bloc sense fulls

24 de gener de 2021

Repòrter, gener de 1994 | Els autors del descarrilament del tren a Sant Pol eren professionals



La Guàrdia Civil investigava, en el moment de tancar aquest número de REPÒRTER, la identitat i el mòbil dels sabotejadors que van fer descarrilar un tren de rodalies carregat amb 160 passatgers a Sant Pol de Mar. El passat dia 15 de desembre, el descarrilament del comboi, el primer del matí, a les 6.20 hores, va estar a punt de convertir-se en una tragèdia, ja que el tram de via serrat és a pocs metres del mar. La poca velocitat del tren en aquell moment, la professionalitat del conductor, que va veure un rail tallat i va intentar frenar, i molta sort van fer que no fil hagués cap ferit en el descarrilament, només un home de 54 anys, Millán Nevada García, es va trencar un fèmur i una vèrtebra en caure a una riera des de dos metres d'alçada quan intentava sortir a les fosques de la via.

Els autors del sabotatge, es descarta que fos un sol individu, coneixen la feina ferroviària i van actuar sense oblidar cap detall. Van serrar el rail més pròxim al mar, probablement amb una serra radial, van treure uns cinquanta claus especials de Renfe que uneixen els rails amb les travesses de fusta i van empènyer cap a l'interior el rail serrat.

Proves del sabotatge

Els sabotejadors, que van actuar entre la mitjanit delí 4 i les sis del matí del dia 15, van tenir temps de camuflar el tall amb cinta adhesiva i van unir les puntes del rail seccionat amb pinces i un cable perquè fessin massa i així evitar que el control de les estacions de Calella o Sant Pol notessin alguna anomalia. La Guàrdia Civil va trobar al lloc del descarrilament les pinces i restes de cinta adhesiva. La hipòtesi amb més força és que es tracta d'un acte de venjança o de ressentiment contra Renfe, encara que és possible que els fets que l'han motivat no tinguin relació directa amb el Maresme. Aquella mateixa nit, TV3 va emetre una pel·lícula titulada L'assassí dels trens en la qual el protagonista feia descarrilar trens.

El comboi era format per dos trens amb sis cotxes, cinc dels quals van descarrilar. El tram es troba al terme municipal de Sant Pol, tocant al de Calella, i entre dos túnels. El conductor pràcticament no va poder veure el rail serrat perquè encara era de nit i el tren acabava de sortir d'un revolt. Si hagués calgut una operació de rescat, aquesta hagués resultat extremadament complicada atès que només s'hi pot accedir a peu a través de la platja. Durant tot el dia 15, deu autocars contractats per Renfe van traslladar els viatgers des de l'estació d'Arenys de Mar fins a la de Pineda. Els treballs per tornar a col·locar el tren descarrilat a la via i la reparació del rail sabotejat van durar fins a primera hora del dia següent.

Un gran ensurt per a 160 viatgers

Els 160 viatgers que anaven en el primer tren de Blanes en direcció a L'Hospitalet el passat dia 15 de desembre van tenir sort que el que podia haver estat una tragèdia quedés en un gran ensurt. Millán Nevada García, que es va trencar el fèmur de la cama esquerra i una vèrtebra quan intentava sortir de la via, va explicar a diversos mitjans de comunicació que «el tren va anar fent sacsejades d'un cantó a l'altre durant una estona, que va semblar interminable». Un cop el comboi es va aturar després de recórrer uns metres lliscant pel balast, el conductor va sortir de la cabina per dir que el tren va descarrilar. Alguns passatgers s'hi van quedar perquè no els van donar llanternes per sortir amb més facilitatdel lloc, de difícil accés.

(Article de la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgina 22.)
 

       

24 de gener de 2021

Repòrter, gener de 1994 | Jordi Pujol dóna suport a CDC de Malgrat per a les municipals del 95



El sopar organitzat per l'agrupació de Convergència Democràtica (CDC) de Malgrat el 10 de desembre, que van presidir Jordi Pujol i la seva esposa. Marta Ferrusola, es va convertir en un acte de suport al comitè local de cara a les eleccions municipals de 1995. En el sopar van participar 360 militants i simpatitzants del Maresme i la Selva marítima, a més de representants de diverses entitats malgratenques. Jordi Pujol, en qualitat de president de CDC, va anunciar la seva disposició de tornar a visitar Malgrat per reforçar el comitè local de CDC, que va tenir problemes interns durant la confecció de la llista de les municipals de 1991, els resultats de les quals van provocar una fugida de militants. CiU és la quarta força política a l'Ajuntament de Malgrat, circumstància que no es dóna a cap altra població de Catalunya.

El president de CDC del Maresme, Fidel Solé, ha manifestat que el comitè executiu de Malgrat és «fort» perquè ha aconseguit noves afiliacions i que tornin molts militants que havien abandonat el partit. Fidel Solé considera que els resultats de les passades eleccions, en què CiU va passar de 6 a 2 regidors, van ser «molt decebedors» i ha anunciat que l'agrupació local està «escalfant motors» de cara a les municipals del 95. Tot i això, Solé assegura que encara no s'ha escollit el futur cap de llista. En aquest sentit han coincidit alguns membres del comitè local. «Amb aquest sopar i futures activitats volem crear un caliu convergent», ha manifestat Miquel Verdaguer, president de l'agrupació local. Verdaguer, acompanyat de membres del comitè, ha explicat que la feina que s'està duent aterme no és relacionada amb l'elecció d'una persona que encapçali la llista de les municipals de 1995.

La preparació de la campanya iniciada pel comitè s'emmarca en un ambient de tensió amb els dos regidors de l'Ajuntament, Josep Barney i Jordi Pica. Miquel Verdaguer, però, manté que la relació amb els regidors és «correcta». Una prova de les diferències existents són les declaracions efectuades, el passat mes de juny, pel portaveu de CiU, Josep Barney, que va dir que CDC l'ha «crucificat» i que el vol substituir. «Abans de morir políticament ja se'm rifen les vestidures (...) Que no vagin tan de pressa, que encara es trobaran amb una sorpresa i el cap de llista serà d'Unió Democràtica», va dir Barney a Ràdio Malgrat. Verdaguer ha dit que és gairebé segur que Barney no repeteixi com a cap de llista —a causa dels mals resultats que va obtenir— i va desmentir els rumors de que els regidors de CiU passin al Grup Mixt.

L'alcaldia com a objectiu

L'objectiu del partit és aconseguir l'alcaldia de Malgrat, que és en mans dels socialistes gràcies a un pacte de govern amb els grups d'ERC i d'IC. A l'oposició, hi ha el PP —amb 4 regidors— i CiU. Durant el sopar celebrat al restaurant Molí Vell, Pujol va encoratjar l'agrupació local a guanyar les properes eleccions. El president de l'Agrupació Sardanista, Simó Riera, va rebre una placa de mans del president Pujol. Amb això, l'agrupació de CDC de Malgrat vol reconèixer la tasca d'aquesta entitat local. Abans del sopar, però, Pujol i Ferrusola es va reunir durant uns minuts amb un representants locals de diversos sectors econòmics i socials. En aquesta trobada, que es va fer en una sala reservada del mateix restaurant, hi havia Jaume Ponsa, que havia estat portaveu de CiU durant el mandat de l'ex-alcalde Josep Mora. Jaume Ponsa s'ha afiliat a CDC ja que fins fa poc era independent. El nom de Ponsa és un dels que sona com a possible alcaldable per CiU.

Pujol i Ferrusola van sopar en la mateixa taula que Verdaguer—al seu costat—, mentre que els dos regidors a l'Ajuntament ho van fer en una taula del costat i gairebé no van tenir contacte amb Pujol ja que no van ser presents en la trobada anterior a l'àpat. Dies després del sopar, Barney va mostrar el seu disgust perquè el partit ja ha assegurat que no tornarà a ser el cap de llista. Sobre el possible ingrés al Grup Mixt no va dir res.

Tot i que es tractava d'un acte de partit, curiosament al sopar també hi van assistir els regidors del PP de Malgrat, Joan Hernández i Leonor Guillem.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgina 18.)
 

       

24 de gener de 2021

Repòrter, gener de 1994 | El ple de Pineda és l'escenari d'acusacions entre el PSC i CiU



El ple de l'Ajuntament de Pineda del 13 de desembre es va convertir en una continuació de l'anterior, en què el regidor  d'Hisenda, Emili Pérez, del PSC, va anunciar que es querellaria contra el portaveu de CiU, Joaquim Pons. El grup municipal del PSC i el de CiU —ja en el segon ple— es van intercanviar acusacions relacionades amb presumptes irregularitats, incompatibilitats i actuacions poc ètiques per part dels regidors.  Durant la sessió no es va arribar a cap conclusió, tot i que el secretari de l'Ajuntament, Juan Ignacio Soto, va llegir un informe sobre la llei i la normativa relacionada amb el dret d'abstenció i les incompatibilitats dels regidors.

El portaveu de CiU va puntualitzar algunes afirmacions realitzades per l'equip de govern en l'anterior ple. Joaquim Pons va afirmar que ell no ha comès cap incompatibilitat en relació amb l'oferta presentada per l'empresa Viagrup, de la qual el portaveu convergent és soci amb un 13% de les accions, però no ocupa cap càrrec directiu. Segons Pons, el regidor de Cultura, Emili Biosca, va mantenir una conversa amb Casimiro Viana —gerent de Viagrup i antic company de llista a les eleccions amb Biosca— durant la qual el regidor li va dir que properament sortirien diverses obres de l'Ajuntament a concurs públic.

Emili Biosca va tornar a insinuar que Pons s'hia beneficiat d'«informació privilegiada» i ha obtingut «uns guanys econòmics de l'Ajuntament». El regidor de Cultura va posar com a exemple diverses actuacions urbanístiques i l'alcalde, Josep Lluís Fillat, va dir que Pons va fer de mitjancer perquè l'Ajuntament pagués més diners al propietari dels terrenys on s'ha de construir l'institut d'ensenyament secundari. El portaveu de CiU va explicar que el seu vot mai ha decidit res que l'hagi beneficiat a ell o a algun familiar seu.

El regidor de CiU Pere Aragonès va intervenir perquè el secretari concretés si Pons ha incorregut en alguna incompatibilitat, però el debat en el ple no va superar les simples acusacions. Aragonès va recordar que Pons no ha intervingut en cap comissió de govern sobre assumptes seus o que el poguessin afectar indirectament i va demanar més seriositat a l'equip de govern. «Si continuem així es pot donar la imatge que venim a l'Ajuntament a beneficiar-nos i només faltaria això», va dir.

L'alcalde va dir que els casos citats per l'equip de govern posen de manifest que la imatge que ofereix el portaveu de CiU és «rocambolesca» i a continuació va dir que aquesta és «una situació difícil d'explicar».

Joaquim Pons va dir que té la consciència tranquil·la, que ell no té necessitat de treure diners de l'Ajuntament i que si algú obté beneficis econòmics són els regidors de l'equip de govern, que cobren per la seva dedicació. El portaveu de CiU també va explicar que va mantenir una conversa a l'Ajuntament amb el regidor d'Hisenda, acompanyat del regidor convergent Joan Morell, durant la qual Emili Pérez el va amenaçar dient que pagaria «molt cares» les insinuacions sobre la compra del seu vehicle particular. «Ho pagarà políticament, professionalment i personalment», va dir Pérez, segons va admetre ell mateix en el ple. El regidor d'Hisenda va acusar Pons d'obtenir «força pessetes» del consistori i va dir que disposava de factures dels anys 1988 i 1989 de la gestoria Duran Pons, que dirigeix el portaveu de CiU.



Joaquim Pons ataca Emili Pérez

Llavors Pons va contraatacar. Va dir que Emili Pérez i la seva dona, Anna Maria Mir, van muntar una gestoria juntament amb Joan Ferrer, regidor d'Obres i Serveis, i Joan Antón Quintana —interventor habilitat de l'Ajuntament— i, finalment, que Pérez ha obtingut comissions d'una companyia d'assegurances que ha treballat per l'Ajuntament —La Estrella—, de la qual la dona de Pérez era agent. El regidor d'Hisenda va admetre aquest darrer assumpte, però va mantenir que Pons «ha intervingut constantment en benefici propi». Sobre l'amenaça, Pérez va dir: «no sóc home de pistoles ni tampoc cap mafiós».

El ple va viure alguns moments de tensió i en un d'aquests Pere Aragonès va dir que CiU no callaria perquè té tot el dret a fer preguntes, es va preguntar perquè Pérez retreu actuacions de tant de temps i va recordar que el seu grup ha decidit poques coses.

Josep Lluís Fillat va haver de calmar els ànims i quan es disposava a aixecar el ple, el regidor Emili Biosca va tractar un altre tema relacionat amb el portaveu de CiU. Biosca va acusar Pons d'haver intentat aturar les obres de la sortida de l'autopista al rierany dels Frares jaque el portaveu de CiU és soci d'una empresa —El Camp de l'Oliver SA— implicada en uns terrenys afectats per aquesta obra. Pons va respondre dient que això és «mentida» perquè l'empresa no volia paralitzar les obres sinó que demanava a l'Ajuntament que no continuessin mentre no es resolia un recurs presentat a Urbanisme. Biosca va proposar que s'aprovés una moció de reprovació al portaveu de CiU, però no es va posar a votació. L'alcalde de Pineda va tancar el ple dient que aquesta qüestió estava ja «desbloquejada» i va mostrar-se disposat a tractar de solucionar les acusacions al despatx de l'alcaldia. La picabaralla entre l'equip de govern i el grup de CiU va durar prop d'una hora i tres quarts.

Nova protesta contra el retard de l'institut

El conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Joan Maria Pujals, es va comprometre amb l'alcalde de Pineda a començar la construcció de l'institut d'ensenyament secundari durant el primertrimestre de 1994, però el conseller va manisfestar a Fillat que les obres no s'iniciarien fins al mes d'octubre. L'anterior conseller d'Ensenyament, Josep Laporte, s'havia compromès per escrit a iniciar l'institut l'any 1992. A més, el president Jordi Pujol va assumir, l'estiu passat, el compromís d'agilitar el tema ja que un grup de pares va recollir més de 3.000 signatures i va protestar davant d'un hotel de Pineda on Pujol va pronunciar un míting, abans de les eleccions de juny. Per tot  plegat, però sobretot per l'últim canvi de plantejament, l'Ajuntament de Pineda va aprovar per unanimitat, durant el ple del 13 de desembre, una moció en què es reclama la urgència d'aquest centre.

La proposta d'aquesta moció va sorgir del grup de CiU. L'escrit s'enviarà al conseller d'Ensenyament, al president de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i al síndic de greuges. Emili Biosca va acusar el Departament d'Ensenyament de «burlar-se» de Pineda. Durant ei mateix ple, es va adjudicar la construcció del poliesportiu i el conveni amb el Ministeri per urbanitzar el passeig marítim. Els grups de l'oposició es van abstenir en aquests punts.

Torna la bandera espanyola a la sala de plens

La bandera espanyola ha tornat a la sala de plens de l'Ajuntament de Pineda vuit mesos després que fos retirada per portar-la a la bugaderia. Durant aquest  període, a la sala només hi havia la senyera i la bandera de Pineda. La bandera espanyola ha tornat arran d'una petició formulada pel regidor del PP, Norbert Pelàez, durant una comissió informativa. Norbert Pelàez va preguntar on era la bandera i el regidor Emili Biosca va respondre dient que a la bugaderia perquè les banderes es van retirar de la sala —perquè s'havia organitzat un acte no municipal— i quan s'havien de tornar a instal·lar, la bandera l'espanyola va aparèixer tacada. El regidor del PP va dir que si l'Ajuntament no tenia diners per pagar l'import de la bugaderia, que ja els posaria ell de la seva butxaca. Norbert Pelàez considera que era una «falta de respecte i d'ètica no tenir la bandera constitucional». L'equip de govern va tornar a posar la bandera després que Pelàez s'hi interessés ja que si no ho haguessin fet el regidor del PP ho hauria exigit, segons ha reconegut el regidor del PP.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgines 16 i 17.)
 

       

24 de gener de 2021

Repòrter: L'any de l'autopista i la visita del ministre Borrell



L'any que hem començat serà l'any de la famosa autopista Mataró-Palafolls. La concessionària Acesa preveu que entri en funcionament aquest mateix estiu. Durant 1993 les obres de l'autopista han estat envoltades de fets no gaire agradables, a banda de la polèmica sobre l'impacte ambiental del projecte. Sabotejos, accidents laborals, protestes de pagesos perjudicats als seus terrenys i, darrerament, una manifestació de veïns a Palafolls. L'autopista és necessària i, mal que ens pesi, un cop sigui una realitat, serà desitjada per la població. No s'ha de perdre de vista per què la comarca té una autopista i no disposa, en canvi, d'una autovia
gratuïta.

Podríem retreure contínuament al govern de l'Estat la seva decisió de privatitzar aquesta via. Així no se solucionaria res. Però no ens deixen de sorprendre les manifestacions efectuades pel ministre Josep Borrell, titular d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), durant la seva visita a Mataró i Arenys de Mar. Josep Borrell, a més de recordar les inversions ministerials previstes al Maresme —vitals i necessàries, no confonguem—, va anunciar que el seu ministeri executarà un projecte novedós: el desdoblament de la N-ll entre Tordera i Girona. Un projecte que suposarà una forta inversió. Encara que sembli estrany és veritat.

El ministre va venir al Maresme per dir-nos que el govern de l'Estat té diners per desdoblar la N-ll al llarg d'uns 40 quilòmetres en un tram en què la carretera no travessa cap nucli urbà. I la nostra pregunta és: com és que l'Estat va privatitzar l'autovia Mataró-Palafolls per mancança pressupostària i ara, mig any abans que entri en funcionament, disposa de diners per desdoblar la N-ll des de l'ultima població de la comarca fins a Girona? Quan funcioni l'autopista, la N-ll continuarà estant col·lapsada, sobretot si tenim en compte les actuacions previstes pel MOPTMA, que vol construir giratoris i instal·lar semàfors.

No dubtem de l'interès a què es refereix Borrell —diu que permetrà millorar la connexió entre Barcelona i Girona—, però també s'ha parlat de desviar la N-ll per l'interior i deixar l'actual traçat com una carretera entre municipis. I no oblidem un altre factor. Resulta que el projecte anunciat pel ministre ha sorprès fins i tot els mateixos governants socialistes. Si no, que li ho preguntin al governador civil de Girona. Pere Navarro, que ha reconegut el seu desconeixement sobre l'especial interès del Ministeri per desdoblar la N-ll. No és just que els ciutadans del Maresme ens haguem de sentir enganyats tant sovint.

(Editorial de la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgina 5.)
 

       

24 de gener de 2021

Repòrter, gener de 1994 | De l'«annus hombilis» a 1994, l'any de l'autopista

La crònica de 1993 hauria de ser la crònica d'un «annus horribilis» per a l'Alt Maresme. Tancament d'empreses, col·lapse judicial, incendis forestals i enfrontaments polítics són alguns dels fets de l'any post-olímpic. En canvi, les perspectives per a 1994 són positives perquè s'engegaran molts projectes importants. Tot i la crisi, el panorama és agradable. 1994, però, també serà l'any de l'autopista, tan esperada després de la seva problemàtica gestació.






La crònica de l'any post-olímpic és la crònica d'un mal any per a l'Alt t/laresme. Tot i això, també s'han produït notícies agradables. 1993 va començar ja amb mal peu. El col·lapse judicial existent als jutjats d'Arenys de Mar es va veure agreujat pel desallotjament de l'edifici Xifré. Durant els primers mesos del 93 les administracions van discutir sobre el destí dels jutjats números 4,5 i 6, que estaven al Xifré i van acabar en uns mòduls  prefabricats. Precisament el passat 2 de desembre es va complir el primer aniversari d'aquest desallotjament, provocat per la detecció d'una plaga de termites en les bigues de fusta de l'immoble. Els advocats i procuradors del partit d'Arenys han denunciat que el col·lapse judicial continua per diversos motius: encara no ha entrat ni un paleta a l'interior del Xifré, no s'ha creat el setè jutjat i el nou jutjat per reforçar el número 1 tampoc no ha entrat en funcionament. Conclusió: 5.000 expedients continuen endarrerits, alguns dels quals —els que depenen del jutjat número 1, que és el que té més feina acumulada— estan pendents de sentència des de l'any 1986.

Al llarg de 1993 diverses poblacions de l'Alt Maresme han acollit refugiats de la guerra dels Balcans. Calella, Arenys de Mar i Malgrat han rebut ciutadans bosnians. A nivell cultural cal tenir en compte que la Mostra de Teatre i Música al Carrer, Complot, de Pineda va arribar a la seva cinquena edició amb un pressupost restrictiu. Malgrat aquesta reducció, la mostra va obtenir una bona resposta de públic. L'activitat cultural a Calella, a més de la Fira, es va centrar durant 1993 en el Congrés de Sardanisme, que es va cloure amb un ambient eufòric optant per una línia renovadora.

Però un dels fets més destacables del repàs de l'any és la crisi econòmica, de la qual l'Alt Maresme no s'ha lliurat. El 29 de gener una seixantena dels 80 treballadors de l'empresa Muvisa, d'Arenys de Mar, van tallar la N-ll per reclamar deutes de 100 milions de pessetes i protestar contra l'anunci de fallida. Una altra de les empreses grans de la nostra zona, la Carlyps SA, de Malgrat, va fer pública una reducció de 65 treballadors de la seva plantilla. El mes d'abril un informe el·laborat per REPÒRTER posava de manifest que 25 empreses de l'Alt Maresme s'havien vist afectades per algun tipus d'expedient de regulacions de feina. El tèxtil i el metall eren, en aquella època de l'any, els sectors més perjudicats. Centenars d'empleats s'havien quedat al carrer. Un estudi del Consell Comarcal afirma, per altra part, que el 30% de les empreses de punt de la comarca són clandestines i es concentren a Pineda i Arenys de Munt. Tornant a les reivindicacions laborals, caldria recordar les manifestacions dels agents de la Policia Local de Pineda, que es queixaven de la reducció salarial i d'assumptes professionals.



L'any de l'aigua afrodisíaca

1993 també ha estat l'any de l'aigua afrodisíaca. Calella va ser el focus d'atenció de mitjans de comunicació d'àmbit estatal. Unes declaracions de l'alcalde de Calella, Joaquim Rey, recollides pel diari El Punt van provocar l'arribada de periodistes de diaris, revistes, ràdios i televisions. Calella es va convertir en la capital de l'aigua afrodisíaca, gràcies als elevats nivells de ferro i manganès. En aquest marc desenfadat, i arran de la reflexió ohginada, es van produir els debats més profunds sobre la qualitat de aigua que abasta l'Alt Maresme i el futur de la xarxa de proveïment. Durant aquest passat any s'han efectuat les negociacions per traspassar la xarxa al Consell Comarcal, el qual ha fixat una lina d'actuació per millorar i modernitzar les instal·lacions, que són força antigues. El Consell i la Generalitat assumeixen les inversions necessàries i, com a notícia d'última hora—que recull aquest número de REPÒRTER— , la construcció de la planta potabilitzadora és un projecte prioritari. En l'agilització de la potabilitzadora poden haver influït la protesta d'un grup de veïns de Pineda contra l'anunci de l'empresa Sorea de tallar el subministrament a 911 famílies per morositat. De moment el jutge ho ha paralitzat. Els veïns no només criticaven el tall de l'aigua sinó també la seva qualitat, ja que sovint té un color tèrbol.

L'estiu del 93 va ser de bojos, sobretot per als bombers i les forces de seguretat. Un piròman va provocar l'estat d'«alarma" ja que en un mateix dia aparegueren diversos focs situats relativament aprop o bé en termes muncipals diferents. Quinze incendis presumptament provocats van cremar unes 40 hectàrees forestals a l'Alt Maresme. La gravetat dels focs i la seva repercussió medioambiental es podria ressumir amb aquesta dada: el 75% del bosc de Pineda ha patit les conseqüències del foc. Els dispositius conjunts de seguretat i les crides a la ciutadania dels alcaldes no van permetre la detenció del piròman.



Eleccions i conflictes polítics

L'any post-olímpic també va ser any electoral, a nivell de tot l'Estat. Les eleccions del 6 de juny es van caracteritzar a la nostra zona per l'augment important d'ERC i el PP, una lleugera disminució de CiU —que es manté com a primera força política— i del PSC, que conserva com a feus les poblacions de Pineda i Palafolls. IC, en canvi, va pujar moderadament. Aquests resultats no són sorprenents, però no es pot dir el mateix de les situacions viscudes entre els polítics lo- cals a diferents ajuntaments. Un termòmetre que mesurés la tensió i la intensitat de les picabaralles ens situaria a la part superior als ajuntaments de Tordera, Sant Pol, Calella, Malgrat i, en el tram final de l'any. Pineda. A Tordera el més destacable ha estat la formació d'un nou govern, integrat per socialistes i convergents. Un pacte exemplar entre el PSC i CiU per donar sortida a una crisi originada per l'ingrés a l'oposició de Lluís Barrera, que estava a l'equip de govern com a socialista. Aquesta decisió es va fer pública envoltada d'acusacions entre Barrera i l'alcalde, Jaume Romaguera, del PSC, que s'han querellat mútuament.

Sant Pol de Mar també ha estat escenari de canvis en la configuració del consistori. El pacte entre independents i IC es va trencar ja que l'alcalde, l'independent Francesc Pomés, que milita a UDC, va destituir Jordi Roura, d'IC, que ocupava la regidoria d'Urbanisme, perquè estava preparant una moció de censura per desbancar-lo juntament amb l'ex-alcalde convergent, Josep Roca. Ara, Roura i Roca són els únics membres de l'oposició perquè els regidors de CiU s'han aliat amb Pomes. A Malgrat de Mar també hi ha querelles entre regidors. Gonçal Prieto, del PP, i Jordi Pica, de CiU, volen portar Marta Hernández, portaveu d'IC, als tribunals i per aquest motiu s'han querellat amb ella. La relació entre l'equip de govern —PSC, ERC i IC— i l'oposició ha estat tensa i difícil. Una prova d'això és que els insults han arribat a la sala de plens.

Calella ha augmentat el seu llistat de regidors trànsfugues. La dimissió de la trànsfuga del PSC Rosa Gutiérrez va ser coberta per Teresa Soler, que ocupava el número cinc de la llista. Aquesta també va ingressar al Grup Mixt per formar part de l'equip de govern, amb CiU. enlloc de fer-ho al grup municipal socialista. I, per altra part, la pressió de l'oposició sobre els trànsfugues va obligar el regidor d'Hisenda, el trànsfuga del PP Josep Maria Gallart, a admetre que ha actuat «il·legalment» per un assumpte d'incompatibilitats a tornar 200.000 pessetes al consistori en concepte de benefici obtingut per haver fer de proveïdor.

Pel que fa a les trifulgues de l'Ajuntament de Pineda, són recents encara. Les acusacions entre socialistes i convergents acaben, de moment, amb discussions plenàries i una querella del regidor Emili Pérez contra el de CiU Joaquim Pons, per calúmnies.

Un fet agradable per a l'Alt Maresme ha estat el nomenament de Joaquim Rey, alcalde de Calella, com a president del Consell Comarcal, en substitució de Ramon Camp, que va ser escollit diputat al Congrés de Madrid després de les eleccions del 6 de juny. Amb aquest relleu en la presidència del Consell es posa fi al diagnòstic de «mataronitis» que, segons molts, patia l'administració comarcal. El Pla d'Actuació Comarcal (PAC) és el principal cavall de batalla de Joaquim Rey. I una última pinzellada entre social i política seria la distribució de la cançó «Quatre camins a la Tordera», cantada pels alcaldes de Palafolls, Valentí Agustí; de Tordera, Jaume Romaguera, i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. Amb aquesta cançó els alcaldes volen sensibilitzar la població sobre la degradació ambiental de la conca, que durant 1993 també ha estat motiu de discussió entre l'empresa d'acabats tèxtils Fibracolor, de Tordera, i l'Ajuntament de Malgrat, a més d'organismes superiors com el fiscal Josep Joaquim Pérez de Gregorio.



Allau de projectes pel 94


Tot i la crisi econòmica generalitzada, 1994 serà un bon any per a l'Alt Maresme, segons les previsions, ja que hi ha un allau de projectes sobre la taula que es començaran a executar durant aquest any. Altres projectes, en canvi, seran una realitat aquest mateix any. Per tant, el panorama és òptim ja que els projectes milloraran serveis i infraestructures vitals per l'Alt Maresme. Un dels projectes més destacat és el de l'autopista. La concessionària Acesa té previst que l'autopista Mataró-Palafolls entri en funcionament entre juny i juliol. L'entrada en servei d'aquesta via representarà un canvi significatiu per a molts ciutadans de la comarca. En aquests moments la variant de Mataró, de 9 quilòmetres, ja està acabada. L'anomenada autopista del Maresme és la prolongació de l'A-19 —que uneix Barcelona i Mataró— i la seva construcció costarà entre 45.000 i 50.000 milions. Les estacions de peatge estaran situades a Arenys de Mar i Santa Susanna.

Per evitar els colls d'ampolla que es produiran a la sortida de l'autopista a Palafolls, a la N-ll, el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) desdoblarà la N-ll entre Palafolls i Tordera. El Ministeri vol que les obres s'acabin a finals de 1994 i el projecte inclou la construcció de la variant de Tordera, amb un pont nou sobre el riu i la desaparició de la cruïlla de Can Bartolí. El desdoblament tindrà una longitud de 4'2 quilòmetres i el cost de l'obra, que començarà properament, serà de 1.400 milions.

Les intervencions del govern de l'Estat a la comarca no finalitzen aquí perquè el MOPTMA ha anunciat una inversió de 3.200 milions per millorar la N-l I al seu pas pel Maresme. Es construiran giratoris i es col·locaran semàfors durant 1994. Amb això es pretén augmentar la seguretat de la N-ll, però al mateix temps s'estarà dissuadint es conductors perquè circulin per l'autopista. Una altra de les assignatures pendents és el cobriment i canalització de les rieres. Els veïns d'Arenys de Mar veuran finalment com d'aquí a poques setmanes començaran les tasques per cobrir la riera. Aquest projecte s'emmarca en el pla de rieres del Maresme que financen conjuntament el MOPTMA i la Generalitat, però en el cas d'Arenys el cost l'assumeix l'Estat.



La depuradora biològica de Tordera i la de l'empresa Fibracolor funcionaran properament, quan acabin de construir-les. Amb aquestes instal·lacions i la depuradora de Pineda —que també abastarà les poblacions de Calella, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls— el sanejament a l'Alt Maresme quedarà garantit. La Generalitat farà la depuradora de Pineda a la riera, prop de Montpalau. Pel que respecta a l'abastament d'aigua potable, la Generalitat ha anunciat la construcció de la planta potabilitzadora aquest any i el Consell Comarcal destinarà 350 milions per fer un dipòsit general regulador a Santa Susanna, amb una capacitat per a 14 milions de litres d'aigua.

Calella i Pineda tenen previst començar les seves actuacions urbanístiques a la façana marítima. L'Ajuntament de Calella encara està negociant el finançament de l'ampliació del passeig fins a les Roques, mentre que a Pineda ja està decidit que properament començarà la urbanització de la primera fase. A Pineda, durant aquest exercici, també està previst que comenci la construcció del pavelló polisportiu i de l'institut d'ensenyament secundari. A Calella s'ampliarà el cementiri. entrarà en servei el gas natural i es faran els 82 habitatges socials del PP1 La Granja. La urbanització del polígon industrial de Can Patalina de Malgrat, que ha rebut un ajut de 193 milions de la Unió Europea, serà l'actuació més destacada en aquest municipi. A Palafolls continuen amb la construcció del polisportiu d'Arata Isozaki, mentre que el polisportiu de Santa Susanna ja estarà acabat aquest any. Tordera potenciarà la urbantizació de la zona de Mas Ros, mentre que continuen amb les obres del Teatre-Ateneu Clavé. Sant Iscle de Vallalta afronta l'any amb el repte de construir el nou edifici de l'Ajuntament, que també ha d'acollir la llar d'avis, l'esplai i el local de la Cambra Agrària. A Sant Pol de Mar volen ampliar la plaça Anselm Clavé i iniciar la urbanització de la zona dels Garrofers, de 400 habitatges.

Canet de Mar té sobre la taula un altre pla parcial, anomenat Canet 2002, que preveu la construcció de 400 habitatges, i el projecte de la planta de transvassament de residus pels municipis de Calella, Sant Pol, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i Canet. Tot plegat, un horitzó agradable tenint en compte la recessió econòmica i el record de 1993, un «annus horribilis».

(Reportatge de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgines 10-15.)
 

       

23 de gener de 2021

Repòrter, desembre de 1993 | L'equip de govern de Pineda es querella contra el portaveu de CiU



L'equip de govern de l'Ajuntament de Pineda i el regidor d'Hisenda, Emili Pérez, del PSC, van anunciar en la darrera sessió plenària que es querellarien contra el portaveu de CiU, Joaquim Pons, per un pressumpte delicte de calúmnies, en relació amb les dues instàncies en què el grupde l'oposició acusava el consistori d'haver lliurat talons sense fons i insinuava que Pérez es podia haver beneficiat d'un tracte de favor en la compra del seu vehicle particular. El grup de CiU va entrar aquestes instàncies a l'Ajuntament, a més d'una altra sobre la gestió que  es fa en el cobrament del cànon de sanejament. Els regidors de CiU demanaven la celebració d'un ple extraordinari i volien que l'alcalde, Josep Lluís Fillat, del PSC, donés explicacions públiques sobre aquests temes.

El ple, que es va celebrar el 10 de novembre, preveia en l'ordre del dia la discussió d'aquests i altres assumptes ja que es van prendre acords com, per exemple, la modificació de les ordenances fiscals. Durant la sessió, que va durar més de quatre hores, el regidor d'Hisenda va desmentir que l'Ajuntament hagi lliurat talons sense fons que hagin resultat impagats. Segons Emili Pérez, el dia 7 d'octubre es va produir un «descobert» de 2 milions de pessetes en el compte de l'Ajuntament, però l'entitat bancària en qüestió va pagar els talons lliurats ja que posteriorment el consistori va ingressar els diners per tal de liquidar el «descobert».

En relació amb la polèmica generada sobre el vehicle d'Emili Pérez, aquest va respondre les preguntes que CiU formulava en unade les instàncies. El regidor d'Hisenda va presentar els expedients que ell va negociar amb la concessionària Farauto, de Pineda, per la compra de quatre vehicles per a la Policia Local i va demostrar que aquesta empresa havia realitzat la millor oferta al  consistori. Posteriorment, el regidor va ensenyar fotocòpies dels documents de la compra del seu cotxe —un Peugeot 405 SRD Turbo, matrícula B-1843-MH— a la mateixa concessionària. El vehicle que condueix Pérez des de fa dos anys va ser comprat en condició de «quilòmetre zero», motiu pel qual va ser matriculat a nom de l'empresa. El cotxe li va costar 2.785.000 pessetes, amb la qual cosa es va estalviar alguns diners comprant-lo com a «quilòmetre zero». Aquest tipus de vehicle solen ser de demostració. Tot i això, el Peugeot 405 SRD Turbo va ser matriculat el 16 de maig de 1991 i la compra es va efectuartan sols dos dies després, el 18 de maig. Emili Pérez va explicar davant del ple que Farauto li va valorar el seu cotxe vell —un Peugeot 309 SRDT, matrícula B-6985-LF— per 1.400.000 pessetes. El gerent de Farauto, Valentí Camps, ha manifestat que no ha existit cap tracte de favor amb el regidor i considera que Farauto s'hi va «guanyar la vida». Tot i això, Valentí Camps va dir que el negoci es va «negociar».

El regidor d'Hisenda va manifestar en el ple reiteradament la seva indignació per les insinuacions de CiU, que va qualificar de  «difamacions i calúmnies». «Em sento perjudicat perquè s'ha afectat el meu nom, la  meva fama i el meu honor», va afirmar. Pérez va criticar el grup de CiU perquè va filtrar les instàncies a un mitjà de comunicació, per la qual cosa entén que l'objectiu dels escrits era perjudicar-lo. El regidor d'Hisenda va dir que aquests fets havien afectat també la seva «estabilitat matrimonial» i va atribuir l'actitud del grup de l'oposició al fet que alguns clients  de la gestoria que dirigeix el portaveu, Joaquim Pons, han perdut alguns plets amb l'Ajuntament davant dels jutjats.



Joaquim Pons va qüestionar com és que el vehicle es va vendre dos dies després de la seva matriculació si havia de ser un cotxe de demostració i va demanar al regidor Pérez que li facilités tota la documentació que va mostrar en el pie. Pons —que, segons va dir, quatre dies després no disposava encara de la documentació sol·licitada—  manté que en les instàncies es limita a preguntar. Quan Pérez va deixar el tema de les instàncies, el regidor de Cultura, Emili Biosca, del PSC, va ser més contundet encara amb Pons. Li va demanar la dimissió després  d'acusar-lo de beneficiar-se d'informació privilegiada per fer negocis particulars i d'haver incorregut en incompatibilitats. Emili Biosca va presentar documents sobre ofertes realitzades a l'Ajuntament de Pineda per part de l'empresa Viagrup, de la qual Pons era soci.

Aquestes ofertes —que en alguns casos eren les més avantatjoses per al consistori— van ser rebutjades per l'equip de govern perquè, segons Biosca, haurien incorregut en incompatibilitats. Biosca va continuar atacant el portaveu de CiU i els regidors d'aquest grup perquè es van negar a respondre una enquesta voluntària formulada per l'empresa que està fent una auditoria sobre els regidors del consistori. En el ple del 2 de desembre de 1992 es va decidir, per unanimitat, encarregar una auditoria per esbrinar si algun regidor s'ha aprofitat del seu càrrec per interessos particulars. L'alcalde de Pineda ha explicat que aquesta auditoria va ser encarregada a iniciativa dels regidors del PSC, que havien estat acusats per CiU d'haver actuat irregularment.

En el ple, Joaquim Pons va contestar en relació amb la negativa de respondre l'enquesta personal dient que considera que era «una persecució» contra ell. La sessió plenària va ser la més tensa dels últims anys ja que, fins I tot, quan va acabar el ple el regidor d'Obres i Serveis, Joan Ferrer, va increpar Pons. Abans d'aixecar la sessió, l'alcalde va mostrar la seva «vergonya» per haver presidit un ple d'aquestes característiques. Fillat, però, va dir que se sentia incapaç  de demanar a qualsevol regidor del seu grup que no portés Pons als tribunals perquè, segons va dir, feia temps que CiU realitzava acusacions contra l'equip de govern.

Apujar les ordenances fiscals per al 1994

En el mateix ple, l'equip de govern va decidir apujar els impostos i taxes per al 1994 una mitjana del 4,5%, augment similar al previst a l'índex de Preus al Consum (IRC). Amb aquesta puja dels impostos municipals l'Ajuntament de Pineda preveu ingressar 32 milions de pessetes més que durant aquest any, la qual cosa significa un increment que no arriba ai 3% sobre un pressupost general d'uns 1.200 milions. Aquesta modificació de les ordenances va ser aprovada amb els únics vots favorables del grup socialista ja que els de l'oposició —CiU i PP—van votar en contra, perquè no consideren just l'augment previst. La majoria d'impostos i taxes augmentaran sobre un 4,5% a excepció de l'Impost de Béns Immobles (IBI) —que s'apujarà un 12%— i l'Impostd'Activitats Econòmiques (lAE), que passarà del coeficient 1,20 a 1,40. En canvi, les plus-vàlues i l'impost sobre construccions s'han congelat amb l'objectiu de promoure el moviment econòmic que genera el sectordelaconstrucdó. El regidor d'Hisenda va afirmar que l'equip de govern vol reduir en uns 200 milions de pessetes les despeses de l'Ajuntament i per això estan preparant un estudi d'estalvi. El regidor va dir que l'augment, en la majoria dels casos, pretén assumir el «cost real» dels serveis munici pals. El regidor de CiU, Pere Aragonés, va destacar que la puja de l'IBI afectarà totes les famílies de Pineda i que cada una haurà de pagar unes 12.000 pessetes més a causa d'aquesta modificació de les ordenances fiscals. El portaveu del PP, Norbert Pelàez, va qualificar la decisió d'«intolerable» donada l'actual crisi econòmica.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 7, desembre de 1993, pàgines16 i 17.)
 

       

23 de gener de 2021

Repòrter, desembre de 1993 | El Marroc dificulta l'enviament d'ajut humanitari de Calella al Senegal



El material d'ajuda humanitària destinat al missioner escolapi Josep Maria Canet, que dirigeix una escola a Oussouye (Senegal), ha arribat finalment per vaixell des d'Algesires perquè les autoritats del Marroc no van permetre l'accés dels dotze vehicles que formaven part de l'expedició organitzada pel Calella Club Tot Terreny. Durant quatre  dies, els expedicionaris van intentar infructuosament entrar al Marroc a través del pas fronterer de Bab-Sebta, a Ceuta, per posteriorment dirigir-se a Algèria, Mali, Níger i Senegal, amb un recorregut d'uns 14.000 quilòmetres. Les autoritats marroquines pensaven que el material —que supera la tona i mitja de pes—, aniria destinat al Front Polisari, segons ha manifestat el president del Calella Club Tot Terreny, Rafael González. Aquest últim ha manifestat que a l'ambaixada del Marroc a Madrid van informar-lo que la presentació dels passaports era l'únic tràmit necessari per entrar a aquest país nord- africà, tot i que una portaveu d'aquesta ambaixada va dir que el Calella Club Tot Terreny no disposava dels permisos necessaris per un comboi d'aquestes característiques.

La mediació del cònsol espanyol a Tetuan, Joaquim Muñoz del Castillo, i de la delegació del Govern Central a Ceuta, entre d'altres, no va possibilitar l'entrada del comboi humanitari al Marroc. Per aquest motiu, els responsables de l'entitat organitzadora van decidir enviar el material en un contenidor amb vaixell des del port d'Algesires. A més, en el moment de tancar aquesta edició, era previst que Rafael González, acompanyat d'altres expedicionaris, viatgessin en avió fins a Senegal per tal d'assegurar-se que el material que havia d'arribar al port de Dakar (Senegal) tingués com a destí final l'escola que dirigeix Josep Maria Canet. La relació d'aquest missioner escolapi i els membres d'aquest raid humanitari respon al fet que Josep Maria Canet havia dirigit les Escoles Pies de Calella.

L'ajut humanitari és format per medicaments, aliments, roba i material escolar, però el missioner també rebrà alguns diners de donatius recollits a la població. El material va ser emmagatzemat en un local particular a Ceuta ja que inicialment les autoritats del Marroc estaven disposades a permetre l'entrada dels cotxes sense les caixes, precintades per la Creu Roja. Posteriorment,  però, la resposta va ser negativa fins i tot perquè els vehicles entressin sense el material i sense passar del Marroc a Algèria. Per aquest motiu l'ajut es va portar a l'assemblea  de la Creu Roja d'Algesires, des d'on el material va ser embarcat cap al port de Dakar. Alguns vehicles, però, van intentar entrar a  Àfrica pel nord d'Algèria —embarcant el cotxe a Alacant fins arribar a Orà—, però la majoria dels expedicionaris van desestimar aquesta possibilitat a causa de la difícil situació civil i política que es viu a Algèria. Aquest raid era format per sis cotxes de Calella, dos  de Llavaneres, un de Sitges, un de Barcelona, un de Vic i un de la Corunya.

Precisament pocs dies abans que aquesta expedició sortís de la riera Capaspre de Calella, un comboi de vehicles alemanys també va intentar entrar al Marroc des de Ceuta amb material humanitari, però no ho van aconseguir perquè anteriorment un altre comboi havia destinat material humanitari al Front Polisari, que està enfrontat amb el govern del Marroc en defensa de la independència dels saharians.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 17, desembre de 1993, pàgina 22.)
 

       

23 de gener de 2021

Repòrter: La falsa torna pel peatge de l'autopista



EI Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme torna a estar d'actualitat a l'Alt Maresme. El primer secretari dels socialistes catalans a la comarca, Josep Clofent, ha manifestat que les últimes inversions de l'Estat en infraestructures al Maresme formen part de les compensacions per haver imposat el peatge a l'autovia. I citen la futura construcció de la variant de Tordera i l'enllaç de la N-ll amb l'autopista, a més de la regeneració de les platges, l'arranjament de les rieres i les millores en la carretera N-ll. El PSC planteja aquestes obres com si fossin la torna per la decisió del Govern central de desdir-se de la seva paraula i el seu projecte i privatitzar una via de comunicació indispensable i, per tant, amb ingressos assegurats per a la concessionària.

Però aquesta suposada torna tan generosa no ho és tant. Dir que la connexió de l'autopista A-19 amb la carretera N-ll és una compensació és ignorar o manipular la realitat. El cert és que el MOPT ha tingut una manca de previsió a l'hora de connectar l'autopista amb la carretera i durant sis mesos és previsible que hi hagi problemes de circulació en aquest punt. Aquesta obra és necessària, no és cap luxe ni cap regal. Com tampoc ho són la canalització o cobriment de les rieres i les regeneracions de les platges, que el MOPT realitza des de fa anys de forma periòdica, independentment del peatge de l'autopista, argumentant la seva utilitat social. Pel que fa a les millores de la N-ll, cal dir que una carretera tan transitada com aquesta i amb tants punts negres i accidents requereix moltes reformes. Els ciutadans de l'Alt Maresme no es poden sentir privilegiats per les grans obres d'infraestructura realitzades per l'Estat, al contrari, han de reclamar l'eliminació de dèficits importants.

Els polítics no han d'insultar-se

EI clima polític en alguns ajuntaments s'està crispant cada cop més. Aquests són els casos dels consistoris de Malgrat, Calella, Pineda i Arenys de Mar. Quan la discussió i el debat polític ultrapassen la frontera de les acusacions personals i els insults, hi ha alguna cosa que no funciona. És ben cert que els nostres polítics locals no són professionals, però això no els excusa perquè no es mantinguin dintre dels límits del debat polític. Amb alguns comportaments fora de to no augmentarà la migrada confiança dels ciutadans en els seus representants. Aleshores, quan en les properes eleccions creixi l'abstenció, els mateixos polítics no tindran credibilitat per lamentar la poca participació dels votants.

(Editorial de la revista Repòrter, número 17, desembre de 1993, pàgina 5.)
 

       

22 de gener de 2021

Repòrter, novembre de 1993 | Els insults arriben al ple de Malgrat



La relació entre govern i oposició és més tensa que mai a l'Ajuntament de Malgrat, un any després d'haver-se trencat el govern de consens en què participaven tots els grups municipals. La discussió que el portaveu del  Partit Popular (PP), Gonçal Prieto, I l'alcaldessa, Conxita Campoy, van mantenir durant el ple del 7 d'octubre va provocar l'abandó de la sala del regidor del PP, Joan Hernández. Durant aquesta discussió, Gonçal Prieto va insultar l'alcaldessa en diverses ocasion i va demanar la seva dimissió. Aquests fets signifiquen un enduriment de la política del PP en els plens de Malgrat ja que fins ara aquest grup realitzava les acusacions contra l'equip de govern a través dels mitjans de comunicació local.

Els portaveus dels tres grups del govern  —PSC, ERC i IC— han lamentat la intervenció del portaveu del PP en el ple perquè consideren que es pot entrar en una dinàmica perillosa de desqualificacions personals. La discussió entre Prieto I l'alcaldessa es va produir arran de la Intervenció del regidor del PP, Joan Carles Tagua, que va criticar el fet que l'Ajuntament estigués millorant la plaça Incisa In Val d'Arno —població italiana agermanda amb Malgrat— sense cap projecte tècnic ni assignació pressupostària. El portaveu del PP va acusar l'alcaldessa de «mentir» i «enganyar» la població perquè, segons ell, a l'anterior sessió plenària Campoy havia assegurat que existia un projecte per urbanitzar aquesta plaça, situada al carrer Escoles. L'alcaldessa havia admès abans, durant l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, que possiblement s'havia equivocat i va demanar disculpes perquè enlloc d'un «projecte» el que ella volia dir que existia era un «dibuix» de la plaça. Tot i això, Prieto va insistir en aquest temafins arribar a insultar l'alcaldessa qualificant-la de «mentidera».

El PP considera que l'acta del ple anterior va ser manipulada ja que no constava que l'alcaldessa es referís a un «projecte», en resposta a una pregunta d'aquest grup. Gonçal Prieto va dir, després del ple, que les «mentides» de l'alcaldessa són «greus»,  mentre que el portaveu d'Esquerra Republicana (ERC), Lluís Llerinós, considera que el PP s'equivoca amb aquest tipus d'intervencions en el ple. «Em sabria molt greu que s'entrés en una dinàmica de desqualificacions personals. Penso que l'oposició pot ser dura criticant aspectes més importants, però amb insults no es fa oposició», va dir Lluís Llerinós.

La portaveu d'Iniciativa per Catalunya (IC), Marta Hernández, va manifestar que el PP va convertir el ple en «una peixateria» pels insults de Prieto. Marta Hernández atribueix la discussió entre Prieto i l'alcaldessa a «un malentès».

Disposat a plegar de regidor

El regidor del PP, Joan Hernández, va marxar del ple durant la discussió perquè, segons va manifestar l'endemà, sentia «vergonya» ja que considera que aquest enfrontament va ser «lamentable». Joan Hernández va dir que estava disposat a deixar el càrrec de regidor si no canviava r«actitud general del ple», però posteriorment ho va negar ja que el diari El Punt va publicar una carta seva en què afirmava: «Voldria que quedés ben clar que si algun dia tinc la intenció d'abandonar la política, el primer en estar informat serà el meu cap de llista Gonçal Prieto».

Tot i això, el regidor del PP manté que la relació política a Malgrat s'ha deteriorat últimament la qual cosa, segons ell, no és positiva. Joan Hernández considera que tots els grups municipals han contribuït aerear aquest mal clima polític. Un exemple d'aquesta tensió és el ple del 7 d'octubre.



Perdre els papers

Durant la discussió entre Prieto i l'alcaldessa es va fer referència a unes declaracions efectuades per Conxita Campoy a Ràdio Malgrat en què va dir que el PP basava la seva oposició en «la mentida i la demagògia» . Els mitjans de comunicació local havien estat fins ara el principal fòrum de les baralles polítiques, però després de l'última sessió l'escenari d'aquestes acusacions és la sala de plens de l'Ajuntament.

L'alcaldessa de Malgrat considera que la intervenció de Prieto en l'últim ple va ser «trista» perquè troba «denigrant» les acusacions del portaveu del PP. Conxita Campoy ha manifestat que Gonçal Pneto «va perdr les bones formes i semblava que tingués un atac d'histèria». «La versió que en política tot s'hi val no és correcta i jo no la comparteixo gens, encara que sembli que el PP de Malgrat vagi per aquesta línia», va afirmar l'alcaldessa.

En relació amb la campanya que el PP de Malgrat realitza als mitjans de comunicació locals, Conxita Campoy assegura que és aquest partit de l'oposició el primer en quedar desqualificat. «La gent no és ignorant i no es creu tot el que diuen aquests senyors, com per exemple les últimes cartes aparegudes a la revista Som-hi!. Penso que fan un favor a l'equip de govern, tot i que aquest no és el tipus d'oposició que haurien de fer ja que podria ser més constructiva».

Modificar el Pla General i les ordenances

Durant la sessió plenària del 7 d'octubre, l'Ajuntament de Malgrat va decidir modificar inicialment el Pla General d'Ordenació Urbana i establir les noves ordenances municipals per al 1994. La modificació del Pla General respon al projecte de l'empresari del tren de rentat de cotxes Tot U, de Malgrat, que vol construir una gasolinera al costat, en una zona qualificada d'equipaments. Els regidors d'IC van votar en contra d'aquesta modificació del Pla General—mentre que tots els altres grups ho van fer favorablement—, perquè aquesta serà la tercera gasolinera de la població i s'instal·larà al costat de l'hospital i davant de l'Institut d'Ensenyament Secundari Ramon Turró i el futur Centre d'Assistència Primària, amb el perill que això representa. El canvi de qualificació prevista en el Pla suposarà que l'illa delimitada per l'avinguda Costa Brava i els carrers Doctor Fleming, Pineda i Guillem de Palafolls passi d'equipaments a zona de sen/eis privats.

L'equip de govern va decidir, durant el mateix ple, augmentar les ordenances municipals per a l'any vinent d'una mitjana del 5%, en relació a l'augment de l'IPC. Aquest lleuger augment dels impostos suposarà l'ingrés d'uns 12 milions de pessetes més a les arques municipals. L'augment de les ordenances significa, segons el govern, un intent d'evitar que els serveis municipals siguin deficitaris. L'única taxa que experimentarà un increment important és la de recollida d'escombraries, que augmentarà un 25% perquè Malgrat traslladarà els residus a la planta incineradora de Mataró. Això significarà un augment del cost de l'eliminació de la brossa, servei que aquest any acumularà un dèficit de 20 milions perquè la taxa d'aquest any no estava ajustada al cost  real. L'equip de govern ha optat per apujar-ho un 25% aquest any i repetir el mateix increment en anys successius, enlloc d'augmentar el 100% d'un any per l'altre. L'impost de béns immobles (IBI) s'apujarà un 5%, mentre que el coeficient de l'IAE no es modificarà de l'I ,2. Els regidors de l'oposició van votar en contra d'aquesta modificació de les ordenances perquè són més partidaris d'una «congelació».

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 16, novembre de 1993, pàgines 16 i 17.)
 

       

22 de gener de 2021

Repòrter, novembre de 1993 | El Montnegre, el nostre patrimoni natural



Tenim la sort de viure en una comarca privilegiada: en menys de mitja horeta podem passar de trepitjar la sorra de les platges del Mediterrani a enfilar-nos a la muntanya, prop de zones gairebé verges. El Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un bé comú dels que ja en queden pocs. I paradoxalment sembla que ens oblidem de la seva gran vàlua, que fins i tot ignorem la seva existència. D'altra banda, però, tenim la mala sort de viure en una comarca sobreexplotada. Gaudim o patim, segons com es miri, d'una comarca comercial i econòmicament ben situada. Però les comunicacions, un benefici de la societat moderna, ens han deixat una comarca apedaçada: la via del tren, la carretera Nacional II, i ara aquesta fantàstica autopista. Vist el resultat d'aquestes actuacions, ens podríem preguntar si de fet, no seria millor que el Montnegre continués verge. Possiblement el millor regal que li podríem fer és no fer-li cap regal. Deixar-lo tal com està. Ben viu i ben saludable si exceptuem aquestes taques degradants i antiestètiques de les urbanitzacions il·legals. De fet, el millor per a la natura és deixar-la tranquil·leta, seguint el seu curs, deixant que visqui amb les seves lleis pròpies. Quan decidim que l'hem de protegir, malament. Senyal que algun mal li hem fet ja, o que algun mal tenim previst de fer-li. Conjugar la preservació d'aquest paradís natural que tenim darrera de casa amb l'ús humà que en puguem fer és el gran dilema que viu la direcció del parc natural, responsabilitat de la Diputació de Barcelona. Es segur que, es faci el que es faci, difícilment podrem estar contents del resultat final.

El PP de Malgrat s'equivoca

EI grup del Partit Popular de Malgrat es va equivocar en l'últim ple. Els insults del seu portaveu contra l'alcaldessa, provocats per una discussió aparentment intrascendent, són una mostra del tipus d'oposició que està efectuant. El seguiment a fons de la gestió municipal i la seva correcta fiscalització no són sinònim de duresa exagerada. Escenes com la del ple contribueixen al descrèdit del PP que —no cal oblidar-ho— és la segona força política a Malgrat. Al cap d'un any d'haver sortit de l'equip de govern, el PP ja hauria d'haver trobat el seuespai a l'oposició i actuar de forma constructiva sense ressentiments.

(Editorial de la revista Repòrter, número 16, novembre de 1993, pàgina 5.)
 

       

fotos

Repòrter

Divendres, 13 ago.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits