bloc sense fulls

Repòrter, juliol-agost de 1997 | Vint anys de democràcia

Dissabte, 13 de març de 2021 03:30 h



Les primeres eleccions democràtiques no es van viure a la comarca de manera diferent que a la resta de Catalunya. El 15 de juny de 1977 concorrien als comicis quinze candidats del Maresme amb ànims de convertir-se en alguns dels privilegiats primers diputats democràtics de l'Estat. Cap d'ells va reeixir-hi, però això no va restar il·lusió als partits respectius. Pertanyien a totes les forces polítiques que havien aconseguit legalitzar les sigles abans de les eleccions —la majoria, a excepció d'Esquerra Republicana—alguns d'ells s'han confirmat en el temps com a destacats polítics de pes. Es tracta, entre d'altres, de Josep Lluís López Bulla i Antoni Gutiérrez Díaz, del PSUC, i Joan Majó i Joaquim Ferrer, del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC).

Vint anys després d'aquell 15-J, les forces polítiques de la comarca han fet una ullada al passat i han recordat, entre la nostàlgia i la il·lusió, el que van significar aquells comicis. Els resultats de les eleccions al Maresme no van allunyar-se gaire dels aconseguits en general a Catalunya: victòria aclaparadora de les forces d'esquerra. Una mostra són els resultats aconseguits pels socialistes de Catalunya a Mataró, amb 12.930 vots, i el Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb 11.005 vots. En realitat, el Pacte Democràtic, que ara seria Convergència Democràtica de Catalunya, va col·locar-se com a segona força a la capital del Maresme, on va aconseguir 12.642 sufragis dels ciutadans.

Els actuals dirigents comarcals del PSC, IC i CDC recorden amb entusiasme que els principals mítings de les formacions es van celebrar a Mataró, però també aporten importants dades sobre la manera com s'anava consolidant el ressorgiment dels partits a l'Alt Maresme. El Foment mataroní va ser l'escenari de la presentació del PSC-Reagrupament. L'acte va celebrar-se el 22 de maig i els assistents recorden amb molta il·lusió que després dels discursos van cantar Els Segadors. La vídua de Josep Pallach i el regidor Josep Maria Baixet van fer els parlaments. El primer secretari del PSC del Maresme, el caldetenc Joan Rangel, explica que el primer míting dels socialistes per Catalunya el va protagonitzar Joan Reventós com a líder de la candidatura unitària. Els actes electorals en els municipis més petits, com Caldes d'Estrac, es feien gràcies al poder de convocatòria de les associacions de veïns, que el règim llavors ja tolerava.

Joan Rangel considera que les primeres eleccions democràtiques van servir d'assaig per a la contesa municipal, que es va fer dos anys més tard, el 1979. El primer secretari dels socialistes maresmencs destaca el que van significar durant aquells dos anys les anomenades comissions de control municipal, que segons ell, constataven l'agonia dels governs franquistes. El PSC va ser l'únic partit que va organitzar un acte commemoratiu el 15-J a tot el Maresme.



El president del Parlament de Catalunya, Joan Reventós, a qui anteriorment feiem esment, i l'exministre Jordi Solé Tura van ser els encarregats de fer un repàs als beneficis reportats pels vint anys de democràcia. Els socialistes reivindiquen la paternitat del canvi que ha sofert l'Estat en aquest temps ja que són el partit que més anys ha estat al poder durant les darreres dues dècades.

Reventós va apostar, durant una xerrada al fòrum de debat Ciutadans pel Progrés, per fer una mena d'acte refundacional del progressisme com el del 15 de juny de 1977. «No hem de ser nostàlgics però cal reivindicar amb orgull la plenitud del que ha significat el canvi. No ens hem de deixar prendre el patrimoni de ser protagonistes de la història d'Espanya i de Catalunya», va afegir Solé Tura.

CiU no fa aquesta lectura però assumeix implícitament el passat de Catalunya durant els últims setze anys. L'exalcalde arenyenc Fidel Soler, avui coordinador de política municipal de CDC a Barcelona, recorda que el gran míting del Pacte Democràtic va fer-se al palau d'Esports de Mataró el dimecres 8 de juny de 1977 i hi van intervenir Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i Joan Majó. Va ser, juntament amb el del PSUC, els dos mítings més multitudinaris de la comarca. Gregorio López Raimundo, Josep Lluís López Bulla i Antoni Cuadras van ser els encarregats dels parlaments que van atreure el 20 de juny els simpalitzats del PSUC al mateix escenari. Però el que Fidel Soler evoca amb més il·lusió és la sensació que va tenir després del míting del Pacte celebrat a l'Ateneu d'Arenys de Mar. «Es va omplir tant que feia enveja. Els líders d'altres partits s'ho miraven des de la porta i em van arribar a admetre que teníem molta més gent que ells de la nostra part» però cap dels polítics es podia imaginar que s'aconseguiria el que vint anys després ja és una realitat política i social a Catalunya.



El PSUC, que va ser l'últim partit a legalitzar-se però que alhora era el més organitzat políticament, va aconseguir uns resultats excel·lents al Maresme i l'activitat preelectoral a la comarca va ser, segons l'actual secretari polític del partit i també president comarcal d'IC, Pep Canal, molt important. Canal, que va ser interventor electoral durant aquells primers comicis a la Cambra Agrària de Sant Andreu de Llavaneres, fa una ullada positiva al passat i encara és més optimista el balanç que fa del desenvolupament polític dels darrers vint anys. De fet, CiU, IC-EV i PP s'han dedicat durant el mes de juny a lloar les fites aconseguides en aquestes dues dècades.

Els tres partits fan una bona valoració del que han significat els anys que han passat des del 1977. En canvi, ERC no està disposada a assumir la transició perquè entén que Catalunya arrossega des de llavors la frustració històrica de no haver aconseguit la plena sobirania. El secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va fer al Masnou i a Premià de Mar dues xerrades en què va assenyalar que, com a partit, no estaran satisfets fins que la democràcia no desemboqui en la configuració d'un nou estat. El mateix assenyala el president comarcal d'ERC, Antoni Delgado.



Vestigis del franquisme a les alcaldies de Sant Cebrià i Santa Susanna

Joan Roig i Joan Campolier van observar les primeres eleccions democràtiques —celebrades el15 de juny de 1977— des de les alcaldies de Sant Cebrià de Vallalta I de Santa Susanna. Roig i Campolier són els vestigis del franquisme a l'Alt Maresme, els únics alcaldes de l'època predemocràtica que encara conserven el càrrec. Sant Cebrià i Santa Susanna són poblacions petites i la transició es va viure amb tranquil·litat, sense cap trauma.

Ho expliquen Roig i Campolier, que mantenen un bon record d'aquella època. «Era un poble de 600 veïns amb un pressupost de 5 milions i un sector hoteler molt reduït. Mancava infraestructura i s'havia d'avançar. Ara, el pressupost és de 600 milions», comenta Campolier. Quan va accedir a l'alcaldia, el 1975, tenia 24 anys. Campolier va decidir presentar-se als comicis municipals de 1979 gràcies al suport dels regidors franquistes. Aquests consideraven que la seva època havia acabat. En canvi, Campolier, no. Aquest empresari turístic —des de llavors encara regenta el càmping Bon Repòs— va optar a les primeres eleccions com a independent. Posteriorment, va encapçalar la candidatura de CiU i actualment milita a Convergència Democràtica. Ha guanyat tots els comicis per majoria absoluta.

Aquesta història coincideix —gairebé calcada— amb la de Joan Roig. L'actual alcalde de Sant Cebrià havia sigut regidor durant 6 anys abans d'ocupar l'alcaldia el 1969. Primer com a independent i després sota les sigles de CiU, Roig ha revalidat totes les majories absolutes. Amb 63 anys, actualment es dedica exclusivament a l'Ajuntament. Ja no treballa als hivernacles de maduixes. Ha deixat la terra per un discret despatx d'alcalde en què hi ha una creu penjada. «Abans era molt més fàcil fer d'alcalde perquè hi havia 400 veïns. No teníem els problemes d'ara. Les urbanitzacions porten molta feina», afirma Roig. En aquella època el pressupost municipal era de 280.000 pessetes, mentre que el d'aquest any ascendeix a 151 milions.

Roig i Campolier governen còmodament. Amb 7 regidors, CiU de Sant Cebrià té dos edils d'ERC a l'oposició. En canvi, els 8 regidors convergents de Santa Susanna només tenen un opositor, que és independent. «Mai m'han arribat a dir franquista. Potser, espontàniament, algú que no ha aconseguit alguna cosa m'ha dit dictador. Jo sóc molt obert, però no sempre es pot dir que sí», afirma Joan Campolier. «Algun cop han fet comentaris, però no per escrit», explica Joan Roig. «Jo anava a la meva. Mai m'han condicionat. Sabia que si no em posava contra la política de l'època [franquista] em deixarien fer», afegeix. Curiosament, l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta assegura que abans de les eleccions ell ja aplicava la democràcia. «Sempre consultava la gent. Cridava els veïns per veure si els semblava bé el que feia  l'Ajuntament.»

Joan Roig i Joan Campolier no recorden d'una forma especial les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. En aquests municipis, la política estatal sembla que es visqui amb una certa distància. Com si fos un petit món a part.

(Article d'Ana Villaverde i peça de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 60, juliol-agost de 1997, pàgines 10-13.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits