bloc sense fulls

Repòrter, agost de 1992 | Falta de recursos contra la droga

Dissabte, 9 de gener de 2021 07:00 h



La problemàtica de la droga a l'AIt Maresme ha arribat al punt més extrem al barri del Poblenou de Pineda, on els veïns han amenaçat amb sortir al carrer i prendre's la justícia per la seva mà davant els ionquis i els traficants que hi ha constantment al barri. Aquest ultimàtum llençat pels veïns a través d'un fulls anònims fia posat en guàrdia la Policia Local, la Guàrdia Civil i l'Ajuntament de Pineda. De moment, l'únic que tian pogut fer fins ara les autoritats locals és augmentar la pressió policíaca al carrer per desplaçar els drogaaddictes i els traficants de les places on tothom els veu a llocs on actuen d'una forma més discreta i amagada. Els veïns del Poblenou estan indignats perquè veuen com els seus fills juguen en els mateixos llocs on minuts abans un ianqui s'ha injectat la seva dosi.

La sensació d'inseguretat que pateixen els caps de família i la gent gran ha portat a la desesperació per moments, tal i com ho demostra l'escrit publicat en uns fulls anònims que recorden els fets de Sant Cosme. La sensibilització d'aquest tema ha provocat que l'associació de veïns d'aquest barri hagi organitzat diverses conferències i hagi creat una comissió encarregada de discutir amb l'Ajuntament i les forces policíaques la situació del tràfic de drogues al Poblenou. En un principi, l'aparició d'aquests fulls va sorprendre tant la policia com el mateix president de l'associació de veïns del Poblenou, Joan Riera, que és partidari d'actuar d'una forma més pacífica. Riera és el portaveu dels veïns en aquesta comissió i s'ha mostrat satisfet de la relació entre l'associació que presideix i l'alcalde de la població, Josep Lluís Fillat.

Les peculiaritats del Poblenou

Les característiques d'aquest barri són idònees per convertir-lo en la zona de l'Alt Maresme més visitada pels 'ionquis'. És un barri de vuit mil habitants, la majoria dels quals són treballadors i amb un elevat número de persones que es troben al país de forma il·legal per no complir la llei d'estrangeria. Aquest fet és el que argumenta la Policia Local i la Guàrdia Civil de Pineda per assegurar que la lliuta contra la droga és més difícil en aquest barri.

Segons la policia, la majoria de traficants del Poblenou són persones africanes i així ho pensen els mateixos veïns. A més, les estadístiques que tenen la Policia Local i la Guàrdia Civil també deixen clar que el major número de detencions o, si més no, d'identificacions per pressumpte tràfic de droga —en termes jurídics està tipificat com a delicte contra la salut pública— s'han realitzat als immigrants africans que viuen al barri. Les característiques físiques d'aquestes persones també dificulten la feina de la policia sobretot de cara a fer identificacions, segons diuen. Malgrat això, els agents que patrullen pel barri coneixen tots els 'ionquis' i traficants, saben com actuen però diuen que no els poden detenir perquè els jutges només mouran un dit si se'ls agafa en el moment de fer el que s'anomena el 'passe'.

Segons la Guàrdia Civil, el sistema utilitzat pels africans per vendre la droga consisteix en embolicar la dosi d'heroïna en un tros petit de plàstic en forma de bola. Aquesta boleta se la introdueixen a la boca i si en el moment de realitzar la venda detecten la presència de la policia se l'empassen i posteriorment la recuperen d'entre els seus propis excrements. Aquest sistema introduït pels africans, segons la policia, també ha contribuït a una major dificultat de l'actuació contra la venda ja que abans es venia en paperines, que eren més fàcils de ser trobades.



Aplicar la llei d'estrangeria

Per tots aquests motius i per les mateixes queixes dels veïns, la Guàrdia Civil ha demanat l'aplicació de la llei d'estrangeria per expulsar del país aquelles persones que hi resideixen il·legalment o no poden demostrar que disposen d'un treball fix. En aquest sentit, la Policia Local de Calella està realitzant un informe amb dades sobre actes delictius i detencions per demanar l'aplicació d'aquesta llei. Segons les dades de la Policia de Calella, durant el passat mes de juliol els agents locals d'aquesta localitat van realitzar 47 detencions, un 80% de les quals corresponien a magribins i africans. Això ha aixecat la preocupació de la regidoria de Seguretat Ciutadana de Calella, que un cop elaborat l'informe de la policia demanarà a Govern Civil de Barcelonaque sigui estricte en aquest aspecte. La policia vol deslligar les interpretacions de racisme que es puguin derivar d'aquestes dades, que corresponen a la realitat.

Falta de recursos

El principal handicap de la lluita contra la droga és la falta de recursos. Els agents de la Guàrdia Civil de Mataró que es dediquen al tema d'estupefaents per tota la comarca serien gairebé escassos per actuar només al Poblenou. Ni la Policia Local ni la Guàrdia Civil disposen dels suficients agents per muntar patrulles dedicades exclusivament a perseguir el tràfic de droga. Per això la seva actuació s'ha limitat a organitzar campanyes concretes, que per altra part només obtenen resultats molt puntuals i a curt termini. La Policia de Pineda ha reforçat la presència d'agents al barri sobretot des de les últimes queixes tan sonades. A més dels agents que patrullen normalment ara, durant alguns dies concrets es fan serveis amb molts agents més. Aquests serveis d'entrada han suposat una inversió força elevada per part de l'Ajuntament. Per exemple, la Policia va pagar unes 800.000 pessetes en hores extres per muntar un servei de pressió durant uns deu dies.

Aquest sistema no és gaire efectiu perquè allunya els traficants durant aquell dia concret, però aquests tornen l'endemà o si la pressió és molt forta marxen a poblacions veïnes. Si bé poc després de la sortida dels fulls anònims la intenció, des de la Policia Local, era sortir al carrer per tranquil·litzar els ànims, ara sembla que s'han pres les coses més seriosament perquè el cap de la policia. el sots-inspector Albert Garcia, ha manifestat que té ordres des de l'alcaldia —que és qui ha assumit personalment la regidoria de Seguretat Ciutadana— d'actuar més a fons del que seria la simple presència al carrer. Això, de ben segur, suposarà a final d'aquest any una inversió molt elevada per pagar hores extres als agents.

El lloc on viu la persona detinguda per la policia és una de les dades més significatives de les que figuren en els llistats de les detencions. Aquestes dades confirmen que al Poblenou arriba gent de tota la província de Barcelona i de Girona, la qual cosa vol dir que els consumidors de llocs tant diversos com Palafrugell o Santa Coloma de Gramenet saben que aquest barri és terra de ningú.

Un altre dels molts factors a tenir en compte és el tramat urbanístic del barri: una zona plena de grans blocs de pisos i gran quantitat d'espais públics com places i fins i tot algun solar abandonat. Tot això facilita els amagatalls i suposa una altra contrarietat per la policia. Aquesta problemàtica tan concreta que pateix Pineda de Mar no coincideix amb els municipis de la resta de l'Alt Maresme. Si més no, en les altres poblacions el tema de la droga no s'ha arribat a plantejar com un tema vital en què uns s'enfronten als altres. Uns, els veïns, que tenen por i estan cansats de veure el que ells anomenen «cares estranyes i tios peluts». La desconfiança regna al Poblenou.

En canvi, la Policia Local de Calella només s'ha trobat amb la venda de droga al carrer per part del petit camell. Entre Calella i Pineda, però, hi ha una frontera formada pel rierany dels Frares. Aquest és un altre dels punts «calents» per a la policia. Si hi ha un traficant al terme de Pineda que és perseguit per agents locals d'aquest municipi només ha de passar el rierany i no podrà ser detingut a Calella.



Desarticular la xarxa La Maresma

Tot i la sensació de poca conflictivitat que pugui donar Calella pel que fa a venda, no cal oblidar que el mes de febrer, després de setmanes d'investigació, la Policia Local i la Guàrdia Civil van desarticular una xarxa d'africans que es dedicava a vendre heroïna a la finca de la granja La Maresma, a prop de l'escola Salicrú. Set persones de nacionalitat gambiana van ser detingudes i van ingressar a la Model de Barcelona perquè les investigacions dels agents locals van poder demostrar que hi va haver tràfic. Demostrar això és el que més costa i per aquest motiu tant la Guàrdia Civil com la Policia Local fan investigacions en punts concrets on es té coneixement de tràfic. La qüestió és que les investigacions són lentes i els resultats no gaire brillants en la majoria dels casos. Des del febrer d'aquest any, la Policia Local de Calella ha realitzat una dotzena de detencions de persones que el jutge ha ingressat a la presó. Les xifres de la Guàrdia Civil són més altes i es mouen al voltant de la quinzena de detinguts per mes des del juny passat.

Quan es parla de droga sorgeix un altre tema de debat en àmbits judicials i policíacs. L'Ajuntament de Calella s'ha queixat que els jutges d'Arenys de Mar no deixen actuar la Policia Local en temes de policia judicial, per tant en temes de droga. El cas de la desarticulació de la xarxa de la granja La Maresma va ser una mostra de les disputes que es creen entre Policia Local i Guàrdia Civil. El cas va ser que els agents locals van realitzar la investigació presentant diverses filmacions, però el jutge no els va autoritzar a actuar en les detencions, que les va acabar fent la Guàrdia Civil.

L'Alt Maresme és una zona amb un alt índex d'actes delictius, una part dels quals es deriven de la dependència a substàncies estupefaents, que obliga els toxicòmans a robar per comprar la dosi o 'xute'. El més habitual són les estrabades en cotxe o moto, els robatoris de bicicletes—últimament es roben moltes 'mountain-bikes'—i petits furts d'aquest tipus. El toxicòman, segons els experts, vol deixar la droga quan es troba bé però quan té la síndrome d'abstinència o mono ha de recorrer al que faci falta per aconseguir la seva dosi.

La prostitució i la sida

Segons el director de la Unitat de Drogodependències i altres Toxicomanies de l'Alt Maresme, amb seu a l'Hospital Sant Jaume de Calella, el metge Joan Tremoleda, s'ha detectat un fort augment de la transmissió de la sida entre la població toxicòmana per dos motius: per la utilització de la mateixa xeringa que un altre toxicòman o pel contagi a través de les pràctiques sexuals. Joan Tremoleda afirma que una part de les dones toxicòmanes recorren a la prostitució per poder subministrar-se la droga, segons ha pogut demostrar amb els pacients que tracta. Aquest centre que dirigeix Tremoleda és l'únic públic existent a l'Alt Maresme, si bé a Malgrat hi ha un centre que tracta la mateixa problemàtica, amb seu al Centre Hospitalari Natzaret. El mateix Tremoleda critica la falta de mitjans per part de l'administració per actuar en el camp sanitari d'aquest problema i no centrar el tema en la qüestió delictiva. Una de les mancances que destaca és la inexistència de campanyes informatives.



Joan Tremoleda, director de la Unitat de Toxicomanies

El metge i director de la Unitat de Drogodependències i altres Toxicomanies de l'Alt Maresme, amb seu a l'Hospital Sant Jaume de Calella, Joan Tremoleda, considera que ia població jove que consumeix força alcohol i surt moltes hores durant el cap de setmana és la població més propensa a acabar consumint drogues com l'heroïna i la cocaïna. Joan Tremoleda diu en aquesta entrevista que la droga és cada cop més interctassista i respon a un factor de consumisme, i que actualment no té tant un sentit de marginalitat. Tremoleda es mostra convençut que el subministrament de metadona, que ha d'arribar a l'hospital de Calella, permet la disminució de la delinqüència que genera la drogaaddicció.

—Quina és la forma més comuna de començar a consumir drogues com l'heroïna o la cocaïna?
—«Penso que avui l'alcohol és la forma més comuna de començar a consumir drogues. En la gent jove, l'alcohol és la
droga més consumida i de la qual més s'abusa. Crec que és la forma d'entrada a altres drogues i respon a una determinada manera de passar-t'ho bé i d'ocupar el temps lliure, relacionat amb el tema de les discoteques i la cocaïna, entre d'altres. La població jove és la de més alt risc en aquest sentit».
—Això a què és degut?
—«Jo ho relacionaria amb la filosofia social consumista i hedonista que s'està desenvolupant. Busquen una manera fàcil i ràpida de passar-s'ho bé. Això s'agreuja en una zona turística com l'Alt Maresme, on hi ha molta mobilitat de gent i on l'oferta d'ocupar el temps lliure és bàsicament dirigida a una diversió consumista».
—És correcte pensar que la gent comença per drogues toves i acaba amb les dures?
—«Abans sí, perquè fa deu anys la gent que consumia drogues tenia unes característiques socials diferents; la societat era diferent i també hi havia conceptes ideològics. Ara la gent jove aprèn a consumir i no li importa que sigui alcohol o cocaïna. Mentre que, a la persona, li faci un efecte i li provoqui plaer, no li importares».
—Els drogodependents són persones amb problemes socials?
—«La gent creu que els qui arriben a l'heroïna tenen problemes de base o viuen en barris marginals, però actualment no podem parlar així. L'heroïna, í la cocaïna molt més encara, és en tots els ambients. Hi ha classes socials que eren elitistes abans, però avui la manera de divertir-se és molt més inter-classista».
—La metadona és la solució per evitar la delinqüència al carrer?
—«Sí. S'ha demostrat que efectes secundaris en l'àmbit social com la delinqüència han disminuït des que es donen substàncies com la metadona. El que no queda clar és que això sigui la solució al problema del consum i la dependència. L'avantatge és que amb aquests tractaments de metadona pots tractar pacients per intentar ressocialitzar-los».
—L'índex d'infecció pel virus de la sida està pujant molt?
—«A la zona de l'Alt Maresme aquest índex va augmentant sense que s'hagi pogut parar, malgrat els consells a la població toxicòmana. Això és degut al fet que no n'hi ha prou amb aconsellar, sinó que el que s'ha de fer és donar els mitjans perquè no es comparteixin xeringues, o donar metadona, que s'administra per via bucal. El fet que l'heroïna sigui una droga il·legal i que facin falta molts diners per obtenir-la ha provocat que una part de la població toxicòmana femenina hagi optat per prostituir-se. Evidentment, això augmenta la transmissió de la sida».



Maria Rosa Brunet, mare de dos reinserits

Maria Rosa Brunet, veïna de Calella de 64 anys, té dos fills que s'estan recuperant per poder superar la seva dependència a l'heroïna i poder tornara ta vida normal. Un dels fills, de 27 anys, ja ha sortit d'una granja de rehabilitació, mentre que l'altre, de 24 anys, encara és en un centre d'aquestes característiques. El relat de Maria Rosa Brunet és cru perquè no té cap recel en explicar la seva experiència sobre aquest tema des de l'òptica de la mare de dos fills que van caure a partir dels 16 anys en la trampa de ladroga. Aquesta dona ha donat la cara per parlar d'aquest tema i ho ha fet a través del programa de TV3 "La vida en un xip". La seva actitud davant d'aquest fet és admirable perquè sap que explicant el que ella sap i pressionant perquè es millorin els mitjans per lluitar contra aquest problema hi contribueix positivament.

—Vostè ha assumit el problema de cara i mai no li ha fet res reconèixer-ho?
—«La veritat és que des del primer moment en què em vaig adonar de la importància i de la problemàtica real que existia a casa meva he adoptat una posició força seriosa. No he volgut ser com alguns pares que, tot i saber que un fill seu té problemes amb la droga, donen l'esquena al problema dient que no hi està del tot enganxat o que ho està deixant. Es tracta d'una malaltia que s'ha de superar a base d'una lluita constant i la família ha de ser la primer a fer pinya».
—Com viu aquest problema una mare?
—«Les mares hem estat les que més hem patit aquest problema, a part dels mateixos nois que tenen aquesta malaltia perquè realment ho passen molt malament. Els fills es converteixen en uns murris i uns mentiders que són capaços de fer qualsevol cosa per tal de satisfer les seves necessitats. Això implica que els fills arribin al punt d'haver de vendre coses de la casa per poder comprar la seva dosi. A mi, per exemple, em van desaparèixer uns volums d'història de l'art, però a d'altres famílies aquestes situacions han arribat atal extrem que han arribat a perdre fortunes. Fa sis anys no m'hagués pensat pas el que m'esperava perquè el primer que em van dir quan vaig confirmar que els meus fills havien arribat a la droga és que només un u per cent es curava».
—Quin tractament reben els toxicòmans a les granges de rehabilitació?
—«El tractament és molt estricte. Primer han de passar unes proves i s'estan un mes a la granja per saber com responen. Un cop superat això, els nois queden pràcticament incomunicats de la família i es posen sota el tractament d'un grup de psicòlegs, metges i monitors, que els fan una teràpia de grup però amb tractes també individualitzat. Normalment s'hi estan un any o més. Al principi es fan poques visites a la família perquè els metges tenen por que tornin a la droga i, si responen positivament, van sortint fins que estan preparats per rebutjar qualsevol oferiment de droga que els faci un dels seus amics que trafiqui. Realment crec que lagranja és la millor solució per rehabilitar nois amb aquest tipus de malaltia».
—Canvia molt una persona un cop ha superat la seva dependència a l'heroïna?
—«Sí, molt. La desconfiança que existeix amb un fill drogaaddicte es va perdent a mida que ell mateix reconeix que ha de canviar i opta per passar una prova tan dura però al mateix temps tan decisiva. Quan el fantasma de la droga ja no és al seu cap, es tornen persones més agradables. Una vegada superat aquest tràngol, la vida per a un noi que hagi passat per aquesta malaltia pot tornar a ser totalment normal».



(Textos i fotografies de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 3, agost de 1992, pàgines 10-17.)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2021, Saül Gordillo     Crèdits