bloc sense fulls

Repòrter, maig de 1999 | 20 anys d'ajuntaments democràtics

Divendres, 2 d'abril de 2021 03:15 h





El 3 d'abril de 1979 es va obrir una nova etapa amb les primeres eleccions democràtiques. Aquestes dues dècades s'han caracteritzat per la transformació dels municipis i l'obertura dels ajuntaments. L'exercici del vot només ha suposat l'alternança política en 5 de les 12 poblacions de l'Alt Maresme. A la resta de localitats s'imposa la continuïtat.




Han passat dues dècades des que la democràcia va arribar als ajunta ments, el 3 d'abril de 1979. Aquell dia els ciutadans de l'Alt Maresme van escollir els primers regidors democràtics, un cop superat el règim franquista. A la nostra comarca, aquel Is còmic is van suposar una transició força moderada en comparació amb el fenomen que es va produir a la resta del país. Els ciutadans de l'Alt Maresme no van censurar els alcaldes predemocràtics que es van sotmetre a la voluntat de les urnes. De fet, 3 dels 12 alcaldes escollits la primavera d'ara fa 20 anys eren batlles provinents del règim franquista. A Pineda de Mar, Santa Susanna i Sant Cebrià de Vallalta, els veïns van optar per la continuïtat dels batlles que ja tenien a la Casa de la Vila. Josep Aragonès, Joan Campolier i Joan Roig van renovar, democràticament a les urnes, els seus càrrecs.

Josep Aragonès va decidir abandonar la política municipal el 1987 per seguir atenent les seves empreses. La retirada del carismàtic alcalde —després de 21 anys en el càrrec— va donar pas al socialista Josep Lluís Fillat, que va governar Pineda durant dos mandats amb majoria absoluta. Amb l'arribada de la democràcia, Josep Aragonès va conservar les regnes del consistori a través d'una candidatura independent (Unió de Pineda). El fill de Josep Aragonès és actualment regidor d'Hisenda sota les sigles de CiU. Pere Aragonès recorda que al seu pare no li va fer gaire gràcia ser nomenat alcalde pel règim franquista, quan tenia 37 anys. En canvi, els 2.481 vots que el van fer batlle fa 20 anys sí que el van satisfer. La UPM va obtenir 5 regidors, els socialistes liderats per Fillat, 4 edils (1.726 vots), i CiU i el PSUC, un representant cadascú. Aragonès va pactar amb Joan Flaquer, el cap de llista de la coalició nacionalista, mentre que Fillat, els seus regidors —entre els quals  ja hi havia Emili Biosca i Anna Bachs—, i el comunista Lluís Puig es van mantenir a l'oposició. A lessegüentseleccions, les de 1983, l'alcalde Aragonès va obtenir la majoria absoluta.

Els altres dos alcaldes franquistes que van ser revalidats democràticament, en canvi, encara segueixen en actiu. Joan Roig duu 30 anys a l'alcaldia de Sant Cebrià de Vallalta. «A Espanya hi havia una dictadura, però a Sant Cebrià funcionàvem com una democràcia. Les decisions sempre es consultaven amb el poble. Mai no vaig rebre cap tipus de pressió a l'hora de governar», explica. Roig ha seguit un procés similar al de Joan Campolier, de Santa Susanna. Als primers comicis es van presentar com a independents, però amb el pas dels anys s'han integrat com a militants a Convergència. Ara governen Sant Cebrià i Santa Susanna (juntament amb Sant Iscle, els municipis menys habitants de l'Alt Maresme) sota les sigles de CiU. Roig ja està jubilat i la seva única dedicació és l'alcaldia. Campolier, però, encara és jove, tot i que duu 24 anys en el càrrec. Va ser triat a dit per un governador franquista quan només tenia 24 anys. Amb 229 vots i 6 regidors, l'independent Campolier va conservar l'alcaldia de Santa Susanna. A l'oposició hi havia CiU, que va rebre 71 sufragis i va obtenir un únic representant: Josep Solé i Xicoy.



Joan Campolier recorda que durant aquells anys les reunions plenàries es feien als vespres perquè la majoria de regidors eren pagesos. El pressupost de l'Ajuntament era l'any 1979 de 10,4 milions de pessetes. Ara ascendeix a 653 milions. «Començàvem una nova etapa amb la democràcia. Hi havia molta feina a fer», afirma Campolier, que ha presidit la transformació d'un poble agrari a turístic.

Forces hegemòniques

Només hi ha dues forces polítiques que han conservat la seva hegemonia a l'Alt Maresme durant aquestes dues dècades democràtiques. El PSC a Malgrat i CiU a Calella. Aquestes poblacions van tenir alcaldes carismàtics entre 1979 i 1991. El socialista Josep Móra i el convergent Ramon Bagó van ser dos pesos pesants a la comarca durant els tres primers mandats democràtics. Amb ells, Malgrat i Calella van experimentar una gran transformació urbanística i la forta implantació del principal motor econòmic dels dos municipis: el turisme.

Josep Móra va accedir a l'alcaldia malgratenca tot i que, per 11 sugraf is, no va ser el cap de llista més votat. CiU va guanyar les eleccions, amb 1.122 vots. Els socialistes en van rebre 1.111, però Josep Móra va disposar del suport de l'Organització Revolucionària de Treball (ORT), liderada per Jesús Garcia, i del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), amb l'històric Lluís Llerinós al capdavant.  Set partits s'hi van presentar, i tots van aconseguir representació a l'Ajuntament de Malgrat: CiU (4 regidors), PSC (3), PSAN (3), UCD (3), ORT (2), PSUC (1) i ERC (1). El ple de constitució, com a la majoria de pobles, va fer petita la sala de l'Ajuntament. I el primer dia que va anar a la Casa de la Vila plovia. «A dins de l'Ajuntament també plovia perquè la coberta del celobert estava molt malmesa. Vaig enviar dos policies a comprar plàstic i filferro per arreglar-ho», recorda. El PSC ha mantingut l'alcaldia malgratenca en les seves mans durant aquests 20 anys. Quan l'any 1991 Josep Móra es va retirar (ara té 72 anys) va elegir una substituta com a cartell electoral, Conxita Campoy, que va guanyar les eleccions, tot i perdre la majoria absoluta heretada del 1987. Amb el pas dels anys s'ha evidenciat que les majories absolutes són excepcionals, sobretot en els municipis que superen els 10.000 habitants. I la cultura del pacte s'ha imposat, fet que durant aquests 20 anys ha comportat moltes tensions polítiques i no menys crisis de govern. Precisament Conxita Campoy ha demostrat una gran habilitat per fer i desfer pactes.



Igual que els socialistes han estat clarament predominants a Malgrat, els convergents ho han estat a Calella. Ramon Bagó va guanyar les eleccions de 1979 amb les sigles de CiU i va formar un govern de concentració. Tots els regidors tenien carteres. Per a Bagó, aquell va ser l'inici d'una intensa activitat política —va ser director general de Turisme de la Generalitat entre 1980 i 1984— que es va reflectir en la població amb una considerable activitat municipal. Amb Bagó, Calella s'ha convertit en una destinació turística de primera magnitud. De fet, la ciutat va passar a ser anomenada popularment com 'la Calella dels alemanys'. I el físic del carismàtic Bagó es va comparar sovint amb el de l'ara ja excanceller alemany Helmut Kolh. Amb el pas dels anys, però, la capitalitat que Calella exercia a l'Alt Maresme s'ha anat diluint, atès que els ajuntaments veïns han anat superant els molts dèficits llegats del franquisme.

Ramon Bagó va deixar l'alcaldia en mans d'un altre convergent, un militant que fins llavors no havia trepitjat el consistori: Joaquim Rey. Igual que Conxita Campoy a Malgrat, Rey no va poder conservar la majoria absoluta heretada de Bagó, que actualment presideix el grup Serhs, un holding de 45 empreses que dóna feina a més de 1.000 treballadors i l'any passat va facturar 37.000 milions de pessetes. El primer pressupost que va gestionar Bagó a l'alcaldia era de 84 milions. Vint anys després, l'Ajuntament de Calella funciona amb 1.747 milions i 3.597 més de l'Hospital Sant Jaume, el complex sanitari que dóna servei a tot l'Alt Maresme.

El pes dels independents

A Canet i Sant Pol de Mar s'ha produït un procés força similar. CiU va guanyar les primeres eleccions, però posteriorment va ser desbancada pels independents de Canet 2000 i Sant Pol Democràtic. A Canet, l'independent Josep Rovira va derrotar el convergent Antoni Cruañas en els tercers comicis democràtics, els del 87. A Sant Pol, va ser a la segiJent contesa electoral, la del 91. Un independent, Francesc Pomés, va desplaçar el convergent Josep Roca després de 12 anys en el càrrec. Però la curiositat d'aquestes dues localitats és que actualment tant Rovira com Pomés són alcaldes per la coalició nacionalista. Rovira i Pomés es van presentar a les darreres eleccions sota les sigles de CiU. El primer com a independent per Convergència (ara ja s'ha fet militant del partit) i el segon, com a afiliat d'Unió. De fet, Pomés ja era militant democratacristià quan va encapçalar la candidatura independent.

Mentre Antoni Cruañas va abandonar la política canetenca, Josep Roca s'ha mantingut ferm contra Pomés i el 1995 anava com a cap de llista d'ERC. L'evolució de l'exalcalde santpolenc il·lustra com en el cas d'algunes persones la política local ha donat moltes voltes durant aquest període històric. Un exemple es troba a Calella. Un dels tres actuals regidors d'Unió, Jaume Planas, que el 1995 anava a la llista de CiU, s'havia presentat el 1979 com a alcaldable de l'EDEC, una candidatura unitària de partits d'esquerres.

L'alternança política

Cinc de les 12 poblacions que centren aquest reportatge han viscut l'alternança política. L'alcaldia de Pineda ha passat per independents (Josep Aragonès), socialistes (Josep Lluís Fillat) i convergents (Salvador Llorens). L'alcaldia d'Arenys de Mar ha estat entre convergents (Joan Enric Garcia, Fidel Soler i Miquel Rubirola) i socialistes (Ignasi Moreno). El mateix ha passat a Tordera. El primer batlle democràtic va ser de CiU (Joan Comas), però al segon mandat l'alcaldia va passar a mans dels socialistes (Jaume Romaguera). A les darreres eleccions, va ser recuperada per la coalició nacionalista i Joan Carles Garcia és alcalde gràcies al pacte signat amb un regidor independent que també s'ha caracteritzat per les evolucions polítiques curioses (Lluís Barrera). Aquest últim ha militat a Unió i al PP i ha estat regidor independent i del PSC. Jaume Romaguera, que va ser el cap de llista més votat per 94 vots, va ser desbancat l'any 1995 per Garcia i el seu excompany Barrera. Romaguera, que precisament aquest any es retira de la política municipal, ha estat a l'ajuntament torderenc des del 1979. Dotze anys d'alcalde (dos mandats amb majoria absoluta), 4 de regidor al govern i 4 més a l'oposició. L'any 1979 l'alcalde convergent Joan Comas va formar un govern de concentració, amb 7 regidors de CiU, 3 del PSC, 1 d'UCD i 1 del PSUC.



Dos alcaldes d'ERC

Una altra localitat on hi ha hagut alternança és Arenys de Munt. El republicà Joan Miquel Figueras va ser el primer alcalde democràtic, atès que ERC va guanyar per majoria absoluta, amb 6 dels 11 regidors. Arenys de Munt és l'únic municipi que ha tingut alcaldes d'ERC. Els republicans van pactar amb la candidatura Poble Unit-PSAN i la coalició Entesa pel Socialisme, mentre que els 3 edils de CiU van romandre a l'oposició. Precisament un dels capítols més moguts del primer ajuntament democràtic va ser quan es va enderrocar el monument als Caiguts. El consistori va dimitiren ple, durant unes hores, perquè els feixistes es van concentrar a la població com a mesura de protesta. El governador civil no els va acceptar la dimissió i va garantir la protecció durant la manifestació feixista. A les següents eleccions, ERC va revalidar l'alcaldia amb Sebastià Colomer al capdavant, però el 1987 va ser l'independent Josep Lloveras (ara militant d'Unió) qui va accedir al càrrec, i l'alternança es va tornar a produir el 1991, quan el socialista Josep Maria Valls va guanyar els comicis.

A Palafolls també hi ha hagut alternança política, però el canvi només s'ha produït un cop, a les segones eleccions democràtiques. Les primeres van ser guanyades per CiU, amb 45 vots de diferència respecte els independents Agrupació per Palafolls. El convergent Enric Font es va convertir en el primer alcalde democràtic, però un any més tard deixava el càrrec. Va ser substituït per Joan Puigdefàbregas. En acabar el primer mandat —en què CiU governava amb 6 regidors i els independents en tenien 5—, es va produir el canvi. El número 5 dels independents era un jove Valentí Agustí, el metge del poble. L'any 1983 es va presentar com a cap de llista del PSC i va guanyar. A partir de llavors, aquest psiquiatre governa amb majoria absoluta. Ha fet que un poble pagès com Palafolls esdevingui l'escenari d'un pavelló poliesportiu obra del prestigiós arquitecte Arata Isozaki. Aquest és l'emblema de la seva gestió, marcada per les moltes excentricitats mediàtiques. Els 20 anys també havien de tenir una nota de color.

L'obra dels 20 anys

La prolongació tle l'autopista A-19 entre Mataró i Palafolls ha estat el projecte d'infraestructures més important des del 1979. Amb un pressupost de 45.000 milions, el nou tram ha millorat notablement la connexió entre municipis per carretera. Cinc túnels, 20 viaductes, 14 enllaços i 18 prospeccions arqueològiques en 36,4 quilòmetres de via amb 3 carrils per banda. A l'Alt Maresme, l'A-19 té peatges a Arenys de Mar i Santa Susanna, fet que va suposar un gran enfrontament polític perquè el projecte estava previst inicialment com una autovia gratuïta. L'N-II, però, segueix saturada.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 80, maig de 1999, pàgines 6-11.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Instagram

Dimecres, 21 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits