bloc sense fulls

18 de març de 2014

Ramon Bagó, cas arxivat



Acabo d'escoltar al programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio que s'ha arxivat la causa en què estava implicat l'exalcalde de Calella i president del Grup Serhs Ramon Bagó i Agulló, i que havia estat objecte de nombroses informacions en mitjans digitals i tradicionals per la seva suposada vinculació en una trama de desmantellament de la sanitat pública. Bagó ha quedat fixat en l'imaginari d'alguns ciutadans com un nom tèrbol, tacat per l'ombra de la sospita d'una corrupció que al nostre país s'ha anat filtrant per totes les escletxes del poder. Bagó ha quedat vinculat a connivència entre el poder polític i els interessos empresarials, a una manera de fer que s'intenta combatre perquè efectivament tal confusió pot contribuir a pràctiques tèrboles.

L'arxivament d'aquesta causa m'ha impactat perquè ha tingut un ressò escàs, gairebé ha passat desapercebut. Trobo aquesta notícia i no entenc per què no ha aparegut en altres mitjans, o en tants mitjans com aquells que van córrer a publicar la seva imputació. El periodisme també entra en crisi quan darrere de la denúncia no apareix l'arxivament de la causa. Al marge d'aquesta autocrítica periodística, en aquest cas hi ha una actitud que m'ha preocupat des d'un primer moment. Per què, si l'empresa i les institucions creuen que no hi ha res a amagar s'han aferrat a una política comunicativa covarda? Per què, si la justícia acaba d'arxivar aquest cas segueixen aferrats a una discreció o prudència mal entesa?

Ni l'empresa ni les institucions ni els polítics implicats han estat a l'alçada de les circumstàncies, des del punt de vista comunicatiu. El silenci ha donat pas a un 'quién calla otorga' que és demolidor no només per a la reputació dels implicats sinó per al sistema públic i les institucions. No han sabut gestionar aquesta crisi, i quan vaig publicar un anterior apunt sobre Ramon Bagó m'ha comportat un munt d'atacs i retrets a les xarxes socials per part d'usuaris que confonen ideologia amb corrupció, política amb periodisme. La justícia és lenta, la informació i les xarxes socials són vertiginoses. Aquestes dues velocitats, amb la crisi econòmica i institucional sumades, són un polvorí quan hi ha sospites o casos foscos com aquest de les adjudicacions a la sanitat pública.

Articles relacionats:

En defensa de Ramon Bagó

Bagó i el lideratge ben entès

(Article per a Rebat.cat)


       

17 de març de 2014

Intrusos en les primàries de Barcelona

Qualsevol ciutadà de Barcelona que es consideri progressista pot votar en les primàries obertes per elegir el candidat del PSC a l'alcaldia. Els socialistes han estat valents i transgressors amb la seva aposta per la participació en aquest determinant procés electoral. Les xarxes socials són una de les trinxeres estratègiques en la pugna entre els cinc aspirants. Rocío Martínez Sampere i Laia Bonet segueixen liderant Twitter, en nombre de seguidors (11.400 i 8.218) i influència digital (62 i 65, respectivament). Jaume Collboni supera Jordi Martí en quantitat (8.105 davant 3.524), però no en qualitat (60 a 61) segons la valoració d'una eina Klout. Carmen Andrés tanca tots dos rànquings.

(Llegiu l'article sencer a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

12 de març de 2014

Deu anys de l'11-M




Fa 10 anys vaig viure els atemptats de l'11-M i les hores i dies posteriors fins a la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero pendent dels mitjans digitals, que van ser un contrapès a l'intent de manipulació del govern de José María Aznar amb la intoxicació als directors de diaris. La ràdio, sobretot la SER i Catalunya Ràdio, i aleshores el CNN+ d'informació televisiva continuada van marcar la jornada de reflexió i el 14-M. L'eina comunicativa van ser els missatges de mòbil, sms, ja que una dècada enrere no existia ni WhatsApp ni Twitter. Els blogs eren incipients, i el que va ser de referència aquells dies va ser Periodistas 21 de Juan Varela. A Catalunya, 'El Punt' com a diari i Vilaweb com a digital van marcar distàncies amb la teoria del govern d'Aznar que ETA era la culpable de la massacre als trens de Madrid. El president del govern espanyol no els va arribar a trucar per intoxicar-los. Tampoc no s'haurien deixat enganyar. Malgrat la precipitada aparició del lehendakari Juan José Ibarretxe, les paraules d'Arnaldo Otegi negant la vinculació dels atemptats amb ETA i el degoteig d'indicis i proves policials i dels serveis secrets eren prou contundents com per desconfiar d'un Aznar i d'un Ángel Acebes que s'aferraven a la versió que més els convenia electoralment per no perjudicar el seu candidat Mariano Rajoy.




Els missatges de mòbil que denunciaven la manipulació governamental i acabaven amb un 'passa-ho' –'pásalo'– van ser el primer fenomen de comunicació viral des de la ciutadania contra el poder establert que jo recordi. Els blogs encara no havien irromput, les xarxes socials tampoc, i la missatgeria instantània tal i com la concebem actualment era impensable. Missatges de mòbil sense imatges ni icones, i de pagament. Amb aquest artefacte que avui ens sembla prehistòric es va bastir la protesta massiva a les manifestacions de rebuig als atemptats i davant de les seus del Partit Popular. Fa una dècada d'aquella revolta ciutadana que va situar Internet i la telefonia mòbil en el centre de les novetats que ens impactarien. Després hi ha la ràdio i els canals de televisió de 24 hores. En aquest sentit, la feina de la SER i de CNN+, a l'òrbita del PSOE a nivell de l'Estat, i de Catalunya Ràdio i TV3, mitjans públics que acabaven de passar a mans del primer tripartit, va ser determinant. No amagaven les contradiccions, difonien les filtracions i informaven dels moviments al carrer.




En aquest mapa sonor de l'11-M que ha penjat la web de la SER –realment interessant des del punt de vista de noves narratives periodístiques a la xarxa– hi trobo a faltar el tall de veu d'Alfredo Pérez Rubalcaba, aleshores portaveu socialista en campanya, que va sortir a dir davant dels mitjans que Espanya es mereixia "un govern que no mentís". El PSOE va jugar magistralment aquell tram final d'una campanya electoral excepcional, sense precedents. En estat de xoc, no va fer cap moviment que pogués generar crítiques de manca de lleialtat al govern de l'Estat davant del terror. Però a mesura que passaven les hores i els dies, els contactes dels socialistes amb els cossos de seguretat i els serveis d'intel·ligència van ser utilitzats per anar filtrant informacions que deixaven en evidència l'intent d'Aznar i d'Acebes de convertir l'11-M en una massacre d'ETA i allunyar el fantasma del 'no a la guerra' d'Iraq. El votant jove i tota la ciutadania que havia sortit a manifestar-se contra la guerra a l'Iraq del trio de les Açores Bush-Aznar-Blair, amb Barroso d'amfitrió no ho oblidem, va reaccionar davant la indignitat d'un govern que volia tapar la veritat i guanyar temps fins que les urnes es tanquessin, el 14-M al vespre. En aquest guió, Rubalcaba va ser hàbil. I els mitjans que es van sentir en un primer moment enganyats per la trucada d'Aznar es van apuntar al carro dels mitjans digitals i de la premsa internacional, que se'n feia ressò dels comunicats d'Al-Qaida i enfilaven per la via islamista.



El periodisme va quedar tocat entre l'11-M i el 14-M, però el que més mal ens ha fet als periodistes i als mitjans de comunicació no ha estat la vacil·lació immediatament posterior a les bombes. El que més mal ens ha fet és l'obsessió d'un diari i d'un director, com apuntava Iosu de la Torre en el seu article Sentir tristesa sempre, per qüestionar la policia i la justícia, per jugar amb les víctimes i manipular la politització d'aquella tragèdia fins al culebrot més malaltís segons el qual ETA va ser, és i serà la culpable.

       

11 de març de 2014

Eleccions europees: alarma i tranquil·litat

Les eleccions europees són d'un interès majúscul. A Catalunya, encara ho és més perquè es tracta de la primera cita amb les urnes des de la convocatòria del referèndum d'autodeterminació per al 9-N. L'enquesta de GESOP per a El Periódico d'aquest cap de setmana presentava un triple empat ERC-CiU-PSC en unes eleccions que tradicionalment guanyaven els socialistes a Catalunya. ERC, amb el 15%, duplicant l'anterior resultat quan Oriol Junqueras va ser-ne cap de llista, guanyaria en intenció directa, segons el baròmetre d'El Periódico. L'escenari de triple empat és alarmant i tranquil·litzador alhora.

Tranquil·litzador per al procés sobiranista:

1) ERC duplica, mentre el PSC perd la meitat de vots. CiU no pateix la queixalada d'ERC.

2) L'empat ERC-CiU reforça el lideratge del procés de manera compartida, ja que Oriol Junqueras i Artur Mas resulten enfortits.

3) ICV-EUiA, compromesa amb el dret a decidir, puja fins al 10,6%.

4) L'unionisme en sentit ampli queda debilitat. El PP perd 5,4 punts, el PSC en baixa 16,8 i C's només ho compensa guanyant-ne 5.

Alarmant per al procés sobiranista:

1) Nerviosisme a CiU davant una victòria d'ERC. CiU tolerava que guanyés el PSC, però digeriria malament que la llista renovada amb Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall superés la de Ramon Tremosa i Francesc Gambús.

2) La CUP, amb un 2% a l'enquesta, ha renunciat a presentar-s'hi, però després d'un debat molt profund que ha generat certa divisió a les seves bases.

3) Ball de noms d'hipotètiques candidatures unitàries i punts programàtics comuns que han generat un cert desgast entre els partits sobiranistes a vuit mesos del 9-N.


Anteriors apunts:

L'unionisme, gran perdedor de l'enquesta d'El Periódico

El sobiranisme a les portes de les eleccions europees

Salvador Sedó, víctima unionista al Parlament Europeu

       

10 de març de 2014

L'unionisme, gran perdedor a l'enquesta d'El Periódico de Catalunya

L'enquesta de GESOP per a El Periódico de Catalunya publicada diumenge presenta el pitjor escenari per a l'unionisme a les portes de les eleccions europees i a vuit mesos per a la consulta d'autodeterminació, que el president de la Generalitat s'ha compromès a convocar per al 9 de novembre de 2014. Dos terços del Parlament que sorgiria d'unes eleccions que es fessin ara està a favor de la consulta, i el bloc unionista, comptant-hi el PSC sencer, baixaria un parell o tres d'escons, malgrat l'ofensiva de l'Estat espanyol contra el procés sobiranista. Cap de les maniobres, de les conegudes i de les amagades, per part del govern espanyol i els poders de l'Estat contra la consulta i l'aposta sobiranista hauria servit per afeblir-lo en escons si avui se celebressin eleccions a Catalunya.

El resultat del baròmetre d'El Periódico és negatiu per a l'unionisme per 10 motius:

1) ERC seria la força més votada, amb 19,9% d'intenció directa de vot.

2) CiU guanyaria les eleccions amb escons, tot i perdre entre 14 i 15 diputats.

3) La CUP duplicaria diputats (6) i ICV.-EUiA, també compromesa amb la consulta, en guanyaria un parell (14-15).

4) El viratge unionista del PSC té penalització electoral: perdria 5-6 diputats, essent cinquena força (14-15), amb un 6,6% d'intenció directa de vot.

5) Aquesta davallada, i la del PP, que baixaria 6-7 escons, beneficia C's, que amb 17-18 diputats seria la tercera força parlamentària.

6) Els líders de les forces pro-consulta són els més ben valorats, amb Oriol Junqueras al capdavant (5,5), mentre que els unionistes reben pitjor nota. Alícia Sánchez-Camacho, amb un coneixement del 94,1%, rep una puntació de 2 sobre 10.

7) Malgrat la incertesa de la consulta i el conflicte entre els poders de Catalunya i Espanya, els catalans són optimistes: el 47,8% creu que Catalunya millorarà en els propers dos anys.

8) El Govern i el president Artur Mas obtenen una valoració més positiva que a l'anterior baròmetre. Un 80% dels votants d'ERC aproven la gestió de Mas, una xifra que baixa al 66% entre els electors de CiU. La valoració de Mas ha pujat del 4,6 de l'anterior baròmetre al 4,8 actual.

9) Un 46% dels enquestats, dos punts més que el passat desembre, votaria favorablement a la independència de Catalunya.

10) El rebuig a la independència es manté en el 36%, i la resposta 'sí-no' a la doble pregunta del 9-N perd posicions. Un 53,4% votaria 'sí' a l'Estat (el 'no' rebria un 31,9%), mentre que el 86,4% votaria 'sí' a la segona pregunta de l'Estat independent, mentre que només el 8,3% diria 'no' en aquesta segona pregunta.

       

8 de març de 2014

Ràdio Calella Televisió informa del rànquing de mitjans catalans a Twitter

Entrevista a l'InfoMigdia de Ràdio Calella Televisió sobre l'actualització del rànquing de mitjans catalans a Twitter, amb Emili Pacheco. Ens hem fet ressò del rànquing de mitjans per Klout de Josep Lluís Vidal.





       

7 de març de 2014

El sobiranisme a les portes de les eleccions europees



L'entrada d'Ernest Maragall a l'òrbita d'Esquerra, l'oferiment de Toni Comín després d'estripar el carnet socialista, la incorporació de Joan Carretero i la gent de Reagrupament a Convergència, i el relleu electoral de Francesc Gambús, sobiranista, per l'unionista Salvador Sedó com a candidat d'Unió al Parlament Europeu són diverses bones notícies per a l'independentisme que pràcticament han coincidit en el temps. ERC atrau socialistes de l'ànima catalanista i va bastint una 'casa gran de la socialdemocràcia independentista'. CDC s'obre a perfils independentistes en un intent de convertir la seva 'casa gran del catalanisme' en una 'casa gran del sobiranisme'. Unió ha de forçat una renovació de perfils per la pressió i els equilibris interns, en pro d'una candidatura amb CiU i el PNB. Qui havia dit que l'única manera de llençar un missatge des de les forces favorables de la consulta era articular-se a l'entorn d'una candidatura unitària? Qui havia insinuat que un punt comú als programes electorals era la manera de visualitzar unitat?

Els moviments esmentats són el símptoma del terratrèmol que viu el mapa polític català, a l'espera de noves rèpliques al carrer Nicaragua amb els díscols i al passatge del Rellotge amb unes bases matemàticament dividides davant del procés sobiranista. Al marge d'això, el sacseig de la galàxia de partits tal i com l'entenem fins ara és espectacular. Hi ha dos missatges fonamentals per al sobiranisme en les properes eleccions europees. En primer lloc, que Catalunya esdevingui una taca en la gràfica de la participació electoral a la Unió Europea. Si Catalunya vota per damunt de la mitjana de la UE, estarà llençant el missatge que el procés sobiranista no és antieuropeista, sinó el contrari. Una alta participació que contrasti amb el conjunt de l'Estat espanyol i amb la mitjana europea és un primer repte per a les candidatures pro-consulta. Les primeres urnes que els ciutadans tindran al davant són les d'aquests comicis europeus, i ja veurem si no acaben sent l'única oportunitat o no de votar enguany.

El segon missatge és si els vots dels partits pro-consulta, de centre-dreta i esquerra sumats, superen els sufragis que vagin a parar als partits que no estan per la labor del 9-N ni pel procés sobiranista. Només una victòria còmoda de les llistes encapçalades pels independents Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras, vinculats a CDC i ERC, respectivament, i del militant d'ICV Ernest Urtasun, respecte la resta d'opcions catalanes no favorables a la consulta pot suposar un reforçament del procés. Seguim pendents de la CUP, i de la fragmentació electoral a l'entorn de l'espanyolisme més ranci. Per aparentar ser poc rellevants, que no ho són gens, aquestes europees porten i portaran molta cua.




       

6 de març de 2014

Rànquing de mitjans a Twitter

Posició Mitjà Tipus Seguidors Variació Klout
1 Mundo Deportivo Diari esportiu 1067467 = 82
2 Diario SPORT Diari esportiu 514229 = 0
3 La Vanguardia Diari 264379 = 80
4 TV3 Televisió 189251 = 70
5 Diari ARA Diari 161886 = 70
6 El Periódico Diari 132584 ⇑ 2 0
7 324.cat Digital 109103 ⇓ -1 70
8 Esport3 Televisió 93863 ⇓ -1 83
9 VilaWeb Digital 85328 ⇑ 3 70
10 RAC1 Ràdio 79018 = 65
11 Barça TV Televisió 75938 ⇓ -2 69
12 Revista MondoSonoro Revista 66090 ⇓ -1 63
13 Catalunya Ràdio Ràdio 65408 = 65
14 El Punt Avui Diari 56332 ⇑ 1 71
15 Time Out Barcelona Revista 52325 ⇑ 1 65
16 Flaix FM Ràdio 47968 ⇓ -2 56
17 Catalunya Informació Ràdio 38478 ⇑ 1 49
18 Nació Digital Digital 37213 ⇑ 1 70
19 ACN Agència 34121 ⇓ -2 63
20 El Periódico (en català) Diari 33362 = 59
21 Directa Setmanari 25965 ⇑ 3 67
22 Sapiens Revista 25726 ⇑ 5 58
23 BTVNOTíCIES Televisió 25367 ⇓ -1 65
24 El Singular Digital 24278 ⇑ 4 59
25 Ràdio Flaixbac Ràdio 22252 ⇓ -4 60
26 El 9 Esportiu Diari esportiu 21250 ⇓ -3 62
27 Tusdestinos.net Revista 19054 ⇑ 5 68
28 iCat.cat Ràdio 18100 ⇓ -3 0
29 Enderrock Revista 17794 ⇓ -3 64
30 Directe.cat Digital 16614 ⇑ 1 64
31 Economia Digital Digital 14506 ⇑ 3 61
32 e-noticies Digital 14412 ⇑ 17 56
33 RAC 105
Ràdio 14249 ⇑ 14 55
34 Revista Mirall.com Digital 14116 ⇑ 40 58
35 EL 9 Nou Bisetmanari 13347 ⇓ -2 54
36 Núvol Digital 12713 ⇑ 25 65
37 Llibertat.cat Digital 12504 ⇑ 2 61
38 Descobrir.cat Revista 12380 ⇓ -1 58
39 Racó Català Digital 11666 ⇓ -9 53
40 Ràdio 4 Ràdio 11617 ⇓ -5 60
41 Help Catalonia Digital 11217 - 63
42 Escacc Digital 11038 ⇓ -13 44
43 Cultura no val res Digital 10927 ⇓ -1 56
44 scannerFM Digital 10622 ⇓ -6 62
45 FutbolCatalunya.com Digital 10423 ⇓ -4 55
46 La Xarxa Notícies Digital 10353 ⇓ -10 51
47 Media.cat Digital 10101 ⇓ -7 61
48 Diari de Tarragona Diari 10050 ⇑ 11 60
49 L'Accent Revista 9667 ⇓ -3 60
50 El País Catalunya Diari 9612 ⇓ -7 61
51 Col·lectiu Emma Digital 9454 ⇑ 14 56
52 Regió 7 Diari 9215 ⇓ -8 51
53 Ara o mai Digital 9099 ⇓ -5 58
54 Cuina.cat Revista 8481 ⇓ -2 56
55 Segre Diari 8433 ⇑ 5 53
56 El Triangle Setmanari 8184 ⇑ 12 44
57 Emporda.info Setmanari 7678 ⇓ -3 56
58 Amor a l'Art Digital 7502 ⇑ 9 59
59 delCamp.cat Digital 7184 ⇑ 3 53
60 Gent Normal Digital 7129 ⇓ -10 54
61 TVE Catalunya Televisió 7066 ⇓ -5 54
62 Diaris Sabadell Digital 6862 ⇑ 8 50
63 GolCat Digital 6601 - 55
64 Catalunya Press Digital 6524 ⇓ -9 53
65 EL 9 Nou Vallès Oriental Bisetmanari 6464 ⇑ 7 59
66 Escolta La Xarxa Ràdio 6261 ⇓ -8 0
67 L'Avenç Revista 5972 ⇑ 11 52
68 L'Econòmic Setmanari 5836 ⇑ 16 52
69 Bloc Apple en Català Digital 5759 ⇓ -16 47
70 Catalunya Música Ràdio 5700 ⇑ 18 55
71 Sostenible.cat Digital 5673 = 52
72 AraGirona.cat Digital 5669 ⇑ 3 55
73 A Viva Veu Digital 5648 ⇓ -10 42
74 Mossegalapoma Digital 5639 ⇓ -17 60
75 365d365e Digital 5631 ⇓ -30 44
76 Tarragona Ràdio Ràdio 5524 ⇑ 5 49
77 Crónica Global Digital 5489 ⇓ -11 58
78 Osona.com Digital 5446 ⇓ -2 52
79 Ràdio Sabadell 94.6 Ràdio 5385 = 58
80 Tot Sant Cugat Setmanari 5359 = 55
81 Expansión Catalunya Diari econòmic 5339 ⇓ -8 54
82 Xarxanet Actualitat Digital 5338 ⇑ 4 60
83 Radio Bronka Ràdio 5086 ⇑ 2 51
84 Crònica.cat Digital 5071 ⇓ -33 41
85 Reus Digital Digital 4994 ⇑ 2 54
86 Esports en xarxa Digital 4972 ⇑ 18 59
87 Tot Badalona Revista 4894 ⇓ -4 54
88 Capgròs Setmanari 4732 ⇑ 6 51
89 SER Girona Ràdio 4671 = 56
90 Diaris Terrassa Digital 4659 ⇓ -13 42
91 Liberal.cat Digital 4639 ⇓ -22 50
92 Revista Esguard Revista iPad 4618 ⇑ 22 55
93 Seminari Taifa Digital 4573 ⇓ -1 50
94 el3devuit Setmanari 4532 ⇓ -4 54
95 La Torre Digital 4515 - 46
96 Social.cat Digital 4450 ⇓ -32 52
97 Cugat.cat Digital 4233 ⇓ -4 55
98 La Fura Setmanari 4215 = 54
99 8tv.cat Televisió 4146 ⇑ 52 53
100 VOTV Televisió 4046 ⇓ -5 62
101 Diari de la Música Digital 3877 - 50
102 Terrassa Notícies Digital 3863 ⇑ 15 51
103 Manresainfo Digital 3824 ⇑ 2 54
104 okcat Digital 3726 ⇓ -3 47
105 Europa Press CAT Agència 3611 ⇑ 7 55
106 Anoiadiari.cat Digital 3560 ⇓ -9 52
107 Ràdio Barcelona Ràdio 3462 ⇓ -5 57
108 Bitscatalans Digital 3434 ⇓ -26 40
109 Marfanta.com Digital 3407 ⇑ 2 51
110 El 9 TV Televisió 3404 ⇑ 3 54
111 Indigestió Digital 3344 ⇓ -11 63
112 iSabadell Digital 3319 - 57
113 Tarragona21 Digital 3296 ⇑ 6 51
114 AraVallès.cat Digital 3284 ⇑ 7 52
115 Ràdio PICA Ràdio 3250 ⇑ 1 54
116 RTV Vilafranca Ràdio i televisió 3186 ⇓ -8 55
117 m1tv Televisió 3167 ⇓ -10 50
118 Geeks.cat Digital 3050 ⇓ -19 50
119 Canal Blau Televisió 3000 ⇑ 4 53
120 CNA Agència 2994 ⇓ -10 53
121 Contrabanda FM BCN Ràdio 2924 ⇓ -3 50
122 EcoDiari Digital 2915 ⇓ -19 45
123 laJornada.cat Digital 2877 ⇓ -27 36
124 Shook Down Revista 2852 - 52
125 Cadena SER TGN-Reus Ràdio 2839 ⇑ 2 53
126 FanFatale Digital 2820 ⇓ -11 43
127 Revista Valors Revista 2798 ⇓ -2 50
128 CIRCDETARRAGONA.COM Digital 2748 - 61
129 TOTmusiCAT Digital 2740 - 51
130 Catalonia Today Revista 2730 ⇓ -21 46
131 Diari Maresme Digital 2684 ⇓ -11 48
132 Vist i no vist Multimèdia 2656 ⇓ -41 36
133 Canal Reus TV Televisió 2653 = 49
134 Olot Televisió Televisió 2563 - 52
135 Extramurs Digital 2550 ⇑ 2 51
136 badanotis Digital 2456 = 51
137 Notícies TGN Digital 2434 - 47
138 Ràdio Arenys Ràdio 2431 ⇓ -14 57
139 esportspenedes Digital 2425 ⇓ -9 53
140 elBaix.cat Digital 2425 ⇑ 8 53
141 RTV El Vendrell Ràdio i televisió 2383 ⇓ -2 51
142 Penedès Digital Digital 2328 ⇓ -36 38
143 Ràdio Granollers Ràdio 2302 ⇓ -11 50
144 Mira La Xarxa Televisió 2257 ⇓ -15 52
145 Barcelona Televisió 2190 ⇓ -14 50
146 Mataró Ràdio Ràdio 2080 = 50
147 Viu Molins de Rei Digital 1995 - 55
148 LHdigital Digital 1980 ⇑ 5 56
149 Ràdio Berga Ràdio 1954 ⇓ -21 47
150 Paella de Bits Digital 1923 ⇓ -16 53
151 CatalunyaReligió.cat Digital 1918 ⇓ -7 51
152 maresme360 Digital 1899 ⇓ -9 56
153 Poblenou Actualitat Digital 1890 ⇓ -13 51
154 NW Revista de Reus Revista 1854 - 45
155 tottarragona Digital 1842 - 39
156 Tribuna Catalana Digital 1829 ⇓ -14 53
157 RevistaAuriga Revista 1752 ⇓ -19 48
158 El Prat Esports Ràdio 1701 - 49
159 Rubitv.cat Notícies Televisió 1648 - 49
160 Canal 21 Ebre Televisió 1648 ⇓ -2 48
161 esportiu.cat Digital 1594 ⇓ -39 33
162 Notícies d'In Digital 1558 ⇓ -36 35
163 EL Setmanari Setmanari 1541 ⇓ -18 42
164 Punt 6 Ràdio de Reus Ràdio 1524 - 39
165 DiarideSantCugat Revista 1491 - 49
166 Ràdio Premià de Mar Ràdio 1450 ⇓ -16 49
167 Appledroid.cat Digital 1429 - 52
168 Ràdio Silenci Ràdio 1412 ⇓ -14 50
169 Poble Viu Digital 1412 - 46
170 elter.net Digital 1396 - 48
171 Planeta Prat Ràdio 1392 - 46
172 Fet a Santfeliu Digital 1349 ⇓ -20 49
173 elprat.tv Televisió 1223 ⇓ -17 45
174 Ràdio Calella TV Ràdio 1198 ⇓ -5 49
175 Ràdio RSK Ràdio 1196 ⇓ -2 45
176 Revista Cambrils Revista 1191 ⇓ -17 46
177 VilaWeb Mollerussa Digital 1156 ⇓ -17 47
178 Amb2fm Oficial Digital 1149 ⇓ -43 31
179 Baix Gaià Diari Digital 1133 ⇓ -5 47
180 Boca Ràdio Ràdio 1126 ⇓ -19 50
181 Diari Santa Coloma Digital 1125 ⇓ -1 45
182 e-sports.cat Digital 1072 ⇓ -35 29
183 Anuaris.cat Revista 1068 ⇓ -42 30
184 El Matí Digital Digital 1045 ⇓ -17 49
185 Periòdic Delta Revista 1036 - 45
186 Escolta la 95.2 FM Ràdio 1023 ⇓ -24 46
187 Boletsfera Digital 1008 ⇓ -30 34
188 totbisbal.com Digital 988 ⇓ -9 47
189 Esports RàdioManlleu Ràdio 984 - 42
190 larella Revista 974 ⇓ -18 47
191 Diari Gran Digital 958 ⇓ -26 36
192 Ràdio Tordera Ràdio 948 ⇓ -16 45
193 Olesa Ràdio Ràdio 947 ⇓ -22 46
194 Revista Vallesos Revista 938 - 43
195 PassióEsportiva.cat Digital 935 ⇓ -32 0
196 Tribuna Maresme Revista 923 ⇓ -4 43
197 molafm Oficial Ràdio 894 ⇓ -48 30
198 Setmanari Torelló Setmanari 885 ⇓ -11 45
199 Ràdio Desvern Ràdio 879 ⇓ -33 47
200 Taradell Digital 848 ⇓ -30 45
201 De Cap a Peus Digital 844 ⇓ -20 46
202 Ona Codinenca Ràdio 839 ⇓ -27 45
203 TeleEstudi Esplugues Digital 833 ⇓ -35 0
204 Aterrassa.cat Digital 809 ⇓ -49 30
205 Comunicació Pública Digital 800 ⇓ -28 44
206 Altafulla Ràdio Ràdio 791 ⇓ -24 46
207 Ràdio Taradell Ràdio 775 ⇓ -24 49
208 El Prat Ràdio Ràdio 757 ⇓ -30 0
209 Camp d'Esports Digital 734 - 43
210 Ona La Torre Ràdio 730 - 52
211 50x7 Digital 721 - 41
212 Diari Més Revista 703 - 42
213 Ràdio Sant Hilari Ràdio 671 ⇓ -28 41
214 Ràdio Sant Sadurní Ràdio 671 ⇓ -28 45
215 Diari de Sant Adrià Digital 664 ⇓ -27 45
216 7deRàdio 91.7 FM Ràdio 603 ⇓ -26 44
217 David Martínez Ràdio 579 ⇓ -53 0
218 Cassà Digital Digital 450 - 42
219 Somdigitals.cat Digital 442 ⇓ -35 28
220 Ràdio Arenys de Munt Ràdio 436 ⇓ -29 41
221 Ripollet Ràdio Ràdio 418 ⇓ -28 41
222 elcalellometre.cat Digital 395 ⇓ -33 32
223 Radio Línea 4 Ràdio 336 ⇓ -28 40
224 Sentmenat.com Digital 313 ⇓ -30 40
225 Diari Jove Digital 293 ⇓ -28 33
226 Revista El Cervol Revista 213 - 21
227 rebat.cat Digital 170 ⇓ -31 27

Nova entrega del rànquing de mitjans catalans a Twitter, que incorpora una vintenta de comptes i mostra l'evolució respecte el llistat de 200 mitjans catalans a Twitter publicat el desembre del 2012. El primer rànquing de mitjans a Twitter és del juny del 2012. El Periódico puja dues posicions (serien tres afegint els seguidors del compte en català). Vilaweb escala tres llocs en aquest rànquing, que segueixen liderant els diaris esportius Mundo Deportivo i Sport, amb TV3 com a primera televisió; La Vanguardia, primer diari generalista; RAC1, la primera ràdio; Time Out Barcelona, el primer setmanari; i el 324.cat, primer digital.

Aquest llistat està fet en col·laboració amb Arnau Udina @arnauuc. Afegim el rànquing per Klout (influència social) que ha elaborat Josep Lluís Vidal @jvidalto. Si trobeu a faltar algun altre mitjà, feu-m'ho saber a @saulgordillo o correu@saul.cat

       

5 de març de 2014

Joan Antoni Baron es retira



Joan Antoni Baron, l'alcalde socialista de Mataró que va rellevar Manuel Mas, anuncia aquest dimecres formalment que en acabar aquest mandat, el 2015, deixarà la política municipal i no optarà a les eleccions. La notícia, no per previsible, deixa de tenir la seva importància a la capital del Maresme. Alcalde entre 2004 i 2011, a Baron li va tocar la feina ingent de succeir un alcalde carismàtic que venia de majories absolutes, així com pilotar la renovació dins del partit i gestionar l'encaix, sovint difícil, de les noves fornades de militants i quadres socialistes. La seva relació amb el partit no ha estat cap bassa d'oli. La gestió municipal ha estat altament complicada. No només perquè Baron és l'alcalde dels tripartits, dels pactes i dels acords per suplir la manca de les velles majories absolutes socialistes. També perquè és l'alcalde que hereta la ciutat de la Via Europa de Mas i Salvador Milà, i a qui li toca la dura feina de relligar-la i cosir-la amb obra pública, però sobretot amb política social. Si Mas va ser l'alcalde que va rebre la ciutat franquista que s'havia de fer pràcticament de nou, Baron és el de la convivència multicultural i multiètnica, una mena de Pasqual Maragall-Joaquim Nadal de la llei de barris però aplicat a la proximitat del municipi.

La ciutat que estava gairebé feta era una ciutat complexa. L'Ajuntament que havia estat bastió del partit era un consistori que exigia diàleg i acords. El perfil de Baron era l'ideal per a aquest repte. Ni Mas ni l'actual alcalde de CiU, Joan Mora, per raons diferents que ara no venen al cas, no reunien les condicions per liderar governs plurals com els que ha encapçalat Baron en el tram final del regnat socialista a la capital del Maresme. Mà esquerra per encabir la ICV mataronina de sempre i acompanyar la nova ERC que accedia al consistori trencant una certa anomalia municipal. Sensibilitat per combinar la tradició clàssica del PSC de l'aparell, amb el relleu generacional entremig, amb perfils 'outsiders' i més independents. I tot això amb una CiU que es treia la son de les orelles i, amb Mora, apretava de valent per fer l'assalt que finalment ha aconseguit a l'alcaldia. En el cas de Mataró, l'espanyolisme i la dreta, amb gotes de xenofobia i el pitjor de la política local del rumor i la calúmnia, atiant l'odi al (nou) immigrant, ha estat un factor determinant en la derrota electoral del 2011.  

Amb tot, Baron ha deixat a la ciutat un projecte emblemàtic, el Tecnocampus. Empresa i universitat, icona de la innovació, motor i instrument de capitalitat. El Tecnocampus, que s'ha de pagar, com totes les inversions a la vida, és palanca de progrés, la cirereta del balanç municipal que deixa aquest biòleg de formació, mestre d'escola de vocació, casteller d'afició i ciutadà compromès i proper de tarannà. Home d'esquerres i catalanista, apassionat per les noves tecnologies i la proximitat 2.0, pare de família i bona persona. A risc de resultar ensucrat, jo em quedo amb tot aquest balanç de l'alcalde Baron en aquest article.

       

3 de març de 2014

No toquin el 'crowdfunding' cultural

L' avantprojecte de llei del Govern per limitar a 6.000 euros l'aportació a iniciatives a cada plataforma digital de 'crowdfunding' al llarg d'un any ha posat en alerta els internautes, que viuen els últims consells de ministres amb un cert pànic. Venien de la 'taxa Google' i divendres passat va i els cau el límit al micromecenatge o finançament col·lectiu a través de la xarxa, que a Espanya va moure el 2013 uns 30 milions d'euros. Si la nova llei no exclou les plataformes que es dediquen a recaptar diners per a projectes culturals, com seria el cas de la catalana Verkami (1.800 iniciatives), estaríem davant d'un atemptat –un altre, com l'IVA– contra el sector de la cultura, els joves creadors i els ciberactivistes.

(Llegiu l'article sencer a El Periódico de Catalunya, també en castellà)

       

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2014, Saül Gordillo     Crèdits