bloc sense fulls

6 d'agost de 2015

Ricard Vaqué

Ricard Vaqué @ricardvaque

VAQUÉ, Ricard @ricardvaque (Palamós, 1961). Dissenyador gràfic i fotògraf. Promotor del domini .ct (embrió del .cat). Va fundar l’Associació en Defensa del Domini .ct (ADD-CT). Va ser el primer internauta català que va advertir de la necessitat d’un domini propi per evitar l’ús del .es. Vaqué va sentir parlar d’Internet per primera vegada cap a 1993. “Recordo un reportatge per la televisió sobre la web del Louvre que em va deixar meravellat. Vaig veure-hi tantes possibilitats que vaig capbussar-m’hi de ple. Però la informació era escassa i tampoc era fàcil entrar en contacte amb altres persones interessades. Tenia un gran neguit en saber que m’estava perdent alguna cosa important. Per fi Telefónica va sortir al mercat amb una invent estrany anomenat Infovia, una mena d’Internet espanyola i petita. No era el que esperàvem, però permetia connectar-te a una cosa molt interessant: les BBS (Bulletin Board System), una mena de punts de trobada on podíem contactar amb persones, de vegades de l’altre extrem del planeta, cosa que en aquell moment resultava tremendament màgica. Amb les BBS vingueren els primers xats i els primers intercanvis d’idees i de coneixements que només podíem aconseguir per aquell canal. Fonamental per progressar, perquè els llibres i les revistes quasi no en parlaven, d’Internet. Els meus interessos artístico-tecnològics, incompatibles fins a aquell moment, van veure la llum quan van aparèixer les primeres webs. Les pàgines web dels orígens no comptaven amb la feina de cap grafista (fons gris, lletra Times exclusivament, colors primaris, imatges minúscules de 8 bits) i els continguts eren eminentment científics. Recordo perfectament el dia que vaig veure el primer gif animat en aquell oceà de color gris i links de color blau: era una petita icona a la web de la Universitat d’Oviedo, a baix de tot de la pàgina, com si els fes vergonya fer ostentació d’aquell petit miracle: moviment en una web! Per a un comunicador visual era molt evident tot el potencial que hi havia en aquell nou món, esperant a ser colonitzat. Llegint i copiant fragments del codi HTML d’aquelles primeres pàgines i fent proves ‘a veure què passa si…’, vaig començar a fer disseny gràfic aplicat a la web. Cap a 1994 o 1995 vaig aconseguir penjar la meva primera feina professional a la xarxa: la de la Diputació de Girona. Ens vam avançar a la Generalitat, a altres diputacions i crec que a tots els ajuntaments del país. En aquells moments, en tota Catalunya n’hi devia haver una vintena, de webs: universitats, proveïdors d’Internet, algunes pàgines personals i unes poques entitats privades. Els dissenyadors teníem camp lliure: en tot Girona érem només 3 o 4 empreses oferint disseny web. Com a camp d’aprenentatge vaig crear un dels primers indexadors webs del país: La Teranyina. Aleshores no existia o no estava estès encara el concepte de buscador i totes les iniciatives copiàvem l’esquema de Yahoo! que era la referència mundial: un índex que s’alimentava manualment, un llistat de webs ordenat per temes i origen geogràfic. I La Teranyina intentava ser un ‘Yahoo gironí’. Molt modest, això sí, perquè al principi només tenia 4 o 5 pàgines, les suficients per indexar les webs de les comarques de Girona. A la resta del país hi havia iniciatives similars que cobrien tota la geografia, però l’èxit i l’encert en molts sentits que va acabar tenint Vilaweb va eclipsar-nos a tots i ha estat des d’aleshores el far del barri català d’Internet. La xarxa va créixer exponencialment i en molt poc temps vam passar de la prehistòria, a l’edat moderna. El correu electrònic va esdevenir el rei, van proliferar les llistes de correu, els grups de news, els xats en bones condicions… El canal de xat #catalunya de la subxarxa Undernet i la llista de correu L’internauta (lligada al programa radiofònic del mateix nom, conduït aleshores pel gran i visionari Jordi Vendrell) van ser un excel·lent caldo de cultiu que va veure néixer alguns dels conceptes que avui utilitzem. Per exemple, discutíem sobre com s’havia de dibuixar aquesta o aquella ‘iconya’ (per cert, que el propi mot ‘iconya’ va néixer a la llista L’internauta), o sobre com s’havia d’anomenar la memòria ‘cache’: el TermCat va establir que se n’hauria de dir ‘memòria cau del sistema’, però a L’internauta vam decidir que en diríem, lògica i assenyadament, ‘caxé’, que és com quasi tothom n’ha acabat dient. També, bona part del llenguatge críptic dels SMS d’avui, va néixer en aquells xats de 1996: ja fa 20 anys que, al canal #catalunya dèiem ‘pq’ per ‘per què’ o ‘a10’ per ‘Adéu’. La ‘netiqueta’ (costums no escrits sobre el bon comportament a Internet) a Catalunya es va estendre i consolidar en llocs com L’Internauta o xats com el #catalunya. Ens sentíem realment protagonistes d’un moment històric. Que les discussions fossin tant ‘de lletres’ en un món tant ‘de ciències’, devia tenir alguna cosa a veure amb el fet que molts membres del GPD, el Grup de Periodistes Digitals, tinguessin un paper molt actiu en aquests mateixos canals. El GPD va tenir un pes considerable en la manera d’entendre i de donar forma a la Internet catalana. També en el #catalunya teníem les primeres ciberbatusses amb internautes espanyols que entraven a incordiar, per no perdre les tradicions. Guanyàvem sempre nosaltres, per tossuts. Va ser en aquest entorn que van néixer les que probablement van ser les primeres cibercampanyes de Catalunya. La primera, innocent a ulls d’avui, consistia a proposar a tothom que pengés la quadribarrada a la seva web durant la Diada. En vam dir ‘penjada de senyeres digitals’ i va tenir un èxit considerable. Es tractava que tothom copiés una mena de banner que vaig dissenyar i el posés en un lloc preeminent de la seva web. El banner amb la senyera havia d’enllaçar amb una petita web que explicava en molt poques ratlles els fets de 1714. El que tenia d’extraordinari aquesta web és que vam aconseguir que catalans de tot el món a qui no coneixíem de res ens ajudessin a traduir-la a un munt d’idiomes, més de 20 crec recordar. Tot plegat era increïble per l’època, perquè no existia quelcom com Twitter o Facebook per aconseguir viralitzar res, però, tot i així, ens demostrava que a la xarxa podíem unir-nos per fer coses importants, fins i tot sense conèixer-nos personalment. Per exemple, descobríem que, sense grans inversions i sense moure’ns de casa, podíem explicar el 1714 en xinès, en àrab o en rus a tot el planeta. Això era nou i era molt gros! La Web de la Diada i la penjada de senyeres digitals al meu entendre és un dels moments clau —petit i oblidat, però clau— en la nostra ciberhistòria. Aquella primera campanya de les e-senyeres va servir també d’entrenament per a la següent, molt més sonada: la campanya pel domini .ct. Va néixer quasi per casualitat, fent comentaris intranscendents, no recordo si a la llista de L’internauta o en el xat #catalunya, sobre el fet que les nostres adreces d’e-mail haguessin de portar la matrícula espanyola .es enganxada de forma inexorable, identificant-nos davant el món com a espanyols, justament ara que el món s’havia fet tan gran. I passats uns dies vaig anar descobrint que, el fet que existís un .es per a Espanya i no existís un .ct per a Catalunya, era només una decisió tècnica que prenia algú a l’altre costat de l’Atlàntic, potser sense adornar-se de la importància que podia tenir per a 7 milions de persones. Algú qui probablement ignorava els problemes entre espanyols i catalans. Així, doncs, ‘només’ era qüestió d’anar-hi a trucar la porta. No va ser tan senzill, és clar. La campanya va suposar rebre i gestionar unes 12.000 signatures entre particulars, empreses i entitats públiques dels 5 continents —insisteixo: estem parlant dels anys 1996-1998. Tot això era colossal. Vaig poder presentar la proposta personalment en una comissió en seu parlamentària, un moment que va servir per pagar tots els mals de ventre anteriors, o a TV3 amb en Vicent Partal, entrevistats per la Montse Jané. Tot plegat va culminar en diverses proposicions dels partits polítics al Parlament de Catalunya, així com el posicionament del Govern de Catalunya i de dos ministres d’Indústria —sempre amb evasives, només faltaria, tot i ser ministres catalans. També van parlar del .ct mitjans de tot el món, incloent Wired, un altre moment que recordo amb entusiasme. Malgrat la monumental moguda, tendim a dir —jo el primer— que tot va acabar en un no-res, però m’agrada pensar i aclarir que la campanya pel .ct va morir perquè pogués néixer amb tota la seva força i esplendor el .cat de què avui gaudim, del qual també sóc partícip, ja que l’associació ADD.CT, que encara presideixo, va ser cofundadora de la Fundació puntCAT. Més o menys paral·lelament a tot això, vaig entrar en contacte amb el periodista i avui gran amic -David de Montserrat, amb qui vam conduir un programa de ràdio sobre Internet, pioner a Girona: Enteranyinats. Aprofitant aquest programa, també vam fer una web anomenada Nadal Enteranyinat, que era una mena de bústia electrònica on els nens enviaven les seves cartes als reis de l’Orient. La web va seguir funcionant durant anys rebent i responent automàticament centenars de cartes cada Nadal! També durant aquella època vaig col·laborar en el naixement de Softcatalà, creant les primeres caràtules del CD, pantalles, icones i logos del Navegador en català. Així mateix vaig formar part durant un temps de la junta d’ISOCCAT, quan es debatia entre integrar-se amb el capítol espanyol (per ‘pragmatisme’ va dir una persona avui important) o seguir lluitant per la seva independència. D’aleshores ençà vaig obrir —i tancar cames ajudeu-me— un parèntesi d’uns anys fent política quasi-professional. També he participat en diverses mogudes de caire catalanista fora de la xarxa. Mogudes nascudes a redòs de l’espurna d’Arenys de Munt que, d’entrada, semblarien tenir poc a veure amb aquelles velles campanyes digitals. Però, quan t’atures a pensar-ho, hi ha molts punts d’unió entre la Web de la Diada de 1996 i els referèndums populars per la indepèndència de 2012 o les altres grans manifestacions que, quan les inquietuds de persones diferents conflueixen en un mateix xat, en un mateix fil a Facebook o en un seguit de tuits, les conseqüències són grans i imprevisibles ;-)”.

(Ricard Vaqué és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

5 d'agost de 2015

Jordi Valls

VALLS, Jordi @JordiValls13 (Manresa, 1960). Llicenciat en Dret, va ser alcalde de Manresa (1995-2006) i conseller de Treball i Indústria de la Generalitat amb el president Pasqual Maragall (2006), així com president del Port de Barcelona. Entre 1999 i 2006, va ser president de Localret, consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies, en una etapa clau per a l’impuls de la xarxa en el municipalisme català. Des de 2011, és responsable de la companyia Aigües de Barcelona a la Gran Bretanya.

(Jordi Valls és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

4 d'agost de 2015

Jordi Ustrell

USTRELL, Jordi @iustrel (Barcelona, 1955). Director d’Innovació Tecnològica de Banc Sabadell des de 1988 a 2004. El 1981 va presidir i dirigir Eina Informàtica, fabricant d’ordinadors que va dissenyar el primer microordinador personal desenvolupat a l’Estat espanyol. Aquest projecte va ser citat a diverses publicacions sobre la història de la informàtica i, posteriorment, a Internet, com 'La historia de los ordenadores' (1985), 'Historia de la Informática' (2013) de Rafael Barzanallana, o 'Ciencia y Tecnología', de Carlos Sánchez del Río. El 1987 va ser director tècnic de Comcal, on va impulsar el projecte de creació del CD-ROM 'Diccionario de Medicina Marín', primera obra en CD-ROM en llengua espanyola, presentada en el saló LIBER 87, tal com recullen Pedro Hípola i Félix de Moya a El cd-rom en 'España: luces y sombras de nueve años de producción' (1994). Entre 1990 i 1993 va col·laborar amb l’ISO (International Standards Organization) com a membre del Comitè Nacional de Normalització CTN-71/21, amb 'Interconexión de sistemas abiertos, normas OSI', com a responsable del WG5, Specific aplication services. Aquest estàndard es va assimilar al TCP-IP, l’estàndard utilitzat per DARPA a Internet. Entre 1995 i el 2000, Jordi Ustrell va contribuir a difondre el potencial d’Internet en el Banc Sabadell, col·laborant en la creació de les infraestructures inicials, registre de dominis i primeres webs corporatives, així com la posada en funcionament del correu electrònic. Va col·laborar en el llançament d’Infovía, va treballar en la implantació de la primera Banca per Internet a l’Estat espanyol plenament operativa per a particulars i empreses —presentada al primer Congrés Nacional d’Usuaris d’Internet Internet World, organitzat per la AUI el febrer de 1996 a Madrid—, en la creació de la Pinacoteca Virtual del Banc Sabadell en línia, amb motiu de la 1996 Internet World Exposition —Primera Exposició Universal a Internet—, en la promoció de l’ús inicial d’Internet —posada en funcionament d’un servei ISP i del correu electrònic per als clients del Banc Sabadell—, la participació en el Consorci Bancari Efectivo 98 amb l’objectiu de desenvolupar un programa universal de Home Banking a Internet per a totes les entitats bancàries; el desenvolupament de sistemes de pagament per Internet — Visa SET, TPV virtual (B2C) i passarel·la de pagaments (B2B)—, el llançament del sistema Firma Digital per a comerç electrònic segur mitjançant targeta xip —Banc Sabadell va ser el primer banc espanyol a implementar-ho—, la posada en funcionament del canal WAP, a l’inici de la Internet mòbil i en la creació de la Intranet/Extranet corporativa. Després de l’any 2000, Jordi Ustrell ha intervingut en altres projectes com la creació des de zero d’un banc 100% Internet —ActivoBank—, la implantació d’EDI Financer per Internet tant en el consorci bancari global (projecte Identrus) com en el consorci bancari nacional (projecte Iberion), el desenvolupament de nous negocis de tercers basats en la xarxa, el projecte FIRMA del Ministerio de Ciencia y Tecnología, per a la definició d’un marc legal i operatiu per a les Lletres i Títols canviaris electrònics, la planificació estratègica de les oportunitats de la mobilitat en el negoci bancari i mitjans de pagament, i la direcció del projecte High performance workplace de mobilitat per a l’alta direcció.

(Jordi Ustrell és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

3 d'agost de 2015

Arnau Udina

UDINA, Arnau @arnauuc (Vilafranca del Penedès, 1980). Informàtic autodidacta amb 13 anys d’experiència en premsa comarcal, cofundador de Data’n’Press, un estudi de periodisme de dades i anàlisi de Big Data, juntament amb l’enginyer en Telecomunicacions David Martín-Borregón, i el periodista Eduard Martín-Borregón. Amb Data’n’Press, entre d’altres projectes, han creat La Mercè geolocalitzada a la web d’El Periódico, la web twitterencatala.org, el Mapa del Sobiranisme i el Tuitometre de Vilaweb. És membre de l’equip de Vidas Contadas, un projecte de recuperació de la memòria històrica dels represaliats de la guerra civil, que va guanyar 3 premis al Hackaton de les Primeres Jornades de Periodisme de Dades de Barcelona. També col·labora amb Saül Gordillo en la recollida de dades pel Rànquing dels periodistes i comunicadors més seguits a Twitter, i el Rànquing de mitjans catalans més seguits a Twitter. Dóna suport tècnic a un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, i programa webs com a 'freelance'.

(Arnau Udina és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

2 d'agost de 2015

Ferriol Tugues

TUGUES, Ferriol @FerriolTugues (Barcelona, 1980). Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques a la UAB, ha treballat 10 anys en publicitat, primer com a creatiu a la multinacional DDB Barcelona, després muntant joaniferriol, un estudi de creativitat, i a Arista Barcelona com a director creatiu. Ha treballat en publicitat convencional (espots, premsa i ràdio) i a Internet, i des de fa temps enfoca els seus projectes en clau d’innovació. Actualment està bolcat a The Catalan Project, amb Víctor Fortunado, a la vegada que estudia cinema d’animació. Des de 2004 és a Facebook —”potser la que faig servir més”—, Twitter —”tot i que mai l’he fet servir massa”—, Instagram —”des de fa un temps com a usuari privat”—, Pinterest —”l’utilitzo esporàdicament per feina”—, Vimeo —”l’utilitzo contínuament com a eina de treball, tot i que no en faig un ús gaire social”— i Linkedin.

(Ferriol Tugues és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

1 d'agost de 2015

Imma Tubella

Imma Tubella, rectora de la UOC

TUBELLA, Imma @ImmaTubella (La Bisbal d’Empordà, 1953). Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser-ne rectora. Titular de la Càtedra sobre Educació i Tecnologia del Collège d’Études Mondiales de París. Va guanyar el premi d’assaig Avui amb el llibre Televisió i identitat, el cas de Televisió de Catalunya. “L’any 1993 vaig marxar a viure una temporada als Estats Units i junt amb el lloguer de la casa, les altes d’electricitat, aigua, llum gas i telèfon vaig fer una subscripció a un servidor d’Internet i vaig tenir la meva primera adreça de correu electrònic. Tot i que el volum de correus que enviava i rebia no té res a veure amb les quantitats actuals, sense gaire problemes em vaig iniciar a aquesta forma de comunicació amb els col·legues nord-americans. El problema és que no coneixia ningú a Catalunya que disposés d’una adreça d’e-mail. Un dia, un company de TV3 em va enviar un fax dient-me que li havien donat una adreça de correu electrònic ‘en període de prova’ i que no sabia a qui escriure. Va pensar que potser als Estats Units jo coneixeria algú. Ell va ser el primer i durant un temps l’únic a qui vaig enviar un correu en català. A final dels 90, ja a la UOC i com a vicerectora de recerca i vicepresidenta de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute), vaig contactar amb en Manuel Castells, aleshores professor de la Universitat de Berkeley i li vaig proposar que vingués a Barcelona a dirigir l’Institut. Va acceptar venir però no a dirigir res, sinó a fer recerca sobre l’impacte de la xarxa sobre la societat catalana i em va proposar que codirigíssim el Projecte Internet Catalunya (PIC), un gran projecte de recerca que va comptar amb el suport directe del president Jordi Pujol primer i del president Pasqual Maragall més tard. Va ser un projecte que va durar 6 anys, que va reunir una seixantena d’investigadors, que va fer 15.000 enquestes presencials i més de 40.000 entrevistes per Internet i que va analitzar primer els impactes a la societat i després va anar estudiant l’impacte en diferents sectors: economia i empresa, mitjans de comunicació, escola, universitat, sanitat i administració pública. En el seu conjunt, la recerca desenvolupada va abastar un ampli espectre de la transformació de la societat catalana a partir de la introducció de les TIC, incorporant en l’anàlisi la interacció entre organització, cultura i tecnologia respecte als comportaments i actituds de les persones immerses en aquest procés de canvi. El PIC va generar sis llibres.” Després d’això, a final de 2005, Tubella va accedir al rectorat de la UOC per un període de set anys. “La UOC va néixer l’any 1994, en el context que explicava a l’inici i quan la vaig deixar tenia més de 50.000 estudiants i ja s’havien graduat quasi 25.000 estudiants. Cal recordar que la UOC va ser la primera universitat nascuda a Internet al món, i que ha estat punt de referència per totes les que han anat sorgint després arreu. La UOC va liderar durant un temps la tecnologia educativa i va transformar la metodologia d’aprenentatge avançant-se al que hauran de fer les universitats amb urgència si no volen perdre influència. Això no vol dir que totes seran en línia, ni molt menys, però a hores d’ara ja són híbrides i no poden continuar fent el mateix amb noves eines. Internet ha canviat l’accés a la música, als productes audiovisuals, al comerç, a les relacions socials i als continguts en general, inclosos els continguts educatius. Els continguts són oberts i disponibles i els professors han d’acceptar que el seu ofici ha canviat i que s’han de transformar, passant de dipositaris de contingut a mentors i tutors que ajudin a transformar informació en coneixement. Catalunya va liderar fa vint anys l’educació superior a la xarxa i avui podria liderar una alternativa als MOOC’s, però no es pot entretenir. Si ella no ho fa, hi ha molts països que estan preparats per fer-ho.” Tubella considera que el Govern de Catalunya ha d’anar més enllà. “Els diferents governs catalans s’han preocupat de ser presents a la Societat de la Informació amb veu pròpia. S’ha fet una bona feina però podríem avançar molt més, sobretot si escoltéssim els protagonistes d’aquesta revolució, que ja s’anomena tercera revolució industrial. El problema és que estem acostumats a què les revolucions les liderin els intel·lectuals o la classe obrera, no els nens de 5 a 15 anys.”

(Imma Tubella és una de les 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

31 de juliol de 2015

Ramon Tremosa

Ramon Tremosa. La foto juny 2010

TREMOSA, Ramon @ramontremosa (Barcelona, 1965). Economista, diputat de CiU al Parlament Europeu. El juliol de 2009 va començar a escriure el seu blog per publicar setmanalment, com feia amb els seus articles al diari Avui. “El blog costa de fer, sempre tens moltes coses a fer i vas amunt i avall, però m’hi obligo. Deixo també un rastre de la feina feta o de coses que van passant. De fet el blog ha anat creixent i ara un article bo se’n pot anar a les 10.000 visites en uns dies”, explica Tremosa, que és a les xarxes de manera activa des de 2011. “Primer era molt reaci a Twitter i Facebook, que me’ls portava un assistent a efectes només d’anunciar l’agenda. Però quan vaig veure que les visites al blog, que miro d’actualitzar cada 8-10 dies amb articles llargs i explicatius del que faig, se’m disparaven gràcies a Twitter i Facebook llavors hi vaig començar a entrar. Ara puc dir que ‘visc al Twitter’: m’informa, m’arriba l’opinió que jo vull, és divertit i fa molta companyia quan ets lluny de casa i estàs sol. Avui el talent, la millor gent, és a les xarxes, compartint sovint les seves idees i opinions en temps real sobre la més rabiosa actualitat. D’altra banda les xarxes faciliten molt l’accountability dels electors en relació a la teva feina: on ets —jo sempre tinc activada la geocalització— i què estàs fent, tot informant en temps real de les votacions, reunions i visites on participes.” Tremosa ha vist com les estones d’espera s’han convertit en temps per fer feina. “En aquesta feina agafo entre 100 i 120 avions a l’any. Abans les cues, les esperes i els retards eren temps perdut i em posava de mil dimonis. Ara gràcies a l’iPhone pots llegir, escriure, enviar correus, estar actualitzant, informat i distret en temps real. No és temps perdut!”

(Ramon Tremosa és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

30 de juliol de 2015

Natàlia Touzón

media140 Barcelona

TOUZÓN, Natàlia @ntouzon (Lleida, 1978). Periodista. És a la xarxa des de 2008. Va ser assessora del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en temes d’Internet i web 2.0. De l’època al capdavant de la cambra catalana, un dels projectes més interessants va ser el del Parlament 2.0, l’obertura i democratització de la cambra a través de la xarxa. Actualment, Touzón és la responsable de comunicació de la Fundació Acollida i Esperança, i també fa de consultora per compte propi. Col·labora amb Joan Camp en l’organització de les jornades de la Catosfera.

(Miquel Serrabassa és una de les 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

29 de juliol de 2015

Gina Tost

Gina «Mangos Verdes» ;-P

TOST, Gina @GinaTost (Barcelona, 1985). Periodista, va entrar a Internet entre 1994 i 1995, però no va obrir el seu blog fins a 2000. “Vaig començar penjant dibuixos que feia amb una tauleta digitalitzadora (una wacom), però se’m va trencar i l’any 2005 vaig penjar el meu primer vídeo a la xarxa. Aquest va tenir molta repercussió i es considera dels primers videoblogs de parla hispana. Això m’ha portat a treballar amb Televisa o TV3. Amb Televisa tenia un programa setmanal que rodava a Barcelona i penjava en un FTP els programes perquè ells des de Mèxic els poguessin editar”, explica Tost. A partir del videoblog va aconseguir tenir un programa a TV3 anomenat Ginàpolis, unes càpsules de cultura per a joves. “I de Ginàpolis, amb el canvi de direcció de TV3, vaig passar a Generació Digital a Catalunya Ràdio, i més endavant al programa de televisió del mateix nom. Paral·lelament, mentre jo seguia amb el videoblog, vaig estar treballant en diversos projectes de vídeo a la xarxa, com Los Martes, el primer programa de televisió en directe per Internet. Això era l’any 2006. Fèiem servir multicàmera, i per poder emetre, el càmara anava amb un portàtil i un router penjat a l’esquena. Una cosa molt rudimentària, però que a l’època era tota una innovació”, recorda la periodista. “També vaig estar entre el 2005 i 2008 a Balzac.tv, una webtv en HD molt innovadora. No només pel contingut i el format, sinó també per la tecnologia. Feia 'streaming' en HD, un reproductor que permetia comentaris al mateix timeline, i un munt d’innovacions més. El programa entrevistava gent rellevant en innovació de la societat. El projecte el liderava l’Héctor Milla. Quan YouTube va sortir en castellà, el 2007, vaig ser el vídeo de portada. És a dir, tu entraves des d’Espanya o un país de parla hispana a YouTube, i sortia el meu vídeo en portada donant la benvinguda. Els de YouTube em van demanar un vídeo per la portada. A YouTube també vaig ser la primera persona del nostre país a entrar al programa de partners que feia poc que havíen tret als Estats Units”.

(Gina Tost és una de les 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


       

28 de juliol de 2015

Víctor Terradellas

Víctor Terradellas, secretaria de Relacions Internacionals

TERRADELLAS, Víctor @Victor_Montsant (Reus, 1962). Secretari de Relacions Internacionals de CDC i membre del Consell Assessor de la Catalan International View, ha estat responsable de la digitalització de les revistes Catalan International View i ONGC, totes dues amb edició digital completa. També és articulista habitual de Nació Digital, Tribuna Catalana, e-notícies i el diari Ara, i fa servir la seva presència a Facebook i Twitter per amplificar el ressò. “En l’àmbit polític recordo l’impacte de la Plataforma per la Sobirania de l’any 2007, en què per primera vegada vaig visualitzar la força de l’independentisme al si de Convergència. El fet que es convertís en un fenomen viral entre els militants va facilitar un altíssim nombre d’adhesions que va propiciar el primer posicionament públic de caràcter independentista en un congrés de CDC”, explica Terradellas, que també és bloguer. Aquest activista i empresari centra la seva dedicació en el camp de les relacions internacionals, la cooperació i l’activisme polític. Ha estat fundador i impulsor de l’ONG IGMAN-Acció Solidària, amb un marcat perfil nacional que des de 1992 treballa en escenaris bèl·lics i postbèl·lics com Bòsnia i Herzegovina, Kosovo, Albània, Pakistan o Afganistan, i en projectes de cooperació al desenvolupament a Mongòlia, Marroc, Perú, Rwuanda, Bolívia, Xile, Guatemala i Mèxic. El 1999 va posar en marxa la revista ONGC de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals, de la qual és editor i articulista. En el marc d’aquesta publicació va impulsar els premis ONGC que en la primera edició (2005) van guardonar Danielle Mitterrand i les italianes Simona Pari i Simona Torretta, en la segona (2007) l’alcalde de Srebrenica Abdurrahman Malkic i Arcadi Oliveres, i en la tercera (2009) Fèlix Martí i el lehendakari Juan José Ibarretxe. També és patró fundador de la Fundació CATmón, nascuda el 2002 amb la vocació d’esdevenir un 'think tank' en relació als reptes i les potencialitats que plantegen la relacions internacionals i la cooperació catalana a la Catalunya del segle xxi. “En aquest mateix espai vam concebre i posar en marxa l’hivern de 2008 la revista Catalan International View, que vol interpretar els diferents conflictes del món des d’un punt de vista català i europeu. També he promogut l’edició i he tingut l’honor de prologar i presentar durant l’estiu de 2008 el llibre de Srebrenica, del fotoperiodista Tarik Samarah”, explica Terradellas, membre actiu de diferents iniciatives polítiques com la creació de la Plataforma per la Sobirania, moviment de militants de Convergència Democràtica que fa una aposta clara perquè Catalunya esdevingui una nació, lliure i sobirana, i iniciatives socials i culturals catalanes arrelades al territori com la Colla Joves dels Xiquets de Valls, l’Associació Excursionista Catalunya, el Centre de Lectura de Reus, la Societat el Círcol, el Casal Despertaferro o el Casal La Turba. És membre i vocal de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI).

(Víctor Terradellas és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)



       

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2015, Saül Gordillo     Crèdits