bloc sense fulls

Repòrter, maig de 1995 | L'Alt Maresme afronta les eleccions en un clima de politització als ajuntaments

Dimarts, 9 de febrer de 2021 04:00 h



Trànsfugues, pactes i enfrontaments han marcat el mandat que s'acaba. El seguiment informatiu dels plens municipals i la vida política a l'Alt Maresme des del 1991 ha estat marcat per aquests aspectes. Una altra cosa és que això hagi estat l'únic ocorregut durant els quatre anys. Els alcaldes i els seus equips de govern han gestionat —més bé o més malament, segons com es miri—, però uns ajuntaments han vist passar el mandat amb tranquil·litat mentre que altres ho han experimentat de forma més intensa. El repàs als exemplars de REPÒRTER és un bon exercici per tenir present tots i cadascun dels fets més destacats del mandat.

Només cal recordar el rebombori de l'oposició de Calella contra els trànsfugues, el trencament del pacte entre independents i IC a Sant Pol de Mar, els enfrontaments dialèctics —i fins i tot físics, en una ocasió, entre el públic— a l'Ajuntament de Malgrat i l'evolució de l'associació entre socialistes i convergents a Tordera per marginar Lluís Barrera, ex-regidor del PSC. Molts han estat els episodis.

Els resultats de les eleccions del 26 de maig de 1991 van provocar la pèrdua de les majories absolutes a Calella, Malgrat de Mar i Sant Pol de Mar. En aquests consistoris els pactes han estat el punt de partida de hvalitats que no s'han ofegat ni en els moments més dolços. En una altra població, Tordera, les aliances tambe han estat imprescindibles per entendre i valorar el període de quatre anys que se segellarà el proper dia 28, quan els ciutadans tornin a anar als col·legis electorals. A diferència d'anteriors mandats, el de 1991-1995 s'ha caracteritzat per la major «politització» dels ajuntaments. Així ho valoren aquells que van viure de prop els primers ajuntaments democràtics i ara observen, amb una certa distància, les picabaralles entre regidors. «Politització», se suposa, en el sentit més negatiu de la paraula.

Arenys de Mar i Arenys de Munt han continuat com abans del 1991, sense cap majoria absoluta. Les úniques poblacions on hi ha partits que governen sense gaires maldecaps —almenys per haver de dependre del vot d'altri —són Pineda de Mar, Canet de Mar, Palafolls, Santa Susanna, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. En cap ocasió ha aparegut una notícia d'enfrontament i discussió política referent als tres últims, precisament els més petits de l'Alt Maresme.

Si fa quatre anys els consistoris amb majories absolutes van disminuir, el proper 28 de maig no seria estrany que les urnes dibuixessin un mapa polític encara més fraccionat. Els alcaldes socialistes deuen patir per la incidència que tindrà el clima general de desprestigi en què viuen a nivell de l'Estat espanyol. Actualment els socialistes només governen amb majoria a Pineda de Mar i Palafolls. L'objectiu del PSC és mantenir les 6 alcaldies de què disposa a l'Alt Maresme i millorar resultats a la resta, mentre que els convergents diuen que aspiren a guanyar arreu. Això els serà més fàcil gràcies als «fitxatges» dels alcaldes independents de Canet de Mar i Sant Pol, però encara els serà difícil a Pineda de Mar i Palafolls. Un tercer partit tindrà molt a dir-hi després de les eleccions: el PP. Els vents que bufen, també a nivell de l'Estat, els són favorables i s'han fixat dues fites: aconseguir representació a tots els pobles on es presenten per decidir directament en la governabilitat i obtenir l'alcaldia de Malgrat de Mar, ara en mans dels socialistes gràcies a un pacte amb ERC i IC. Com és lògic, la voluntat d'aquestes dues últimes formacions també és pujar. En segona instància, aprofitar la configuració de forces per poder tenir la clau i governar en alguns ajuntaments. La decisió dels batlles de Sant Pol i Canet de Mar de deixar la seva indepedència i agafar les sigles de CiU no vol dir que s'hagin acabat els independents a l'Alt Maresme. A Arenys de Munt concorren dues candidatures—Convergència per Catalunya i Arenys de Munt 2.000— i a Tordera l'incansable Lluís Barrera, trànsfuga socialista que va provocar el pacte PSC-CiU, munta l'Alternativa Independent Torderenca.



El creixement de població experimentat des del 1991 s'ha traduït en un augment de regidors a tres dels dotze ajuntaments: Arenys de Munt —després de les eleccions passarà de tenir 11 regidors a tenir-ne 13—, Sant Cebrià de Vallalta i Santa Susanna —que passen de 7 a 9—. Els alcaldes són un dels principals actius dels partits, ja que cap dels actuals números u dels governs locals deixen la política. Si l'any 1991 eren Ramon Bagó i Josep Móra —alcaldes de Calella i Malgrat des del 1979, respectivament— els qui decidien deixar l'ajuntament, ara cap batlle opta per aquesta opció. Pertant, la renovació només s'experimenta en les llistes —del número u en avall— i en les candidatures que aspiren al govern que són ara a l'oposició.

Les eleccions municipals sempre són interessants —sobretot per a aquelles persones que viuen de prop els esdeveniments locals—, però ara encara més, donada la transcendència des del punt de vista polític i de gestió municipal. És a dir, el PSC i CiU, a nivell del partit judicial d'Arenys de Mar —Alt Maresme i part del Vallès Oriental—, es disputen el diputat a la Diputació de Barcelona—l'alcalde d'Arenys de Mar, Ignasi Moreno, del PSC ho és actualment— i, des d'un punt de vista estatal, els resultats poden tenir lectures més àmplies que les estrictament locals.

Pel que fa a la gestió dels consistoris, l'acció dels polítics serà determinant perquè la comarca [vegeu REPORTER del mes passat] està en fase de creixement urbanístic. A més, en molts casos, la situació financera dels ajuntaments és difícil i l'actitud que els propers governs adoptin serà decisiva.

Alcaldes i ex-alcaldes coincidien a dir en el REPÒRTER del mes d'abril de 1994, amb motiu del quinzè aniversari dels ajuntaments democràtics, que no es pot mantenir aquesta situació. 0 els consistoris redueixen serveis i rebutgen l'assumpció de competències que no els són pròpies o hauran d'incrementar la pressió fiscal vers el ciutadà i les exigències de més recursos davant les administracions superiors.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 34, maig de 1995, pàgines 10-13.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

#AdéuACN

Dimecres, 4 mai.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits