bloc sense fulls

Repòrter, setembre de 1995 | Joaquim Rey: «Hi ha un ambient que fa que sigui possible un diàleg fructífer»

Dissabte, 13 de febrer de 2021 04:00 h



L'alcalde de Calella, Joaquim Rey, de CiU, preveu que aquest serà un mandat amb menys tensió que l'anterior perquè hi ha un ambient «que fa que sigui més possible un diàleg fructífer». L'Ajuntament lluitarà per millorar la qualitat de vida i un dels punts bàsics serà l'augment de la seguretat ciutadana i el replantejament del concepte de lleure. Rey afirma que durant aquest mandat es tirarà endavant el pla del polígon industrial, on es podrien ubicar els locals nocturns.

—Com veieu el mandat a l'Ajuntament de Calella, després d'haver signat el pacte amb el PP?
—Aquest inici de mandat el veig amb una visió molt més positiva que en l'anterior. Jo diria que, exceptuant una força política, realment també s'ha notat d'aquesta manera en els plens municipals. Hi ha un ambient que fa que sigui més possible un diàleg fructífer i, per tant, a no ser que s'espatlli —espero i desitjo que no i em comprometo a fer un esforç perquè no s'espatlli— podríem preveure un mandat amb menys tensió. Amb vistes a la imatge que les institucions hem de donar al ciutadà, seria molt positiu. No obstant això, vull dir que en aquelles parts del que seria el meu desitjat Reglament Orgànic Municipal (ROM) són les mateixes que vàrem posar en marxa fa quatre anys i que per circumstàncies que ara no cal valorar no van ser viables en el mandat anterior.

—El grup que no participa d'aquest bon ambient és ERC, una força amb la qual, per cert, CiU volia pactar?
—Ho deixo a criteri dels ciutadans que segueixen els plens. CiU, però, va tenir contactes per possibles governs tant amb el PSC com amb ERC i el PP.

—Menys IC-EV, amb tothom.
—Sí. Representàvem dos conceptes diferents d'entendre l'Ajuntament. Hi ha conceptes que no ens separen tant ni d'ERC, ni del PP ni del PSC i les converses es van mantenir amb aquests grups sense que això vulgui dir deixar de banda res. Es va entendre perfectament, des de l'endemà mateix de les eleccions, quina era la dinàmica que IC deia que posaria en pràctica [un govern provisional de tots els grups menys CiU. Les primeres posicions que van quedar definides immediatament després de les eleccions van ser les d'IC i CiU. Malgrat aquesta disparitat de criteris, ens hem pogut permetre en el quart ple del mandat de presentar una moció conjunta.

—Concretament quines són les funcions que ha de realitzar el gerent, un càrrec no gaire ben vist per l'oposició?
—Tot i que una administració no és una empresa privada, moltes de les instruccions dels plantejaments que ha de fer una administració quan vol arribar al ciutadà o vol tancar un tema amb una agilitat i lleugeresa determinada, obliga a tenir contactes de tipus gerencial entre l'Ajuntament i tota una serie d'empreses i ciutadans que són afectats per les decisions de l'Ajuntament. Per tant, aplicar criteris d'empresa, que sempre són molt més lleugers que els de l'administració, fa que hàgim buscat una figura el perfil principal de la qual era que coneixent el funcionament de l'administració fos capaç d'actuar amb criteris d'empresa. Penso que en un termini curt de temps es valorarà molt positivament la figura del gerent.

—I el polític, en aquest cas vós, ha de pensar projectes i tenir una visió global abans que portar el dia a dia?
—Exactament, És prendre decisions polítiques. El que difícilment ha de fer el polític és seguir tota l'escala de la piràmide en la posada en funcionament de tot l'Ajuntament. No vol dir que el polític hagi de viure d'esquenes a les accions que prenem els polítics ni, per descomptat, d'esquenes a la societat, però sí atendre una mica més les necessitats globals de la nostra població sense haver de fer la feina exhaustiva del dia a dia.

—Quins són els problemes que amoïnen més el polític o quina és la Calella del futur que el polític té en el cap en aquests moments?
—Coincideix bastant amb allò que el Pla Territorial de Catalunya espera que sigui Calella. El pla preveu unes ciutats d'una grandària més considerable que laque tenen ara. Una d'aquestes grans conurbacions és prevista per al sector més al nord de Calella: Malgrat, Palafolls i Tordera. En aquest grup de ciutats hi viurà força més gent i Calella, per dir-ho d'alguna manera, seria el centre de serveis d'aquesta comarca. Quina és la principal preocupació en aquests moments? Just en aquests moments, amb una temporada que ens ha portat un increment important de jovent i més disbauxa de la que seria desitjable en la població, és incidir amb força en l'increment de la qualitat de vida, prenent les mesures que s'hagin de prendre. Ara estem posats en la millora de la façana marítima. Hem aconseguit la bandera blava per dos anys consecutius i serà molt difícil continuar per aquest camí, però hi lluitarem. Abans d'acabar l'any estarà en marxael passeig. A partir d'aquí, treballarem en el pla d'ordenació de la platja, perquè pensem que la nostra principal riquesa ha de ser aquesta. Després, un esforç amb l'increment de la qualitat de vida en tota la població. Aquí, doncs, la potenciació de més illes de vianants, més aparcaments... Aquesta seria la visió de futur més immediata per a aquest mandat.



—La millora de la qualitat de vida passa per augmentar la seguretat ciutadana o replantejar el concepte de lleure que hi ha a Calella?
—Molt bona pregunta. Jo diria que passa pel conjunt de totes dues. Replantejar el concepte de lleure a la població i millorar, quan sigui possible, el tema de la seguretat ciutadana, tot i que això ha de dependre molt d'altres institucions. De poc serviria millorar la seguretat ciutadana si no hi ha el corresponent seguiment dels possibles delictes en els tràmits judicials que s'han de fer, posem per cas. Difícilment Calella podria suportar amb el seu propi pressupost la quantitat de policia que faria falta durant la temporada d'estiu, quan podem arribar fàcilment a 70.000 o 80.000 ciutadans. Això no obsta perquè nosaltres hàguim de fer el nostre propi esforç al màxim, però els temes relacionats amb seguretat ciutadana depenen de Calella i també dels esforços que des de Calella mateix siguem capaços de fer per convèncer altres administracions. Per exemple, un ràpid desenvolupament dels mossos d'esquadra a la ciutat i la comarca o continuar esforçant-nos per explicar que la funció de les policies locals i dels mossos d'esquadra ha de tenir la continuïtat que hagi de tenir quan aquesta gent faci una actuació respecte a un delinqüent.

—Urbanísticament, què farà l'Ajuntament amb els plans parcials?
—Actualment queden dos plans parcials que no estan marxa. Hi ha uns propietaris als quals difícilment hauríem de forçar a una parcel·lació i urbanització del sector, si no es preveu que pugui haver-hi una actuació immediata. De poc serviria que en el pla parcial número 2, posem per cas, els propietaris haguessin fet les cessions i haguessin fet tots els carrers, si no hi ha una previsió de creixement del parc hoteler de la població, que ara jo encara no la veig. No seria exactament la mateixa qüestió respecte al pla parcial de la zona industrial, el número 3, perquè si podem convèncer d'una actuació ràpida al MOPTMA en aquella carretera d'enllaç entre la sortida de l'autopista i la riera de Capaspre voldrà dir que tindrem ben urbanitzada, amb vials de qualitat, l'arribada a les proximitats del propi sector del pla parcial. Un desenvolupament del pla parcial de la zona industrial em sembla, sense percentatges, relativament possible dintre d'aquest mandat i, sobretot, tenint en compte els precedents que hi ha quant a la possibilitat d'instal·lació de locals nocturns en un polígon industrial. Avui les activitats lúdiques es poden fer perfectament en un polígon industrial. A dintre de la comarca hem vist el cas de Mataró. Aquestes possibilitats de desenvolupament, entenc que en aquest mandat —seria difícil dir que d'aquí a quatre anys ja es podrà parlar d'una zona industrial consolidada— estarà en marxa o molt planificat.

—De fet, els plans parcials 2 i el 3 són bastant a tocar.
—Sí. però des d'una punta a l'altra dels plans parcials. Déu ni do la distància que hi ha. No vull valorar si són a prop o lluny. Vull valorar que probablement amb una de les funcions per les quals s'està tirant endavant el pla industrial es donaran condicions prou favorables com perquè en aquest mandat es comenci a fer alguna cosa i puguem preveure un termini que en els camps administratius seria curt. En canvi, en aquests moments aquesta circumstància en el pla parcial de la zona hotelera no veig que es doni encara. Hauríem de tenir potser 5, 6 o 7 anys d'una rendibilitat turística com la que ha tingut el 1994 i està tenint el 1995 per poder preveure una necessitat en què el pla parcial turístic fes una embranzida forta. Tant de bo m'equivoqui i d'aquí a 2 anys resulti que ens sembla que es poden crear noves instal·lacions d'hostaleha a Calella. Nosaltres hem d'estar a temps i legalment preparats per donar les màximes facilitats a la instal·lació d'aquests nous hotels si es donen les circumstàncies.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 38, setembre de 1995, pàgines 16 i 17.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits