bloc sense fulls

Lluís Reales

Dimarts, 23 de juny de 2015 09:00 h

Lluís Reales durant l'acte

REALES, Lluís @lluisreales (Barcelona, 1962). Periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat vicepresident de l’Ateneu Barcelonès. “A final dels vuitanta vaig començar a treballar com a periodista científic a La Vanguardia. Aquest vincle professional amb el món de la ciència em va fer adonar del fenomen Internet. L’any 1992 vaig tenir la meva primera adreça d’Internet que em va proporcionar el Centre de Supercomputació de Catalunya, em sembla que era reales@cesca.edu. Crec que amb Carlos de Torres, expert en astronomia, era l’única persona de La Vanguardia que disposava d’una adreça a Internet. Connectar-se a la xarxa, per mòdem, era tota una odissea. Explorant, vaig descobrir Compuserve. I me’n vaig fer membre, tot just quan van obrir un node a Barcelona. Dins de Compuserve, que era una xarxa tancada, ja es començaven a intuir totes les possibilitats de la xarxa”, recorda Reales, que va cobrir els aspectes tecnològics del Jocs Olímpics de 1992 per a La Vanguardia. “Arran de les converses amb enginyers, experts d’IBM i altres professionals em van venir ganes d’anar a veure què estava passant a Califòrnia, concretament a Silicon Valley. Vaig acordar amb Joan Tàpia, aleshores director del diari, passar uns mesos a San Francisco i fer de corresponsal a la costa oest. Vaig visitar Apple, IBM, els centres de recerca de Stanford i Berkeley, algunes empreses de Palo Alto. I em vaig trobar amb Internet com fenomen social. Vaig assistir a trobades en petit comitè amb Howard Rheingold, autor del llibre 'Virtual Communities'. Aleshores escric un dels primers articles publicats a la premsa de l’Estat espanyol sobre Internet com a fenomen social. Es va publicar el desembre de 1993 a les pàgines salmó. De tornada a Barcelona i a la redacció, vaig seguir de prop el fenomen.” L’experiència directa de Reales en els inicis de la xarxa catalana és incontestable. Va formar part del grup impulsor del Capítol Català de la Internet Society, va seguir el naixement de Servicom i la figura d’Eudald Domènech, i conjuntament amb Vicent Partal —aleshores amb el projecte de La infopista—, va posar en marxa la Plaça Internet. “Amb el suport de Lluís Foix, malgrat la indiferència de la secció de política de La Vanguardia, i coincidint amb la campanya de les eleccions autonòmiques de 1995, vam fer la primera experiència de periodisme digital i participatiu. Els lectors amb adreça de correu m’enviaven preguntes als candidats —Jordi Pujol, Joaquim Nadal, Aleix -Vidal-Quadras, Àngel Colom i Rafael Ribó— i jo les enviava a la seu dels partits. Només dos partits tenien aleshores adreça de correu: CiU i PSC. La resta de preguntes les portava un motorista del diari a primera hora del matí. Recollíem totes les respostes en una pàgina web de La infopista i jo feia una breu crònica al suplement dedicat a les eleccions. La iniciativa va tenir repercussió internacional i van parlar-ne molts diaris d’Europa”, explica Reales, que va assumir la cobertura de diversos congressos internacionals de la Internet Society i el 1996 va elaborar la ponència de l’àmbit de periodisme digital del tercer Congrés de Periodistes Catalans, amb Vicent Partal, Antoni Esteve i Luis Ángel Fernández Hermana. Les intervencions van ser En busca del periodista digital (Fernández Hermana), El poder digital (Partal), L’aterratge forçós de les empreses periodístiques a Internet (Reales) i Els dos dígits malvats i el monstre Internet (Esteve). A més, va ser cofundador del Grup de Periodistes Digitals i de 1996 a 1999 va formar part de l’equip que va posar en marxa La Vanguardia Digital, dirigint també la revista Web, del Grupo Godó.

(Lluís Reales és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits