bloc sense fulls

Repòrter, novembre de 1997 | La Guàrdia Civil i els Mossos analitzen els abocaments de la potabilitzadora

Dimarts, 16 de març de 2021 03:30 h



Les aigües residuals de la planta potabilitzadora de Palafolls s'han abocat a la llera del riu Tordera des del juliol de 1995. En lloc de dur els residus a una depuradora o a un abocador, els responsables de la planta s'han dedicat a llençar al riu els fangs diluïts en aigua que feien servir per netejar els filtres de carbó actiu. Aquests filtres són els que eliminen els dioxans, aquells polèmics compostos abocats per l'empresa Resinas Sintéticas (Resisa), de Sant Celoni. La pràctica de la potabilitzadora ha estat qualificada d'«inadequada» per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que ha obert un expedient i ha requerit l'empresa que gestiona la instal·lació —Sorea— a deixar d'abocar les aigües residuals al riu. El requeriment del Departament de Medi Ambient es va produir després que la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra iniciessin una investigació per determinar si els abocaments de la potabilitzadora han estat contaminants. La investigació policia! té el seu origen en les denúncies d'uns veïns de Palafolls i de Blanes, que van detectar la presència d'una gran taca negra al riu, just davant de la planta. El Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil va visitar Palafolls el 25 d'agost, després de l'avís d'un veien relació amb una taca negra de 200 metres de longitud. Les diligències penals obertes pel Seprona són encàrrec del fiscal per a delictes ecològics del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Josep Joaquim Pérez de Gregorio. Però la Guàrdia Civil no és l'únic cos que treballa en aquest assumpte. Els Mossos d'Esquadra també investiguen el cas —van rebre denúncies de ciutadans—, però ho fan sota les ordres dels jutjats d'Arenys de Mar. Els Mossos van prendre mostres dels abocaments de la potabilitzadora el 26 de setembre, un mes més tard que la Guàrdia Civil. Mentre les anàlisis de la Guàrdia Civil es realitzen a l'Instituto Nacional de Toxicologia, els Mossos van enviar les seves mostres a la Junta de Sanejament de la Generalitat. Abans del tancament d'aquesta edició es desconeixien els resultats de les proves.

Qui es va afanyar a negar qualsevol tipus de contaminació va ser el Consell Comarcal del Maresme, que és titular del servei d'aigua potable de l'Alt Maresme i, per tant, de la potabilitzadora de Palafolls. «No hi ha cap dada que indiqui que els abocaments no estiguin dins la normalitat i la legalitat. Només els sòlids en suspensió podrien sortir-ne, però aquests no es filtren als aqüífers». afirma el responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal, Eladi Torres. Aquest polític socialista entén que les aigües i els fangs residuals de la potabilitzadora, que anaven a parar al riu des que la planta va entrar en servei, «no han perjudicat l'entorn natural ni han tingut repercussions negatives a efectes de salut". Eladi Torres es basa en les anàlisis que fia fet l'empresa concessionària de la potabilitzadora, Sorea. Però fins que no es coneguin els resultats de les proves de la Guàrdia Civil i deis Mossos no se sabrà si els abocaments hian vulnerat l'actual marc legal. «El més lògic és que les nostres anàlisis coincideixin amb les seves», precisa el conseller Eladi Torres.



Els abocaments de la potabilitzadora fian pogut provocar la contaminació dels pous de Malgrat de Mar, situats aigües avall, a la mateixa conca del riu. La portaveu del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Montse Alomà, ha reconegut a REPÒRTER que els pous de Malgrat «han pogut patir les filtracions de dioxans», ja que una part de l'aigua bruta de la potabilitzadora és la que serveix per netejar els filtres de carbó actiu. La Generalitat va instal·lar aquests filtres —que inicialment no eren previstos— després de la polèmica sobre la contaminació de l'empresa Resisa. Cinquanta-un aqüífers de la conca de la Tordera van patir la contaminació de dioxans i dioxolans. Les últimes anàlisis encarregades per l'Ajuntament de Malgrat de Mar, però, no detectaven una presència preocupant de dioxans als seus pous. Els aqüífers propis abasteixen un 60% del consum de la població malgratenca. El 40% restant prové de la potabilitzadora. L'usuari de Malgrat rep una barreja d'aigua dels pous propis —que no és sotmesa a cap tractament per eliminar els dioxans— i d'aigua provinent de la potabilitzadora.

L'obertura de les diligències penals per part del fiscal Josep Joaquim Pérez de Gregorio —conegut per la seva lluita contra les empreses contaminants i les administracions que permeten les pràctiques il·legals— va inquietar els responsables polítics. Quan el passat mes d'octubre es van fer públics els abocaments irregulars de la planta de Palafolls, cap administració va assumir la seva responsabilitat. El Consell Comarcal sosté encara avui que la competència de la potabilitzadora és de la Junta d'Aigües de la Generalitat, organisme que va construir la instal·lació, amb una inversió de 850 milions de pessetes. Segons Eladi Torres, el Consell del Maresme no ha rebut l'obra perquè el projecte està inacabat. «Qui continua sent responsable és la Junta d'Aigües. La responsabilitat d'acabar el projecte és seva», diu Torres.

El projecte tècnic de la potabilitzadora preveia una connexió amb la depuradora d'aigües residuals de Blanes, situada a pocs metres de distància, a l'altre marge del riu Tordera. Des del juliol de 1995, la Junta d'Aigües no ha fet aquesta connexió per resoldre el problema dels abocaments. A més, la Junta de Sanejament —també de la Generalitat— mai no ha concedit cap permís perquè la potabilitzadora llencés les aigües residuals al riu. «No s'ha donat cap permís perquè una potabilitzadora no ha de tenir una autorització d'abocament», explica la portaveu de Medi Ambient. La Junta de Sanejament depèn de Medi Ambient, mentre que la Junta d'Aigües s'emmarca dins el Departament de Pol ítica Territorial i Obres Públiques. Aquests dos departaments de la Generalitat s'han mostrat enfrontats. De fet, el Departament de Medi Ambient ha obert un expedient per una obra que encara no ha acabat un organisme de la mateixa administració autonòmica, la Junta d'Aigües.



A la vista de la descàrrega de responsabilitats manifestada pel Consell Comarcal i també del compromís amb què l'havia deixada Medi Ambient, el 10 d'octubre el Departament de Política TerhtohaI va fer pública una nota en què afirmava que «la Junta d'Aigües no té competència en la gestió i explotació de la potabilitzadora». El Consell Comarcal admet que la responsabilitat de la gestió és seva —a través de la concessionària Sorea—, però entén que la competència de la instal·lació és de la Junta d'Aigües. I no hi ha manera de treure'n l'aigua clara.

Els abocaments inadequats de la potabilitzadora eren coneguts per l'Ajuntament de Palafolls, la Junta d'Aigües i el Consell Comarcal, tot i que el conseller comarcal Eladi Torres ha manifestat que no en tenia coneixement. Igual que l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que és vicepresidenta de l'administració comarcal. Torres i Campoy deuen haver oblidat els acords que el Consell Comarcal va adoptar en el ple del juliol. Una de les decisions preses en aquella sessió va ser l'aprovació del projecte tècnic per construir un sistema de tractament dels fangs residuals de la potabilitzadora. És a dir, una obra que posaria fi als abocaments al riu. El projecte en qüestió és redactat pels mateixos tècnics del Consell Comarcal i ascendeix a 93 milions de pessetes. En el ple del juliol, el Consell Comarcal del Maresme també va sol·licitar un ajut a la Diputació de Barcelona per finançar l'actuació, que evitaria noves polèmiques sobre els abocaments. Tot i això, els socialistes Eladi Torres i Conxita Campoy asseguren que no sabien que la planta llençava l'aigua residual a la llera del nu. Aquest, però, no és l'únic aspecte que deixa en entredit els polítics amb responsabilitats de govern al Consell Comarcal. Des que la Guàrdia Civil va iniciar la investigació, la potabilitzadora n'ha aturat els abocaments. Des de principis de setembre, per tant, les aigües residuals han deixat d'anar a parar al riu. El Consell Comarcal pretén ara abocar els residus de la planta al clavegueram municipal de Palafolls. Aquesta decisió no satisfà els consistoris de Palafolls i Malgrat de Mar, que al·leguen que les canonades del col·lector estan actualment saturades. «El Consell Comarcal no ens ha demanat l'opinió. Si llencen al col·lector, el problema el tindrem nosaltres i ja hem dit que no es pot afegir més volum d'abocament al col·lector, que està saturat», han coincidit a dir l'alcaldessa de Malgrat i la seva regidora de Medi Ambient, Maria Lluïsa Mérida. Conxita Campoy, que és la segona màxima representant institucional del Consell Comarcal, ha anunciat «totes les mesures possibles» per evitar la connexió de la planta al clavegueram municipal de Palafolls. L'alcaldessa de Malgrat i l'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, consideren que la potabilitzadora hauria de dur les aigües residuals a la depuradora de Blanes o bé construir un nou col·lector que transportés les aigües brutes fins a la planta decantadora de Pineda de Mar, travessant Malgrat.

El que no volen acceptar Campoy i Agustí és que el Consell Comarcal i l'empresa Sorea es treguin el problema de sobre a canvi de carregar més la xarxa de clavegueram. Alguns veïns de Malgrat s'han queixat perquè quan plou força les tapes de les clavegueres salten i, a més, l'abocament de les indústries del sector famacèutic de Palafolls provoquen fortes pudors. «Considerem que el clavegueram no pot acceptar més abocaments. Hem d'estudiar-ho perquè no hi ha prou capacitat i estaríem posant en crisi el sistema», manifesta Agustí.

El responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal explica les dificultats administratives que suposa connectar amb la depuradora de Blanes dient que es tracta d'una altra demarcació provincial. L'alcaldessa de Malgrat ha respost el seu company de partit Eladi Torres dient que «si els consells comarcals no serveixen per entendre's més val que els eliminin». Campoy considera que la Generalitat, com a administració actuant a tot Catalunya, hauria d'intervenirhi perquè finalment s'adopti una solució «amb lògica i sentit comú». 0 sigui, no dur fins a Pineda de Mar els residus de la potabilitzadora perquè la depuradora de Blanes és més a prop.

La depuradora de l'Alt Maresme acumula un retard de 4 anys

La depuradora de l'Alt Maresme està congelada des del 1993. Havia de ser de les primeres d'entrar en servei, però serà l'última a causa de les discrepàncies entre l'Ajuntament de Pineda i la Junta de Sanejament. Les dues administracions no es posen d'acord sobre la ubicació de la depuradora i l'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, ha manifestat recentment que no té cap intenció de permetre la construcció de la planta al seu municipi. L'alcalde intenta dilatar el procés negociador fins al punt que la Junta de Sanejament decideixi canviar l'emplaçament —i acceptar la proposta municipal—, i opti per situar-la en una altra població o efectu'i altres inversions a Pineda per compensar-ho. «La Junta de Sanejament diu que la depuradora toca a Pineda, però vull que m'expliquin per què és així», diu Llorens. Mentre la Generalitat vol fer la depuradora al Mas Florit, al costat de la riera, a prop de l'aqüeducte romà, la proposta de l'Ajuntament és l'antiga pedrera de Montpalau, al terme de Tordera. Una depuradora genera fortes pudors i el consistori no vol que provoqui molèsties. Per això planteja fer-la a l'antiga pedrera. L'inconvenient, segons Sanejament, és que el projecte s'encariria considerablement perquè s'hauria de construir un col·lector d'un quilòmetre més. «Nosaltres volem un lloc que sigui de consens, però gestionem uns diners que són del contribuent i no podem gastar-nos 100 milions més per fer el col·lector. No pot ser. A més, el terreny [Mas Florit] ja està expropiat», diu el gerent de la Junta de Sanejament, Blai Solé.

La ubicació de la depuradora, que té un pressupost de 1.500 milions i ha de tractar les aigües residuals de Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls, ha enfrontat l'equip de govern i l'oposició. Els socialistes, que quan eren al govern volien agilitar la construcció de la planta, s'han posat del costat dels pagesos. Unió de Pagesos ha presentat un recurs per aturar el projecte. Davant de la confrontació, Llorens prefereix eternitzar la situació. «Fa la impressió que l'Ajuntament ha de treure les castanyes del foc a la Generalitat.» L'alcalde convergent explica que Pineda té una sèrie de necessitats com la prolongació del passeig Marítim, l'acabament de la urbanització del polígon industrial, els equipaments del Poblenou, el cobriment de la riera entre l'N-ll i el mar o diverses obres de sanejament. Salvador Llorens insinua que la depuradora es podria fer a Santa Susanna, Malgrat o Palafolls.



El nivell de dioxans al riu ara és quasi indetectable

Els abocaments de la potabilitzadora de Palafolls han recuperat el debat sobre la contaminació del riu Tordera amb els compostos dioxànics de l'empresa Resisa. La presència de dioxans i dioxolans ha disminuït «moltíssim» als aqüífers del riu. El Departament de Sanitat de la Generalitat dóna el problema dels dioxans per acabat, ja que el nivell d'aquests compostos és actualment gairebé «indetectable». Sanitat sosté que els dioxans estan «per sota del límit de detecció de la tècnica». Dels set compostos dioxànics detectats quan va esclatar la polèmica — a finals de 1994— cinc d'ells ja no apareixen en les últimes analítiques fetes pel Departament de Sanitat.

El controvertit 1,4-dioxà, que va fer disparar les especulacions sobre el risc cancerigen de l'aigua de consum a la Baixa Tordera, nofigura ara entre els compostos detectats. Va ser per l'I ,4-dioxà que el grup d'Iniciativa-Els Verds va denunciar en el Parlament de Catalunya que l'aigua de la Tordera podria causar càncer als consumidors. L'alarma social que van produir aquestes especulacions —originades per un informe científic que admetia la possibilitatque l'I,4-dioxà fos cancerigen— va obligar la Generalitat a instal·lar els filtres de carbó actiu a la potabilitzadora de Palafolls i a accelerar-ne la construcció.

L'escenari actual, però, és ben diferent del que hi havia entre 1994 i 1995. «Els nivells de dioxans són ínfims. La seva presència és indetectable. Es pot dir que pràcticament han desaparegut els dioxans. La situació és òptima», manifesta el doctor Eduard Mata, subdirector general de Protecció de la Salut de la Generalitat.

Boehringer Ingelheim estrena depuradora a Malgrat

La fàbrica que la companyia farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim té a Malgrat de Mar disposa des del 22 d'octubre d'una depuradora biològica que ha costat 25 milions de pessetes. La depuradora d'aigües residuals equival a un municipi mitjà de la costa catalana, redueix el consum energètic de lafàbrica i minimitza l'impacte ambiental. La instal·lació, construïda amb tecnologia punta, va ser inaugurada pel gerent de la Junta de Sanejament, Blai Solé, i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. El responsable de la Generalitat va agrair a la companyia multinacional, amb presència en cinc continents, l'atenció que mostra «en la força del treball que hi ha a Catalunya perquè som un país en què val la pena posar-hi confiança». El gerent de la Junta de Sanejament va destacar la qualitat de les platges catalanes. Per justificar-ho, va explicar que l'any 1992 la indústria catalana va contaminar l'equivalent a l'impacte que causen 3.800.000 persones. Actualment, la xifra de contaminació correspon a 2.200.000 habitants. «Hem reduït la contaminació industrial un 41%. Això és un èxit perquè gràcies als esforços en sanejament tenim les millors platges d'Europa.»

L'alcaldessa de Malgrat va manifestar durant el seu discurs que «ja era hora que les empreses inverteixin part dels seus beneficis en la millora del medi ambient». Conxita Campoy també va afirmar que la Inauguració de la depuradora és «motiu de tranquil·litat i esperança» per als treballadors de la fàbrica perquè vol dir que aquesta «continuarà treballant al nostre municipi, invertint-hi i donant-hi feina». Boehringer Ingeiheim funciona a Malgrat des del 1960 i avui en dia té una plantilla de 172 persones. La fàbrica és situada al polígon industrial del camí de la Pomareda, a primera línia de mar, molt a prop de la desembocadura del riu Tordera. La depuradora biològica, portant, ha de servir per millorar la qualitat d'aquest sector de platja, el més castigat de Malgrat. Al mateix polígon hi ha dues indústries més de característiques força similars.

Boehringer Ingeiheim treballa en el camp dels productes farmacèutics, biològics i químics. Té 24.000 treballadors a tot i el món i l'any passat va facturar 597.000 milions de pessetes. Situada entre les 20 primeres companyies del sector a nivell mundial, aquest any ha invertit prop de 6.000 milions de pessetes en accions per protegir el medi ambient.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 63, novembre de 1997, pàgines 10-13.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Instagram

Dilluns, 27 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits