bloc sense fulls

19 de gener de 2015

Llibertats individuals amenaçades

El Periódico de Catalunya

El setmanari satíric 'Charlie Hebdo' va tornar a sortir al carrer i l'edició es va esgotar als quioscos en un acte de suport a la llibertat d'expressió després de la matança de París. Els terroristes gihadistes han fracassat en l'intent de coartar i criminalitzar a Europa la sàtira i l'humor amb Mahoma. En canvi, una victòria potser involuntària dels terroristes és l'amenaça a les llibertats individuals que s'ha instal·lat arran dels atacs, com a resposta dels nostres governants europeus. El conservador David Cameron ja ha plantejat la prohibició al Regne Unit de WhatsApp i altres serveis de missatgeria encriptada com iMessage o Snapchat.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

19 de gener de 2015

La nit que Patri va despertar la ciutat



A internet és molt conegut l'anomenat efecte Streisand, en què un intent de censura s'acaba girant contra del censor per l'enrenou que acaba generant a la xarxa. La decisió judicial d'eliminar 5 minuts del documental 'Ciutat morta', que emetia el Canal 33 aquest dissabte a la nit, passarà a la història 2.0 com un cas de manual de l'Streisand. El fragment censurat circulava per Youtube minuts abans de la valenta emissió del canal de la televisió pública catalana, minoritari en audiència un dissabte qualsevol però que aquest cap de setmana ha acaparat el protagonisme en els 'timelines' de Twitter i els mapes de 'trending topic'. El monopoli de les tendències a Twitter els dissabtes a la nit correspon a La Sexta, i precisament aquesta setmana el protagonista era un polític català que sorprèn Espanya encara que a Catalunya ja no causa el furor dels seus inicis. Albert Rivera, desbancat en els rànquings de 'trending topics' a Catalunya i amenaçat en els mapes d'Espanya per un documental del Canal 33. Una prova més que el ciberactivisme polític i la superposició de pantalles al sofà –televisió i mòbil– genera converses que es multipliquen a la xarxa.

(Llegiu l'article sencer publicat a El Periódico de Catalunya, també en castellà)


       

19 de gener de 2015

Joan Antoni Baron

ACTE CAMÍ DE LA SERRA 1

BARON, Joan Antoni @JoanAntoniBaron (Melilla, 1955). “Inicio aquest blog amb la intenció que sigui el reflex de la meva activitat política. No és fàcil separar l’activitat política de la vida quotidiana quan hom fa d’alcalde. Una impregna l’altra de manera indestriable. Passar la ratlla és difícil i a vegades impossible. I, a més, crec fermament que la proximitat ha de ser la primera condició per dedicar-se a la política local.” Així començava el 20 de gener de 2006 la seva activitat com a bloguer l’alcalde de Mataró. Actualment, cap del grup municipal socialista, a l’oposició, fa de mestre a l’escola pública Camí del Mig i manté la seva activitat al blog, Facebook i Twitter, combinant vivències personals, activitat com a casteller dels Capgrossos i faceta política. Va ser un dels referents entre els alcaldes del país per la seva gestió directa i personal a les xarxes socials.

(Joan Antoni Baron és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

18 de gener de 2015

Andreu Barnils

Andreu Barnils

BARNILS, Andreu
@andreubarnils (Barcelona, 1972). Periodista. Escriu periòdicament l’article Mail obert a Vilaweb, on a principi de 2006 va participar amb Vicent Partal en la posada en marxa de la primera televisió per IP d’un mitjà digital en català, projecte que va veure la llum el 2007 i al qual posteriorment s’afegirien Roger Cassany i Anna Boluda. Vilaweb TV combinava continguts de producció pròpia vinculats a les apostes editorials, sobretot entrevistes i reportatges, amb vídeos d’actualitat. Els seus articles sobre el procés sobiranista són dels més viralitzats a les xarxes socials.

(Andreu Barnils és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

17 de gener de 2015

Sobre la fòbia als rànquings de Twitter

Des de l’agost del 2011, actualitzo periòdicament un rànquing de periodistes i comunicadors catalans més seguits a Twitter, incloent la seva puntuació a Klout. Hi ha periodistes que agraeixen figurar en un llistat útil i que, amb els anys, esdevé una relativa referència per detectar l’evolució dels companys de professió a les xarxes socials. Hi ha periodistes, els més analògics normalment, que s’irriten molt quan veuen el llistat. Fins i tot una gran periodista catalana va afirmar en una entrevista que la professió estava molt malament si ens dedicàvem a fer rànquings i a mesurar-nos en funció dels seguidors a Twitter. Els problemes del periodisme i del sector de la comunicació no els arreglarà Twitter, i els rànquings tampoc no ho pretenen pas. Però en la crítica als rànquings hi ha una mirada elitista i conservadora, una certa oposició al canvi de paradigma que ha vingut per quedar-se entre els professionals de la informació.

El rànquing és una fotografia sobre com els grans mitjans ajuden a guanyar seguidors a professionals molt mediàtics –normalment els que treballen en televisions d’àmbit estatal–, però també ens aporta pistes interessants sobre com els periodistes s’estan construint marques personals al marge de les empreses (si tenen la fortuna de ser assalariats) i com el dinamisme 2.0 aporta visibilitat i reputació entre companys que mantenen l’ofici a comarques o en mitjans modestos. El rànquing situa a dalt de tot els famosos, i el predomini dels comunicadors audiovisuals és rotund, però també és cert que la puntuació de Klout (influència social) compensa aquesta jerarquia i afavoreix usuaris amb menys seguidors però amb una activitat de més qualitat a les xarxes socials.

De la mateixa manera, i amb els mateixos riscos i errors, que hi ha medicions d’audiència o de difusió (ara penso en l’OJD o l’EGM), en la nova escena digital el rànquing i la puntuació de Klout permeten auditar una certa dedicació i entrega professional en els entorns 2.0. Dit d’una altra manera, el monopoli de les xifres emeses per l’OJD o l’EGM ha arribat als periodistes que, individualment, s’estan construint una marca o estan impulsant el seu propi projecte o, per dir-ho clar, es veuen abocats a espavilar-se com bonament puguin, tocant totes les tecles possibles.

És cert que hi ha usuaris que compren seguidors, o que tenen molts seguidors inactius, o que directament no interactuen amb els seus seguidors. Però també és cert que hi ha molts professionals que s’ho 'curren' per anar incrementant la seva parròquia, per anar construint una comunitat i disposar d’una certa audiència al seu entorn sense necessitat d’empreses o mitjans. És pensant en aquests companys que té sentit anar pentinant la xarxa periòdicament perquè la fotografia sigui el més nombrosa i plural possible. I en això, la Internet catalana no té gaire a envejar a altres comunitats lingüístiques o culturals a l’esfera digital.

(Article per a Esguard, primera revista en català per a tauletes i mòbils)

       

17 de gener de 2015

Ramon Barlam

Ramon Barlam a la conferència inaugural 2004

BARLAM, Ramon @rbarlam (Sallent, 1964). Mestre i professor, especialitzat des de 1990 en l’ús educatiu de les TIC. Ha exercit la docència en totes les etapes educatives, des d’infantil fins a ensenyament superior. Ha participat en diverses formacions sobre les TIC a l’ensenyament tant a Catalunya, l’Estat espanyol i països com Hongria, Estats Units, Irlanda, Canadà, Egipte, Argentina, Sud-àfrica, Rússia, Canadà i Taiwan. Ha coordinat els suplements TIC de les revistes 'Guix' i 'Aula d’innovació educativa' i publicat articles a les principals revistes d’educació; 'Cuadernos de Pedagogía', 'Perspectiva Escolar' i 'Escola Catalana'. Ha participat en la publicació de 5 llibres. El 1995, quan era professor de l’escola Joventut de Callús, va rebre un accèssit del premi Moëbius Multimèdia per haver estat la primera escola de l’Estat a tenir una pàgina web, creada per alumnes. El 1996 va ser nomenat callussenc de l’any, i el 1997 va rebre el premi Bages de Cultura (Òmnium). Des de 1997 s’ha especialitzat en atenció a la diversitat a l’ESO, amb un parèntesi d’any i mig (2004-2005), en què va exercir de Cap de Servei de Societat del Coneixement al aleshores Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la informació (DURSI). Pertany a les xarxes LaceNet, Espurna i Webquestcat, i actualment treballa a l’INS Cal Gravat de Manresa.

(Ramon Barlam és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

16 de gener de 2015

Txema Alegre

ALEGRE, Txema (Barcelona, 1949). Periodista. Responsable de la web de La Vanguardia entre 1996 i 2006.

Lluís Foix: Txema Alegre, una referència
Vicent PartalTxema Alegre

(Txema Alegre és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

16 de gener de 2015

Manel Bargalló

BARGALLÓ, Manel @mba4639 (Tarragona, 1961). Biòleg i enginyer informàtic, és dels primers bloguers catalans “a l’exili” (Karlsruhe, Alemanya). Manté el seu blog a Vilaweb i va publicar apunts al Bloc Gran del Sobiranisme. Exmilitant d’ERC, va simpatitzar amb Reagrupament.cat. Va ser un dels promotors de la manifestació Deu Mil a Brussel•les, experiència de la qual va deixar escrit el llibre 'Els Herois' (2011), en què explica en primera persona la vivència dels dies que va estar a Brussel·les i “les condicions que van permetre que la manifestació fos un èxit sense precedents”.

(Manel Bargalló és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

15 de gener de 2015

Josep Bargalló

Josep Bargalló

BARGALLÓ, Josep @JosepBargallo (Torredembarra, 1958). Crític literari, escriptor i professor, va ser conseller primer de la Generalitat de Catalunya (2004-2006), conseller d’Educació (2003-2004) i diputat d’ERC. També va dirigir l’Institut Ramon Llull (2006-2010), des d’on va impulsar la presència de Catalunya com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt (2007). Bloguer i piulador, és el responsable de la Biennal de Castells de Tarragona.

(Josep Bargalló és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

14 de gener de 2015

President, volem votar

President, posi les urnes com li va demanar la societat civil (Assemblea i Òmnium) amb qui vostè es vol envoltar en una candidatura electoral guanyadora. Faci-ho abans de les eleccions municipals si no vol supeditar el procés català al calendari electoral espanyol, deixant per a la tardor o per al 2016 la segona part del 9-N amb què vostè es va comprometre la mateixa nit d'aquella jornada de revolta democràtica. President, si demostra fermesa en el seu full de ruta, si s'avé a liderar un govern de concentració amb perfils transversals i, a més, si és valent recuperant la iniciativa –davant la irrupció demoscòpica de Podemos a l'Estat– té possibilitats de guanyar aquestes eleccions i d'obtenir el mandat democràtic per tirar endavant cap a la independència.

Sigui valent i compleixi amb la seva paraula: posar les urnes de veritat perquè el poble emeti el seu mandat un cop esgotat l'intent de fer un referèndum pactat amb l'Estat. Vostè va demanar que la gent participés en un 9-N descafeïnat que va tenir un alt cost intern: la ruptura de la unitat dels partits pro-consulta (CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA). Més de dos milions de catalans, convocats per vostè però animats per organitzacions polítiques sobiranistes diverses, van complir amb la seva part i van participar aquell 9-N. La immensa majoria d'aquests ciutadans ho van fer confiats que vostè compliria amb la segona part del pacte, fer unes eleccions que emetessin el mandat democràtic necessari per continuar amb el procés, allò que vostè mateix diu que la comunitat internacional li reclama a Catalunya.

Tothom és conscient que aquestes hores, dies i setmanes vostè ha hagut d'administrar unes fortes pressions. Han estat dos mesos letals per al procés perquè s'ha escampat el desànim, i una part del sobiranisme cívic ha donat símptomes de fatiga. Han estat dos mesos estranys perquè la gent s'esperava un full de ruta més treballat i pactat i no tanta improvisació, tanta confusió i tanta intoxicació a través dels mitjans. Una part del capital que va ser capaç d'acumular el 9-N ha estat erosionat per la incertesa d'un parell de mesos que han coincidit amb el tsunami demoscòpic i mediàtic de Podemos. La ruptura de la unitat després de la cimera de Pedralbes s'ha anat amplificant, i cada cop costa més d'entendre les seves condicions, el seu xantatge dit amb paraules dures, cap a una formació necessària en aquest procés com és ERC.

La gent ja entén que vostè té la necessitat de salvar el seu partit i de reconduir una CiU a la baixa. La gent fins i tot està disposada a acceptar-li que en el procés cap a la independència vostè intenti, legítimament, salvar els mobles del pujolisme, malgrat els casos de corrupció i el desgast de tres dècades de gestió a l'administració catalana. Però el que la gent no entendrà és que arribats a aquest punt, els interessos de partit, els seus condicionants, les seves exigències, s'hagin convertit en un impediment per tirar endavant. Segurament pot resultar xocant escriure-ho d'aquesta manera, però avui qui té segrestat el dret a decidir és, paradoxalment, el president que ha convertit aquesta idea en el seu principal projecte polític un cop fracassats l'Estatut i el pacte fiscal. President, si no dóna la veu al poble abans de les municipals de maig, haurà de sentir-se dir aquells eslògans que fins ara una part del país utilitzava per criticar Mariano Rajoy: volem votar. No segresti el dret a decidir, i deixi que els catalans decideixin. Ja té la complicitat d'ERC i el suport d'entitats com l'ANC i Òmnium perquè es presenti a les eleccions amb cares conegudes i respectades. No badi més. De vostè depèn que el procés descarrili. O no.

(Article publicat a Racó Català. Article publicat a Tribuna Catalana)

       

fotos

Vilaweb

Dilluns, 15 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits