bloc sense fulls

Repòrter, març de 1999 | Miquel Rubirola: «Potser torni quan em jubili»

Dimecres, 31 de març de 2021 03:30 h

L'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, no es presentarà a les eleccions del juny per motius professionals i personals. CiU tindrà nou cap de llista, el regidor Manel Calvo, que s'enfrontarà a un alcaldable també nou, Santi Fontbona (PSC).



Miquel Rubirola
es va presentar com a cap de llista de CiU d'Arenys de Mar el 1995 per primera vegada. Ara ha anunciat que no ho tornarà a fer i ha deixat el relleu en el seu regidor d'Hisenda, Manel Calvo. Exdirector general de la Generalitat, prefereix dedicar els propers deu anys a l'economia, la seva professió. I a la família.

-El projecte de la riera és vital?
-Parlem molt del canal i poc del que realment marcarà la identitat local, que és la urbanització superior de la riera. La urbanització hauria d'haver anat lligada a la canalització. Abans de les eleccions ja vaig dir que primer s'hauria d'haver fet una reflexió molt àmplia sobre què volíem a la riera de moblament, ordenació i vialitat. I després intentar encaixar el canal perquè no ens donés el dia de demà més problemes del compte. Hagués anat bé que el projecte hidràulic fos la conseqüència del projecte d'urbanització.

-És una espina que teniu clavada, no poder deixar la riera ja urbanitzada?
-No. És important que, a partir d'una bona proposta tècnica, la ciutadania pugui fer un procés llarg de reflexió i maduració perquè el canvi sempre espanta i, a més, estem parlant de qüestions molt complexes. La riera és el tot de la ciutat.

-Heu manifestat que Arenys de Mar té moltes deficiències.
-Malauradament, les qüestions bàsiques tardaran molts anys a perfilar-se. La nostra ciutat té un territori tancat. És a dir, sabem perfectament quin creixement podem tenir, la qual cosa no vol dir que el puguem controlar amb molta facilitat. Tampoc és un creixement angoixant perquè es pot modular i perfilar. Un cop estigui tancada i closa, Arenys ha de fer un procés de millora permanent, manteniment i qualitat. Però Arenys no està en aquesta situació. Les infraestructures i equipaments bàsics s'han encetat en aquest moment i continuaran els propers anys. Per exemple, els últims projectes que tenim sobre la taula: el parc de Bombers i la brigada de Serveis que aniran a Valldegata-Draper, una primera aproximació del que serà la piscina coberta, pensant que sigui mancomunada amb Arenys de Munt, Caldetes, etc. Fixa't-hi que estem parlant de coses bàsiques. L'ampliació del cementiri i del pavelló esportiu i equipaments bàsics com la deixalleria.

-Això vol dir que quan vau arribar a l'alcaldia la situació era patètica?
-La paraula és treball i organització. Tots els ajuntaments, però particularment aquest, tenen dificultats importants de percebre i actuar com a organització.

-Heu imposat aquesta organització?
-Una part del nostre equip ha aconseguit que això no sigui un eslògan, sinó que hi hagi una percepció incorporada a les persones que han d'entrar a treballar dies i hores fixes. I que les decisions que es prenguin han de ser assumides perquè allò comporta una conseqüència a la ciutat. I que hi ha d'haver transparència.

-Canviar els hàbits assumits pels funcionaris costa molt?
-Hi havia molt a fer i és evident que s'ha fet un tram. Això requereix agafar-s'ho seriosament. I l'alcaldia ha de pagar un preu. Jo també m'he hagut d'implicar directament en la gestió.

-Us ho pensàveu quan us vau presentar?
-Sabíem que l'Ajuntamenttenia un dèficit d'organització institucional molt important. No s'actuava amb rigor ni amb il·lusió. El temps anava podent més que les persones i les coses i els temes d'urbanisme no es resolien, per exemple.

-Tot això us ha desgastat?
-Sí, sens dubte. Primer perquè l'alcalde ha de cobrir altres perfils. No només ha d'estar al front de l'organització. També ha d'intentar actuar, i ho hem fet, en les relacions amb les administracions supramunicipals. Aquest és el segon front més complicat que hem tingut. I s'han descuidat bastant dos fronts més: la relació directa amb els ciutadans (participativa i institucional) i la relació amb l'oposició. Però també és cert que l'oposició tria el seu terreny de joc. L'oposició s'equivoca quan interpreta que la funció de control és la més bàsica. No prova una funció importantíssima com és coordinar-se amb el govern i analitzar les propostes del govern. L'oposició política en general no és conscient que qui més malgasta els mandats és l'oposició i no qui governa. Qui està al govern, si ho fa bé, acaba guanyant les eleccions sempre.

-Serà així a les eleccions del juny?
-Crec que la percepció social al carrer és que aquests quatre anys han sigut bons. Per tant, difícilment entendria que hi hagués un capgirament de la situació.

-Com entendrà l'electorat que els deixeu després que els periodistes us considerin el millor alcalde de la comarca?
-Ja han passat algunes setmanes des que es va fer l'anunci públic i la gent té una comprensió bastant clara per les situacions personals i familiars. Consideren que aquests càrrecs no són professionals. No és com entrara l'exèrcit ni al sacerdoci. És una feina que s'hi entra i se'n surt amb relativa naturalitat.



-Però heu amenaçat amb tornar...
-Potser torni quan em jubili. De manera que només passaran vuit o deu anys, que passen rapidíssimament. Segur que a Arenys n'hi faltaran molts per fer coses bàsiques. No crec que en vuit anys s'hagin resolt bé la connexió de la riera amb el port ni tan sols el passeig marítim. Si no hi ha res de nou, potser ens hi tornem a trobar. No hi ha ningú imprescindible en política, i menys en la local.

-Us agradaria tornar a ser alcalde?
-Jo de l'alcaldia en surto content. No estic decebut ni amargat ni cremat. Tinc la sensació que es podrien haver fet coses millor, sobretot per part meva.

-Deien que estàveu massa capficat en la feina intestina de l'Ajuntament i poc obert al ciutadà. Tenien part de raó?
-Depèn de com es digui això d'obert al ciutadà. Per aquí [el despatx d'alcaldia] hi ha passat tothom que ha volgut. No és veritat que l'alcaldia hagi estat tancada al ciutadà. És veritat que ha estat molt ficada al despatx. No era cap inèrcia, sinó una elecció. De fet, el gruix més important de les coses es fan als despatxos.

-Aquest mandat s'han invertit 1.000 milions de pessetes a la ciutat?
-Sí. I s'ha fet gràcies a l'estalvi i al deute que s'ha refinançat. La nostra base ha pujat de 700 milions d'ingressos ordinaris a més de 1.100. Hi ha hagut un augment espectacular.

-Gràcies a una millor gestió?
-Sens dubte. És absolutament empíric. Les estadístiques parlen soles.

-Arenys de Mar té oportunitats?
-Sí. Aquests quatre anys se n'han completat moltes, d'internes i d'externes. Si mires la ciutat de fa quatre anys, tenies els apartaments de Vil·la Marcel·lina, a llevant, i el complex de l'antiga Muvisa que ara ve afegit per Can Mils, a ponent. Era important per trencar la percepció negativa que no ens en sortiríem. Les ciutats són com les persones i les famílies. Necessiten autoestima, identitat, projecció de futur i convenciment en el que fan. I si resulta que provenen de crisis econòmiques importants, el discurs tendeix a ser el que teníem. S'ha capgirat molt. Pensar Arenys en positiu i estimar les coses de la ciutat. Mirar sempre més el que suma que no pas el que resta.

-Més enllà de trencar la barrera psicològica amb la Muvisa i Vil·la Marcel·lina, realment s'ha capgirat una tendència?
-Ha de ser realment el punt de partença, amb això no n'hi ha prou. Al llarg d'aquests quatre anys s'han produït fenòmens de major convicció. És a dir, han aparegut més botigues, el carrer Ample s'està configurant ja com a zona comercial per a vianants. La millora del carrer Sant Francesc era estratègica perquè es tractava de fer un carrer de nucli urbà sense tancar el trànsit, però donant prioritat al vianant. Apareixen activitats econòmiques queja hi eren, però la gent que les aplicava hi tenia poca convicció. També s'ha desfet bastant el model que només la indústria és potent. Això no és cert.

-Com està la zona industrial?
-Queden poques parcel·les per vendre en aquests moments.

-Heu hagut de batallar amb l'Incasol?
-Ens va costar convèncer a l'administració supramunicipal que les parcel·les estaven destinades a un ús que no vindria mai. Ara ho hem aconseguit. Tot això dóna una sintonia diferent a una ciutat que, per la raó que sigui, ha tingut una davallada econòmica important. La mateixa piscifactoría. Crec que és mèrit exclusiu de la gent de la pesca. Però segur que si tots ens haguéssim mogut amb el discurs de sempre, s'hagués fet més difícil per a tothom. És una inversió de molts milions.

-A Arenys de Mar l'escola taller ha arribat força tard, oi?
-Sí. I ha arribat tard l'ampliació del cementiri. Ara comencem l'ampliació de l'equipament esportiu i les infraestructures bàsiques de l'Ajuntament. És cert.

-Una de les vostres lluites ha estat amb les administracions supramunicipals. Heu vist els toros des de la barrera perquè vau ser director general de la Generalitat.
-L'administració local és la Ventafocs de les finances públiques. No li arriba la proporció de diners que li haurien d'arribar en funció de la proporció d'impostos que paga el seu ciutadà. L'administració supramunicipal fa dues coses errònies. Una és pensar que la visió local és localista. Per tant, l'alcalde està fent una cosa de curta volada. I la primera reacció instintiva és dir "aquests vénen a la petita cosa. que no lligarà amb la de més enllà". Com si el projecte local fos localista, en el pitjor sentit de la paraula. Aquest és un tic molt poderós, i només es combat a base d'arguments i de pagar el preu de la presència activa. El territori és política, no és veritat que només sigui administració. La inversió a la riera és política. Estem determinant l'existència col·lectiva de la gent. L'administració autonòmica ha descuidat l'atenció al món local i per això les diputacions no desapareixen. És difícil que les administracions autonòmica i estatal encaixin bé el món local.

-Siguin del color polític que siguin?
-No ens enganyem, aquest és un tema més profund. Jo m'he passat anys explicant a l'administració autonòmica que tindrà conseqüències polítiques, a les eleccions catalanes, determinades deixadeses i actuacions en el món local.

-El ciutadà és intel·ligent.
-El ciutadà, tard o d'hora, sap que el Departament d'Ensenyament li ha de resoldre coses de l'ensenyament. Que no tot depèn del seu ajuntament.

-Tot això heu dit al president Pujol?
-En contra del que a vegades s'explica, jo amb el president no tinc ni fil directe ni cap pes polític de cap mena.

-Però el president Pujol us va demanar que us tornéssiu a presentar a les eleccions municipals...
-Ho va fer com a president de Convergència, és normal. Una conversa de tres quarts d'hora. Jo, sempre que puc, a qui li he de dir li ho dic. Des del director general que m'atén fins al conseller Mas o el president. Els governs, com les famílies, es tornen endogàmics. I aquestes institucions, que són grans i complexes, de tant en tant han de sortir de l'endogàmia. El principal perill és quan tot és repetitiu i està assegurat, i no hi ha possibilitat de qüestionament.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 78, març de 1999, pàgines 12 i 13.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Instagram

Dimarts, 2 ago.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits