bloc sense fulls

27 de març de 2014

L'oracle amb Xavier Bosch

Aquest dijous he participat a L'oracle, el programa de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, amb el periodista Xavier Bosch com a convidat arran de la publicació de la seva novel·la Eufòria. Hem compartit tertúlia amb l'escriptora Marta Alòs i amb la directora de Debats i Documentació del CCCB Judit Carrera. Podeu escoltar l'àudio del programa.

       

21 de març de 2014

Taula rodona al Col·legi de Periodistes



Aquest dijous he participat en la jornada 'Noves narratives' al Col·legi de Periodistes de Catalunya, organitzada per Nereida Carrillo i Sílvia Majó, en una taula rodona amb Víctor Pascual, analista de dades i consultor de visualització de dades, Idoia Sota, CEO d'Acuerdo, i Jordi Àvila, activista gastronòmic de la revista per a iPad Sentits, en què he presentat el darrer reportatge multimèdia d'El Periódico de Catalunya sobre l'escletxa digital en tres països, Derribant el mur digital. Aquest treball d''scrollytelling' en què els continguts multimèdia van apareixent en pantalla a mesura que l'usuari va fent 'scroll' forma part d'una aposta per formats i noves narratives digitals.

El Periódico també usa Storify per recollir les reaccions a les xarxes socials de les pròpies campanyes, com la d'un carrer per a Pepe Rubianes. Les cronologies gràfiques, com aquesta de Max Cahner, i especialment les visualitzacions de dades en peces informatives que s'apleguen amb l'etiqueta periodisme de dades. Durant la sessió també vam presentar l'especial amb piulades geolocalitzades de La Mercè 2012, així com peces informatives que inserten tuits i d'altres que inserten àudios, amb un format de butlletí d'àudio. L'informatiu diari en vídeo, en què s'expliquen els continguts del diari de l'endemà, i els minut a minut amb núvols de paraules són altres exemples de noves narratives.








(EL PERIÓDICO presenta la seva aposta multimèdia, publicat per Clàudia Frontino a El Periódico, també en castellà)

       

20 de març de 2014

Traçant la independència

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat consignada públicament una afirmació del tot raonable. Si no hi hagués cap altre remei, la declaració unilateral d’independència és una opció que ell, com a dirigent polític i institucional del país, no pot descartar. Per no perdre força, i com a continuïtat lògica del procés en funció dels entrebancs que anirà posant l’Estat espanyol. Si no es poden posar urnes per al referèndum, urnes per a unes plebiscitàries, i aleshores, amb la rotunditat democràtica d’un parlament sorgit d’unes eleccions clarament plantejades en termes independència sí o independència no, una declaració unilateral que inevitablement hauria de donar pas a una negociació a tres bandes: Barcelona-Madrid-Brussel·les. I a una transició de l’autonomia cap a l’Estat propi que no seria dit i fet.

Aquesta afirmació, doncs, és un torpede a la línia de flotació dels que sostenen la teoria que tot plegat es tracta d’una operació del president Mas per acabar pactant una millora fiscal o d’autogovern dins l’actual Espanya autonòmica. També és un gest per socialitzar una certa maduresa i reflexió serena entre el sobiranisme, que contrasta amb els estirabots ridículs que dia rere dia ofereixen les múltiples veus dels poders de l’Estat espanyol i l’unionisme més excitat. La seriositat, fredor i respecte que ofereixen els principals actors institucionals d’aquest procés d’emancipació nacional topa amb un argumentari rocambolesc i amb una ofensiva mediàtica que se’ls pot girar en contra, als artífexs de l’‘stato quo’.

En aquest sentit, ha proliferat un nou perfil professional que no nota la crisi econòmica: el tertulià unionista. En alguns casos, la textura professional i la política o partidista es confonen fins al punt que floreixen nous rols com el tertulià-candidat. Aquests personatges, que denuncien censura a Catalunya des de tots els platós i estudis de mitjans de comunicació públics i privats catalans, són els que les darreres setmanes i dies han atiat l’enfrontament i revifat vells fantasmes sense cap pudor. En la mesura que el sistema comunicatiu sigui capaç de tolerar aquestes atzagaiades sense que trontolli l’esportivitat i el bon to dels mitjans catalans l’ofensiva quedarà en ben poca cosa.

Mentrestant, a les tertúlies de mitjans d’àmbit estatal seguiran pontificant les mateixes veus del mateix bàndol, sense demostrar cap esperit crític ni voluntat d’obertura. No fos cas que es contaminin de la pluralitat i respecte que ofereix l’espai català de comunicació. En aquest sentit, la independència ja és un fet. Gairebé com a la xarxa.

(Article per a la revista Esguard, la primera nativa per a iPad en català)

       

18 de març de 2014

Ramon Bagó, cas arxivat



Acabo d'escoltar al programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio que s'ha arxivat la causa en què estava implicat l'exalcalde de Calella i president del Grup Serhs Ramon Bagó i Agulló, i que havia estat objecte de nombroses informacions en mitjans digitals i tradicionals per la seva suposada vinculació en una trama de desmantellament de la sanitat pública. Bagó ha quedat fixat en l'imaginari d'alguns ciutadans com un nom tèrbol, tacat per l'ombra de la sospita d'una corrupció que al nostre país s'ha anat filtrant per totes les escletxes del poder. Bagó ha quedat vinculat a connivència entre el poder polític i els interessos empresarials, a una manera de fer que s'intenta combatre perquè efectivament tal confusió pot contribuir a pràctiques tèrboles.

L'arxivament d'aquesta causa m'ha impactat perquè ha tingut un ressò escàs, gairebé ha passat desapercebut. Trobo aquesta notícia i no entenc per què no ha aparegut en altres mitjans, o en tants mitjans com aquells que van córrer a publicar la seva imputació. El periodisme també entra en crisi quan darrere de la denúncia no apareix l'arxivament de la causa. Al marge d'aquesta autocrítica periodística, en aquest cas hi ha una actitud que m'ha preocupat des d'un primer moment. Per què, si l'empresa i les institucions creuen que no hi ha res a amagar s'han aferrat a una política comunicativa covarda? Per què, si la justícia acaba d'arxivar aquest cas segueixen aferrats a una discreció o prudència mal entesa?

Ni l'empresa ni les institucions ni els polítics implicats han estat a l'alçada de les circumstàncies, des del punt de vista comunicatiu. El silenci ha donat pas a un 'quién calla otorga' que és demolidor no només per a la reputació dels implicats sinó per al sistema públic i les institucions. No han sabut gestionar aquesta crisi, i quan vaig publicar un anterior apunt sobre Ramon Bagó m'ha comportat un munt d'atacs i retrets a les xarxes socials per part d'usuaris que confonen ideologia amb corrupció, política amb periodisme. La justícia és lenta, la informació i les xarxes socials són vertiginoses. Aquestes dues velocitats, amb la crisi econòmica i institucional sumades, són un polvorí quan hi ha sospites o casos foscos com aquest de les adjudicacions a la sanitat pública.

Articles relacionats:

En defensa de Ramon Bagó

Bagó i el lideratge ben entès

(Article per a Rebat.cat)


       

17 de març de 2014

Intrusos en les primàries de Barcelona

Qualsevol ciutadà de Barcelona que es consideri progressista pot votar en les primàries obertes per elegir el candidat del PSC a l'alcaldia. Els socialistes han estat valents i transgressors amb la seva aposta per la participació en aquest determinant procés electoral. Les xarxes socials són una de les trinxeres estratègiques en la pugna entre els cinc aspirants. Rocío Martínez Sampere i Laia Bonet segueixen liderant Twitter, en nombre de seguidors (11.400 i 8.218) i influència digital (62 i 65, respectivament). Jaume Collboni supera Jordi Martí en quantitat (8.105 davant 3.524), però no en qualitat (60 a 61) segons la valoració d'una eina Klout. Carmen Andrés tanca tots dos rànquings.

(Llegiu l'article sencer a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

12 de març de 2014

Deu anys de l'11-M




Fa 10 anys vaig viure els atemptats de l'11-M i les hores i dies posteriors fins a la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero pendent dels mitjans digitals, que van ser un contrapès a l'intent de manipulació del govern de José María Aznar amb la intoxicació als directors de diaris. La ràdio, sobretot la SER i Catalunya Ràdio, i aleshores el CNN+ d'informació televisiva continuada van marcar la jornada de reflexió i el 14-M. L'eina comunicativa van ser els missatges de mòbil, sms, ja que una dècada enrere no existia ni WhatsApp ni Twitter. Els blogs eren incipients, i el que va ser de referència aquells dies va ser Periodistas 21 de Juan Varela. A Catalunya, 'El Punt' com a diari i Vilaweb com a digital van marcar distàncies amb la teoria del govern d'Aznar que ETA era la culpable de la massacre als trens de Madrid. El president del govern espanyol no els va arribar a trucar per intoxicar-los. Tampoc no s'haurien deixat enganyar. Malgrat la precipitada aparició del lehendakari Juan José Ibarretxe, les paraules d'Arnaldo Otegi negant la vinculació dels atemptats amb ETA i el degoteig d'indicis i proves policials i dels serveis secrets eren prou contundents com per desconfiar d'un Aznar i d'un Ángel Acebes que s'aferraven a la versió que més els convenia electoralment per no perjudicar el seu candidat Mariano Rajoy.




Els missatges de mòbil que denunciaven la manipulació governamental i acabaven amb un 'passa-ho' –'pásalo'– van ser el primer fenomen de comunicació viral des de la ciutadania contra el poder establert que jo recordi. Els blogs encara no havien irromput, les xarxes socials tampoc, i la missatgeria instantània tal i com la concebem actualment era impensable. Missatges de mòbil sense imatges ni icones, i de pagament. Amb aquest artefacte que avui ens sembla prehistòric es va bastir la protesta massiva a les manifestacions de rebuig als atemptats i davant de les seus del Partit Popular. Fa una dècada d'aquella revolta ciutadana que va situar Internet i la telefonia mòbil en el centre de les novetats que ens impactarien. Després hi ha la ràdio i els canals de televisió de 24 hores. En aquest sentit, la feina de la SER i de CNN+, a l'òrbita del PSOE a nivell de l'Estat, i de Catalunya Ràdio i TV3, mitjans públics que acabaven de passar a mans del primer tripartit, va ser determinant. No amagaven les contradiccions, difonien les filtracions i informaven dels moviments al carrer.




En aquest mapa sonor de l'11-M que ha penjat la web de la SER –realment interessant des del punt de vista de noves narratives periodístiques a la xarxa– hi trobo a faltar el tall de veu d'Alfredo Pérez Rubalcaba, aleshores portaveu socialista en campanya, que va sortir a dir davant dels mitjans que Espanya es mereixia "un govern que no mentís". El PSOE va jugar magistralment aquell tram final d'una campanya electoral excepcional, sense precedents. En estat de xoc, no va fer cap moviment que pogués generar crítiques de manca de lleialtat al govern de l'Estat davant del terror. Però a mesura que passaven les hores i els dies, els contactes dels socialistes amb els cossos de seguretat i els serveis d'intel·ligència van ser utilitzats per anar filtrant informacions que deixaven en evidència l'intent d'Aznar i d'Acebes de convertir l'11-M en una massacre d'ETA i allunyar el fantasma del 'no a la guerra' d'Iraq. El votant jove i tota la ciutadania que havia sortit a manifestar-se contra la guerra a l'Iraq del trio de les Açores Bush-Aznar-Blair, amb Barroso d'amfitrió no ho oblidem, va reaccionar davant la indignitat d'un govern que volia tapar la veritat i guanyar temps fins que les urnes es tanquessin, el 14-M al vespre. En aquest guió, Rubalcaba va ser hàbil. I els mitjans que es van sentir en un primer moment enganyats per la trucada d'Aznar es van apuntar al carro dels mitjans digitals i de la premsa internacional, que se'n feia ressò dels comunicats d'Al-Qaida i enfilaven per la via islamista.



El periodisme va quedar tocat entre l'11-M i el 14-M, però el que més mal ens ha fet als periodistes i als mitjans de comunicació no ha estat la vacil·lació immediatament posterior a les bombes. El que més mal ens ha fet és l'obsessió d'un diari i d'un director, com apuntava Iosu de la Torre en el seu article Sentir tristesa sempre, per qüestionar la policia i la justícia, per jugar amb les víctimes i manipular la politització d'aquella tragèdia fins al culebrot més malaltís segons el qual ETA va ser, és i serà la culpable.

       

11 de març de 2014

Eleccions europees: alarma i tranquil·litat

Les eleccions europees són d'un interès majúscul. A Catalunya, encara ho és més perquè es tracta de la primera cita amb les urnes des de la convocatòria del referèndum d'autodeterminació per al 9-N. L'enquesta de GESOP per a El Periódico d'aquest cap de setmana presentava un triple empat ERC-CiU-PSC en unes eleccions que tradicionalment guanyaven els socialistes a Catalunya. ERC, amb el 15%, duplicant l'anterior resultat quan Oriol Junqueras va ser-ne cap de llista, guanyaria en intenció directa, segons el baròmetre d'El Periódico. L'escenari de triple empat és alarmant i tranquil·litzador alhora.

Tranquil·litzador per al procés sobiranista:

1) ERC duplica, mentre el PSC perd la meitat de vots. CiU no pateix la queixalada d'ERC.

2) L'empat ERC-CiU reforça el lideratge del procés de manera compartida, ja que Oriol Junqueras i Artur Mas resulten enfortits.

3) ICV-EUiA, compromesa amb el dret a decidir, puja fins al 10,6%.

4) L'unionisme en sentit ampli queda debilitat. El PP perd 5,4 punts, el PSC en baixa 16,8 i C's només ho compensa guanyant-ne 5.

Alarmant per al procés sobiranista:

1) Nerviosisme a CiU davant una victòria d'ERC. CiU tolerava que guanyés el PSC, però digeriria malament que la llista renovada amb Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall superés la de Ramon Tremosa i Francesc Gambús.

2) La CUP, amb un 2% a l'enquesta, ha renunciat a presentar-s'hi, però després d'un debat molt profund que ha generat certa divisió a les seves bases.

3) Ball de noms d'hipotètiques candidatures unitàries i punts programàtics comuns que han generat un cert desgast entre els partits sobiranistes a vuit mesos del 9-N.


Anteriors apunts:

L'unionisme, gran perdedor de l'enquesta d'El Periódico

El sobiranisme a les portes de les eleccions europees

Salvador Sedó, víctima unionista al Parlament Europeu

       

10 de març de 2014

L'unionisme, gran perdedor a l'enquesta d'El Periódico de Catalunya

L'enquesta de GESOP per a El Periódico de Catalunya publicada diumenge presenta el pitjor escenari per a l'unionisme a les portes de les eleccions europees i a vuit mesos per a la consulta d'autodeterminació, que el president de la Generalitat s'ha compromès a convocar per al 9 de novembre de 2014. Dos terços del Parlament que sorgiria d'unes eleccions que es fessin ara està a favor de la consulta, i el bloc unionista, comptant-hi el PSC sencer, baixaria un parell o tres d'escons, malgrat l'ofensiva de l'Estat espanyol contra el procés sobiranista. Cap de les maniobres, de les conegudes i de les amagades, per part del govern espanyol i els poders de l'Estat contra la consulta i l'aposta sobiranista hauria servit per afeblir-lo en escons si avui se celebressin eleccions a Catalunya.

El resultat del baròmetre d'El Periódico és negatiu per a l'unionisme per 10 motius:

1) ERC seria la força més votada, amb 19,9% d'intenció directa de vot.

2) CiU guanyaria les eleccions amb escons, tot i perdre entre 14 i 15 diputats.

3) La CUP duplicaria diputats (6) i ICV.-EUiA, també compromesa amb la consulta, en guanyaria un parell (14-15).

4) El viratge unionista del PSC té penalització electoral: perdria 5-6 diputats, essent cinquena força (14-15), amb un 6,6% d'intenció directa de vot.

5) Aquesta davallada, i la del PP, que baixaria 6-7 escons, beneficia C's, que amb 17-18 diputats seria la tercera força parlamentària.

6) Els líders de les forces pro-consulta són els més ben valorats, amb Oriol Junqueras al capdavant (5,5), mentre que els unionistes reben pitjor nota. Alícia Sánchez-Camacho, amb un coneixement del 94,1%, rep una puntació de 2 sobre 10.

7) Malgrat la incertesa de la consulta i el conflicte entre els poders de Catalunya i Espanya, els catalans són optimistes: el 47,8% creu que Catalunya millorarà en els propers dos anys.

8) El Govern i el president Artur Mas obtenen una valoració més positiva que a l'anterior baròmetre. Un 80% dels votants d'ERC aproven la gestió de Mas, una xifra que baixa al 66% entre els electors de CiU. La valoració de Mas ha pujat del 4,6 de l'anterior baròmetre al 4,8 actual.

9) Un 46% dels enquestats, dos punts més que el passat desembre, votaria favorablement a la independència de Catalunya.

10) El rebuig a la independència es manté en el 36%, i la resposta 'sí-no' a la doble pregunta del 9-N perd posicions. Un 53,4% votaria 'sí' a l'Estat (el 'no' rebria un 31,9%), mentre que el 86,4% votaria 'sí' a la segona pregunta de l'Estat independent, mentre que només el 8,3% diria 'no' en aquesta segona pregunta.

       

8 de març de 2014

Ràdio Calella Televisió informa del rànquing de mitjans catalans a Twitter

Entrevista a l'InfoMigdia de Ràdio Calella Televisió sobre l'actualització del rànquing de mitjans catalans a Twitter, amb Emili Pacheco. Ens hem fet ressò del rànquing de mitjans per Klout de Josep Lluís Vidal.





       

7 de març de 2014

El sobiranisme a les portes de les eleccions europees



L'entrada d'Ernest Maragall a l'òrbita d'Esquerra, l'oferiment de Toni Comín després d'estripar el carnet socialista, la incorporació de Joan Carretero i la gent de Reagrupament a Convergència, i el relleu electoral de Francesc Gambús, sobiranista, per l'unionista Salvador Sedó com a candidat d'Unió al Parlament Europeu són diverses bones notícies per a l'independentisme que pràcticament han coincidit en el temps. ERC atrau socialistes de l'ànima catalanista i va bastint una 'casa gran de la socialdemocràcia independentista'. CDC s'obre a perfils independentistes en un intent de convertir la seva 'casa gran del catalanisme' en una 'casa gran del sobiranisme'. Unió ha de forçat una renovació de perfils per la pressió i els equilibris interns, en pro d'una candidatura amb CiU i el PNB. Qui havia dit que l'única manera de llençar un missatge des de les forces favorables de la consulta era articular-se a l'entorn d'una candidatura unitària? Qui havia insinuat que un punt comú als programes electorals era la manera de visualitzar unitat?

Els moviments esmentats són el símptoma del terratrèmol que viu el mapa polític català, a l'espera de noves rèpliques al carrer Nicaragua amb els díscols i al passatge del Rellotge amb unes bases matemàticament dividides davant del procés sobiranista. Al marge d'això, el sacseig de la galàxia de partits tal i com l'entenem fins ara és espectacular. Hi ha dos missatges fonamentals per al sobiranisme en les properes eleccions europees. En primer lloc, que Catalunya esdevingui una taca en la gràfica de la participació electoral a la Unió Europea. Si Catalunya vota per damunt de la mitjana de la UE, estarà llençant el missatge que el procés sobiranista no és antieuropeista, sinó el contrari. Una alta participació que contrasti amb el conjunt de l'Estat espanyol i amb la mitjana europea és un primer repte per a les candidatures pro-consulta. Les primeres urnes que els ciutadans tindran al davant són les d'aquests comicis europeus, i ja veurem si no acaben sent l'única oportunitat o no de votar enguany.

El segon missatge és si els vots dels partits pro-consulta, de centre-dreta i esquerra sumats, superen els sufragis que vagin a parar als partits que no estan per la labor del 9-N ni pel procés sobiranista. Només una victòria còmoda de les llistes encapçalades pels independents Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras, vinculats a CDC i ERC, respectivament, i del militant d'ICV Ernest Urtasun, respecte la resta d'opcions catalanes no favorables a la consulta pot suposar un reforçament del procés. Seguim pendents de la CUP, i de la fragmentació electoral a l'entorn de l'espanyolisme més ranci. Per aparentar ser poc rellevants, que no ho són gens, aquestes europees porten i portaran molta cua.




       

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits