bloc sense fulls

Carme Forcadell com a missatge

Diumenge, 25 d'octubre de 2015 21:00 h

Catalonia Regional Parliamentary Elections

Carme Forcadell
presidirà el nou Parlament de Catalunya, probablement durant la legislatura més curta de la democràcia. El pacte de Junts pel Sí preveia que, en cas de victòria electoral, la presidència de la Generalitat seria per a Convergència (Artur Mas), mentre que la presidència del Parlament, el segon càrrec institucional més rellevant del país, seria per a ERC. A l’espera de com acaben les negociacions amb la CUP que inclouen la investidura del nou president o la reelecció de l’actual en funcions, la constitució de la cambra catalana es farà amb una altra dona al capdavant. La independent Carme Forcadell, ànima de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), serà el relleu de Núria de Gispert com a presidenta del Parlament, a proposta d’ERC.

El partit d’Oriol Junqueras hauria pogut proposar l’actual vicepresidenta de la cambra, Anna Simó, d’ERC. També tenia l’opció de proposar-hi la secretària general del seu partit, Marta Rovira. O algun altre militant d’ERC per blindar-se el càrrec més important en l’actual context preconstituent després del de president de la Generalitat. Lluny d’això, ha optat per Forcadell en un acte de generositat per la transversalitat que l’expresidenta de l’ANC representa. El seu nom, ja ho hem vist, no ha agradat gens a la caverna mediàtica espanyola, i és lògic que així sigui perquè Forcadell va ser vista durant un temps com la cara visible d’una organització cívica que, a ulls de Madrid, tenia Artur Mas lligat de mans en l’aventura independentista del país. Forcadell compartia protagonisme amb Mas com a bèstia negra de la caverna mediàtica. I ara tot això ha tornat a revifar perquè l’elecció de la nova presidenta projecta un missatge prou nítid. El nou Parlament pretén fer la independència, no pas gestionar una autonomia en un sistema agònic com l’actual. El nou Parlament, amb la primera majoria absoluta independentista -72 de 135 escons-, haurà de prendre decisions sobiranes d’alt voltatge polític, i la figura de Forcadell sintetitza aquest nou frame de la política catalana.

Qui rellevarà De Gispert a la presidència del Parlament ve del carrer, de l’independentisme cívic que ha organitzat les més nombroses manifestacions dels últims anys a Europa. Forcadell ha liderat una entitat, l’ANC, sense la qual no s’entendria el pas del sobiranisme a l’independentisme i el ressò global de les grans manifestacions. A l’Assemblea s’hi van aixoplugar militants de molts partits, activistes independents i grans tongades de nous independentistes que prenien consciència del repte de país moguts pel motor tractor de l’entitat que presidia Forcadell. Aquesta transversalitat i component social encaixa perfectament amb la diversitat de la majoria independentista parlamentària, que té en la CUP una força determinant per sumar més de 68 escons a moltes de les votacions que s’albiren en aquesta nova legislatura. I en aquesta nova majoria parlamentària, els independents de Junts pel Sí, ERC i la immensa majoria de CDC s’hi reflecteixen prou bé, amb el que Forcadell representa. Les primeres crítiques al seu perfil no professional de la política demostra que la vella política encara fa atzagaiades mentre la nova política va conquerint espais i càrrecs institucionals fins ara reservats per a polítics més tradicionals.

(Article per a Esguard, primera revista per a tauletes i mòbils en català)

        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits