bloc sense fulls

Oriol Junqueras a la Fira d'Abril

Dijous, 7 de maig de 2015 09:15 h

Una dona convida Oriol @Junqueras a ballar a la caseta de Los Romeros de la Fira d'Abril de Catalunya #fira #firadabril #barcelona #forum #santadriàdebesòs #catalunya #catalonia #igmataro #igersgirona #igerscalella #igersmaresme #independència #igersbarce

Ni l'Àngel Colom dirigent d'ERC, ni Josep-Lluís Carod-Rovira ni Joan Puigcercós haurien pogut trepitjar el recinte de la Fira d'Abril de Catalunya amb la bona acollida que dissabte va tenir Oriol Junqueras. Salutacions, fotografies, selfies, molts selfies, i dedicatòria de llibres –ja saben, el llibre Revoltats, en castellà Sublevados– van marcar les tres hores de Junqueras a la Fira d'Abril. Cap mala cara, cap estirabot, cap insult. I això es produeix en precampanya de les municipals i a pocs mesos de les eleccions al Parlament que més marcaran el futur de Catalunya. Quan els partits i els mitjans unionistes han desplegat tota la seva artilleria contra el procés sobiranista, el líder de l'independentisme republicà, home clau del procés juntament amb el president Artur Mas, es planta a la Fira d'Abril i el reben amb somriures, calidesa i, fins i tot, complicitat. Els nous dirigents de la FECAC, la federació d'entitats andalusses de Catalunya, amb el seu president, Daniel Salinero, al capdavant, van rebre i acompanyar el líder d'ERC i alcalde de Sant Vicenç dels Horts al seu recinte firal. Junqueras i el seu acompanyant Justo Molinero –després parlarem d'ell– van dedicar-los i regalar-los uns exemplars del seu llibre de converses, i Salinero i els directius de la seva junta els van obsequiar amb un pica-pica regat amb cervesa i 'rebujito' –després parlarem del 'rebujito'– tant a Junqueras i Molinero com a la seva comitiva, formada per dirigents d'Avancem com l'exdiputat socialista Joan Ignasi Elena o els caps de llista republicans a L'Hospitalet de Llobregat, Antoni Garcia; Badalona, Oriol Lladó; i Santa Coloma de Gramenet, Belén Alonso.

A la Fira d'Abril de Catalunya, només d'entrar al recinte del Fòrum, aquell espai guanyat al mar com a extensió de la prolongada Diagonal, hi havia una tauleta modesta, però carregada d'arguments i discurs, de l'associació Súmate. El seu president, Eduardo Reyes, i socis com Gabriel Rufián o Elvira Durán, no paraven d'atendre els visitants interessats amb la seva entitat. La feina d'aquesta gent és realment admirable, perquè sense els recursos ni el protagonisme mediàtic de l'Assemblea ni d'Òmnium estan contribuint a eixamplar l'espai tradicional del sobiranisme. Només d'arribar, per tant, Junqueras es va trobar els socis de Súmate i llavors el va acompanyar Molinero, de tal manera que el líder d'ERC no anava pas sol en la seva arriscada visita a la Fira d'Abril. Pocs sobiranistes podran dir que Junqueras no és un polític valent, que arrisca, tant en el fons del seu discurs com en els gestos. D'aquest gest a les casetes andaluses del recinte del Fòrum, se n'ha parlat poc, per no dir gens, en els mitjans de comunicació.

Un dels riscos d'anar a la Fira d'Abril, tractant-se d'un polític d'un partit que no té caseta –només hi són Ciutadans, PSC i PP– és el de la teatralització. Molts polítics, catalanistes, quan hi han anat a una caseta andalusa han escenificat amb excés, fins i tot arribant al ridícul, la seva estada i suposada integració en l'ambient firaire. El problema, doncs, és voler-se passar de frenada, voler semblar tant simpàtic que alguns acaben caient en el ridícul o l'ofensa. Doncs bé, la visita de Junqueras i dels seus acompanyants va ser, en tot moment, respectuosa i ajustada als cànons de la correcció. El van convidar a 'rebujito', a pernilet i formatge, i va beure i menjar. Li van donar conversa, i hi va conversar. El van saludar i li demanaven fotografies, i s'hi va prestar amablement. Però en cap moment el polític va demostrar un afany excessiu de protagonisme, que hauria alterat la celebració de cada caseta i hauria generat incomoditat. Junqueras, en aquest sentit, va demostrar dissabte que sap estar i trobar el punt exacte. De fet, va haver un moment, sortint de la caseta de Los Romeros, que una senyora el va interceptar just abans de sortir i el va convidar a ballar. El líder de l'independentisme republicà, l'acadèmic i autor d'una quinzena de llibres d'història, va fer unes passes acompanyant la senyora, amb una elegància i discreció admirables. Ningú pot dir que no ballés, però, al mateix temps, ningú tampoc podria acusar-lo d'haver ballat deliberadament. L'anècdota explica moltes coses.

I bé, ara toca parlar de Molinero, el coprotagonista del llibre de Junqueras. Haver anat acompanyat del locutor i propietari de Ràdio Tele Taxi té l'encert que és un personatge conegudíssim en l'ambient, una icona vaja. Tanta gent va voler saludar i fotografiar-se amb Junqueras com amb Molinero. Protagonisme compartit, com en el llibre 'Revoltats'. Però al mateix temps cada cop que els donaven la benvinguda per la megafonia de les casetes, el tàndem Junqueras-Molinero era llargament aplaudit. Molinero no és sospitós a la Fira d'Abril, i la presència amb el líder d'ERC generava una atracció i una curiositat perceptibles entre els visitants. A partir de l'èxit mediàtic i de vendes del llibre, alguns polítics han pretès desprestigiar Molinero. Que milités a Convergència i prosperés amb Jordi Pujol era acceptat. Que hagi accedit a fer un llibre amb Junqueras, sembla que no. La Catalunya pura i essencialista fixa límits. Els pretén imposar, de fet. Però el país ha canviat en molts sentits. No només en clau sobiranista, sinó en l'eix de la regeneració i en l'atreviment en favor de les llibertats. Llibertats democràtiques en sentit ampli. Desacomplexament. I en aquest sentit va bé recordar que el Molinero que ara alguns pretenen desqualificar o ridiculitzar és un català d'origen cordovès, que ha guanyat el premi Ondas a la trajectòria profesional, el Premi Nacional de Comunicació, el Premi Ràdio Associació, el Premio de la Academia de la Música, el de Andaluz del Año i el de la Fundació FECAC. Molinero és un extaxista que ha aixecat un empori de la comunicació, un adolescent arribat de Villanueva amb disset anyets que s'ha espavilat i ha fet més pel país des dels seus micròfons que molts dels que ara s'han fet independentistes i alliçonen. A aquests últims els hauria convingut visitar dissabte la Fira d'Abril, barrejar-se amb una part del país i la societat que diuen pretendre alliberar i observar amb respecte i curiositat intel·lectual què s'hi cou allà. És per això que l'altre dia em preguntava per què no se suma Súmate.

(Queda pendent parlar dels 'rebujitos'. Era el primer cop que els tastàvem, alguns dels allà presents. Entren molt bé, ajuden a la conversa i et situen en el context d'una manera excepcional. L'endemà, menys greu del que em temia. Quina gran experiència. Gràcies a Revoltats!)

(Article publicat a Tribuna Catalana i també publicat a Racó Català)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits