bloc sense fulls

Repòrter, desembre de 2000 | Max Cahner: «La Fundació necessitava existir físicament»

Dilluns, 19 d'abril de 2021 04:00 h



Max Cahner
, president de la Fundació Pere Coromines, se sent plenament satisfet per l'aprovació del projecte de rehabilitació de l'immoble: «És un pas del tot imprescindible perquè la Fundació necessitava existirfísicament, no només a través del paper... La Fundació va néixer de la voluntat de Joan Coromines amb la finalitat que es poguessin continuar els seus projectes. Va creure que la millor manera de poder-ho fer era cedint els seus materia Is i els del seu pare, Pere Coromines, a una entitat creada amb aquesta finalitat, a la qual va fer donació també dels seus estalvis aconseguits durant tants anys de viure com un monjo. Va considerar que d'aquesta forma es podria mantenir una petita estructura i tirar endavant una sèrie de publicacions que ell hauria volgut fer.»

Max Cahner reconeix que per aconseguir donar forma a la voluntat de Joan Coromines ha calgut resoldre moltíssimes traves burocràtiques: «A tots ens va semblar que seria una tasca fàcil, però avui en dia les tramitacions oficials són molt complicades. A més, calia disposar de la propietat plena de l'immoble de Sant Pol de Mar, que havia estat del pare i que estava sotmès a uns drets de successió molt complexos. Això ha fet que una tramitació que habitualment sol enllestir-se en un any s'hagi allargat gairebé a tres. [Joan Coromines va morir el dia 2 de gener de 1997.] Ara la casa ja és propietat plenament de la Fundació i a partir d'aquí hem anat a cercar ajudes, ja que el llegat de Joan Coromines no era suficient per poder afrontar la reforma i condicionament de la casa. Per sort la Diputació de Barcelona se'ns va oferir, perquè sembla que de les institucions que tenim a l'abast és la que menys diners li falten, perquè la Generalitat, tot i la seva bona voluntat, no té mitjans i les Universitats també estan força malament a nivell econòmic...»

La casa del carrer Consolat de Mar de Sant Pol, on la família Coromines passava els estius les primeres dècades del segle, es troba en força mal estat de conservació, ja que durant la postguerra havia estat llogada i transformada en una mena d'hostal que l'havia malmès considerablement. El projecte elaborat per la Diputació ha comptat ambel vistiplau unànime tant del consistori santpolenc com del Patronat de la Fundació Pere Coromines: «Entre la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Pol i el Patronat de la Fundació hem aconseguit tirar endavant un projecte que s'ajusta a les necessitats de la Fundació, és a dir, hi ha una biblioteca especialitzada, aules, administració, una sala polivalent per a exposicions i té l'avantatge que a pocs metres hi ha una sala de conferències de propietat municipal amb capacitat per a dues-centes persones que, si cal, es podrà usar. A més, el lloc és ideal, la població està ben comunicada tant per ferrocarril com per autopista i és exactament a mig camí entre Barcelona i Girona. Tot això ens fa creure que pot esdevenir un centre d'activitats científiques molt important, obert a un gran ventall d'estudiosos.»

Una part important de les activitats que organitzi la Fundació Pere Coromines aniran a càrrec de la Universitat de Girona, amb qui es va formalitzar un conveni de col·laboració. Segons Max Cahner: «La Fundació té un caire, evidentment científic, i el Patronat és format a partir d'uns membres nomenats per Joan Coromines, gent de la seva confiança. Per tant, els patrons no són catedràtics o investigadors, tot i que ha de promoure la investigació i les relacions entre universitats, i això sempre és bo fer-ho dins el marc universitari. Amb aquesta finalitat vam crear conjuntament amb la Universitat de Girona el Centre d'Estudis Pere i Joan Coromines. Durant aquest període d'impàs hem fet ja algunes activitats, però realment si no es disposa d'una seu expressa, és una tasca gairebé impossible. Jo, que he participat en simposis organitzats pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, he pogut constatar que hi han tingut sempre molt interès; per tant, la col·laboració entre la Fundació Pere Coromines i la Universitat de Girona crec que serà molt positiva quan es disposi del marc adient per fer activitats.»

(Article de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 97, desembre de 2000, pàgina 27.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits