bloc sense fulls

Repòrter, setembre de 1993 | Rey afronta la presidència del Consell Comarcal amb esperit de consens

Dimecres, 20 de gener de 2021 05:00 h



L'alcalde de Calella, Joaquim Rey, de CiU, fia estat elegit president del Consell Comarcal del Maresme en substitució de Ramon Camp, que fia deixat la presidència d'aquest organisme per dedicar-se intensament al Congrés dels Diputats de Madrid ja que va sortir escollit diputat després de les darreres eleccions generals. Joaquim Rey, que era vice-president del Consell, va sortir elegit el 23 de juliol a la seu del Consell a Mataró, amb 18 vots favorables —CiU i els alcaldes independents de Canet i Sant Pol— i 13 en contra, dels grups de l'oposició, formada pel PSC, PP, ERC i IC.

—Què sent després d'haver estat nomenat president del Consell Comarcal?
—«Per damunt de tot, sento una responsabilitat important. La tasca en un Consell Comarcal ha de ser important per tots aquells serveis que difícilment podem fer des dels municipis. Aquesta responsabilitat també és il·lusionadora perquè et pot permetre tenir un coneixement del territori i dels problemes de totes les poblacions i ampliar, des del punt de vista humà i social, el coneixement i l'experiència en temes de la comarca.»
—En el discurs d'investidura vostè va destacar el Pla d'Actuació Comarcal (PAC) com el tema més important d'aquest organisme. Què és el PAC?
—«Els consells comarcals pateixen el problema de ser administracions intermitges entre la Generalitat i els municipis. Llavors, com que tenen molt poc definits els camps d'actuació, les responsabilitats del Consell han de venir donades des del municipis o bé a partir de les competències que els puguin cedir altres administracions. Perquè això es pugui fer s'ha de donar un marc jurídic i polític. Per tant, es necessita estar en contacte amb els ajuntaments, la qual cosa ja s'ha fet per saber quins serveis voldrien traspassar al Consell, etc. A partir d'aquí, i d'unir els esforços de les diverses poblacions, s'ha de definir el PAC. Es dóna la circumstància,d'una sèrie de municipis que estan disposats a cedir els seus serveis perquè entenen que, sobretot si són municipis petits, els és molt difícil de prestar-los. També es pot actuar en el camp dels serveis tècnics, en el tema de la xarxa d'aigua de l'Alt Maresme, etc. El PAC és ajuntar allò que als municipis els costa de fer i fer-ho des d'una perspectiva supramunicipal i recuperar o aconseguir competències d'administracions superiors. El PAC és important perquè ha de marcar el camí a seguir des del Consell.»
—El PAC suposarà l'augment de la capacitat del Consell?
—«L'elaboració del PAC ja s'ha fet i hi ha hagut una subvenció important de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. La segona part són aquelles competències que podem assumir, tant pròpies com delegades en empreses privades, públiques o semi-publiques, que gestionarien els encàrrecs específics dels ajuntaments. En funció de cada cosa que es vagi incorporant a les activitats del Consell Comarcal, això comportarà un capítol d'ingressos i un de despeses que a final del pressupost ha d'acabar equilibrat.»
—En el discurs d'investidura va descatar la potencialitat del Consell. Com valora els cinc anys de Ramon Camp i en quins terrenys s'ha de desenvolupar aquest organisme?
—«Els cins anys de gestió de Ramon Camp han estat uns cinc anys d'una gran gestió. Hi ha dues coses. Una primera part en què tots els consells comarcals estaven en una situació de partida molt semblant i el Consell Comarcal del Maresme va descatar en un primer moment com un dels que assumia més competències. Prova d'això és que va començar amb un pressupost de 60 milions de pessetes i ha acabat, al cap de cinc anys, gestionant un pressupost de 1.200 milions. Hi ha hagut un altra fase en què altres consells comarcals han pogut avançar una mica més de pressa fruit d'estar ubicats en llocs on les diputacions han fet més traspassos que en el cas de Barcelona, on aquestes competències han costat una mica més de ser traspassades.»
—Per tant, pensa que el traspàs de moltes responsabilitats de la Diputació al Consell Comarcal és el que ha de fer créixer el seu dinamisme?
—«Jo ei que dic és que hi ha molts de consells que tenen més competències fruit
dels traspassos de les diputacions, però això no ha de ser definitiu. El que és important és el fet de tenir un PAC, que és el que t'ha de permetre actuar. És molt més obert el camp que ens donarà ei PAC que no pas els traspassos de les diputacions en si».
—El Consell Comarcal ha beneficiat més els ajuntaments grans que els petits?
—«Jo diria que no. No ha tingut un criteri específic de beneficiar uns ajuntaments o uns altres. Més aviat dina que si algú n'ha pogut resultar beneficiat serien els petits. En el camp dels serveis socials hi ha molts ajuntaments que difícilment podrien abastar una assistència social. Tot això s'ha pogut aparellar des del Consell Comarcal i fer que gent amb aquesta professió poguessin estar servint ai mateix temps a diversos pobles de la comarca.»
—Un dels temes més destacats que gestionarà el Consell és el de la Xarxa d'Aigua Potable de l'Alt Maresme. Quin és el futur d'aquesta xarxa?
—«Aquesta xarxa ha format part d'un avenç del PAC. Vàrem fer una enquesta i tots els ajuntaments ens varen respondre positivament dient que volien que el Consell assumis la xarxa. Ara hem d'encaixar jurídicament el servei i el traspàs i posteriorment el Consell Comarcal haurà de fer-se responsable del subministrament i el manteniment.»
—I quan serà això?
—«M'atreviria a pensar que a primers d'any és possible que el traspàs estigui fet i la xarxa ja la porti el Consell Comarcal.»
—La intenció és perfeccionar aquest servei i instal lar una depuradora en els pous de captació per millorar la qualitat de l'aigua?
—«La filosofia és claríssima. El Consell Comarcal va aconseguir una aportació de 170 milions de pessetes del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOS) per actuar sobre una xarxa que no era seva, sinó d'uns ajuntaments determinats. Aquesta aportació ha generat que la Junta d'Aigües també inverteixi 170 milions. A partir de les gestions que va fer el Consell en el seu moment s'han invertit 350 milions de pessetes en la xarxa. Això marca la filosofia. En segon lloc, diria que continua havent la intenció que la xarxa acabi de tenir el que li falta, que és una planta potabiiitzadora. Ja s'està parlant d'uns terrenys determinats, que serien a Santa Susanna o a Malgrat. Jo diria que aquesta depuradora és el gran repte de ia xarxa i hauria d'estar en marxa d'aqui a cinc o sis anys. Això és imprescindible donat i'especificitat de l'aigua de la Tordera que, com bé sabeu, dóna unes certes quantitats de ferro i manganès que, si bé no són nocius per a la salut, no són les que haurien de ser».
—Vostè té alguns punts clars que es diferenciïn respecte de l'anterior mandat?
—«No. Estic molt convençut de la tasca que es va fer durant el mandat anterior és bona, tot i que només l'he pogut seguir durant els dos anys que feia que estava com a vice-president del Consell. El repte de tots els consells comarcals és el de l'estabilització definitiva a partir d'aqueiles coses que ens deleguin els municipis. Aquest és el gran pas que hem de fer.»
—El fet que vostè sigui alcalde de Calella vol dir que l'Alt Maresme tindrà un altre tracte per part del Consell?
—«Si amb alguna cosa hi ha d'haver un cert benefici és en I'especificitat d'arribar a la presidència del Consell Comarcal coneixent els problemes d'una zona determinada tant bé com es pot conèixer des d'una alcaldia. La meva actuació com a president del Consell Comarcal ha de ser com a tal i res més.»
—Els grups de l'oposició s'han mostrat partidaris de col laborar amb motiu d'aquesta nova etapa. Com ho valora?
—«Ho valoro molt positivament. Els agraeixo ei missatge que van donar, crític en alguns aspectes, però diria que amb ganes de col·laborar. D'altra banda, penso que val la pena destacar la presència d'algun grup que no era habitual que vingués als plenaris del Consell Comarcal [en referència al grup del PSC]. Ei concepte govern-oposició és molt diferent al Consell Comarcal que en un ajuntament ja que el Consell és una entitat de segon ordre amb elecció indirecta com és la Diputació. Amb ia gent que participa en el Consell no has tingut un enfrontament directe de tipus electoral.»
—El grup socialista ha condicionat la seva continuïtat al Consell al fet que se solucioni el tema dels trànsfugues de Calella?
—"En el discurs de presa de possessió vaig marcar tres línes determinades. Una de fàcil acord que és l'entesa amb eis ajuntaments, la qual cosa van entendre totes les parts. També vaig dir que no municipalitzaré temes comarcals ni comarcalitzaré temes municipals. Penso que aquestdiscurs va ser molt benentèsi manifesto la meva intenció d'estar en contacte amb el grup socialista per arreglar els temes. Era estic parlant com a president del Consell Comarcal i el missatge està en el sentit de la plena col·laboració en el Consell sense tancar-me a tenir converses de cap mena.»
—És destacable el fet que sigui president del Consell després de dos anys de ser alcalde de Calella.
—«No vull valorar-ho des d'una perspectiva personal. En tot cas, va ser un motiu d'orgull que els companys del grup em demanessin que fos el president del Consell, però penso que com a valoració s'ha de tenir en compte la importància que té Calella en el context de la comarca.»
—Vol afegir alguna cosa més?
—«Sí. El dia de la presa de possessió vaig fer una invitació formal a tots els alcaldes per formar un fòrum d'alcaldes per, a partir de  posar en comú unes experiències determinades i a partir del coneixement i les necessitats de cada població, poder fer que es puguin prestar uns serveis que en definitiva no han de servir per millorar la imatge del Consell ni per millorar una imatge individual a cap alcaldia, sinó perquè els maresmencs puguin tenir més serveis al seu abast. Confio que tot això podrà ser d'aquesta manera».



Contra els trànsfugues

El fet que Joaquim Rey governi l'Ajuntament de Calella amb el suport de tres regidors trànsfugues —dos del PSC i un del PP— es va convertir en el principal punt de crítica per part dels diferents grups de l'oposició al Consell Comarcal durant l'elecció de l'alcalde de Calella com a nou president del Consell. El grup socialista va anunciar que abandonarà definitivament el Consell si Rey no «aïlla» els regidors trànsfugues del consistori calellenc, amb la intenció de «recuperar la legitimitat democràtica sense posar en risc la governabilitat», segons ha afirmat el portaveu del PSC al Consell, Josep Clofent. Aquest últim ha anunciat que el portaveu del grup municipal del PSC de Calella, Manel Pujol, i Joaquim Rey mantenen contactes per negociar una possible sortida a l'actual situació a l'Ajuntament de Calella, on l'oposició està crispada.

Per tant, el fet que els socialistes participin en el Consell —feia un any que no assistien als plens del Consell perquè estaven en contra del fet que l'anterior president no fos alcalde i perquè consideren que és un organisme «inútil»— està condicionat a l'expulsió dels trànsfugues de l'equip de govern de Calella. El portaveu del PP al Consell, Joan López, va qualificar Rey d'«alcalde precari» i va afegir que «no és la persona més legitimada —per ser president— perquè, veient la dinàmica de Calella, fa la sensació que no ha tingut un comportament i una actitud ètics i democràtics». Joan López va recordar que Rey va pactar amb el seu partit, que posteriorment va acceptar la incorporació dels trànsfugues i que finalment va provocar la ruptura del pacte.

La consellera comarcal d'IC, Marta Hernández, va dir que Rey no era el «candidat ideal» per l'aferdels trànsfugues, però també va criticar els partits d'on han sortit aquests regidors perquè no van saber confeccionar les llistes. Hernández va demanar al PSC que la seva assistència no fos «anecdòtica». El portaveu d'ERC, Joan Homar, va lamentar que els grups de l'oposició no haguessin estat consultats per comentar el nom del substitut. Ramon Camp, que passarà a ser simplement conseller comarcal, va qualificar d' «error» el plantejament del PSC de condicionar la seva participació al Consell, mentre que l'alcalde de Canet i vice-president del Consell, l'independent Josep Rovira, va dir que Rey és «intel·ligent, treballador, pragmàtic i dialogant».



Alcalde de Calella I president del Consell Comarcal en dos anys

Joaquim Rey i Llobet va néixer fa 48 anys a Calella, el 26 d'agost de 1944. Està casat i té tres fills. Milita a Convergència Democràtica de Catalunya des de 1977. És alcalde de Calella des del juny de 1991. Des que va ser escollit alcalde i fins al 23 de juliol de 1993 era vice-president del  Consell Comarcal del Maresme. Actualment també és vice-president del Consorci Hospitalari de Catalunya, membre de la seva Junta Gestora, president del Patronat de l'Hospital Sant Jaume de Calella i del Patronat de Turisme d'aquesta localitat. Representant del Consell Comarcal al Consell de Salut i al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, Regió Sanitària del Barcelonès i el Maresme. Abans d'entrar a l'administració pública havia estat president d'Acció Catòlica a Calella, president del Club Bàsquet JACE Calella i membre de l'Associació de Pares de les Escoles Pies i del Col·legi Lestonnac de Calella. Ha estat membre des del seu inici del Club Atletisme Calella, del Club d'Escacs i l'Agrupació Sardanista. També pertany a la Cooperativa l'Amistat.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número14, setembre de 1993, pàgines 18-20.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Calella

Dissabte, 11 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits