bloc sense fulls

Repòrter, desembre de 1995 | Conxita Campoy: "L'oposició distorsiona la realitat per aconseguir més vots"

Dimarts, 16 de febrer de 2021 04:00 h



L'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, del PSC, acusa els grups de l'oposició de practicar la demagògia en la polèmica del projecte de l'antiga fàbrica de l'aigua. Campoy està satisfeta per les obres que s'estan fent perquè creu que transformaran molt la població. En aquesta entrevista també parla de la proposta de convertir el nucli antic en illa de vianants.

–Com es presenta el mandat?
–Penso que es presenta bé. Amb moltes ganes de continuar treballant per acabar de fer tots els projectes que tenim en marxa i fer-ne de nous, que tothom portava en el seu programa electoral. No creiem que hi hagi cap problema per poder-los realitzar.

–Abans de començar el mandat molt poca gent deuria pensar que acabaria havent-hi un equip de govern com el que hi ha. Com van les coses amb CiU i ERC, els vostres socis de govern?
–Penso que bé. Fa poc que estem treballant junts, però la voluntat que hi ha per les dues parts és de consensuar les coses. Hi ha una bona relació i un respecte mutu per la gestió de cadascú. Les coses que són difícils s'intenten consensuar i, si no s'aclareixen a la primera, les deixem pendents per resoldre-les a la segona. De moment hi ha una bona relació.

–Sobta veure com ERC és un dels partits que participa en la manifestació de la fàbrica de l'aigua, en la qual també hi eren els dos grups de l'oposició, IC-EV i el PP. Què en penseu?
–És una postura demagògica. Jo mai no he tingut majoria absoluta i, per tant, sempre he depès dels vots dels altres per poder aprovar les coses. Tot el que passa pel ple es va aprovant contínuament, amb el suport d'algun o altre grup. Quan van saber que estava intentant comprar-ho i que havia fet gestions per reconsiderar què passava amb la fàbrica de l'aigua, el primer que es despenja és ERC. Aquell dia s'anava a aprovar la urbanització i IC, el senyor Jordi Medina, manifesta que aprovant aquesta urbanització no condiciona les llicències d'obres posteriors. Per tant, IC i el PP ho aproven. En el proper ple, quan ja vénen les llicències, resulta que IC i ERC es despengen i el PP continua aprovant això. Llavors resulta que hi ha una sèrie de veïns que primer volien comprar els terrenys de darrere i que, pel preu elevat, no es posen d'acord i ell [el portaveu d'IC-EV, Jordi Medina] intenta qe allò sigui una zona verda. Resulta que aquests grups donen suport a les manifestacions i es demagògies venent una pel·lícula que no era a real. He parlat amb molta gent que ha donat la seva signatura i els havien explicat que nosaltres anàvem a tallar els arbres. També hi ha signatures recollides de menors de 18 anys i d'altres que van signar sense saber massa bé de què anava la pel·lícula. Jo respecto l'enrenou dels veïns perquè sempre poden al·legar ignorància en la gestió municipal, però el que no es pot perdonar és que partits que han votat que sí, després, perquè arriben les eleccions, es posin a presidir una manifestació. Són aquelles contradiccions. Per últim, i per a més inri, fan una proposta perquè enlloc de zona verda hi hagués una caseta i un arbre, una caseta i un arbre... cosa que és impossible de realitzar. El senyor Lasheras [regidor d'IC-EV], en l'últim ple, torna a fer una proposta de zona verda. O bé els partits polítics no saben què aproven en els plens, cosa que em sembla terrible perquè els temes passen per comissions informatives i tenen temps d'estudiar-s'ho, o bé són capaços de distorsionar la realitat per aconseguir vots, cosa que també em sembla terrible perquè amb aquesta manera de fer els polítics serem víctimes de les nostres pròpies accions.

–Vau tenir oportunitat d'estudiar-ho, per tant?
–Sí. Hi ha un Pla General i unes Normes Subsidiàries anteriors que van tenir 10 o 12 anys perquè tothom presentés les seves al·legacions. En el ple es va aprovar l'estudi de detall, es va estudiar la urbanització, s'han fet les cessions, estan en escriptura pública i, per tant, tot això hohem fet complint aquesta gents [els propietaris] amb el poble de Malgrat. Han complert amb les seves obligacions i l'Ajuntament havia de complir amb les seves. És curiós que això passi amb partits d'esquerra. En un moment en què s'estan fent quantitat de pisos –allà hi van 280 habitatges–, s'abarateix el preu del pis i, per tant, l'especulació del sòl hi és menor i molta gent amb poder adquisitiuu baix pot tenir-hi accés. En canvi, fan una protesta perquè l'Ajuntament compri una zona verda, però de sòl urbà. És una d'aquelles contradiccions que no entenc. Són coses que només es poden entendre si a darrere hi ha una mala feina política que els fa creure que això els portarà vots.



–Sort en teniu que CiU, en aquest tema, està amb el PSC.
– CiU va aprovar la primera proposta de la caseta i l'arbre. Llavors encara no hi havia el pacte d'entesa signat. Després de tenir coneixement del que s'havia fet i d'una reunió amb la propietat, CiU ho va entendre i va decidir deixar sense efecte aquella moció que s'havia passat en un ple, per respectar el Pla General.

–Com acabarà això? Es mantindrà la xemeneia i els arbres es portaran a un altre lloc i allà hi haurà pisos?
–En aquest moment el que s'està plantejant és la zona verda, però també parlen de la xemeneia. O sigui que, si hem de gastar 100 milions per la zona verda haurem de preparar 100 més per la xemeneia... Els arbres seran transplantats. Aquesta és la proposta de l'Ajuntament. No es tallen, seran transplantats per una empresa que ens dóna les garanties que viuran. La propietat té la voluntat de donar els arbres i l'Ajuntament els trasplantarà. Amb aquestes persones hem intentat parlar-hi perquè en lloc de construir aïlladament els blocs ho facin primer al carrer Girona, perquè si no hi hagués la demanda de pisos esperada i la cosa quedés parada, l'Ajuntament podria intervenir en la banda de darrere de la xemeneia. Si no es desenvolupa, els interessarà recuperar els diners i l'Ajuntament podria intervenir.

–Hi ha altres projectes sobre la taula. S'estan fent les obres del passeig Marítim, del polígon industrial, del pavelló poliesportiu, dels accessos a la N-II. Malgrat està de potes enlaire, no?
–Malgrat està de potes enlaire. Jo estic contenta perquè en aquest moment estem vivint la gestió dels quatre anys anteriors. Abans que les coses no arribin a la seva fi hi ha moltes reunions, negociacions i assignacions pressupostàries a bon crèdit, evidentment. Quan aquestes obres finalitzin donaran una imatge i un canvi a la població de Malgrat impressionant. La inversió que s'està fent per part del Ministeri d'Obres Públiques penso que és molt important. Ara començarà l'enllaç de la N-II, amb l'entrada a la zona industrial, el pas subterrani de Can Viader, que és molt important. Estan asfaltant la zona industrial, que diria que és una de les més dignes de la comarca. El barri Palomeres, que també era una de les assignatures pendents. Amb això ja tenim enllestits els barris perquè només ens queden un parell de carrers del Parc del Castell. L'enllaç de Malgrat amb la N-II que anirà a l'avinguda Països Catalans serà l'entrada principal i portarà al passeig Marítim. La regeneració de la platja... Estem deixant el poble en unes condicions molt dignes, cosa que em fa sentir contenta i satisfeta, tot i que queden moltes coses per fer.

–D'aquestes obres, l'obra que serà la cara de la població per al turisme és el passeig Marítim. Com quedarà?
Serà amb vista al turisme i la pròpia població perquè serà un passeig dedicat bàsicament als veïns. Quedarà una zona per passejar digna, amb dutxes, llum al vespre, bancs, petanques, llocs infantils. És un espai on es podran fer festes. Penso que és una millora més per a un poble turístic. Penso que tot és important. Malgrat és un poble bastant equilibrat i la zona industrial ha estat una obra de gestió molt dura.

–Ha estat difícil aconseguir 200 milions de la Unió Europea?
–Ha estat difícil aconseguir-los. També ha estat difícil que Cubiertas [l'empresa constructora] fes una baixa de 200 milions, que els industrials entenguessin que havien de pagar unes contribucions especials, en un moment de crisi. Pensa que era a les darreries del 91. Ara sembla que ningú no parla tant d'aquesta crisi perquè hi ha una mica més de recuperació, però van ser uns anys durs. Quan li dius a un industrial, d'entrada, que ha de pagar 15, 18, 20 o 30 milions... El fet que l'obra anés a la baixa i tinguéssim la subvenció del FEDER ha convertit en 3 o 4 milions aquesta aportació de l'industrial. És una empenta que tothom agraeix. L'esforç i sacrifici que va costar –van haver-hi reunions molt dures entre empresaris i Ajuntament– ara és valorat com una bona feina. En aquests dos anys portem 7 o 8 llicències d'obres donades per noves naus industrials. Això no deixa de ser una bona feina.

–D'on vénen aquestes indústries?
De Blanes i de gent de Malgrat que ha ampliat la seva nau a la zona industrial. La intenció de l'Ajuntament és desenvolupar la futura zona industrial, que és la zona del costat. Crec que és un error que les parcel·les mínimes hagin de ser de 1.000 metres quadrats. Ens trobem amb molta gent que té uns magatzems que no pot comprar 1.000 metres, i fer-hi la nau perquè són molts diners. Si tinguéssim la sort de reconvertir la zona industrial i fer naus mínimes de 500 metres –300 dels quals edificables– donaríem peu perquè molta gent s'atrevís a anar-hi, per 10 o 15 milions. Amb això faríem dues coses: potenciaríem la zona industrial i alliberaríem el poble de sorolls i trànsit pesant, amb la qual cosa estaríem defensant la qualitat de vida i el medi ambient.

–Quan vau començar el mandat vau dir que amb Can Palomeres s'acabaven d'arreglar tots els barris i que l'assignatura pendent és el centre. Quins són els plans de l'equip de govern per al centre?
Nosaltres, i amb això estem d'acord amb CiU i ERC, considerem que el centre s'ha d'arreglar, però hem de buscar una alternativa de pàrquings. És difícil fer carrers de vianants si no dónes una alternativa a la gent. Hem d'acostumar la gent que deixi el cotxe una mica apartat del centre, però que s'hi pugui accedir fàcilment caminant. En aquest moment estem esperant la resolució que pugui sortir de la plaça del Liceu, que sembla ser que aviat podrem envestir-ho, i dels quatre pàrquings que hi ha a la plaça. A partir d'aquí estem estudiant la remodelació del nucli antic –carrers Bellaire, Sant Antoni, Sant Isidre, Desclapers, Sant Esteve– que seria el recorregut que la gent faria per potenciar el comerç d'aquest sector.

–Seria una illa de vianants?
Sí, estem estudiant passos de vianants i trànsit restringit. Ja hi estem treballant. Penso que en un parell d'anys ho podrem veure començat, perquè és una obra difícil.

–Deu ser difícil convèncer els veïns perquè a vegades...
–Aquesta és la por que tinc. A vegades et dóna la sensació que amb un pas de vianants el comerç funcionarà i són dues coses que, per a mi, són totalment diferents. Potenciar el poble amb zones per caminar i passejar, i no necessàriament vol dir que ha de promoure el comerç. La gent pot anar passejant per un sector i no comprar res a les botigues si no té poder adquisitiu, per un cantó, i si els establiments no tenen el tipus de coses que la gent vol. Penso que hi ha d'haver un replantejament del que ha de ser el comerç a partir d'ara. Les grans àrees comercials cobreixen les necessitats dels qui treballen i porten un ritme de vida difícil. Els mercats dia a dia van a menys. Abans la iaia i la família anava a comprar el bistec pel dia i els 50 grams de pernil. Ara, el jovent va a les grans àrees comercials perquè es compra més quantitat. Això vol dir que surt més econòmic i que la comprar és més pràctica. La compra per tot el mes es fa en una àrea comercial. Això ho faig jo i tothom que sigui sincer. Hi ha, però, l'excepció dels productes concrets, que s'han de buscar en botigues.

–Com està el projecte del Centre d'Assistència Primària?
Nosaltres vàrem anar a veure el conseller fa uns 15 dies i li vam dir que és una de les prioritats de Malgrat. Ho va entendre i reconeix que Malgrat és l'assignatura pendent que té. D'aquí a un mes podré dir cap a on aniran les coses, però el conseller té interès a solucionar el problema de Malgrat i suposo que al més aviat possible.

–Durant els propers anys s'ha de revisar el Pla General de Malgrat. La Generalitat té previst que l'Alt Maresme experimenti un creixement molt significatiu, tal com preveu el Pla Territorial de Catalunya. De quina manera es poden lligar aquestes dues coses? És a dir, que el Pla General no es revisi a l'alta.
Crec que són dues coses diferents. Encara no ha arribat el moment en què el Pla General es pugui revisar a l'alça perquè no haurem exhaurit la previsió de 40.000 habitants en tot el sòl urbà. Per tant, es podran fer modificacions puntuals al Pla General, per esmenar els errors del propi Ajuntament o bé perquè a aquelles perones que no han usat els seus drets els pots dir que, com que han tngut temps per executar-ho i no ho han fet tornem a revisar què poden fer. I això pot ser a l'alça o a la baixa.

–Sí, però sempre hi ha la Generalitat al darrere que ha de donar el vistiplau.
–Políticament penso que la tutoria que ens vol fer la Generalitat en aquest aspecte no hi hauria de ser. Els ajuntaments hauríem de ser prou autònoms per saber quin poble volem. Tot i això, he de dir que Malgrat és un dels pobles admirats per la Generalitat precisament pel seu control urbanístic i per la valentia que va tenir l'Ajuntament a limitar les alçades en el centre de la població. Quant al Pla Territorial el problema que tenen és la zona de creixement. A mi em sembla molt bé que hagin fet un estudi que diu que nosaltres hem de ser zona de creixement, però aquest increment no només en habitatges. Quan vingui una empresa a Mataró o Barcelona que la Generalitat li digui que a Malgrat hi ha

sòl per poder donar treball. El creixement l'han de revertir en serveis i han de compensar la qualitat de vida i aquesta no especulació de sòl. No volem ser una ciutat dormitori. Està molt bé, però hauria d'haver-hi control i equilibri en el desenvolupament del Pla Territorial.



Perfil

Conxita Campoy i Martí va néixer a Malgrat de Mar el 17 de febrer de 1950. Filla d'una família creixent –va donar classes de religió a l'institut de formació professional i de catequesi–, està casada i té una filla i dos fills. Va estudiar comerç i comptabilitat. La seva activitat professional sempre ha estat lligada al comerç. El seu debut en política es va produir el maig de 1991, quan va encapçalar la llista del PSC, com a independent, en substitució de l'històric alcalde Josep Móra. "Li vaig dir tres o quatre vegades que no, però al final vaig accedir a encapçalar la llista. Ara estic contenta de l'oportunitat que em va donar en Móra un dia que jo passejava per davant de l'Ajuntament". Des del 1979, però, havia anat a les llistes per omplir i col·laborava amb el seu marit, Antoni Riera, que va ser regidor d'Urbanisme amb l'alcalde Móra des del 1983 fins al 1991. El mateix any que va sortir escollida alcaldessa va ingressar al partit socialista. Actualment és vicepresidenta del Consell Comarcal i presidenta del grup comarcal del PSC. Ha ocupat el número 77 de la candidatura de Joaquim Nadal a les eleccions al Parlament. Campoy es considera nacionalista, però no independentista. No té cap afició concreta. Entre d'altres motius perquè, segons diu, no té prou temps. "Això de l'alcaldia m'ocupa molt. És una cosa vocacional. Només es pot ser alcalde per esperit de servei o per interès. No es pot entendre com una professió". Tot i que la veu no és el seu fort, en el seu currículum figura una curiosa experiència: la nadala Quatre camins a la Tordera, cantada amb els batlles de Palafolls i Tordera. 

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 41, desembre de 1995, pàgines 18-21.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits