bloc sense fulls

Repòrter, abril de 1999 | Situació socioeconòmica i política

Dijous, 1 d'abril de 2021 04:15 h



L'Alt Maresme (considerarem els municipis d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet, Malgrat, Palafolls, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol, Santa Susanna i Tordera), amb una extensió de 213,47 km2, l'any 1935 comptava amb una població total de 37.750 habitants distribuïts tal com mostra la taula núm. 1. Aleshores Calella era la primera població quant a nombre d'habitants de tota la zona i la segona deia comarca, després de Mataró (28.804 habitants). Seguia en rellevància Arenys de Mar, que era, a la vegada, la tercera de tota la comarca. No obstant això, el pas de la guerra deixarà la població de l'Alt Maresme reduïda, segons les dades oficials, als 36.039 habitants l'any 1940. És a dir, hi haurà una pèrdua del 4,53% dels efectius demogràfics (1.711 habitants) respecte al 1936. Factors com l'èxode de refugiats-exiliats cap a França, els presoners, els caiguts al front, els represaliats a la rereguarda, les víctimes dels bombardeigs, la possible sobremortalitat per les precàries condicions de vida i higienicosanitàries, els no-nats, etc. contribuirien a explicar aquesta davallada. El municipi que va tenir una pèrdua més considerable de població va ser Canet (12,92% dels efectius demogràfics de 1935), seguit a certa distància de Pineda i Arenys de Mar (amb una pèrdua de població del 7,90% i del 7,14%, respectivament). La resta se situaran amb pèrdues compreses entre el 5,50% d'Arenys de Munt i el 0,25% de Palafolls. Cas a part són els municipis de Malgrat, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna, amb guanys de població compresos entre I'1,68% de Malgrat i el 12,90% de Santa Susanna.

Des de la perspectiva econòmica, durant els anys precedents a la guerra, l'Alt Maresme combinava el seu potencial agrícola amb l'empenta industrial fonamentada en el sector del tèxtil. Quant a l'agricultura, els productes de major implantació eren els conreus intensius d'horta, com els bròquils, les coliflors, les cebes, els enciams, els tomàquets o els pèsols, però sense abandonar d'altres produccions tradicionals que anaven esdevenint, progressivament, més secundàries, com la vinya (destacable a Sant Cebrià de Vallalta, a Arenys de Munt i a Pineda). No obstant això, el producte més representatiu era la patata primerenca, amb una destinació majoritària cap a l'exportació al mercat anglès. A poblacions com Malgrat o Pineda, la campanya de la patata es vivia amb especial intensitat i d'una bona comercialització en depenia la subsistència de moltes famílies. La ramaderia va tenir una importància especial a Tordera, sobretot el bestiar boví per a la producció de llet.

Pel que fa a la indústria, la capital indiscutible era Calella, amb una forta especialització en el gènere de punt i amb més de 1.400 obrers treballant directament al sector. Calella era la població del Maresme que, en termes relatius, experimentà un creixement demogràfic més espectacular entre 1900 i 1936, amb un increment del 90% de la població, que passà, respectivament, dels 4.316 habitants als 8.207. També destacava el procés d'industrialització que es produïa a Arenys de Mar, a Canet, a Malgrat i, de forma més incipient, a Pineda, a Arenys de Munt i a Sant Pol. A Canet, la Mancomunitat de Catalunya establia la primera Escola d'Enginyeria Tècnica especialitzada en gènere de punt l'any 1922. A Calella i a Canet durant la dècada 1920-1930 més d'un 60% de la població laboral es va dedicar a la indústria dels articles de punt. En poblacions com Tordera, Palafolls, Santa Susanna, Sant Cebrià o Sant Iscle, en canvi, l'activitat agrària era la predominant; a d'altres, es combinava amb la indústria, com a Malgrat i, en menor grau, a Pineda, a Arenys de Munt i a Sant Pol.

La pesca era una activitat que, malgrat el seu declivi, encara era un mitjà de subsistència complementari a les viles costaneres i, de forma especial, a Arenys de Mar. El turisme de masses és aleshores un fenomen desconegut i només Sant Pol, juntament amb Caldes d'Estrac, comptava amb una tradició d'estiuejants sòlida i selecta que arrelà, sobretot, al llarg dels anys vint. Músics com Enric Morera o Amadeu Vives; escriptors com Josep M. de Sagarra, Pere Coromines o Ignasi Iglesias; pintors com Nicolau Raurich; polítics com Manuel Carrasco Formiguera o Miquel Coll Alentorn; metges com Cambra i Nogué, entre d'altres, foren alguns dels personatges que visitaren Sant Pol. Hi ha fonts que afirmen que el nombre d'estiuejants arribà als 500 (Dr. Furest, 1931), quantitat que, tenint en compte la població total de la vila (uns 1.600 habitants), esdevenia una veritable colònia.

Conscienciació obrera i política

El sorgiment de la industrialització portà aparellada l'aparició de col·lectius obrers cada cop més nombrosos i la presa de consciència per part dels treballadors. Les centrals sindicals i les organitzacions obreres s'anaren implantant als diversos municipis amb una preeminència més marcada per a sindicats com la CNT i, en menor grau, la UGT. A Calella, la Societat Fabril d'Obrers en Gèneres de Punt (SFOGP) es funda l'any 1899. A la mateixa població, entre 1917-1918, es va constituir el Sindicato Único de Trabajadores-CNT. El 1921, a Sant Pol es forma el sindicat Nueva Sociedad de Albañiles i un any després apareix un de característiques semblants a Pineda. Durant els anys 30, però, el sindicalisme vinculat a la CNT fou el que es va anar imposant i deixà sentir les seves influències sobre les diverses branques de l'activitat obrera, amb una clara vocació d'adherir-les sota una mateixa organització, encara que no sempre tingué èxit. A nivell de Catalunya, l'estiu de 1931, la CNT comptava amb més de 300.000 afiliats, més de la meitat dels obrers del país. D'altra banda, els sindicats agrícoles també hi van jugar un paper decisiu a la majoria de poblacions per la rellevància que tenia el sector primari, i en particular productes com la patata primerenca, a les economies locals. Segons les dades recollides per Jordi Pomés, a l'Alt Maresme ja apareixerà el primer sindicat agrícola el 1908 a Arenys de Mar (el quart dels creats a tota la comarca) i un any després n'apareixerà un altre a Pineda. Si considerem el període 1908-1935, a l'Alt Maresme es van fundar un total de 19 sindicats agrícoles, amb una filiació global creixent. Fins i tot en alguns pobles n'arribaren a funcionar dos a l'hora (com el cas de Pineda). En paraules de J. Pomés, «entre 1927 i 1938 es viurà el període més esplendorós de l'associacionisme agrari de la comarca». En aquest sentit la creació de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral (FSAL) l'any 1927 amb la voluntat d'aglutinar els sindicats agrícoles del Maresme hi tindrà molt a dir.



A part dels sindicats agraris, aniran apareixent societats agrícoles obreres amb la intenció de defensar els drets d'una altra classe social: els jornalers i temporers. La precarietat de condicions laborals en què treballaven aquests obrers agrícoles els farà reaccionar ben aviat per unir-se per poblacions. Així, el 1918, a Canet es fundà la Societat d'Obrers Agricultors Germanor.

El sorgiment de l'obrerisme també tindrà la seva plasmació a nivell polític. L'espai ideològic de l'esquerra, a nivell català, es fragmentarà en nombrosos partits de tendència diversa i s'efectuaran intents per formar aliances electorals o, fins i tot, noves forces polítiques que aglutinin la disgregació existent. El 1935, el POUM sorgeix a partir de la fusió del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i de l'Esquerra Comunista. El 1936, el PSUC serà el resultat de l'acord a què arribaran la Unió Socialista de Catalunya (USC), la Federació Catalana del PSOE, el Partit Català Proletari i el Partit Comunista de Catalunya. A part d'això, la fundació d'ERC, el març de 1931, venia a ocupar un altre espai dins l'esquerra i serà la força que tindrà una representació majoritària al Parlament autonòmic. A la dreta, com a principal partit, hi ha la Lliga Regionalista, els orígens de la qual es remunten al 1901.

A l'Alt Maresme, es reflecteix la divisió política existent a Catalunya. Així, Arenys de Mar constitueix un dels feus més sòlids de la Lliga. El mateix es pot dir de Calella i Sant Pol, que en totes les eleccions celebrades entre el 1932 i el 1936 donaren com a guanyadors a la dreta a través dels seus referents locals. Segons l'historiador local Jordi Amat, «Calella serà una ciutat atípica per a les esquerres, obrera pel nombre de treballadors, però dretana per la sociologia». En canvi, els partits d'esquerra tenien la majoria a municipis com Pineda, on la presència de la figura de Manuel Serra i Moret, dirigent i cofundador de la USC, arrossegarà molts vots cap a aquest partit; a Arenys de Munt, a Malgrat i a Tordera s'imposarà ERC.

Aquesta divisió també es reflectirà a les eleccions legislatives al parlament espanyol celebrades el 16-II-1936, cinc mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil. En aquelles eleccions, considerades les més transcendents de tot el període republicà, es plasmà la polarització política existent en el si de la societat. Als comicis electorals, els partits d'esquerra es coaligaren a través del Front d'Esquerres, integrat per ERC, Acció Catalana Republicana (ACR), USC, el POUM, la Unió de Rabassaires i altres partits menors, que va tenir la seva correspondència a nivell estatal a través del Frente Popular, integrat per partits de centre-esquerra i obrers. Els partits de dreta també es coaligaren a Catalunya formant el Front Català d'Ordre, format perla Lliga Catalana i altres formacions polítiques conservadores. En canvi, no fou així a escala estatal. La composició interna dels fronts, en conseqüència, no és monolítica ja que dins de cadascun d'ells es poden destriar tendències força diferenciades.

A l'Alt Maresme, amb el recompte efectuat a partir de les dades aportades per Mercè Vilanova, en la seva obra Atles electoral de Catalunya durant la II República. Orientació del vot, participació i abstenció (1986), els comicis donaren com a guanyador, amb una lleugera diferència, el Front Català d'Ordre. Així, mentre que el Front Català d'Ordre obtenia el 52,78% dels vots emesos (9.063 vots), el Front d'Esquerres aconseguia el 47,22% (8.108 vots). Des d'un punt de vista territorial, el Front Català d'Ordre va tenir un triomf clar a les poblacions més petites i agràries (Sant Cebrià, Sant Iscle o Santa Susanna) però també a les principals poblacions industrials (Arenys de Mar, Calella i, en menor grau, Canet de Mar, on gairebé hi ha un empat tècnic). Igualment, el Front Català d'Ordre guanyà a Sant Pol. En canvi, el Front d'Esquerres aconseguia imposar-se a les poblacions de Palafolls, Tordera, Pineda, Arenys de Munt i Malgrat. Considerant la comarca en el seu conjunt, els resultats van ser similars, però a la inversa: el Front d'Esquerres obtingué el 51,63% dels vots i el Front Català d'Ordre el 48,37%. A Catalunya, el triomf del Front d'Esquerres fou més ampli (57,80% davant del 42,20% del Front Català d'Ordre). A nivell espanyol, la victòria per la mínima fou per al Frente Popular (48,06%, davant del 46,50% dels partits de dreta).

(Article de David Pavon a la revista Repòrter, número 79, abril de 1999, pàgines 9 i 11.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

ACN

Diumenge, 6 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits