bloc sense fulls

Despropòsit contra Joan Puig

Dijous, 29 de juliol de 2010 17:30 h

Conec Joan Puig de fa 15 o 20 anys. Jo aleshores treballava a la delegació d'El Punt a Blanes, i Puig era un militant de base d'ERC quan ERC no tenia regidor a Blanes i era un partit gairebé marginal a Catalunya. Puig entrava a la delegació del diari amb mono i les mans de treballar en el taller, et deixava una nota de premsa o una carta al director i marxava. Repetia l'operació amb periodicitat, fins que el bon home va aconseguir revitalitzar la secció local dels republicans, va accedir a l'Ajuntament, va governar una regidoria important com la d'Urbanisme, va ser diputat al Congrés per Girona i d'aquí la seva fama mediàtica. La més sonada, i injusta per reduccionista, va ser l'aparició en banyador a la piscina il·legal de Pedro José Ramírez, un dels homes més poderosos d'Espanya, un dels homes que més fomenta la catalanofòbia. Des que Joan Puig va posar els peus a la piscina del periodista madrileny, la vida del militant independentista va canviar. Se'l va criminalitzar.

Puig és actualment un polític retirat. Suposo que milita a ERC, però no ocupa cap càrrec orgànic ni institucional. És, com fa 15 o 20 anys, un militant de base, amb la diferència que no porta notes de premsa impreses sinó que edita un diari digital, i amb la diferència que no treballa en el taller sinó que es dedica a altres activitats empresarials, una de les quals és fer d'editor digital. La criminalització contra Joan Puig és vigent, com si encara fos diputat al Congrés o tinent d'alcalde de Blanes, com si encara fos un dirigent del partit en què milita. Res no ha canviat per a alguns a l'hora de jutjar-lo. L'exemple més recent és la campanya que alguns mitjans impresos han iniciat contra ell arran d'una filtració interessada de la fiscalia que el propi Puig ha conegut pels mitjans.

L'acusació és rocambolesca. Es veu que l'Ajuntament de Barcelona va portar al jutjat el cas del vot del regidor del PP Alberto Fernández Díaz en la consulta de la reforma de la Diagonal. Fernández Díaz no va poder votar perquè algú altre ho havia fet per ell. En lloc de reconèixer el fracàs polític i el caos informàtic del controvertit referèndum municipal -aquest referèndum sí que era legal i oficial-, el govern del PSC i ICV-EUiA va decidir dur el cas al jutjat fent servir la malèvola paraula "suplantació". No estem davant d'una errada tècnica monumental, sinó d'una "suplantació" i, ai las!, si l'autoria apunta hipotèticament a un independentista mediàtic, l'acusació està servida, i l'atenció garantidament desviada. El govern municipal, que prou problemes deu tenir, es dedica a denunciar Puig amb l'argument que van "suplantar" Fernández Díaz, quan en realitat Puig no va votar fent-se passar pel regidor del PP ni molt menys.

Què va passar, doncs? Molt senzill. El diari digital que edita Puig va ser el primer a donar notícia de la fuita informàtica, de l'errada tècnica i del caos de la votació electrònica. Va donar la primícia del desgavell que tothom va poder comprovar posteriorment. Fins i tot altres mitjans van fer la prova. Però la diferència entre uns i altres mitjans és que el de Puig és digital i només digital (encara impera el menyspreu cap al periodisme a la xarxa), que el de Puig és un mitjà clarament independentista i, probablement, que el de Puig no va explicar obertament que la manera que va tenir de demostrar que el referèndum era insegur i impresentable va ser precisament fer la prova amb la identitat d'un personatge conegut a la ciutat com és el candidat del PP a l'alcaldia. Per cert, Fernández Díaz està demostrant ser molt més intel·ligent que el propi govern municipal perquè va al fons de la qüestió, que no és cap altra que la demostració empírica del desastrós sistema informàtic implantat per Indra i finançat per l'Ajuntament.

Un consistori, el de Barcelona, que segueix distraient-se, perdent el temps i gastant-se diners per empastifar un mitjà digital que va fer periodisme demostrant el bunyol del referèndum que havia de ser exemplar i que, vés quina cosa!, havia de ser la palanca per enlairar la popularitat i remuntar les enquestes de l'alcalde i el seu govern. Empastifar Joan Puig amb l'entusiasta participació de la fiscalia i d'alguns mitjans que obliden el que van fer les seves pròpies versions digitals aquelles glorioses hores de democràcia participativa a la ciutat més oberta i progressista de totes. Acusar un polític retirat que ara edita un diari digital per reduir a anècdota aquell estrepitós bluf que va ser la consulta de la Diagonal i que, cal recordar-ho, es va cobrar el cap de la mà dreta de l'alcalde Carles Martí. S'imaginen que Martí edités un digital d'aquí uns anys i algú gosés perseguir-lo com ara fan amb Puig?

(Per cert, aquesta no és l'única denúncia contra periodistes o mitjans digitals per part de l'Ajuntament de Barcelona, molt donat a la judicialització.)


        comentaris

Val la pena llegir l'editorial del Directe.cat. Molt aclaridora:

http://www.directe.cat/editorial/58010/quan-la-veritat-ofen-mes-que-mai-cap-a-la-veritat

Totalment d'acord amb l'article, Hereu no perdona les veritats, i ha anat contra el mitjà que va destapar les errades de la consulta de la Diagonal

Per fi algú explica les coses com són.

L'Ajuntament persegueix a Vilaweb també. És veritat. Jo la versió dels fets de Joan Puig no l'he vist pràcticament enlloc tot i que és clarament visible al web del Col·lectiu 2014 indirecte.cat/4054

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

Coromines

Dimarts, 1 set.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits