bloc sense fulls

Repòrter, maig de 1995 | Rey busca la majoria absoluta per a un mandat que no es preveu tan crispat

Dimarts, 9 de febrer de 2021 04:30 h



Amb Una idea clara de Calella es va presentar Joaquim Rey com a candidat a l'alcaldia, l'any 1991. Quatre anys després que Ramon Bagó donés pas a Rey al capdavant del govern de la ciutat, un molt bon exercici per avaluar fins a quin punt la idea era tan clara seria repassar amb deteniment el programa electoral de CiU d'aquell maig del 91. Són escassos els compromisos complerts, com en la majoria de programes electorals. Un repàs mental del que ha estat el mandat a Calella ens abocaria el record de projectes o actuacions importants com el camp de futbol, la compra de l'edifici Can Salvador de Plaça —conegut com Can Palmada—, la instal·lació de les guinguetes de la platja, la urbanització del PP1 —antic càmping La Granja—, la venda de la xarxa d'aigua al Consell Comarcal del Maresme, la creació del Patronat de Turisme i el cobriment del rierany deis Frares. Altres actuacions de rellevància són la prolongació del passeig marítim entre les rieres Capaspre i Valldenguli i la rehabilitació de l'antiga fàbrica Llobet-Guri, però, aquestes estan encara a mig camí. Els projectes—aquests i molts d'altres, si cal— hi són, però el funcionament de l'Ajuntament és lent. 0 millor dit, l'Administració en general és lenta.

La gestió del govern CiU-trànsfugues respecte als de Ramon Bagó ha estat continuista en el fons i amb pretensions de rupturisme en la forma. Només pretensions perquè el mandat que es perfilava com el més dialogant —trencant així un estil de governar dur com el que caracteritzava Bagó— s'ha convertit en els quatre anys de més confrontació política des de l'arribada de la democràcia. El ple de l'Ajuntament no havia estat mai abans escenari de tantes discussions i enfrontaments. L'equipde govern, amb la supressió de les comis- sions informatives i l'entesa amb els trànsfugues socialistes i del PP, va facilitar als grups de l'oposició l'assumpció d'arguments per atacar l'equip de govern que dirigia Joaquim Rey.

Però la tensió es va accentuar a partir que Miquel Tur i Miquel Campoy, del PP, sortissin de l'equip de govern, després del trencament del pacte entre CiU i el PP. Tampoc abans d'aquest mandat s'havien produït tantes acusacions d'irregularitats —no demostrades, també cal dir-ho. L'únic atac de l'oposició que es podria comptabilitzar com a exitós per als seus interessos va ser aquell contra Josep Maria Gallart per la facturació de la seva ferreteria. El regidor d'Hisenda va tornar els cèntims del benefici obtingut per la venda de material al consistori i ja està.

Aquest panorama pot passar a l'oblit després del 28 de maig. La renovació experimentada al capdavant de les llistes del PSC i el PP seran fonamentals. Sense Manel Pujol i Miquel Tur al davant dels grups del PSC i el PP, respectivament, l'actitud d'aquests partits pot ser molt diferent durant el proper mandat. Si Joaquim Rey i el seu govern van ser capaços d'unir en contra seu partits tan diversos com el PSC, el PP, ERC i IC, difícilment pugui mantenir-se la mateixa tensió amb el socialista Joan Torrent i el popular Josep Maria Vila. El primer adverteix d'entrada que perseguirà el diàleg —alguns grups de l'oposició entenen que les de Torrent són ganes d'entrar al govern—, mentre que el segon només lamenta del mandat que s'acaba el poc volum de gestió feta. Per tant, les rivalitats, fins i tot personals, ja són història. La hisenda municipal i el turisme es preveuen com els cavalls de batalla a la campanya, per part de Torrent i Vila.

Calella, població majoritàriament conservadora com és, decidirà el dia 28 si atorga a CiU la majoria absoluta que fa quatre anys li va retirar o si dóna més vots a les altres opcions que hi concorren. ERC i IC són les formacions de l'oposició que presenten com a alcaldables els regidors que han defensat a l'Ajuntament les seves tesis durant aquests quatre anys. Joan Juhé, ecologista de pro, lidera una concepció de govern i de ciutat que trenca força amb la de les altres candidatures, mentre que ERC, amb Jaume Puig de número 1, pretén recuperar l'espai electoral perdut el 1991 —quan el partit republicà va deixar passar la seva oportunitat de renovar l'alcaldable— presentant una imatge d'equip compacte als primers llocs de la llista. Juhé i Puig seran possiblement els més agressius amb CiU, tant dialècticament com conceptualment.

CiU, en canvi, lluitarà per aconseguir la majoria, amb un punt electoralment parlant al seu favor: la incorporació de militants d'Unió. Unió va constituir secció local enmig d'especulacions sobre la possiblitat que presentessin llista a part de Convergència, però com era d'esperar aniran junts. Els democratacristians són les úniques noves incorporacions a la llista de la coalició, ja que Convergència opta pel continuïsme i presenta tots els seus actuals regidors excepte Jordi Sitjà i Francesc Arqués. Sitjà, responsable d'Urbanisme, deixa la política per motius professionals, mentre que Arqués, regidor de Cultura, ha estat exclòs, per reiterades divergències amb Rey. Recordeu, per exemple, l'espectacle del capgròs de l'alcalde. Josep Maria Parella, regidor de Governació, i Xavier Pacheco, de Sanitat, Medi Ambient i des de fa poc també Turisme, són els homes forts de l'alcalde. La campanya electoral, a Calella, serà força interessant. Seguiu-la.



Sobre la capitalitat maresmenca del transfuguisme i altres contes

El PP —aquell grup amb qui el número 2 de CiU, Josep Maria Parella, va dir que mai no pactaria— va ser el primer soci de govern oficial de CiU. Miquel Tur, Josep Maria Gallart i Miquel Campoy van entrar a donar suport a CiU al govern, però ho van fer juntament amb dos regidors trànsfugues del PSC: Martí Barrera i Rosa Gutiérrez. Que les coses serien estranyes pel que fa a l'ètica política es va començar a sospitar el 15 de juny, el dia que es va constituir el nou consistori. Martí Barrera no va votar a favor del seu cap de llista, Manel Pujol, i en acabar la sessió el regidor socialista Ramon Viver va qualificar Barrera de «traidor». Aquest últim va anunciar el seu pas al Grup Mixt perquè, segons ell, «el partit ha desaprofitat una ocasió històrica d'entrar a l'equip de govern amb CiU». Mentre Manel Pujol posava condicions pràcticament inassumibles a CiU per donar-li el suport. Barrera veia de bon ull l'entesa. Joaquim Rey, per tant, afron-tava el mandat amb el suport dels tres edils del PP i dos del PSC, escindits del sector oficial. Les relacions entre Tur i Rey, però, van portar l'alcalde a destituir-lo com a tinent d'alcalde, el desembre de 1991. Poc després es trencava el pacte de govern amb el PP, però Gallart no va passar a l'oposició sinó que va continuar amb els convergents.

La regidora Rosa Gutiérrez va plegar més endavant, per motius professionals, i la seva substituta, Teresa Soler, en lloc d'integrar-se al grup municipal socialista, va entrar directament al govern, de la mà de Barrera, en el ple de l'11 de març de 1993. La de Gutiérrez, però, no és l'única dimissió. A part de la de Frederic Forest, cap de llista d'ERC l'any 1991, que de fet no va arribar a entrar en actiu en aquest mandat, el portaveu del PSC, Manel Pujol, va plegar de regidor per motius professionals, el 30 de novembre de 1994, després de decidir que no es tornaria a presentar. El lloc de Manel Pujol el va ocupar Joan Torrent, alcaldable del PSC.


(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 34, maig de 1995, pàgines 18 i 19.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits