bloc sense fulls

Carta oberta al conseller Mena

Dijous, 28 de juliol de 2011 18:00 h

Honorable conseller Francesc Xavier Mena, sé que li ha tocat formar part del govern del nostre país en una matèria molt delicada –empresa i ocupació– en una conjuntura difícil, gairebé dramàtica. Ni vostè és un animal polític ni acumula prou experiència per sortir-se'n fàcilment. Les expectatives que han generat al seu voltant, amb l'etiqueta “govern dels millors” molt centrada en vostè i en algun altre membre de l'executiu del país, tampoc no l'ajuden gaire. De fet, vostè mateix es va posar el llistó massa alt només d'assumir el càrrec de conseller quan va afirmar que “no reduir l'atur a la meitat aquesta legislatura seria un fracàs”.

L'inici del seu mandat està resultant especialment dur perquè té el dubtós mèrit d'haver-se convertit en el primer conseller a qui un grup parlamentari, el socialista, ha demanat la dimissió. Només mig any després d'haver-se proposat reduir l'atur a la meitat, afirmava en una entrevista recent que “més de la meitat dels aturats no tindran mai feina”. L'oposició d'esquerres s'ha escandalitzat amb unes paraules seves que troben “sagnants” i denuncia que és una contradicció que el responsable polític de generar ocupació sigui el primer a culpar els desocupats perquè no estan prou capacitats per adaptar-se als canvis que provoca aquesta maleïda crisi o no volen fer-ho, segons vostè, com si omplir les llistes de l'atur fos un caprici.

L'altre dia vaig engegar el televisor i emetien la sessió del Parlament de Catalunya. Estava fent coses a casa, però va ser impossible concentrar-me perquè algú intervenia amb un to inapropiat: cridava, pronunciava frases repetitives sense cap traça i s'indignava amb un diputat de l'oposició, Jaume Collboni, a qui titllava de Brutus en una cita desafortunada de la tragèdia Juli Cèsar de Shakespeare. Qui protagonitzava aquesta intervenció, no en japonès sinó en català, era vostè. Conseller Mena, el Parlament no és la classe de cap escola de negocis. I dels governants, els ciutadans, sobretot si estan aturats i pateixen, n'esperen alguna cosa més que cites o lliçons. El seu fracàs seria el nostre fracàs. Rectifiqui.

(Article publicat al diari Avui.)


        comentaris

A mi no em sembla que culpi els desocupats perquè no estan prou capacitats o perquè no volen. Diu que no tenen competències o que no volen treballar. I això no és culpar-los.

I ja ho sap que el seu fracàs és el nostre fracàs:

Ens hem de preguntar: ¿Volem ser un país normal i tenir d'aquí quatre anys una taxa d'atur que sigui la meitat de l'actual? Tot i aconseguir-ho, seguiríem tenint el doble d'atur del que tenen actualment països com Àustria. Si no ho aconseguim, ens ho hem de ... Llegir més

5 -10 -20 -tots
1



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

ACN

Dissabte, 1 mar.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits