bloc sense fulls

Repòrter, novembre de 1995 | Arenys de Mar acomiada l'escriptor i periodista Lluís Ferran de Pol

Dilluns, 15 de febrer de 2021 05:00 h



L'escriptor, periodista i advocat arenyenc Lluís Ferran de Pol, un dels narradors més importants de l'exili català, va morir a Barcelona el 19 d'octubre, com a conseqüència d'una insuficiència cardíaca motivada per una infecció renal. D'aquesta manera la població d'Arenys de Mar perdia en el curt període de temps de sis mesos dos personatges molt importants en el món de la cultura, el matrimoni format per Esyllt Thomas Lawrence i Lluís Ferran de Pol.

La nova de la mort de Lluís Ferran de Pol, no per esperada, va commoure menys la població d'Arenys de Mar, on fiavia nascut el 17 de gener de 1911, i on fiavia iniciat de forma brillant la seva tasca literària. La Guerra Civil, en la qual va participar lluitant amb els republicans i on va obtenir el grau de tinent d'artilleria com a conseqüència de ser ferit en la batalla de l'Ebre, va interrompre bruscament aquesta trajectòria. Després de creuar la frontera i de passar cinc mesos en el camp de concentració de Sant Cebrià, va embarcar en el vaixell Sinaia, que el portaria, com tants d'altres catalans compromesos amb la república, a terres mexicanes.

Durant el seu exili —1939-1948—, va efectuar una intensa activitat cultural. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Mèxic i va col·laborar en els principals diaris i revistes del país. El 1941 va participar en la fundació de la revista Full Català, juntament amb Josep Carner, Pere Mafalonga i el també arenyenc Josep M. Miquel i Vergés. Posteriorment va fundar, amb Joan Sales, Quaderns de l'Exili, una de les publicacions més importants feta en terres americanes, des d'on es defensava la unitat nacional dels Països de Llengua Catalana i la lluita contra el feixisme europeu, amb la participació d'una unitat combatent catalana. A Mèxic va conèixer la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence, amb qui es casaria l'any 1947.

El naixement de la seva filla Maria Elvina va fer que Lluís Ferran de Pol retornés a Arenys de Mar a les darreries de 1948, després d'esperar durant quatre mesos a Montpeller l'autorització per creuar la frontera. Des de la seva residència arenyenca, que va compartir amb llargues estades a la finca que la seva esposa posseïa a Y Bont Faen, al País de Gal·les, va portar a terme una important tasca cultural, amb la publicació de nombrosos llibres, entre els quals cal destacar: Abans de l'alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956), Érem quatre (1960), Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973), Sedna (1980), Entre tots ho farem tot (1982), etc. Lluís Ferran de Pol va efectuar diverses traduccions d'altres autors i va col·laborar, a més, a les revistes catalanes Tele-Estel, Serra d'Or, Tretzevents i Cavall Fort, als diaris Tele/exprés, Diari de Barcelona, Avui i El Maresme, i a la revista arenyenca Vida Parroquial.

Lluís Ferran de Pol va rebre nombrosos premis en reconeixement de la seva tasca literària, entre els quals podem destacar el premi Narcís Oller al millor conte escrit, per Tríptic (1937), atorgat per la Generalitat—en l'única convocatòria que es va efectuar d'aquest premi per causa de la Guerra Civil—, el Víctor Català, per La ciutat i el tròpic (1955), i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat l'any 1986.



La delicada salut de l'escriptor

L'estat de salut de Lluís Ferran de Pol havia estat delicat els darrers anys, fet que li va impedir assistir a actes públics —un d'ells l'homenatge que li va retre el Consell Comarcal a Matará l'any 1993—, encara que solia atendre amablement els visitants que acudien al seu estudi d'Arenys de Mar, situat davant la platja, on vam poder entrevistar-lo, a ell i a la seva esposa, la filòloga gal·lesa Esyllt Thomas Lawrence, el 12 de maig de 1994 [REPÒRTER, núm. 24, juliol 1994, i núm. 26, setembre 1994].

La mort d'EsylIt T. Lawrence, esdevinguda el passat 4 d'abril al País de Gal·les, va suposar un cop molt fort per al nostre escriptor ja que la seva esposa fiavia estat a tothora una extraordinària col·laboradora —fidel i anònima—, des que es van conèixer l'any 1944 a Mèxic. Malgrattot, després de passar un mes a Londres amb la seva filla Maria Elvina, el seu gendre i els dos néts, a les darreries del mes de maig Lluís Ferran de Pol retornava a Arenys de Mar, on alguns capvespres d'estiu se'l podia veure passejar per la riera de la vila, acompanyat d'amics.

El seu estat de salut es va agreujar considerablement els darrers dies del mes de setembre i va fiaver de ser ingressat d'urgència a l'fiospital de Sant Jaume de Calella, on li van fer una intervenció quirúrgica. El 4 d'octubre va ser traslladat a la unitat de cures intensives de l'Hospital de Bellvitge, on novament va haver de ser intervingut quirúrgicament per causa de la infecció renal que patia. Després d'entrar en estat de coma els darrers dies, l'escriptor moria la matinada del 19 d'octubre.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar va considerar, encertadament, que el millor lloc per homenatjar l'escriptor era la biblioteca Fidel Fita, on tantes estones havia passat, i va instal·lar-hi la capella ardent que va ser oberta el dia 20, al matí. A 2/4 de 5 de la tarda es va celebrar a l'església parroquial el funeral, oficiat pel rector Mn. Martí Amagat, en el qual van assistir unes tres-centes persones. Acte seguit, les despulles de Lluís Ferran de Pol van ser enterrades al panteó familiar del cementiri arenyenc.

(Article de Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgines 30 i 31.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

ACN

Dijous, 4 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits