bloc sense fulls

Repòrter, gener de 1994 | De l'«annus hombilis» a 1994, l'any de l'autopista

Diumenge, 24 de gener de 2021 04:30 h

La crònica de 1993 hauria de ser la crònica d'un «annus horribilis» per a l'Alt Maresme. Tancament d'empreses, col·lapse judicial, incendis forestals i enfrontaments polítics són alguns dels fets de l'any post-olímpic. En canvi, les perspectives per a 1994 són positives perquè s'engegaran molts projectes importants. Tot i la crisi, el panorama és agradable. 1994, però, també serà l'any de l'autopista, tan esperada després de la seva problemàtica gestació.






La crònica de l'any post-olímpic és la crònica d'un mal any per a l'Alt t/laresme. Tot i això, també s'han produït notícies agradables. 1993 va començar ja amb mal peu. El col·lapse judicial existent als jutjats d'Arenys de Mar es va veure agreujat pel desallotjament de l'edifici Xifré. Durant els primers mesos del 93 les administracions van discutir sobre el destí dels jutjats números 4,5 i 6, que estaven al Xifré i van acabar en uns mòduls  prefabricats. Precisament el passat 2 de desembre es va complir el primer aniversari d'aquest desallotjament, provocat per la detecció d'una plaga de termites en les bigues de fusta de l'immoble. Els advocats i procuradors del partit d'Arenys han denunciat que el col·lapse judicial continua per diversos motius: encara no ha entrat ni un paleta a l'interior del Xifré, no s'ha creat el setè jutjat i el nou jutjat per reforçar el número 1 tampoc no ha entrat en funcionament. Conclusió: 5.000 expedients continuen endarrerits, alguns dels quals —els que depenen del jutjat número 1, que és el que té més feina acumulada— estan pendents de sentència des de l'any 1986.

Al llarg de 1993 diverses poblacions de l'Alt Maresme han acollit refugiats de la guerra dels Balcans. Calella, Arenys de Mar i Malgrat han rebut ciutadans bosnians. A nivell cultural cal tenir en compte que la Mostra de Teatre i Música al Carrer, Complot, de Pineda va arribar a la seva cinquena edició amb un pressupost restrictiu. Malgrat aquesta reducció, la mostra va obtenir una bona resposta de públic. L'activitat cultural a Calella, a més de la Fira, es va centrar durant 1993 en el Congrés de Sardanisme, que es va cloure amb un ambient eufòric optant per una línia renovadora.

Però un dels fets més destacables del repàs de l'any és la crisi econòmica, de la qual l'Alt Maresme no s'ha lliurat. El 29 de gener una seixantena dels 80 treballadors de l'empresa Muvisa, d'Arenys de Mar, van tallar la N-ll per reclamar deutes de 100 milions de pessetes i protestar contra l'anunci de fallida. Una altra de les empreses grans de la nostra zona, la Carlyps SA, de Malgrat, va fer pública una reducció de 65 treballadors de la seva plantilla. El mes d'abril un informe el·laborat per REPÒRTER posava de manifest que 25 empreses de l'Alt Maresme s'havien vist afectades per algun tipus d'expedient de regulacions de feina. El tèxtil i el metall eren, en aquella època de l'any, els sectors més perjudicats. Centenars d'empleats s'havien quedat al carrer. Un estudi del Consell Comarcal afirma, per altra part, que el 30% de les empreses de punt de la comarca són clandestines i es concentren a Pineda i Arenys de Munt. Tornant a les reivindicacions laborals, caldria recordar les manifestacions dels agents de la Policia Local de Pineda, que es queixaven de la reducció salarial i d'assumptes professionals.



L'any de l'aigua afrodisíaca

1993 també ha estat l'any de l'aigua afrodisíaca. Calella va ser el focus d'atenció de mitjans de comunicació d'àmbit estatal. Unes declaracions de l'alcalde de Calella, Joaquim Rey, recollides pel diari El Punt van provocar l'arribada de periodistes de diaris, revistes, ràdios i televisions. Calella es va convertir en la capital de l'aigua afrodisíaca, gràcies als elevats nivells de ferro i manganès. En aquest marc desenfadat, i arran de la reflexió ohginada, es van produir els debats més profunds sobre la qualitat de aigua que abasta l'Alt Maresme i el futur de la xarxa de proveïment. Durant aquest passat any s'han efectuat les negociacions per traspassar la xarxa al Consell Comarcal, el qual ha fixat una lina d'actuació per millorar i modernitzar les instal·lacions, que són força antigues. El Consell i la Generalitat assumeixen les inversions necessàries i, com a notícia d'última hora—que recull aquest número de REPÒRTER— , la construcció de la planta potabilitzadora és un projecte prioritari. En l'agilització de la potabilitzadora poden haver influït la protesta d'un grup de veïns de Pineda contra l'anunci de l'empresa Sorea de tallar el subministrament a 911 famílies per morositat. De moment el jutge ho ha paralitzat. Els veïns no només criticaven el tall de l'aigua sinó també la seva qualitat, ja que sovint té un color tèrbol.

L'estiu del 93 va ser de bojos, sobretot per als bombers i les forces de seguretat. Un piròman va provocar l'estat d'«alarma" ja que en un mateix dia aparegueren diversos focs situats relativament aprop o bé en termes muncipals diferents. Quinze incendis presumptament provocats van cremar unes 40 hectàrees forestals a l'Alt Maresme. La gravetat dels focs i la seva repercussió medioambiental es podria ressumir amb aquesta dada: el 75% del bosc de Pineda ha patit les conseqüències del foc. Els dispositius conjunts de seguretat i les crides a la ciutadania dels alcaldes no van permetre la detenció del piròman.



Eleccions i conflictes polítics

L'any post-olímpic també va ser any electoral, a nivell de tot l'Estat. Les eleccions del 6 de juny es van caracteritzar a la nostra zona per l'augment important d'ERC i el PP, una lleugera disminució de CiU —que es manté com a primera força política— i del PSC, que conserva com a feus les poblacions de Pineda i Palafolls. IC, en canvi, va pujar moderadament. Aquests resultats no són sorprenents, però no es pot dir el mateix de les situacions viscudes entre els polítics lo- cals a diferents ajuntaments. Un termòmetre que mesurés la tensió i la intensitat de les picabaralles ens situaria a la part superior als ajuntaments de Tordera, Sant Pol, Calella, Malgrat i, en el tram final de l'any. Pineda. A Tordera el més destacable ha estat la formació d'un nou govern, integrat per socialistes i convergents. Un pacte exemplar entre el PSC i CiU per donar sortida a una crisi originada per l'ingrés a l'oposició de Lluís Barrera, que estava a l'equip de govern com a socialista. Aquesta decisió es va fer pública envoltada d'acusacions entre Barrera i l'alcalde, Jaume Romaguera, del PSC, que s'han querellat mútuament.

Sant Pol de Mar també ha estat escenari de canvis en la configuració del consistori. El pacte entre independents i IC es va trencar ja que l'alcalde, l'independent Francesc Pomés, que milita a UDC, va destituir Jordi Roura, d'IC, que ocupava la regidoria d'Urbanisme, perquè estava preparant una moció de censura per desbancar-lo juntament amb l'ex-alcalde convergent, Josep Roca. Ara, Roura i Roca són els únics membres de l'oposició perquè els regidors de CiU s'han aliat amb Pomes. A Malgrat de Mar també hi ha querelles entre regidors. Gonçal Prieto, del PP, i Jordi Pica, de CiU, volen portar Marta Hernández, portaveu d'IC, als tribunals i per aquest motiu s'han querellat amb ella. La relació entre l'equip de govern —PSC, ERC i IC— i l'oposició ha estat tensa i difícil. Una prova d'això és que els insults han arribat a la sala de plens.

Calella ha augmentat el seu llistat de regidors trànsfugues. La dimissió de la trànsfuga del PSC Rosa Gutiérrez va ser coberta per Teresa Soler, que ocupava el número cinc de la llista. Aquesta també va ingressar al Grup Mixt per formar part de l'equip de govern, amb CiU. enlloc de fer-ho al grup municipal socialista. I, per altra part, la pressió de l'oposició sobre els trànsfugues va obligar el regidor d'Hisenda, el trànsfuga del PP Josep Maria Gallart, a admetre que ha actuat «il·legalment» per un assumpte d'incompatibilitats a tornar 200.000 pessetes al consistori en concepte de benefici obtingut per haver fer de proveïdor.

Pel que fa a les trifulgues de l'Ajuntament de Pineda, són recents encara. Les acusacions entre socialistes i convergents acaben, de moment, amb discussions plenàries i una querella del regidor Emili Pérez contra el de CiU Joaquim Pons, per calúmnies.

Un fet agradable per a l'Alt Maresme ha estat el nomenament de Joaquim Rey, alcalde de Calella, com a president del Consell Comarcal, en substitució de Ramon Camp, que va ser escollit diputat al Congrés de Madrid després de les eleccions del 6 de juny. Amb aquest relleu en la presidència del Consell es posa fi al diagnòstic de «mataronitis» que, segons molts, patia l'administració comarcal. El Pla d'Actuació Comarcal (PAC) és el principal cavall de batalla de Joaquim Rey. I una última pinzellada entre social i política seria la distribució de la cançó «Quatre camins a la Tordera», cantada pels alcaldes de Palafolls, Valentí Agustí; de Tordera, Jaume Romaguera, i l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy. Amb aquesta cançó els alcaldes volen sensibilitzar la població sobre la degradació ambiental de la conca, que durant 1993 també ha estat motiu de discussió entre l'empresa d'acabats tèxtils Fibracolor, de Tordera, i l'Ajuntament de Malgrat, a més d'organismes superiors com el fiscal Josep Joaquim Pérez de Gregorio.



Allau de projectes pel 94


Tot i la crisi econòmica generalitzada, 1994 serà un bon any per a l'Alt Maresme, segons les previsions, ja que hi ha un allau de projectes sobre la taula que es començaran a executar durant aquest any. Altres projectes, en canvi, seran una realitat aquest mateix any. Per tant, el panorama és òptim ja que els projectes milloraran serveis i infraestructures vitals per l'Alt Maresme. Un dels projectes més destacat és el de l'autopista. La concessionària Acesa té previst que l'autopista Mataró-Palafolls entri en funcionament entre juny i juliol. L'entrada en servei d'aquesta via representarà un canvi significatiu per a molts ciutadans de la comarca. En aquests moments la variant de Mataró, de 9 quilòmetres, ja està acabada. L'anomenada autopista del Maresme és la prolongació de l'A-19 —que uneix Barcelona i Mataró— i la seva construcció costarà entre 45.000 i 50.000 milions. Les estacions de peatge estaran situades a Arenys de Mar i Santa Susanna.

Per evitar els colls d'ampolla que es produiran a la sortida de l'autopista a Palafolls, a la N-ll, el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) desdoblarà la N-ll entre Palafolls i Tordera. El Ministeri vol que les obres s'acabin a finals de 1994 i el projecte inclou la construcció de la variant de Tordera, amb un pont nou sobre el riu i la desaparició de la cruïlla de Can Bartolí. El desdoblament tindrà una longitud de 4'2 quilòmetres i el cost de l'obra, que començarà properament, serà de 1.400 milions.

Les intervencions del govern de l'Estat a la comarca no finalitzen aquí perquè el MOPTMA ha anunciat una inversió de 3.200 milions per millorar la N-l I al seu pas pel Maresme. Es construiran giratoris i es col·locaran semàfors durant 1994. Amb això es pretén augmentar la seguretat de la N-ll, però al mateix temps s'estarà dissuadint es conductors perquè circulin per l'autopista. Una altra de les assignatures pendents és el cobriment i canalització de les rieres. Els veïns d'Arenys de Mar veuran finalment com d'aquí a poques setmanes començaran les tasques per cobrir la riera. Aquest projecte s'emmarca en el pla de rieres del Maresme que financen conjuntament el MOPTMA i la Generalitat, però en el cas d'Arenys el cost l'assumeix l'Estat.



La depuradora biològica de Tordera i la de l'empresa Fibracolor funcionaran properament, quan acabin de construir-les. Amb aquestes instal·lacions i la depuradora de Pineda —que també abastarà les poblacions de Calella, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls— el sanejament a l'Alt Maresme quedarà garantit. La Generalitat farà la depuradora de Pineda a la riera, prop de Montpalau. Pel que respecta a l'abastament d'aigua potable, la Generalitat ha anunciat la construcció de la planta potabilitzadora aquest any i el Consell Comarcal destinarà 350 milions per fer un dipòsit general regulador a Santa Susanna, amb una capacitat per a 14 milions de litres d'aigua.

Calella i Pineda tenen previst començar les seves actuacions urbanístiques a la façana marítima. L'Ajuntament de Calella encara està negociant el finançament de l'ampliació del passeig fins a les Roques, mentre que a Pineda ja està decidit que properament començarà la urbanització de la primera fase. A Pineda, durant aquest exercici, també està previst que comenci la construcció del pavelló polisportiu i de l'institut d'ensenyament secundari. A Calella s'ampliarà el cementiri. entrarà en servei el gas natural i es faran els 82 habitatges socials del PP1 La Granja. La urbanització del polígon industrial de Can Patalina de Malgrat, que ha rebut un ajut de 193 milions de la Unió Europea, serà l'actuació més destacada en aquest municipi. A Palafolls continuen amb la construcció del polisportiu d'Arata Isozaki, mentre que el polisportiu de Santa Susanna ja estarà acabat aquest any. Tordera potenciarà la urbantizació de la zona de Mas Ros, mentre que continuen amb les obres del Teatre-Ateneu Clavé. Sant Iscle de Vallalta afronta l'any amb el repte de construir el nou edifici de l'Ajuntament, que també ha d'acollir la llar d'avis, l'esplai i el local de la Cambra Agrària. A Sant Pol de Mar volen ampliar la plaça Anselm Clavé i iniciar la urbanització de la zona dels Garrofers, de 400 habitatges.

Canet de Mar té sobre la taula un altre pla parcial, anomenat Canet 2002, que preveu la construcció de 400 habitatges, i el projecte de la planta de transvassament de residus pels municipis de Calella, Sant Pol, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i Canet. Tot plegat, un horitzó agradable tenint en compte la recessió econòmica i el record de 1993, un «annus horribilis».

(Reportatge de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgines 10-15.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits