bloc sense fulls

Repòrter, febrer de 1998 | L'alcalde de Pineda trenca amb el PP i forma un govern minoritari amb ERC

Divendres, 19 de març de 2021 03:30 h



L'entesa que CiU i el PP van adoptar a Pineda de Mar el juny de 1995 ha fracassat. El pacte de govern ha fet aigües per les discrepàncies que des de feia temps mantenien els dos socis. L'alcalde, Salvador Llorens (CiU), ha jugat fort expulsant els dos regidors del PP, Norbert Pelàez i Antoni Carmona, així com destituint el càrrec de confiança Antoni Santiago, que anava de número 3 a la llista del PP. L'alcalde ha iniciat una nova etapa, un final de mandat sense majoria absoluta perquè només ha aconseguit l'ingrés al govern de l'única regidora d'ERC, Eulàlia Moral. Per tant, el nou equip de govern no té la majoria suficient com per encarar el final del mandat amb tota la tranquil·litat. Salvador Llorens admet que la ruptura dóna peu a una etapa de risc. I aquest suposa un repte. L'oposició té ara la majoria absoluta, ja que els 6 regidors del PSC, els 2 del PP i l'únic d'IC-EV sumen més que els 7 de CiU i la d'ERC. L'alcalde va signar els decrets d'expulsió dels edils del PP el 3 de febrer, l'endemà d'haver anunciat les fortes discrepàncies en una entrevista publicada a El Punt. El mateix dia anunciava que Eulàlia Moral entrava al govern, assumint les regidories del segon edil del PP, Sanitat i Medi Ambient. La regidora d'ERC assisteix a la comissió de govern i és la quarta tinent d'alcalde.

La regidoria d'Urbanisme, que fins al 3 de febrer era en mans de Norbert Pelàez, ha passat a les del mateix alcalde. I la Regidoria de Benestar Social queda intacta, tot i les especulacions prèvies a la ruptura. Eulàlia Moral ha reconegut que les converses per formar el nou govern duraven des de feia tres mesos, mentre que Salvador Llorens assegurava que volia fer fora els edils del PP també molt abans. Però l'alcalde va escoltar els consells del partit, que li demanava prudència. Amb el pressupost per al 1998 aprovat i l'aparició de dos nous motius de picabaralla —els parquímetres i el cinema—, s'havia creat un escenari propici per al trencament. L'alcalde, amb el xec en blanc de Convergència, decideix deixar Pelàez i Carmona al carrer. Després d'algunes reunions amb la secció local i en presència del president comarcal de CDC, Albert Batlle, l'alcalde fa efectiu el divorci.

L'entesa amb ERC és insuficient, per una qüestió aritmètica. Però Llorens es guarda un as a la màniga. L'alcalde afirma que té el suport del regidor d'IC-EV, Ramon Moreno, «que col·laborarà des de fora». L'ajut del representant d'Iniciativa tindria un preu: la gestió d'una escola taller dedicada a eliminar les barreres arquitectòniques del municipi. L'aparició d'aquestes declaracions provoca la ràpida reacció de Moreno, que nega qualsevol pacte amb CiU. El regidor d'IC-EV és contundent i sosté que segueix a l'oposició i que l'única manera que té Llorens per garantir la governabilitat és incrementar el diàleg amb els grups de l'oposició, amb tots ells sense excepció,

Norbert Pelàez observa la seva destitució amb sorpresa i resignació. El portaveu del PP es pregunta per què l'han fet fora. I Llorens respon que per r«afany de protagonisme» i per la seva «deslleialtat». Pelàez entén que dirigir la Regidoria d'Urbanisme comporta una certa notorietat perquè, segons diu, «és la de més responsabilitat». El líder del PP atribueix la decisió de l'alcalde a la seva intransigència i al seu desmesurat interès per dur el departament d'Urbanisme. I metre recull el paperam del despatx, el mateix 3 de febrer, explica que el PP ha estat molest per als interessos econòmics que envolten Convergència. «Nosaltres sempre tiem mostrat cotierència, responsabilitat i dedicació a la regidoría. I prova d'això és que no fa gaire fins i tot vam denegar una llicència al senyor Enric Aragonès, oncle de Pere Aragonès [edil de CiU].»

Els socialistes pràcticament s'han mantingut al marge de la crisi. Pensaven —com gairebé tothom— que seria un episodi més de la relació d'amor i odi entre convergents i populars, a l'estil dels amors i desamors de Jordi Pujol i José Maria Aznar. Però aquesta vegada era de debò. El PSC no ha rebut cap oferta de CiU per entrar al govern i garantir l'estabilitat. Salvador Llorens va fer la proposta a ERC i IC-EV, però no als socialistes, el principal grup de l'oposició. L'alcalde ho justifica dient que el PSC és una força que a les properes eleccions pot tornar a governar Pineda. Aliar-se amb un rival directe no és aconsellable.



El portaveu del PSC, Josep Lluís Fillat, alcalde fins al 1995, considera que el nou govern CiU-ERC és «feble» i pot perjudicar la població. Però s'alegra de la ruptura perquè a partir d'ara no es perdrà més el temps en baralles internes. Fillat i Llorens es van reunir el 4 de febrer. L'alcalde havia convocat el cap de l'oposició per demanar-li «un cop de mà». I va acabar aconseguint el compromís del PSC de no posar pals a les rodes els propers mesos. Fillat és conscient que Pineda no ha de patir les conseqüències de la manca de majoria absoluta. La seva actitud constructiva, però, va lligada a una sèrie de condicions. La primera és que cal un canvi de rumb en política social per «revitalitzar la vida social» de Pineda. La segona, que els plens han de recuperar les competències que tenien abans de l'arribada de CiU i el PP al govern municipal.

Salvador Llorens i els regidors de CiU tenen ben present que el nou escenari requereix un canvi de xip. Sense majoria absoluta ja no es pot governar com abans. El diàleg ha de presidir la gestió. I això, de moment, s'ha de traduir en més hores, més dedicació a la Casa de la Vila. Salvador Llorens, empresari instal·lat a Mataró, accepta aquesta responsabilitat. Es compromet a passar més hores a l'alcaldia per tal de negociar i pactar els acords amb tot el ventall de forces polítiques.

Era previsible la ruptura? El PP l'ha buscada o se l'ha trobada? El govern municipal havia entrat en crisi després que el portaveu del PP decidís tibar la corda posant sobre la taula noves discrepàncies. Pelàez ha dit obertament que no coincidia amb l'alcalde en dos aspectes concrets, els parquímetres i el cinema. Tot i estar a l'equip de govern, el portaveu del PP havia fet durant el mes de gener dues apostes clarament populistes. Pelàez va denunciar l'empresa que gestiona els parquímetres —Estacionamientos y Servicios SA— perquè incompleix el contracte. També es va apuntar a la mobilització veïnal per evitar el tancament del cinema Delfos. Norbert Pelàez proposava que sigui l'Ajuntament l'encarregat d'ajudar econòmicament el responsable de la sala, Josep Martín. Però Salvador Llorens, que prèviament havia aconseguit un ajornament del tancament —fent de mitjancer amb la propietat del local—, havia rebutjat frontalment la proposta de Norbert Pelàez.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 66, febrer de 1998, pàgines 14 i 15.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits