelles (ERC): Inaudit
Carles Herrera (ERC): Alguna cosa està passant a Catalunya
Sergi Pascual (ERC): La veu de l'amo Zapatero-el-Mentidero
Miquel Riera, director del setmanari Presència: Jo també n'estic fins al capdamunt
Jordi Colomer, periodista d'El Punt: El tripartit ha finit. Visca! de moment
Busot, confidencial: El 'tete' implora a ComRàdio que la gent voti només l'Estatut i no faci un judici a la gestió de Maragall
Els Àngels Confidencial: Set nòvies per a set voltors
No a l'Estafatut: Tombar l'estafatut és possible!
No a l'Estafatut: Mentint sense complexes
Tu decideixes: Ara toca estendre el NO: passa-ho!
Tu decideixes: Tinguem-ho clar
Tu decideixes: El dia 18 de juny treu la senyera al balcó
Croat català (Olla de grills): El show d'ERC
Puigllançada (Olla de grills): Maragall a TV3
Desfilosofant (Olla de grills): ERC, de pet a la Generalitat?
Carles Benítez (MDT): Esquerra no ens ha de fer pena ni poden enlairar el victimisme
David Figueres: Riurem
Artur Mas diu que CiU ja està preparada per governar, mentre Joan Puigcercós fa autocrítica. Josep Antoni Duran ha anat més enllà, i ha trobat a faltar que Maragall anunciés que no es tornarà a presentar a les eleccions. Unes eleccions que el líder d'UDC reclama per a l'octubre i no per al novembre. Quan abans millor. A veure què diu aquesta nit Pasqual Maragall en l'entrevista que es farà fer a TV3, la nostra.
Us proposo un repàs a les enquestes dels diaris electrònics.
La Vanguardia: ¿Ve correcta la decisión de Maragall de expulsar a los consellers de ERC del Govern?
Vilaweb: És convenient que Maragall convoqui eleccions anticipades?
El Periódico: ¿Li sembla bé que se celebrin eleccions anticipades al Parlament després del referèndum de l'Estatut?
e-notícies: Maragall hauria de deixar la política?
El Debat: Com valora la decisió de Maragall de fer fora ERC del Govern?
La Malla: Trobés bé l'expulsió d'ERC del Govern?
Racó Català: Què votaràs al referèndum pel nou Estatut de Catalunya?
Avui: (pdf) Què penseu votar en el referèndum de l'Estatut?
Un lector m'escriu per dir que ahir, a l'enquesta d'El Periódico, amb la pregunta "LI sembla bé que Maragall expulsi ERC del govern?" anvava guanyant el no amb més de 1.100 vots i, de sobte, el comptador de vots va disminuir i va guanyar el sí amb uns 200 vots. El lector es pregunta si es tracta d'un error informàtic. Aquí queda escrit, Andreu.
Després de l'expulsió, els blocs treuen fum
Totes les reaccions blocaires que he recollit des de divendres passat les trobareu aquí.
Josep Maria Terricabras, filòsof: Canvi d'escenari
Carles Puigdemont (Catalonia Today): També hauria de ser moment per a l'autocrítica
Lluís Foix (La Vanguardia): No me asustan las crisis
Observatori de l'Estatut: El deure de conèixer el català
Tu decideixes: Ni canvi de model, ni més diners
Tu decideixes: El verb apoyar
Fent la viu viu (ERC): La millor conjuntura possible
Fent la viu viu: Premi a la incompetent del Govern
Croat català (Olla de grills): Recollint cadàvers
Busot: La FNEC, sindicat universitari de CDC, s'adhereix a la campanya radical Diguem No
Iñaki Anasagasti, senador del PNB: La postura del PNV en la aprobación del Estatuto catalán
Roc Fernàndez, tinent d'alcalde de Sant Feliu de Codines (CiU): Malament acaba el que malament comença
Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: El preu de la coherència
Aleix Cardona, regidor independent per ERC a Prats de Lluçanès: 19-J: Autodeterminació
Isaac Garcia (JERC): El Govern Provisional, sis mesos en endevant
Jaume Planas (ERC): La defensa de Xavier Vendrell
Jaume Planas (ERC): Torno a posar una llei. Atenció!
Joan Mas (JERC): Extirpant un tumor
Moisès Rial (ERC): Maragall ha renunciat al pacte d´esquerres. El NO pren força per diu prou a la subordinació a Espanya. Serà un NO d´independència i dignitat
Ramon Puig (ERC): Quan cauen les caretes
Joan Roma, diputat del PSC: Vella dama ofesa
Lourdes Muñoz, diputada del PSC al Congrés: La salida de ERC del Govern, ahora el sí de la ciudadanía
L'aventura del govern catalanista i d'esquerres ha durat 29 mesos. El President Maragall ha dilapidat l'acord del Tinell i s'ha suïcidat políticament. No pot tornar a presidir la Generalitat perquè CiU no el farà President, i Esquerra, tampoc. L'expulsió del govern dels sis consellers d'ERC aquest 11 de maig no pasarà per alt. És un accident massa greu en les relacions dels republicans amb els socialistes. Si es repetís un segon Tinell, segons augurava Maragall, en cap cas el podria presidir ell. Bàsicament perquè ni els seus companys de partit ho volen. De maragallades, ja n'estan tips. I si, en aquesta ocasió, no ha estat maragallada sinó imposició de Ferraz o La Moncloa, pitjor encara.
Han passat 21 dies des que Maragall va procedir, en contra de l'opinió dels seus socis de govern, a una remodelació d'un terç del Govern. Va canviar 3 consellers del PSC, 2 d'ERC i 1 d'ICV. Tres setmanes després, expulsa els 6 consellers d'ERC dient, cínicament, que ho fa "dolorosament" i adduint que la ciutadania no entendria que el Govern no anés unit al referèndum.
La ciutadania el que no entén és que els seus polítics hagin estat més de dos anys discutint un Estatut. La gent el que no entén és que l'Estatut aprovat sobiranament amb el 90% de suport al seu Parlament, el de Catalunya, pateixi un "cepillado" del 67% d'articles un cop tramitat a Madrid. La ciutadania el que no entén és que tant de soroll polític (amb catalanofòbia i boicots inclosos) no serveixi per resoldre problemes bàsics del país per un període llarg de temps. Ni finançament, ni competències ni reconeixement nacional.
Avui Catalunya té un govern més feble i desvirtuat. De fet, l'únic soci del PSC al Govern, ICV-EUiA, ha dit per boca de Saura que no comparteix l'expulsió dels republicans. (Primera discrepància de l'executiu de circumstàncies.) Avui els socialistes han obtingut, finalment, el que volien des de feia mesos. Treure's de sobre els autèntics esculls que tenien a dins del Govern. Al carrer Esquerra en ple, començant fa uns dies per Joan Carretero. Fora també Salvador Milà, que va ser víctima d'"una quota". Per què aquesta esporgada per fases? Carretero i Mìlà eren mosques colloneres per al PSC. Tots dos han sortit amb dignitat, i els últims dies, metre Maragall preparava l'expulsió d'ERC aprofitant el no al referèndum, tant Carretero com Milà han parlat clar. "Tenim un problema: aquest és un govern acèfal", va dir a El Temps l'exconseller de Governació. "Al govern li falta cohesió i lideratge", va manifestar a El Punt l'exconseller de Medi Ambient.
On és la dignitat d'Iniciativa? Si era injust el cessament de Milà, per què aguantaven. "Què volies que féssim?", m'han dit alguns dirigents ecosocialistes. I ara què? Ara també havien d'acceptar la nova maragallada? Si el gran gest dels ecosocialistes és haver rebutjat la conselleria primera que els hauria ofert aquest dijous Maragall, anem bé. Han rebutjat acceptar noves quotes de poder al Govern per no donar imatge de "palanganeros" del PSC. No ho és, mantenir-se com a florero en un executiu que, ara sí, controlaran els socialisrtes sense cap mena de contrapès? No ho és, apuntalar el pacte sociovergent visualitzat dimecres al Senat?
Dilluns, el President Maragall va comparèixer al Parlament per explicar la remodelació del govern de fa tres setmanes. Dijous al matí, aquell govern que ell deia que era el millor del món, resulta que no s'aguanta i s'ha de regirar de dalt a baix. No té explicació lògica, i més tenint en compte que els republicans haurien promès al President de Catalunya la no participació dels consellers d'ERC en la campanya del no a l'Estatut. Però tant li fa.
Després de la ronda d'entrevistes al Palau de la Generalitat amb els dirigents polítics (a la qual, finalment, ha inclòs Piqué, i crec que amb encert), Pasqual Maragall ha comparegut en públic. Sense acceptar preguntes dels periodistes, com és habitual en ell, Maragall ha estat incapaç de tranquil·litzar la ciutadania que tant diu preocupar-li. La ciutadania està preocupada per saber si tindrà un govern innactiu i mig paralitzat durant mig any. No ha donat ni detalls ni explicacions dels canvis al govern. Ara l'única prioritat és l'Estatut, diu. Referèndum, referèndum, referèndum...
El PSC ha anunciat, com qui dóna la notícia del segle, que Zapatero participarà en quatre actes de la campanya pel sí a l'Estatut. El PSC, un altre cop lligant la seva sort a la del secretari general del PSOE i president del govern espanyol. Tot és Zapatero. Prepareu-vos per a una campanya institucional i partidària intenssíssima. Aquest dijous Maragall ha donat (sense voler-ho?) el tret de sortida a la campanya electoral al Parlament de Catalunya més llarga de la història. I més dura. El referèndum es convertirà, inevitablement, en unes primàries dels comicis al Parlament.
El no del 18-J serà un vot amb moltes intencionalitats. Una d'aquestes, ja ho ha avançat Carod, serà rebutjar la submissió a la política espanyola, als interessos "de Madrid". El president d'ERC és especialista en convertir eleccions en plebiscits. Ho va fer després de la seva sortida forçada del Govern com a conseller en cap per haver-se entrevistat a Perpinyà amb uns membres d'ETA amb qui actualment negocien a ulls de tothom els mandataris del govern socialista de Madrid. Des d'aquella sortida de Carod, al cap d'un mes de la foto de Zapatero al balcó del Palau de la Generalitat, el Govern es va descompensar i el pes d'ERC va disminuir. El partit que va enviar CiU a l'oposició 23 anys després d'ocupar el poder, el mateix que va salvar Maragall de la seva retirada política la nit electoral, el que va promoure i signar el pacte del Tinell (en un intent, deien, d'arrossegar les classes obreres a la causa nacional), ha sostingut un tripartit desvirtuat durant 28 dels 29 mesos de vida. Per què ho feien, doncs?
Esquerra ha de fer una profunda autocrítica. Amb calma. Però s'equivocarien profundament si s'aferressin a la bandera del victimisme, de la persecució, per explicar el resultat final d'aquest despropòsit. Maragall és president gràcies a ERC. Zapatero va rebre el suport d'ERC en la seva investidura. El mateix Maragall que va forçar Carod a sortir del Govern. El mateix Zapatero que va trair els republicans per rebaixar l'Estatut i arxivar el "problema català".
Fins ara, totes les ires anaven dirigides a Mas i CiU. Inclús en el dia a dia del govern, apareixien escàndols de l'època pujolista. El tripartit governava amb el retrovisor enfocant els anteriors executius de CiU. Amb el pacte de La Moncloa Mas-Zapatero, les acusacions de traïció i botiflerisme van recaure bàsicament en una de les dues parts: la de la federació nacionalista. Potser que l'autocrítica republicana (feta en la intimitat, perquè ara no és el millor moment per autoflagelar-se en públic) passi per repartir les acusacions més equitativament. I per atribuir-se'n alguna, si de cas. De la manca de reacció republicana en consumar-se l'idil·li entre Mas i Zapatero i de les complicades lògiques internes del partit, en parlem un altre dia. Avui no toca.
Dels últims dies (abans i després de la ruptura d'aquest dijous), us recomano la lectura dels escrits del republicà Antoni Soy [Un camí molt llarg... que encara continua], el filòsof Josep Maria Terricabras [Histèria pre-referèndum], el periodista Vicent Partal [Maragall té un problema], el periodista Carles Puigdemont [Preguntes que esperen resposta], l'advocat Raimon Carrasco [Aquesta legislatura només va durar un mes] i el convergent Jaume Ciurana [La política és bonica (però complicada)], entre d'altres. Totes les reaccions blocaires que he recollit des de divendres passat les trobareu aquí.
La bloquesfera (o blogosfera, com em demana Bibiloni) després de l'expulsió
Els blocs són un termòmetre important de l'estat d'ànim a les diferents parròquies. Veureu que els blocs de militants d'ERC treuen fum, indignats per la mesura presidencial. Una certa satisfacció es detecta entre els blocs convergents, mentre que els socialistes es troben entre silenciosos i alleugits. Els altres enllaços que relació a continuació són, tots ells d'aquest dijous, pertanyents a blocs confidencials i anònims o de partits minoritaris a la xarxa com el PP i ICV. Curiosament, els blocs institucionals no respiren. Els partits s'han limitat a penjar notes de premsa a les seves webs: PSC i més PSC, ERC i més ERC, i CiU.
Francesc Amat, economista de la Fundació Campalans: Foc nou
Antoni Garcia (ICV): Trist final
Joaquim Fernàndez (CDC): Com el rosari de l'Aurora
Xavier Tomàs (CDC): L'estratègia de la victòria
Roger Pons (CDC): Acabada l'agonia de Catalunya: mort el tripartit
Albert Geronès (CDC): Ja són fora
Oriol Abelló (JNC): Sis a traïció
Amadeu Corbera (JERC): El pacte de progrés i el govern del Tinell
Isaac Garcia (JERC): ERC, expulsada per defensar l'Estaut del Parlament
Isaac Peraire (JERC): El trencament del tripartit
Jaume Planas (ERC): Resumint arguments
Joan Safont (JERC): El final de la il·lusió, treballar per recuperar-la
Jordi Casals (ERC): "Deixin pas a la sociovergència!"
Lluís Pérez (JERC): Una altra il·lusió derrotada
Marc Espasa (JERC): ERC "a la puta calle"
Miquel Bofill, senador d'ERC: Per un no massiu a l'Estatut de La Moncloa
Miquel Roman (ERC): El preu de no cedir als xantatges
Oriol Romero (ERC): Adéu a una il·lusió
Pau Comes (ERC): Per què Mas no volia l'Estatut
Pol Pagès (JERC): La via independentista d'ERC
Quico Ventalló (ERC): La gran farsa Psoevergent: homenatge a George Orwell
David Maldonado (JSC): Dia D
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró (PSC): Tripartit, sí gràcies!
Joan Ferran, diputat del PSC: Adiós con el corazón...
Núria Aguilar (PSC): Mirant el futur
Oriol Vaquer (JSC): Ara sí
Ramon Bassas, tinent d'alcalde de Mataró (PSC): Per fi, un Govern pel sí a l'Estatut
Xavier Febrer (CpC): Maragall trenca amb ERC
Xavi Gòmez (Olla de grills): És que no ho són de democràtics
Marc Roca (Olla de grills): De referèndum a plebiscit
Fent la viu viu: Maragall a la cruïlla
Fent la viu viu: CiU i ZP contra Catalunya
Fent la viu viu: El PSC demostra no tenir cultura de coalició
Busot: Lluita caïnita al PSC per l'Oficina de Comunicació del Govern
Tumbuctú: Montilla força Maragall a dinamitar el tripartit i el president se suicida políticament
Miguel Barrachina (PP): La semana trágica de Zapatero
Les pistoles de William Munny: No al vassellatge a Espanya
No a l'Estafatut: Els potents arguments del sí
Els uns i els altres: Nou govern socio-eco-vergent. Tornen els de sempre
Es manté el guió previst. L'única sorpresa és que Carod fa saltar també els càrrecs de confiança d'ERC, per evitar que l'expulsió es redueixi a una sortida de 6 consellers i que els socialistes puguin anar fent com si res.
Aquest matí, mentre s'estava coent l'escenificació de la ruptura, era molt recomanable la lectura de l'article Esquerrovergència, de l'economista Ramon Tremosa.
Els blocs treuen fum amb la ruptura del tripartit
Vicent Partal: Maragall no tornarà a ser president
Carles Puigdemont: El moment demana calma
Aleix Cardona (edil independent per ERC): ERC, la víctima?
Carles Julbe (JERC): Votaré no, ara segur
Daniel Casanovas (JERC): Es confirma la desfeta i els partits que no volen un bon Estatut encara ho celebren
Isaac Peraire (JERC): El trencament del tripartit
Marc Espasa (JERC): Quan pitjor és millor
Pol Ramentol (JERC): El tripartit és mort
Ramon Puig (ERC): Maragall s'ha fet l'harakiri
Xavier Sàez (ERC): Ens han fotut fora
Salvador Grifell (CDC): On està la clau? Matarile, rile, rile...
Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Ben fet!
Jordi Pedret, diputat del PSC al Congrés: Ara va de bo
José A. Donaire, diputat del PSC al Parlament: Demà m'ho expliques
Daniel Sirera, diputat del PP al Parlament: Derrotar a Maragall
Quim Soler (CUP): La fi del caga-elàstics
Miquel Àngel Llauger (EU-EV): El tripartit català: història d'una frustració
Pere Muñoz (PSM): S'acaba de trencar el tripartit: Maragall cessa els consellers d'ERC
Busot: Pasqual Maragall ja té assumit que no serà president del Govern la propera legislatura
Busot: L'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), sòcia d'ICV al territori, tampoc veu gens clar votar SÍ
Busot: Pànic al PSC-PSOE per la imminent moció de censura contra Maragall
Vidrieret, a Racó Català: Voleu protagonitzar la gesta més gran des de 1714? Voteu 'NO'
Desfilosofant (Olla de grills): La sortida d'ERC
Marc Roca (Olla de grills): Burrada catalana
Toni Ibàñez, escriptor: Haurà de passar molt de temps...
Mentre Esquerra espera la seva expulsió del Govern i prepara la campanya pel no, els partidaris del sí tanquen files amb la mirada posada en el referèndum. A les eleccions anticipades, que podrien ser el 19 de novembre, ja en paralerem. Ara, però, tots units fan força.
Més reaccions blocaires
Totes les novetats blocaires les incorporo a aquesta anotació, començada divendres passat.
Josep Maria Terricabras, filòsof: L'Estatut: primer acte
Eduard Batlle, periodista: L'espiral no s'acaba
Desfilosofant (Olla de grills): Punts aïllats de la qüestió estatutària
No a l'Estafatut: El procés estatutari en 51 segons
Iñaki Anasagasti, senador del PNB: Zorionak Catalunya!
Roc Fernàndez (CDC): l nou estatut aprovat al Senat. L'actitud d'ERC
Amadeu Corbera (JERC): "Nos hemos cepillado el estatuto del Parlament"
Jaume Planas (ERC): Carod, no era això company, no era això
Jaume Planas (ERC): La llei electoral espanyola, article novè
Jaume Planas (ERC): Ei nois, i el dia 19 què?
Joan Mas (JERC): Terror a can PSC
Lluís Pérez (JERC): La campanya "neutra i informativa" de Joan Saura
Pol Corominas (JERC):Qui s'han cregut que són aquests?
Ramon Puig (ERC): Convocar el referèndum, anunciar eleccions anticipades i fer fora Esquerra del Govern
Ja tenim la foto del tripartit del sí a l'Estatut. Els protagonistes de la imatge van haver d'esperar que el Senat aprovés ahir la reforma estatutària de Catalunya, amb l'abstenció d'ERC, PAR i EA i l'oposició frontal i catastrofista del PP. Que Esquerra s'abstingués, enmig d'un clima de fortíssima pressió per la imminent expulsió del Govern, té un valor polític.
Els republicans, guiats per un atac de banyes monumental, haurien pogut fer política trabucaire de debò votant no al Senat i alterant el calendari, amb la qual cosa el referèndum no s'hauria pogut celebrar el 18 de juny. Maragall i la seva carta precoç haurien fet encara més el ridícul. Tot i això, dic, els republicans es van abstenir en la votació per facilitar el procés. Com havia de ser, perquè aquest estirabot no hauria dut enlloc.
La qüestió és que el Senat compleix amb el seu tràmit, havent tocat el pito a les files socialistes per evitar sorpreses d'última hora per part d'algun senador més espanyolista que socialista que s'hauria pogut trobar indisposat. A les files socialistes, tots van complir i el fantasma patriòtic de l'exministre Bono no va fer acte de presència per la cambra alta espanyola. El guió s'anava complint.
Les males cares dels republicans, especialment de Carod, a través de la retransmissió del debat per televisió, indicava moltes coses. Una d'elles, la possible expulsió dels consellers d'ERC del govern catalanista i d'esquerres que ell i el seu partit van contribuir a formar. A primera hora de la tarda, els càrrecs d'ERC donaven per fet que Maragall els treia del Govern. Però no arribava la notícia, i l'interès de la jornada s'anava centrant en els passadissos del Senat.
A les 6 de la tarda, Zapatero aterra al Senat, però no apareix per l'hemicicle fins a quarts de 8. Què fa? Doncs, reunir-se per separat amb Maragall i Montilla. Amb el President i amb el que mana al PSC. Per separat. Sembla ser que l'expulsió no es produirà durant aquest dimecres, perquè seria la millor manera de boicotejar-se la pròpia foto de precampanya pel referèndum, la que finalment es farien somrients Zapatero, Mas, Maragall, De Madre i Saura.
El culebrot estatutari ha tingut dues grans fotos a Madrid, deixant al marge les imatges d'eufòria nacional del parc de la Ciutadella. Allà, a la capital de l'Estat, s'han fet les fotos de Mas-Zapatero a La Moncloa, i la d'ahir al Senat amb el nou tripartit, el del sí: CiU, PSC i ICV, tutelats, això sí, pel PSOE de ZP. Per garantir-se que aquest dijous tots els mitjans aniran plens amb la imatge en qüestió, Maragall havia de frenar la seva peculiar imaginació d'exalcalde convertit en president, de governant italianitzat. "Pasqual, frena. Hoy no toca", m'imagino que li deuria suggerir Zapatero. Un altre cop el President de Catalunya rebent instruccions del seu homòleg espanyol. Sensacional.
Totes les mirades apuntaven ahir als malhumorats dirigents i càrrecs institucionals republicans. Circulaven rumors de tota mena. Deien que alguns directors generals ja havien demanat caixes de cartró per començar a recollir els seus trastos. Ja sabeu, la típica imatge de les pel·lícules nordamericanes de l'acomiadat que recull objectes del despatx abans de fotre el camp. Un acomiadat que era incòmode per a l'empresa, en el cas d'ERC.
Però l'interès, crec, consistia en saber què s'estava coent entre els socialistes catalans. Al cap i a la fi, qui juga amb foc (històric) és el PSC. I al PSC això de les decisions històriques no se li ha donat gaire bé. Recordem Reventós. Al carrer Nicaragua, amb interferències o sense de La Moncloa i Ferraz, hi ha diferents sensibilitats que en moments crítics com el d'ahir i el d'avui topen irremediablement. Hi ha el sector espanyolista, de Corbacho, Bustos i companyia (barones i capitanes varios...) , que demana a crits un càstig exemplar a Esquerra. Hi ha el sector més sensible a la realitat nacional, més progressista i/o catalanista que no pas obrerista espanyol. Aquesta família, amb algun alcalde per allà entremig, ha posat un ciri a la Verge perquè ni les maragallades ni les pressions de l'aparell de Ferraz i Nicaragua trenquin el tripartit catalanista i d'esquerres. Encara que sigui per egoïsme: per evitar que els republicans vagin al referèndum amb el paper de victimistes i converteixin la consulta en unes primàries d'unes eleccions al Parlament que apunten a la tardor.
Us imagineu un no defensat per ERC com a pas previ als comicis del Parlament? Un no que aglutinés rebuig a la classe política i aval a les tesis sobiranistes dels republicans? El fantasma del 18-F sembla aparèixer en el record d'algun dirigent socialista, i la veritat és que trencar el tripartit per enviar Esquerra a l'oposició és un escenari que no convé ni als més pragmàtics del PSC ni tan sols als més prudents de CiU. Des del punt de vista estrictament partidista, a ERC la jugada li podria sortir rodoneta. De quants escons més al Parlament estem parlant?
La ironia d'aquest nou episodi és que el dia que s'aprova el principal projecte recollit al pacte del Tinell (un Estatut, però amb nació, finançament i competències) és el mateix dia que el tripartit que havia signat l'acord polític queda tocat i enfonsat. A la foto del Tinell hi eren tres: Maragall, Carod i Saura. Ahir, a la foto del Senat, n'hi havia un que substituïa Carod, en Mas, i dos de sobrevinguts per a la ocasió: De Madre i Zapatero. És a dir, la part "vergent" de la sòciovergència. I l'aparell d'aquí (Nicaragua) i el talante d'allà (La Moncloa). "Oh, benvinguts, passeu, passeu..."
Per tant, avui sabrem com acaba la cosa. Maragall ha convocat Saura a les 12 del migdia, Carod a 2/4 d'1, De Madre a la 1, i.... Mas a 2/4 de 6. El resultat final d'aquesta tongada d'entrevistes és una autèntica incògnita. Dóna peu a moltes interpretacions que el President hagi convocat també el cap de l'oposició. S'accepten apostes, però penseu que, amb Maragall pel mig, la realitat sempre supera la ficció. En seguirem parlant...
Reaccions blocaires per la convulsa situació política catalana
Totes les novetats blocaires les incorpora a aquesta anotació, començada divendres passat.
Lluís Foix (La Vanguardia): Un espejo de la sociedad
Gabriel Bibiloni, filòleg: Referèndum crucial
Marc Roca (Olla de grills): A falta de respostes: preguntes
Els Àngels Confidencial: ERC any zero o la cacera de la guineu
Toni Bellatriu (CDC): Macias defensa amb emoció i contundència el nou Estatut al Senat
Daniel Casanovas (JERC): Olé l'Estatut? Olé la independència!
Joan Safont (JERC): Novíssimes breus reflexions sobre el moment actual
Quico Ventalló (ERC): ERC expulsada del "paradís" de les misèries?
Jordi Casals (ERC): Incertesa a Catalunya
Ramon I. Canyelles (ERC): El que hauria de prevaler
Albert Aixalà (PSC): Aprendre les lliçons de la política francesa
Jordi Terrades (PSC): Ara el referèndum per al sí
Col·lectiu 1707, bloc polític comunitari: Ni sí, ni no, sinó tot el contrari
Busot, bloc confidencial: Mas i Zapatero exigeixen a Maragall que no expulsi Esquerra del Govern per por a que el NO al referèndum es dispari
Busot, bloc confidencial: Saura demanarà a Maragall poder ser Conseller en cap si Esquerra surt del Govern
Busot, bloc confidencial: També a ICV hi ha sectors que obertament faran campanya pel NO a l'Estatut
Quin problema real té aquest país que justifiqui l'expulsió de tots els consellers d'ERC del Govern quinze dies després d'haver fet una remodelació innecessària que ha afectat sis departaments? Cap. Tant espantats estan després del no republicà a l'Estatut? De Madre ha avançat l'acta de defunció del tripartit. Ajudarà això al tripartit del sí (CiU, PSC i ICV) a les portes del referèndum? En funció de com evolucionin les properes hores, Maragall es pot acabar de suïcidar políticament, convertint, de passada, Esquerra en una víctima dolguda que pot sortir reforçada amb el no i després als comicis avançats. Però voleu dir que el PSC permetrà que aquest culebrot acabi així? Inèdit.
Afegeixo les últimes reaccions blocaires polítiques:
Daniel Casanovas, dirigent de les JERC: Avui s'expulsarà la dignitat del Govern?
Narcís Sastre, militant d'ERC: Adéu, tripartit
Jaume Planas, militant d'ERC: l més gran autogovern d'Europa, sense calès
Vaig fent recopilació de reaccions blocaires, i les afegeixo aquí. Fins i tot Maragall s'ha animat ara i ha recuperat l'activitat del seu bloc, malgrat l'enrenou que té muntat. Com escriu, Vicent Partal Maragall té un problema.
Pasqual Maragall, president de la Generalitat: El més gran autogovern d'Europa
Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC: Explicacions davant del Parlament
Flora Vilalta, diputada del PSC: Debat de l'Estatut a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
Joan Roma, diputat del PSC: El sistema assembleari
Paco Boya, diputat del PSC: Elogi del pacte
Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: Les raons del no
Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: Volem l'Estatut aprovat a Catalunya
Ramon Puig, militant d'ERC: Compte enrere
Daniel Casanovas, dirigent de les JERC: Però, l'estatut aquest és millor que el que hi ha ara, no?
Daniel Casanovas, dirigent de les JERC: No hipotequem el futur
Salvador Grifell, militant de CDC: Crònica d'una mort anunciada
Eberhard Grosske, exconseller d'EU-EV al Govern balear: El show del tripartit de Catalunya
Jaume Planas, militant d'ERC: Un altre cop Carretero
Carles Puigdemont, periodista i editor del Catalonia Today: I si Maragall ens plega abans d'hora
Juan Varela, periodista i autor de Periodistas21: Maragall adelanta el correo
Ahir, dimarts, si no ho tinc mal entès era 9 de maig de 2006. Després de fer aquesta entrada al bloc, mentre surto per la porta de casa, m'acosto a la bústia. Sorpresa la meva quan descobreixo, entre el correu, una carta del President Maragall. No m'espero rebre publicitat institucional de l'Estatut perquè el referèndum encara no està convocat. Tampoc m'espero trobar una carta personal, sincerament. No obstant, en obrir-la, descobreixo que Maragall és un home avançat al seu temps. O Correus ha canviat fins al punt d'avançar-se en el repartiment a la data d'emissió de les cartes. La qüestió és que la missiva de Maragall (a qui el dia anterior, dilluns, poc abans de l'executiva extraordinària del PSC que presidia li llegia en aquesta anotació del seu bloc, que tenia abandonat feia setmanes) està datada el 12 de maig de 2006, és a dir, divendres. Un episodi més del surrealisme maragallista, de la Catalunya postpujolista que dia sí dia també ens ofereix ensurts polítics i institucionals. Resulta que encara no ha convocat el referèndum, perquè està pendent de l'aprovació de l'Estatut avui al Senat, i ja ens demana el vot. "Us demano que el proper 18 de juny aneu a votar al referèndum per l'Estatut." Quina gràcia.
Quan arribo a la feina, amb la carta en qüestió, descobreixo que no he estat l'únic en rebre-la. Resulta que som dos milions i mig de catalans, els afortunats. L'error ha estat notícia. Més val riure... Però és molt simptomàtic. Aquesta gent està molt nerviosa. Ha posat tota la maquinària a treballar. A sac. Els partidaris del sí s'han de mobilitzar després que ERC hagi apostat pel no.
A la feina hi ha la televisió posada. L'Albert Om entrevista Mas, que fa tot el possible perquè el PSC mantingui Maragall de cap de llista a les eleccions anticipades que avui o demà anunciarà el President. La millor manera d'evitar que el PSC forçi un relleu a Maragall és que Mas es dediqui, d'ara en endavant, cada dia a dir això que li diu a l'Om. A Mas, el que menys li convé és que els socialistes trobin un recanvi com a presidenciable.
Durant la tarda llegeixo que, un cop Carod ja s'ha avançat a la jugada de Maragall (el dinar de divendres els deuria ser profitós), la preocupació dels republicans és trencar com una parella moderna i civilitzada, és a dir, rotllo ruptura pactada. Sense prendre més mal de l'inevitable, vaja.
També llegeixo que el President Pujol fa d'avi i ens recomana que no ens deprimim pel nivell de surrealisme imperant i fa una crida per superar-ho. A mitjanit, surt Iceta entrevistat per Mònica Terribas, i el dirigent socialista confessa que els que més tenen a perdre amb les eleccions anticipades són ells. És cert, perquè el PSC es va trobar a la presidència de la Generalitat gairebé per miracle. La nit electoral, recordem-ho, Montilla va evitar pels pèls que Maragall llencés el barret al foc i se'n tornés a Roma. Una trucada de Puigcercós a Iceta va obrir l'esperança al carrer Nicaragua. No tot estava perdut, malgrat que Mas havia superat en escons l'exalcalde de Barcelona.
Per al PSC és una situació molt delicada, a no ser que hagi lligat una sociovergència com una casa de pagès. Però durant tota la jornada de dimarts, la cantarella imperant va en la línia del que dilluns publicava Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia: després del primer tripartit n'hi haurà un de segon. Els socialistes van per darrere de CiU a totes les enquestes. I qui té la Presidència de Catalunya, gràcies a un tripartit que travessa els moments més patètics, corre el risc de perdre-la. Una altra història era, segons el guió del tripartit, haver esperat un any i mig a rendibilitar l'hipotètic èxit de l'aprovació estatutària i una acció de govern més reeixida que l'actual balanç. Però el no d'ERC, nois, és el culpable públic número 1. "Aquests d'Esquerra són tremendos, i amb aquests no es pot governar." Quan el no ha plantat realment cara al sí al referèndum tot s'ha trastocat.
Mentre torno a casa, de matinada, vaig pensant que l'única virtut de tot aquest espectacle espertèntic és que, els polítics catalans, s'ho han fet solets. No han calgut interferències de fora. Maragall fa la remodelació (encara que per mimetisme zapatista) tot solet com un gest per guanyar autoritat. Ara amenaça ERC perquè subscrigui el sí del Govern a l'Estatut, també per marcar terreny i imposar-se. I finalment faria el triple salt mortal d'anunciar les eleccions al Parlament anticipades per clarificar el referèndum-revolutum del 18 de juny, també en clau exclusivament catalana. Però, ai las! Quan arribo a casa i em torno a connectar, llegeixo que hi ha pressions externes. I llavors és quan decideixo tancar la barraca i anar a dormir. Madrid, el PSOE... sempre el mateix.
322 lectures
7 comentaris
imprimir
enviar a un/a amic/ga
Google Reader
Delicious
Facebook
Flickr
Linkedin
MySpace
Netvibes
Plurk
Twitter
Twitxr
Youtube
Instagram
Foursquare
Vimeo
Storify
Tumblr