Nou reconeixement de l'audiència a Catalunya Ràdio, que obté 717.000 usuaris únics a Espanya aquest mes d'agost, amb un creixement del 42% respecte a fa un any. La pandèmia, el servei públic, el rigor informatiu i l'entreteniment han marcat la programació d'aquest estiu, amb Albert Segura presentant El matí de Catalunya Ràdio. Les tardes les ha assumit Adam Martín, a Estiu de Gràcia. També la informació esportiva, amb l'eliminació del Barça a la Champions i el cas Messi, han despertat l'interès dels usuaris.
La victòria del 15 de setembre de 2005 de la candidatura del domini .cat ha proporcionat els quinze anys més exitosos de la llengua catalana a nivell internacional gràcies a la globalització d’internet. El triomf col·lectiu de la comunitat lingüística i cultural catalana a la xarxa s’ha anat convertint, al llarg dels últims anys, en una fita no prou reivindicada que coincideix amb la pèrdua d’autoestima que s’està instal·lant en sectors dirigents, intel·lectuals i activistes de Catalunya. El país ha passat de treure pit per una conquesta envejada per altres nacions sense estat europees, que ja brindarien per disposar dels 108.448 dominis registrats del .cat, a caure en una mena de desconcert sobre la utilitat de la matrícula catalana a internet per la irrupció de xarxes socials i aplicacions mòbils alienes al web i pel complexament sobre la manca de continguts audiovisuals en la nostra llengua als monstres d’internet i les plataformes digitals.
Ara que els catalanoparlants havíem demostrat que guanyar era possible –el .cat és el primer domini d’internet que representa una comunitat lingüística– i que un ús potent, transversal i intel·ligent del web era la via per salvar la llengua i unir el diccionari amb un ‘passaport digital’ propi, ara que fa quinze anys d’aquella fita espectacular de l’obtenció del .cat, es produeixen fets preocupants que podrien contribuir a devaluar la conquesta catalana a la xarxa. Inexplicablement, lluny d’aprofitar el .cat com a pal de paller a partir del qual seguir bastint una comunitat lingüística i cultural dinàmica i emprenedora a internet que superi límits administratius autonòmics i estatals i que eludeixi conflictes polítics del món analògic, el relat sobre la presència catalana a l’esfera digital es veu enterbolit pel pessimisme i el caos que prolifera en determinades xarxes socials absolutament viciades per la discussió política i partidista.
Avui impera la idea que la xarxa és el pitjor dels escenaris per a la concòrdia, el diàleg i la meritocràcia, mentre ningú –o molt pocs– es dediquen a recordar que hi va haver una època en què l’enginy, la intel·ligència col·lectiva, la discreció, l’activisme ben entès i la diplomàcia van ser determinants per convertir la llengua i la cultura catalanes en la primera a nivell mundial a disposar d’un domini propi a internet, el ‘passaport virtual’ de la nació cultural completa.
Si fa quinze anys internet era conversa, llibertat i transparència, espai per a la discussió enriquidora i l’esperit col·laboratiu més sa, avui –i més després de l’evolució del conflicte polític derivat de l’anomenat procés– estem situats en un terreny enfangat fruit de la proliferació d’eines que han anat restant protagonisme al web i, de retruc, que obliguen el domini .cat a repensar-se mirant al futur. La tendència generalitzada a la baixa dels dominis d’internet no té, en el cas català, el mateix patró de comportament, de tal manera que la lenta caiguda dels registres d’adreces d’internet (URL) no es produeix entre els usuaris de parla catalana. Això, però, no només no és una invitació al conformisme per a la Fundació .cat, que gestiona aquest domini i també el .bcn –amb 5.750 registres–, sinó un estímul per ampliar l’oferta de serveis més enllà de les URL de webs. L’actual patronat de .cat, format per entitats de pes com l’Institut d’Estudis Catalans, el Futbol Club Barcelona, la Federació Llull o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), treballa amb l’objectiu de convertir el domini en el puntal de la internet catalana i de contribuir a afrontar els reptes de la comunitat lingüística, cultural i emprenedora més enllà del web, abastant el món de les aplicacions i les plataformes digitals, on la llengua encara té molt de recorregut per davant.
Quan fa 15 anys un grup d’activistes i internautes capitanejats per personalitats de la xarxa com Amadeu Abril i Manel Sanromà o l’advocat Jordi Alvinyà van saber reconduir el fracàs de la campanya pel domini territorial .ct –reservat als estats– i enfocar-ho al primer domini lingüístic i cultural de tres lletres del món –el .cat, després de superar les reticències de l’ICANN perquè ‘cat’ vol dir gat en anglès– amb el suport i complicitat d’un dels pares d’internet com Vinton Cerf, l’esfera digital girava a l’entorn del web i dels blogs. Unes eines que generacions joves d’usuaris addictes a xarxes com Twitter, Tik Tok, YouTube o Instagram no tenen avui la percepció que siguin necessàries ni imprescindibles, ni molt menys que les URL d’aquestes pàgines contribueixin a ampliar la presència catalana al món i a internacionalitzar aquesta comunitat pionera i innovadora.
Lluny queda la proclama The Web Is Dead de la revista Wired (agost de 2010), però durant l’última dècada el .cat s’ha consolidat amb un 84,16% de taxa de renovació i ha guanyat prestigi internacional entre els dominis de la seva categoria. La fundació que el gestiona també ha assumit el .bcn per a la capital, i les accions d’ajut i suport al teixit empresarial de proximitat i als actors culturals s’han connectat amb la missió fundacional de l’entitat. La Fundació .cat treballa perquè més enllà de Catalunya el domini sigui assumit al conjunt de territoris de parla catalana, i que la presència arreu del món de catalanoparlants s’aixoplugui sota aquesta matrícula pròpia.
Una tasca que, en el context polític tens dels últims anys, ha merescut un accent especial en el tarannà independent i no governamental del domini ni de la fundació que el gestiona, privada i sense ànim de lucre. No obstant això, el tancament de 19 pàgines web de contingut relacionat amb l’1-O va dur la Fundació .cat a defensar judicialment els drets i llibertats en l’àmbit digital, per evitar abusos policials i judicials –120 webs tancades per altres registradors– que vulneraven els paràmetres democràtics del nostre entorn europeu i per garantir la seguretat jurídica dels propietaris dels dominis.
L’observatori del .cat i els mesuradors del trànsit dels mitjans i les pàgines en català aporten informació positiva sobre la vitalitat de les webs sota el domini aconseguit fa quinze anys. En el cas de la televisió i la ràdio pública, l’impacte entre la comunitat internauta de Catalunya ha superat el 50% de la població internauta durant els últims mesos. Però el repte de la Fundació mirant al vintè aniversari és contribuir a augmentar la presència del català en grans plataformes audiovisuals de fora de l’Estat i internacionalitzar la llengua en les eines globals que actuen sobre les comunitats lingüístiques amb una lògica estricta de mercat i negoci.
De la mateixa manera que el 15 de setembre de 2005 la Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Números (ICANN en anglès) aprovava una candidatura presentada per noranta entitats de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb el suport de 68.000 signatures de ciutadans dels territoris de parla catalana, i la subtil complicitat del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i del seu ministre d’Indústria, José Montilla, ara la fita és encara més complicada: seduir i conquerir empreses d’arreu del món perquè introdueixin el català a les seves plataformes i que tractin una comunitat de més d’11 milions de catalanoparlants com un potencial mercat atractiu al marge de divisions administratives autonòmiques o estatals, i en una lògica global que esdevé oportunitat si se supera el pensament depriment sobre la fi de la llengua catalana per culpa d’aquests monstres digitals allunyats de Barcelona o Madrid.
L’exposició que aquest dimecres s’inaugura al Palau Robert de Barcelona pel quinzè aniversari del .cat estarà també accessible en línia i voltarà per tot Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, aprofundint en l’ànima que hi ha darrere d’una comunitat transversal i activa de 108.448 pàgines web en llengua catalana, amb la mirada posada en el futur del català a Netflix, HBO i Disney (audiovisual); Amazon (web); Alexa i Siri (assistents de veu); i Seat, empresa que acaba d’obrir pàgina amb .cat però que tindrà molt a dir amb l’assistent al cotxe en català. Un objectiu tan ambiciós –tenir presència en català a les pantalles i els assistents de veu del major nombre de players possible– com el del visionari Amadeu Abril que, amb l’ajut del guru d’internet Jon Postel, va saber canviar el diccionari (.cat) pel passaport (.ct) quan va detectar que la campanya reivindicativa dels primers anys s’estimbava contra el mur de l’Agència de Manteniment per a l’estàndard 3166 (els codis de països) de l’Organització Internacional per a l’Estandardització (ISO). Per als reptes d’aquesta dècada, caldrà la mateixa ambició, discreció, diplomàcia i obstinació que la societat civil va saber aplicar quinze anys enrere aprofitant buits i escletxes governamentals.
El nou “El matí de Catalunya Ràdio” culmina el projecte de renovació dels continguts de la ràdio pública que vam començar des de la direcció de l’emissora el 2016. La programació de la temporada 2020-2021 suposa una renovació profunda amb canvis a la franja de matí i a la de nit que pretenen injectar més dinamisme en informació, entreteniment i humor i, especialment a la nit, captar una audiència més jove, un dels mandats que tenim els mitjans públics del país. A partir del dilluns 31 d’agost, l’audiència anirà descobrint una nova proposta del programa insígnia de la ràdio pública, “El matí de Catalunya Ràdio”, dirigit i presentat per Laura Rosel, que compta amb el també periodista Albert Segura de subdirector i un equip jove, renovat i dinàmic. Tot el que succeeixi al carrer, al país i al món també sonarà a l’antena de Catalunya Ràdio en el programa que aporta la meitat dels oients de l’emissora.
El nou “El matí de Catalunya Ràdio”, liderat per una dona periodista de trajectòria contrastada com Laura Rosel, és el mascaró de proa de la renovació d’una temporada que revolucionarà la fórmula nocturna. Dos nous programes –“El búnquer”, de Peyu i Jaïr Domínguez, i “Adolescents XL”, de Roger Carandell i Juliana Canet– aportaran humor transgressor i entreteniment de 10 a 12 de la nit, amb una aposta digital forta i l’objectiu de captar nous públics i audiència jove. Amb el matí i la nit es completa el sacseig que necessitava l’oferta de continguts diaris de la ràdio pública, que tan bons resultats d’audiència analògica i digital ens ha proporcionat aquests últims anys.
Altres novetats de la temporada 2020-2021 és el programa dirigit al públic familiar “Kids XS”, de Pau Guillamet i Txell Bonet, els dissabtes d’1 a 2 del migdia. Aquesta proposta provinent d’iCat va orientada a les famílies i els infants, en la qual l’oci, la cultura i l’entreteniment per als més petits de la família en seran protagonistes. L’altra gran aposta de la temporada té format digital i és la continuïtat de la nissaga estrenada amb el podcast “Tor, tretze cases i tres morts” i el programa exitós “Crims”, de Carles Porta. “El segrest” és la nova sèrie de no-ficció de Catalunya Ràdio, que un cop més innova amb un contingut enregistrat amb tecnologia de so immersiu que oferirà una experiència d’escolta més intensa, encara, que la que van viure els fans de “Tor” i de “Crims”. El segrest de la farmacèutica d’Olot explicat com no s’havia fet mai fins ara.
Una altra de les novetats que em fa especial il·lusió d’anunciar és l’aparició per primer cop a la ràdio pública del país d’un programa de temàtica LGTBI, que arrencarà en format podcast a l’octubre. El programa “Ja m’entens”, de David Àvila, oferirà una realitat molt diversa i moltes vegades poc coneguda o desconeguda per al públic majoritari. Finalment, Catalunya Ràdio fa el pas per donar veu a la diversitat sexual dels habitants del nostre país.
El lideratge de Catalunya Ràdio entre els usuaris joves a Internet, on la ràdio pública és la primera entre aquest públic, i el creixement de consum digital experimentat els últims anys mereixen un impuls nou a l’aplicació per a mòbils i tauletes. Comencem temporada de ràdio amb una nova “app” de Catalunya Ràdio que millora el disseny i la usabilitat per seguir posant l’usuari al centre de les nostres decisions. Amb la nova aplicació mòbil, pretenem augmentar els consums d’àudio i dels continguts de ràdio visual de Catalunya Ràdio, iCat i Catalunya Música, emissores generalista i temàtiques que aposten per una evolució del concepte de ràdio tradicional que encaixa més bé en l’entorn digital.
Venint d’una temporada 2019-2020 marcada per l’impacte de la Covid-19 i d’un estiu també extraordinari per la situació derivada de la pandèmia, en què els professionals de les quatre emissores públiques han excel·lit en el servei públic i el compromís amb l’audiència, se’ns presenta un curs 2020-2021 d’alta intensitat informativa per les crisis sanitària, econòmica i social per a les quals els treballadors de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat i Catalunya Música i la nostra oferta de continguts estem preparats i il·lusionats.
La periodista Laura Rosel dirigirà i presentarà El matí de Catalunya Ràdio a partir del 31 d'agost, en substitució de Mònica Terribas, i ho farà amb el també periodista Albert Segura de subdirector.
Aquesta és la programació de les emissores de Catalunya Ràdio l'última setmana de la programació regular, la més atípica de la nostra història arran de la pandèmia del coronavirus. El final de la competició de Lliga, amb les transmissions dels partits del Barça, l'Espanyol i amb els del Girona, que manté les opcions d'ascens a Primera Divisió la propera temporada, encaixa en la programació de Catalunya Ràdio. Dilluns, 20 de juliol, comença una temporada d'estiu que també serà diferent per l'interès informatiu i el necessari servei públic en la lluita contra la Covid-19.
Gràcies a tots els professionals pel seu compromís i a l'audiència per la seva confiança!
La programació de les emissores de Catalunya Ràdio de la setmana del 6 al 12 de juliol manté els eixos de les anteriors setmanes, i incorpora la transmissió i les reaccions del Barça-Espanyol de dimecres a Catalunya Ràdio i, la nit de diumenge, la jornada electoral basca i gallega amb Kilian Sebrià per Catalunya Informació. Diumenge a la nit, a Catalunya Ràdio, el programa esportiu Tot gira cobrirà el partit del Girona a Lugo, que s'està jugant les opcions d'ascens a Primera Divisió. Durant tota la setmana, el programa Estat de Gràcia farà una connexió diària amb el 'poeta de guàrdia' del Festival Grec de Barcelona, del qual Catalunya Ràdio és emissora col·laboradora amb aquesta acció, amb Cafè Amèrica i altres continguts. Catalunya Ràdio i Catalunya Informació seguiran informant puntualment del confinament al Segrià i de l'evolució de la pandèmia en general, amb el mateix rigor i voluntat de servei públic que hem mantingut des del 13 de març.
Dissabte, 4 de juliol, Catalunya Ràdio estrena el programa Cafè Amèrica, que acompanya el Festival Grec de Barcelona en una edició atípica pel públic presencial, però que vindrà marcada per la identitat artística d'Amèrica Llatina posant un accent especial en les seves músiques. És per això que aquest estiu 'Cafè Amèrica' estarà presentat per Albert Puig, conegut pels oients d'iCat pel seu DeliCatessen. La programació de les quatre emissores de Catalunya Ràdio segueixen combinant els continguts en directe des de Diagonal 614 de Barcelona amb molts programes que encara s'enregistren gràcies al teletreball en el format de 'ràdio confinada'.
Aquests dies no puc parar de pensar com hauria viscut Les Santes post-coronavirus en Manuel Cuyàs i com d’important hauria estat la seva mirada a una festa major de Mataró tan atípica enguany. En Cuyàs va ser gestor cultural, referent en aquest àmbit a la seva ciutat i un dels millors cronistes de Les Santes. Molts vam descobrir la festa major de Mataró gràcies a en Manuel. Molts van saber trobar, també a partir dels articles d’en Cuyàs, els referents i el rerefons de ple d’actes que es van anar incorporant a Les Santes any rere any amb l’arribada dels ajuntaments democràtics. La Missa de Les Santes no tindria la projecció que ha adquirit sense, entre d’altres, les cròniques d’aquell escriptor i periodista que escrivia de la seva ciutat amb tant d’orgull i desacomplexament. Com serà enguany La Missa de Les Santes? Espero que tinguin un record merescut per en Manuel Cuyàs i Gibert.
Aquests dies em pregunto com hauria viscut Les Santes en Cuyàs i com les hauria intentat explicar, en clau local i en clau nacional. Perquè si una cosa tenia en Manuel és que feia de la temàtica mataronina un punt d’interès global i aportava una projecció que, només amb els anys i a partir de l’anàlisi de la seva obra periodística, es valorarà per entendre per què Les Santes han esdevingut una de les grans festes majors del Principat.
Del millor que vam fer a El Punt del Maresme sota la direcció d’en Manuel destacaria la cobertura de Les Santes. Eren brutals. Primer els especials previs, amb una imaginació, una currada periodística i una quantitat d’anuncis que molts ja voldrien avui. Els especials de Les Santes eren genials, però les pàgines que cada dia dedicàvem a informar de Les Santes eren espectaculars. I no només per les cròniques d’en Cuyàs, sinó perquè ell permetia que una redacció jove amb talent i ganes de festa i d’informar fes un relat diari de Les Santes simplement genial. Que en Xevi Galceran amb els seus articles i en Quim Puig amb les seves fotos, per citar-ne els primers de molts que ara em venen al cap, brillessin i fossin els ‘influencers’ en època pre-digital entre els més santers de Mataró era, en bona part, un èxit del Cuyàs director. Va deixar que la mirada jove i més arrauxada de la festa sortís al diari compartint paginació amb els articles més institucionals i costumistes de la mateixa festa major. El que fèiem a El Punt era periodisme intergeneracional amb un contingut, la festa més potent del nostre entorn comarcal i metropolità, també més intergeneracional i interclassista, gràcies als equilibris editorials del Cuyàs director d’orquestra a la redacció del camí de la Geganta. Una redacció, per cert, on de matinada durant Les Santes molts dels periodistes hi anàvem per diverses qüestions logístiques atesa la ubicació estratègica davant del parc Central en una època en què s’inaugurava el nou i s’explotava, a efectes santers, el vell parc.
Un bon exercici per les setmanes i dies que venen seria recuperar els articles d’en Cuyàs i dels seus deixebles d’ofici sobre Les Santes dels anys que vam viure apassionantment a la redacció d’El Punt a Mataró. Ja que enguany no tindrem Les Santes que voldríem, reviure-les a partir de les relectures d’en Cuyàs és una idea estimulant. Ja que enguany no ens trobarem en Manuel a la plaça Santa Anna la nit del Desvetllament Bellugós durant la convidada de la Família Robafaves, recordem les estones i les converses santeres viscudes amb ell.
Manuel, aquest 2020 tot serà molt estrany a Mataró. No hi seràs tu i tampoc no tindrem Santes com cal.
Hi ha un abans i un després a la crisi de la Covid-19. La ràdio s’ha revolucionat, amb 45 programes fets des del confinament gràcies al teletreball. La represa haurà de ser progressiva, amb tres condicionants, que vaig explicar divendres a la comissió de control al Parlament de Catalunya. Haurem de seguir adaptant els continguts i les graelles a les necessitats informatives i de servei públic, malgrat haver superat l’estat d’alarma. Haurem de complir el pla de contingència pressupostària per la caiguda dels ingressos publicitaris de la CCMA. I, en tercer lloc, també haurem de complir els plans de recuperació de l’activitat i canviar la manera de treballar i fer ràdio.
Actualment, des de la direcció de continguts de Catalunya Ràdio, s’està treballant a ple rendiment pensant en els propers mesos, i en l’escenari fins a 31 de desembre. Aquesta setmana es farà una crida per rebre propostes de podcasts i continguts radiofònics més convencionals. Seguirem prenent les decisions de programació setmana a setmana, definint graelles de les quatre emissores en funció de les necessitats, i aquest estiu aquestes queden molt condicionades per la competició esportiva. Amb la pandèmia i tot el que ha comportat, les fronteres entre temporada regular i temporada d’estiu i entre temporada d’estiu i nova temporada regular ja no estaran tan marcades, i la programació anirà per fases, com vaig explicar al Parlament.
Aquest juny no hi ha hagut segona onada de l’EGM de 2020, i caldrà veure quin impacte tindrà la crisi del coronavirus sobre la tercera, prevista per al novembre.
Com afronta Catalunya Ràdio el 2020 després de la crisi del coronavirus, qui formarà part de la programació d'estiu 2020 i els bons resultats d'iCat, especialment els 5 milions i mig de reproduccions d'Adolescents iCat a Youtube des de l'inici de la temporada, van ser motiu de la compareixença divendres, 19 de juny, a la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament de Catalunya.
62 lectures
Cap comentari
imprimir
enviar a un/a amic/ga
Google Reader
Delicious
Facebook
Flickr
Linkedin
MySpace
Netvibes
Plurk
Twitter
Twitxr
Youtube
Instagram
Foursquare
Vimeo
Storify
Tumblr
Pinterest
about.me
Medium