bloc sense fulls

Repòrter, novembre de 1993 | El Montnegre, el nostre patrimoni natural

Divendres, 22 de gener de 2021 04:00 h



Tenim la sort de viure en una comarca privilegiada: en menys de mitja horeta podem passar de trepitjar la sorra de les platges del Mediterrani a enfilar-nos a la muntanya, prop de zones gairebé verges. El Parc Natural del Montnegre i el Corredor és un bé comú dels que ja en queden pocs. I paradoxalment sembla que ens oblidem de la seva gran vàlua, que fins i tot ignorem la seva existència. D'altra banda, però, tenim la mala sort de viure en una comarca sobreexplotada. Gaudim o patim, segons com es miri, d'una comarca comercial i econòmicament ben situada. Però les comunicacions, un benefici de la societat moderna, ens han deixat una comarca apedaçada: la via del tren, la carretera Nacional II, i ara aquesta fantàstica autopista. Vist el resultat d'aquestes actuacions, ens podríem preguntar si de fet, no seria millor que el Montnegre continués verge. Possiblement el millor regal que li podríem fer és no fer-li cap regal. Deixar-lo tal com està. Ben viu i ben saludable si exceptuem aquestes taques degradants i antiestètiques de les urbanitzacions il·legals. De fet, el millor per a la natura és deixar-la tranquil·leta, seguint el seu curs, deixant que visqui amb les seves lleis pròpies. Quan decidim que l'hem de protegir, malament. Senyal que algun mal li hem fet ja, o que algun mal tenim previst de fer-li. Conjugar la preservació d'aquest paradís natural que tenim darrera de casa amb l'ús humà que en puguem fer és el gran dilema que viu la direcció del parc natural, responsabilitat de la Diputació de Barcelona. Es segur que, es faci el que es faci, difícilment podrem estar contents del resultat final.

El PP de Malgrat s'equivoca

EI grup del Partit Popular de Malgrat es va equivocar en l'últim ple. Els insults del seu portaveu contra l'alcaldessa, provocats per una discussió aparentment intrascendent, són una mostra del tipus d'oposició que està efectuant. El seguiment a fons de la gestió municipal i la seva correcta fiscalització no són sinònim de duresa exagerada. Escenes com la del ple contribueixen al descrèdit del PP que —no cal oblidar-ho— és la segona força política a Malgrat. Al cap d'un any d'haver sortit de l'equip de govern, el PP ja hauria d'haver trobat el seuespai a l'oposició i actuar de forma constructiva sense ressentiments.

(Editorial de la revista Repòrter, número 16, novembre de 1993, pàgina 5.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits