bloc sense fulls

Repòrter, desembre de 1997 | L'escàndol esquitxa Campolier

Dimecres, 17 de març de 2021 04:00 h



L'arquitecte municipal de Santa Susanna, Antoni Padullés Rosell, ha renunciat al càrrec de funcionari després de les nombroses irregularitats que li imputa un exsoci seu, Jordi Masip Parés. Les greus acusacions formulades per aquest arquitecte barceloní l'11 de novembre, durant una roda de premsa, han causat un autèntic escàndol a la comarca. A les suposades il·legalitats comeses per Antoni Padullés en l'exercici del seu càrrec públic, s'afegeix la implicació de l'alcalde, Joan Campolier (CiU), en la trama urbanística. Uns documents apareguts en El Punt deixen Joan Campolier en fals. Aquest rotatiu ha pogut demostrar que l'alcalde de Santa Susanna sabia perfectament que l'arquitecte municipal infringia la llei d'incompatibilitats del personal públic. Diversos testimonis recollits en El Punt asseguren que Campolier visitava amb freqüència el despatx que Antoni Padullés té a Barcelona. Allà, el tècnic de l'Ajuntament redactava projectes de Santa Susanna, cosa que està prohibida per la llei d'incompatibilitats. Però la presència de Campolier en el despatx d'arquitectura de Padullés no és l'única prova que deixa l'alcalde en evidència. El 10 de març de 1982, Joan Campolier Montsant va constituir una societat anònima amb els arquitectes Antoni Padullés Rosell —el tècnic municipal—, Jordi Goula Goula —que comparteix despatx amb Padullés— i Jordi Masip Parés —que actualment és exsoci de Padullés i de Goula—.L'objectiu d'aquesta societat anònima —RNC/82 SA— era dedicar-se a la «construcció i/o fabricació, promoció i venda de cases i xalets».

La societat es va formar amb un milió de pessetes de capital social i tenia la seu a l'edifici Horitzó II, de Santa Susanna. L'alcalde era l'administrador de la societat, segons consta en els documents de constitució. La societat RNC/82 no va arribar a operar perquè al cap de molt poc temps —el 24 de maig de 1982— l'alcalde i l'arquitecte municipal van abandonar-la. Joan Campolier i Antoni Padullés es van adonar de la gravetat que suposava ser socis d'una empresa que havia de construir cases a Santa Susanna. En l'acta de la reunió que aplegava l'alcalde i els tres arquitectes s'explica que Joan Campolier marxa de la societat «percircumstàncies totalment alienes a la seva voluntat». L'aparició dels documents de RNC/82 demostren que Joan Campolier coneixia l'activitat dels tres arquitectes, que estan enfrontats en els tribunals des del 1991, quan Jordi Masip va deixar el despatx del número 94 de la Via Augusta. L'alcalde de Santa Susanna era conscient que el tècnic de l'Ajuntament redactava projectes del mateix municipi, si bé la firma era d'un altre. És en aquest aspecte on apareix Jordi Goula. Aquest arquitecte posava la seva signatura als projectes que elaborava Padullés, amb la qual cosa dissimulaven la manifesta il·legalitat que aquesta actuació suposa.

La trama era un cercle tancat

Les firmes de Jordi Goula i Jordi Masip apareixien en els papers que les empreses Tetraedro, Tetraserv i Tetracom presentaven als clients de Santa Susanna i a l'Ajuntament, institució per a la qual també havien treballat. A l'edifici consistorial, Antoni Padullés donava el seu vistiplau als projectes signats pels seus dos companys. Finalment, era l'alcalde qui aprovava els permisos d'obres que, posteriorment, passaven pel ple municipal. Un cercle tancat.



Jordi Goula i Jordi Masip figuraven oficialment com a socis de la xarxa d'empreses que operava a Santa Susanna, coincidint amb el boom urbanístic d'aquesta localitat de 1.453 habitants. Una mostra de la gran quantitat de beneficis que els tres arquitectes van arribar a aconseguir durant la dècada dels vuitanta és que els projectes de gairebé tots els hotels del passeig Marítim de Santa Susanna van ser redactats per ells. La zona turística de SantaSusanna disposa de l'oferta més moderna de la comarca, amb establiments que han arribat a costar 2.500 milions de pessetes. Els honoraris d'arquitectura d'aquestes construccions oscil·len entre els 10 i els 60 milions, sense incloure les retribucions d'aparellador, que també anaven a parar a les seves butxaques.

Jordi Masip, l'arquitecte que ha denunciat tot el muntatge de «corrupció i extorsió». assegura que els ingressos del despatx es repartien en tres parts. Padullés, òbviament, rebia la seva part, però a través d'un rebut de col·laboració. Amb aquesta fórmula —sense figurar oficialment com a soci— l'arquitecte municipal guanyava elevades quantitats a finals d'any. De fet, la dedicació que Padullés tenia a l'Ajuntament abans de plegar era només del 30% de la jornada i el seu sou no superava les 100.000 pessetes.

Jordi Masip ha elaborat un dossier que conté nombrosos documents que il·lustren la pràctica «prevaricadora» de l'arquitecte municipal. Masip ha entregat aquest document a la fiscalia anticorrupció, que ja ha iniciat una investigació per determinar les possibles responsabilitats penals d'aquesta trama. L'abandó del càrrec no alliberarà Padullés de les responsabilitats civils o penals que se'n puguin derivar. L'arquitecte denunciant, però, no ha pogut demostrar si la implicació de l'alcalde en aquest escàndol tenia un rerefons econòmic. «Jo això no ho puc demostrar», afirma Jordi Masip.

Ruptura després de 14 anys de socis

Per què Jordi Masip ha descobert el pastís? Ell manifesta que estava cansat de l'actitud extorsionadora del seu company Antoni Padullés. Els tres arquitectes van compartir negoci durant 14 anys, entre 1977 i 1991. Masip va marxar de les societats Tetraedre, Tetraserv i Tetracom amb la intenció de continuar treballant a Santa Susanna, ja que ell va participar en la redacció dels projectes de la majoria d'hotels. Però des que Masip es va separar de Padullés i de Goula ha perdut tots els clients que tenia a Santa Susanna. L'últim client que va decidir prescindir dels seus serveis és l'hoteler Manel Rey Artiola, que li va encarregar el projecte d'ampliació de l'aparthotel Marítim, convertit en geriàtric. Aquest projecte està bloquejat. per diversos motius, des de 1991. «En Padullés li va dir al meu client Manel Rey que l'hotel no s'ampliaria mentre jo fos el seu arquitecte», comenta Masip. Manel Rey, per tant, ha acabat prescindint de Jordi Masip. «A Santa Susanna tothom sap a quin despatx ha d'anar a encarregar projectes si no vol tenir problemes», declara l'arquitecte. La trama que Padullés, Goula i Masip tenien muntada es dedicava, segons l'últim, a monopolitzar totes les actuacions urbanístiques de relleu. «I l'alcalde ho sabia. De fet, el meu client Manel Rey assegura que l'arquitecte municipal li va dir un dia que tenia l'alcalde agafat pels collons.»



Joan Campolier nega que conegués la relació empresarial que l'arquitecte municipal mantenia amb Masip i Goula, tot i que antics empleats del despatx de Barcelona asseguren que l'alcalde visitava Padullés amb periodicitat i sabia que allà s'hi feien projectes de Santa Susanna. «Sabia que eren amics, perquè van fer junts el treball de fi de carrera», diu l'alcalde. Campolier va manifestar el 18 de novembre que Antoni Padullés és «un gran arquitecte». L'endemà mateix de dir això, el ple de l'Ajuntament suspenia provisionalment l'arquitecte municipal durant mig any i l'expedientava. En una sessió d'urgència a la nit, tots els regidors —oposició inclosa— donaven suport a l'alcalde. El 25 de novembre, un altre ple urgent acceptava la renúncia que Padullés havia presentat per carta la nit abans.

El dia que el consistori havia expedientat Padullés, El Punt publicava els documents que comprometien l'alcalde. Després de defensar la seva honestedat «tant política com personal», Joan Campolier anunciava accions legals contra les «falses» manlfestacions de Jordi Masip. Aquest últim manté les seves acusacions, tot i aquest advertiment, i recorda que ha estat l'alcalde qui ha sortit en defensa d'Antoni Padullés. Tant l'arquitecte municipal com el seu actual company de despatx, Jordi Goula, han declinat fer declaracions. No es posen al telèfon. No donen la cara. Aquesta actitud, per tant, contrasta amb la del seu exsoci, Jordi Masip. Aquest últim, a part de distribuir el dossier comprometedor entre els periodistes, ha facilitat el telèfon d'un grup de professionals que havien treballat al despatx de Tetraedre, Tetraserv i Tetracom. Un arquitecte que va treballar-hi durant un any i mig, Jaume Pastor, ha manifestat que l'alcalde havia anat a dinar amb ells. «Un dia l'alcalde estava xerrant amb ells tres [Padullés, Goula i Masip] sobre un concurs públic de l'Ajuntament. I em va dir: "Escolta, perquè no signes tu el projecte". Jo li vaig respondre que no era un tema meu», comenta Jaume Pastor. L'alcalde de Santa Susanna pretenia que Pastor signés un projecte per dissimular que havia estat redactat al despatx d'Antoni Padullés. Es tractava, segons Jaume Pastor, d'adjudicar a dit un projecte, saltant-se allò tan sagrat com és la igualtat d'oportunitats. Pastor no recorda —d'això fa uns 10 anys— de quin projecte es tractava, però pensa que era una plaça que havia de fer l'Ajuntament.



Aquest escàndol ha tingut repercussions polítiques. Iniciativa-Els Verds ha de- manat la dimissió de l'alcalde de Santa Susanna «per inepte total o per còmplice». Segons el portaveu d'IC-EV al Consell Comarcal, Fede Moraleda, Campolier ha de dimitir perquè n'és responsable polític. «Si no sabia el que passava és un inepte total. I si era còmplice, no pot continuar en el càrrec per lògica i ètica», afirma Moraleda. El president d'ERC del Maresme, Antoni Delgado, atribueix la trama urbanística a «la forta pressió especuladora del sòl» i proposa que l'Ajuntament encarregui una auditoria interna «si té clar que no hi ha hagut irregularitats». Per Antoni Delgado, «un alcalde que és a l'Ajuntament des de l'època d'en Franco pot arribar a la conclusió que el poble és seu». El portaveu d'IC-EV qualifica Joan Campolier de «tardofranquista reciclat».

El PP també ha reaccionat, en boca del secretari de política municipal, Joan López. «Reconeixent el salt endavant que ha fet Santa Susanna, cal recordar que el fi no justifica els mitjans. Aquesta forma de governar no és l'adequada perquè alguns alcaldes actuen amb impunitat i entenen el municipi com un patrimoni personal», conclou.



La llei d'incompatibilitats és ben clara

La llei d'incompatibilitats del personal de l'administració pública, del 26 de desembre de 1984, sosté que les activitats privades dels funcionaris «no poden impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència». Com podia ser Imparcial Antoni Padullés quan havia de tramitar els projectes redactats pels seus companys de despatx? 0 redactats per ell mateix, però amb la firma dels altres arquitectes? La llei exigeix dels funcionaris «un esforç testimonial d'exemplaritat davant els ciutadans» que, en aquest sentit, ha de ser un veritable avenç cap a la solidaritat, la moralització de la vida pública i l'eficàcia de l'administració». Quin és l'exemple d'Antoni Padullés? És el d'un arquitecte que falseja el projecte de la seva casa per estalviar-se impostos.

En la llei (article dotzè), s'afirma que els funcionaris no poden desenvolupar «activitats privades, incloses les de caràcter professional (...), en assumptes en què intervengui, hagi intervingut en els dos últims anys o hagi d'intervenir-hi per raó del seu càrrec públic». També són incompatibles «els càrrecs de tot tipus d'empreses o societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments, arrendatarios o administradores de monopolis». La relació entre Padullés, Goula i Masip era evident. L'incompliment de la llei també sembla que ho ha estat.



Antoni Padullés va falsejar el projecte de la seva casa per estalviar-se impostos

Antoni Padullés Rosell va falsejar el projecte de la casa que es va fer a Vilassar de Dalt per estalviar-se impostos municipals. L'arquitecte de Santa Susanna es va construir una mansió de 712 metres quadrats amb un projecte en què només en constaven 200 i un pressupost de 3,7 milions de pessetes. Quan Padullés va demanar el permís d'obres, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt li va concedir la llicència per un import de 109.120 pessetes, el juliol de 1988. Aquesta xifra responia als 200 m2 que apareixien en el projecte i al pressupost de 3,7 milions, però el consistori va detectar l'engany quan l'aparellador de Vilassar de Dalt va haver de fer el certificat final d'obra, el novembre de 1992.

Llavors es va descobrir que la casa ocupava realment 712 m2 i que el cost oficial de construcció ascendia a 27 milions. La casa és un xalet que ben bé podria costar 100 milions. Situada al número 15 del carrer Girona, a la urbanització Sant Sebastià, l'immoble del polèmic arquitecte té soterrani, planta baixa, pis i golfes. Disposa de jardí, amb piscina semicoberta i ascensor hidràulic. Parets de marbre I tot tipus de detalls de luxe. La diferència entre l'obra feta i el projecte va obligar l'Ajuntament de Vilassar de Dalt a incrementar el permís d'obres en 587.311 pessetes. Però Padullés es va declarar insolvent i la casa figura a nom de la seva dona, Maria Claustre Mosella Ribera, que és infermera. Per cobrar aquestes 587.311 pessetes, l'Ajuntament tenia embargada des del 1992 una part del sou que Padullés obtenia del consistori de Santa Susanna.

L'esclat de l'escàndol ha obligat l'Ajuntament de Vilassar de Dalt a prendre algunes mesures. La primera és informar l'oficina de gestió cadastral que les dades de la casa de l'arquitecte són falses. La segona, cobrar els impostos dels anys anteriors que aquest veí fraudulent s'havia estalviat. Es calcula que Padullés deixava de contribuir amb 127.738 pessetes anuals d'IBI a les arques de Vilassar de Dalt. La tercera mesura havia de ser augmentar l'embargament perquè les 5.000 pessetes que li treien mensualment només servien per assumir els interessos del deute. Ara, però, Padullés ja no té sou municipal. Jordi Masip era l'aparellador de la casa i el 1994 va denunciar que la seva firma havia estat falsificada per Padullés.

Alcalde als 24 anys, abans de la democràcia

Joan Campolier Montsant va accedir a l'alcaldia de Santa Susanna el febrer de 1975, quan només tenia 24 anys. Casat i amb tres fills, és l'únic alcalde franquista del Maresme, juntament amb Joan Roig, de Sant Cebrià de Vallalta. Ha viscut la plenitud de la seva vida des de la cadira d'alcalde, i sempre ho ha fet amb una majoria aclaparadora. Abans de les eleccions tenia el suport dels històrics regidors de l'antic règim. Amb l'arribada de la democràcia, les urnes no li han suposat cap problema per manar còmodament. Va guanyar els comicis de 1979 i 1983 per majoria absoluta, com a independent. L'any 1987 va presentar-se amb les sigles de CiU. Un any més tard es va fer militant de Convergència (CDC), tot i que ell ho amaga i prefereix dir que és independent. La resta de regidors —CiU té 8 dels 9— no milita. Es defineix com «apolític» i assegura que no té cap aspiració. Enfrontat amb Joaquim Rey, té una opinió molt crítica del Consell Comarcal. No sintonitza gens amb el president de CDC del Maresme, Albert Batlle, i la seva fama entre els alcaldes no és gaire bona. Tenen la imatge que és un cacic, «el principal hoteler del poble». Joan Campolier dirigeix el càmping Bon Repòs, propietat de la família Espar Ticó, molt vinculada a Jordi Pujol i tot un emblema de la burgesia catalana més propera a CiU.

Indisciplinat, dóna aire de dinamisme en un poble agrícola que ha crescut força i ha guanyat una zona hotelera de categoria. Tot i l'escàndol, és un alcalde estimat entre els veïns i diu amb orgull que el seu poble és envejat pels municipis propers.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 64, desembre de 1997, pàgines 10-15.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits