bloc sense fulls

Repòrter, agost de 1992 | El pes de Josep Mora

Dissabte, 9 de gener de 2021 06:00 h



«Seria anarquista si no fos una utopia. Seria potser comunista si tampoc fos utòpic, però sóc socialista democràtic perquè crec que és el que més s'ajusta a la realitat humana. Estic a cavall entre l'ideal i el real; entre Quixot i Sanxo Panza», així s'autodefineix ideològicament. També diu que és socialista perquè és «profundament cristià de convicció» i afegeix que creu en Déu, que només va a missa de tant en tant i que no és catòlic. Des de sempre hia sigut rebel, com un nen petit que va a la seva. Això li ha costat car almenys a nivell polític, però no li sap greu.

Als seus 66 anys —els complirà el 10 de novembre [de 1992]—, Josep Mora continua essent tot un pes pesant de la vida malgratenca. Després d'haver sigut alcalde durant dotze anys, és membre de cinc juntes directives —Creu
Roja, Patronat Fonlladosa, Patronat Aspronis, Agrupació Sardanista i primer secretari de l'agrupació local del PSC—. Diuen les males llengües que algunes decisions de l'actual equip a l'Ajuntament passen per casa seva. La seva llengua, en canvi, només diu que està disposat a continuar ajudant aquelles persones que es mouen i fan coses pel poble.

Un any després d'haver deixat la poltrona, no té cap recel de concedir una entrevista per parlar d'ell i per parlar de qualsevol tema: des de política fins a les seves aficions. Al llarg de tota una tarda, Josep Mora explica com veu les coses amb aquella capacitat de convèncer l'altre interlocutor que fa pensar en el polític local a qui pocs li plantaven cara de paraula. Gairebé res ha canviat d'aquest home. És el mateix de sempre. Els qui el coneixen diuen que és tossut i que no doblega el braç fins que no pot més. Sigui com sigui, Josep Mora, ha complert una etapa perquè els seus mateixos adversaris polítics reconeixen que la seva gestió ha deixat petjada.

Retirar-se per honradesa

Josep Mora va ser regidor del consistori franquista amb Jaume Turró d'alcalde, durant els anys 60. L'any 1979 va obtenirtres regidors amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i va aconseguir l'alcaldia gràcies a la resta de grups d'esquerres i des de llavors no s'ha mogut de l'ajuntament fins fa un any, quan va decidir retirar-se per honradesa. «M'he dedicat a la política locai per vocació. Sempre havia fet coses en les entitats i vaig ser el fundador de l'agrupació local socialista amb el reagrupament d'en Pallach. Fa un any vaig decidir retirar-me perquè crec que el poder no es pot eternitzar en mans d'una sola persona i això no seria bo per a la democràcia», diu Mora. S'encén quan algú ataca els polítics acusant-los de corruptes perquè creu que és un atac a la democràcia en la seva essència. «Els qui ataquen així tots els polítics indiscriminadament o no són demòcrates o es deixen emportar per la ignorància».

Li agrada parlar de política, tant d'àmbit comarcal com general. Considera que CiU ha fet i continua fent un paper lamentable amb el tema de l'autopista del Maresme i diu que els convergents es dediquen a «posar pedres a les rodes». Quan surt el tema de l'autopista no es pot obviar la seva postura sobre el tema quan encara era alcalde.



La veu crítica del PSC

Josep Mora va ser una de les veus crítiques del partit perquè no veia bé que es privatitzés ja que s'estava atacant a la comarca. Actituds com aquesta demostren la seva rebel·lia respecte la resta de companys socialistes. Això li ha acabat costant car. Una prova és el fet que actualment Josep Mora ja no forma part de l'executiva comarcal de Mataró, on sempre havia jugat un paper influent i reconciliador en els moments difícils. En alguna ocasió Josep Clofent, màxim responsable del PSC al Maresme, se les ha tingut amb ell però Mora ha intentat evitar l'enfrontament. Ara ha quedat relegat a l'agrupació local i ha perdut el que alguns deien que tenia: aspiracions per anar al Parlament de Catalunya. «No és cert que jo tingués aspiracions per ser diputat socialista. Durant una reunió que vàrem fer a Tordera jo vaig plantejar el tema dels relleus en els ajuntaments. Ens trobem amb un problema perquè hi ha alcaldes en municipis de la comarca que sempre guanyaran però quan es decideixin retirar, el partit patirà el perill de perdre alcaldies assegurades. La solució que jo vaig suggerir és que s'estudiés el fet que els alcaldes poguessin pujar al Parlament i que els seus substituts fossin regidors amb experiència. Aquesta proposta no va agradar i crec que és un tema pendent de solució», diu Josep Mora.

Obiols, el millor candidat

La ressaca de les eleccions autonòmiques també va donar peu a parlar del candidat socialista a la presidència de la Generalitat. «Sempre dic que l'Obiols és el millor candidat del partit però l'únic inconvenient és que li falta carisma. Seria el millor president pel país perquè té les millors qualitats per ser-ho». Per tant, té moit clar que ni Nadal ni Maragall ni Serra serien millor que Raimon Obiols. Quan comenta aquests temes va recordant de tant en tant una afirmació: «la política és l'art del que és possible». A la seva edat i amb les afirmacions que fa, Josep Mora dóna tota la sensació de ser tot un savi que ara reposa després de molts anys de treball. Actualment es dedica a activitats diverses. A més de ser membre de cinc juntes directives del poble, fa un programa de ràdio en què recorda la història del municipi, canta amb la coral Atzavara i passa estones escoltant música o llegint llibres didàctics. Compra La Vanguardiaperquè «és un diari seriós i amb tradició encara que és conservador». Pel que fa a la feina, la seva responsabilitat es redueix a ajudar el seu fill gran en el negoci familiar. Surt al matí o a la tarda unes poques hores per fer viatges amb la furgoneta i repartir aigua i gasoses. Amb tot, Josep Mora no s'avorreix tot i haver deixat l'ajuntament. A casa seva de ben segur que no es pot avorrir perquè és el cap d'una família nombrosa amb set fills. Pel carrer sempre parla amb la gent, perquè és una persona popular.



Balanç de dotze anys

Repassant un àlbum de fotos que li van regalar els seus fills quan va deixar l'ajuntament recorda autoritats i actes oficials. És inevitable fer balanç de la seva gestió. Prefereix deixar la qualificació del que va fer en boca dels altres. «És la gent qui ha de valorar el que vam fer a l'ajuntament. Tampoc es tracta de parlar del que vaig fer jo perquè ningú és imprescindible i la gestió del consistori la fa tot un equip. Jo destacaria l'urbanisme entre totes les coses. La redacció del Pla General és fonamental per al creixement d'un poble i a Malgrat aquest pla s'ha pensat. També és destacable un altre aspecte de Malgrat com és la seva economia. M'atreveixo a dir que és el municipi de la comarca que més ben equilibrada té l'economia ja que hi ha un important sector industrial —hi ha multinacionals de molta importància—, una zona turística amb un passeig que disposa d'establiments i hotels i una agricultura que continua sent important, amb reserves de terreny que mai podran ser urbanitzables», diu l'ex-alcalde.

Josep Mora se sent satisfet de l'actual equip que hi ha al consistori i de l'alcaldessa. El PSC va perdre dos regidors a les eleccions municipals de l'any passat i Mora no dubta en reconèixer que si CiU no hages punxat a Malgrat actualment l'alcalde no seria socialista. Tot i aquests resultats electorals. Josep Mora no vol afirmar rotundament que la disminució de votants socialistes s'hagi donat per la seva absència a la primera posició de la llista. Manté que la gestió feta per ell correspon a la de tot un equip i recorda que, tot i les trifulques que comporta això de la política local, per sort tots els seus adversaris i companys en la sala de plens són amics seus, actualment. Això potser succeeix perquè ara ell es dedica a veure els toros des de la tanca.

Josep Mora (1979-1991): la transició democràtica

Més conegut com en 'Pepitu' o en 'Pitu Mora', Josep Mora va passar dotze anys al capdavant dels primers ajuntaments democràtics post-franquistes a Malgrat de Mar. Se'l podria definir com un alcalde atípic. Tot i el seu caràcter imperatiu i dominant, ha estat un gat vell de la política. En els debats. Mora ha estat sempre prou llest per imposar les seves tesis. Fins i tot, alguns dels seus opositors han preferit no enfrontar-s'hi dialècticament. Quan creu tenir la raó, ho expressa de forma contundent. En algunes de lesseves darreres intervencions en debats s'ha passat, molts cops, directament de la tertúlia a la discussió més crispada. I és que Josep Mora, quan està convençut d'una cosa, és impossible fer-lo canviar d'opinió. Només ha reconegut no saber-ne prou, quan calia l'opinió dels tècnics.

Es podria afirmar que una de les seves característiques és la "tossuderia". I això, l'ha portat a mantenir fins i tot posicions contràries al partit, en temes com l'autovia o altres aspectes interns. El seu accés a un escó de diputat al Parlament, que tan a prop podria haver estat fa uns anys, es va esvair per les discrepàncies amb el líder comarcal del partit, Josep Clofent. Alguns intel·lectuals, per la seva banda, l'acusen d'haver desmantellat els sectors més crítics de les esquerres, tan bon punt va entrar a l'ajuntament.

Mora era un dels pocs alcaldes que, un cop acabats els plens, donava la paraula al públic (una tradició que ara s'ha continuat). No és amant dels pactes polítics i assegura que per governar cal tenir la majoria absoluta. Mentre va ser alcalde, alguns el van acusar de concentrar excessivament el poder en la seva persona. De fet, era l'únic amb dedicació exclusiva i es passava les jornades senceres a l'ajuntament prenent decisions i rebent els ciutadans. Sovint, per als mitjans de comunicació, ser rebut al despatx, volia dir esperar-se almenys un parell d'hores.

Es considera catalanista i recorda amb interès les passes de Pallach al capdavant dels socialistes. A la vegada, no ha negat mai haver tingut assessors de l'Opus. A casa té família nombrosa. I al negoci, regenta una empresa de distribució d'aigües carbòniques. Ara, ja s'ha jubiliat. Ha sabut sortir a temps del mandat municipal, i afirma amb contundencia que el poder no corromp. Dotze anys que han marcat el futur de Malgrat. La planificació urbanística, la urbanització dels barris, l'adequació de la zona turística o la recuperació de Can Campassol, són algunes de les empremtes de govern.

D'altres, sens dubte, han quedat a mitges, o per fer-se. Sempre ha defensat un equilibri difícil per a Malgrat, el turisme, la indústria i l'agricultura. Amant de la història i de Malgrat, ens recorda ara la història viscuda dels malgratencs a través del programa "La veu del jubilat" de l'emissora municipal. Certament, Mora no s'ha retirat i ara acapara un bon nombre de càrrecs a les entitats. I és que, per molt que alguns ho desmenteixin, continua essent un poder fàctic, ara des del carrer de Mar.

(Text i fotos de Saül Gordillo i perfil de Lluís Gendrau a la revista Repòrter, número 3, agost de 1992, pàgines 18-21.)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Calella

Dissabte, 11 jun.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits