bloc sense fulls

Gràcies, Puyal

Dimecres, 4 de juliol de 2018 13:45 h



Els 42 anys de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal formen part d'un dels majors èxits de la ràdio i la comunicació d'aquest país. El 6 de setembre de 1976 Puyal va ser el primer a recuperar les narracions en català d'un partit de futbol des de la República. Des d'aleshores i fins avui, el mestre Puyal ha format part de l'imaginari col·lectiu i ha esdevingut un referent indiscutible per als professionals de la ràdio i la televisió.

A Catalunya Ràdio acabem de celebrar els 35 anys de la primera emissió, del 20 de juny de 1983. La història de Catalunya Ràdio no s'entendria, de cap de les maneres, sense la figura d'en Puyal, un dels professionals més obstinat, metòdic i perfeccionista que he conegut i un dels directors de programa –La TdP– més exigent amb si mateix i el seu equip, que defensa aferrissadament i pel qual es desviu. Aquesta manera de concebre l'ofici i de viure la professió, aquesta dedicació gairebé obsessiva a la ràdio i la feina, aquest compromís insubornable amb l'oient, han convertit Joaquim Maria Puyal en un 'homenot' que ha fet escola i a l'entorn del qual han sorgit altres figures de la ràdio i la televisió com Mònica Terribas, Jordi Basté o Antoni Bassas, entre moltíssimes d'altres de primer ordre.

Generacions de barcelonistes i amants del futbol, però també generacions d'oients a qui el futbol no els hi treia la son, han compartit moments històrics del Futbol Club Barcelona i experiències vitals inoblidables primer amb en Puyal a Ràdio Barcelona i des de la temporada 1985-86 a Catalunya Ràdio, 'la nacional i més esportiva de Catalunya'. Puyal ha estat la 'banda sonora' d'un país des de la ràdio pública perquè amb ell s'hi va més enllà d'un gol o un resultat i perquè gràcies a ell molts ciutadans han establert codis, expressions i marcs mentals any rere any i dècada rere dècada que superen la passió pel futbol i connecten amb la passió per una llengua i una cultura. Amb Puyal, la ràdio esportiva i tota la ràdio en general –per no parlar ara i aquí de la seva aportació a la televisió o a l'acadèmia– han assolit uns nivells d'innovació i qualitat que han situat Catalunya al capdavant.

La retirada d'en Puyal de les transmissions de futbol no és una retirada professional, ni molt menys. Els mitjans públics catalans no es poden permetre prescindir d'una figura com la seva, precisament en un context apassionant com l'actual, en què el repte per la innovació, modernització, rigor, qualitat, ètica i compromís són tan necessaris per superar les dificultats actuals i les situacions adverses a què s'enfronten els mitjans de comunicació públics arreu del món i en aquest meravellós racó de món en concret.

Quim, gràcies per aquests 50 anys de professió, gràcies per aquests 42 anys de futbol en català al transistor i al mòbil, per FM i per IP, gràcies per haver fet escola i deixat petjada entre tants, però sobretot gràcies pel que ens segueixis donant en el futur.

(Post publicat al blog En sitonia)
 

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Nació.cat

Dimecres, 3 oct.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits