bloc sense fulls

Per què no se suma Súmate?

Dimarts, 28 d'abril de 2015 09:15 h



Hi ha un moment del Sant Jordi en què David Fernàndez i Oriol Junqueras s'abracen a l'hora de saludar-se, abans de començar l'acte. No ha tingut el ressò mediàtic de l'abraçada entre el diputat de la CUP i Artur Mas la nit del 9-N, però és una imatge carregada de missatge polític. ERC i la CUP són els que més llistes presenten a les eleccions municipals respecte fa 4 anys. Estan creixent, i de quina manera, especialment els republicans. Hi ha un xup-xup a l'entorn d'aquestes dues organitzacions al territori que fa pensar en un salt quantitatiu –i qualitatiu, perquè seran determinants a l'hora de formar governs locals– en el territori. L'abraçada entre en David i l'Oriol és menys sorollosa als mitjans perquè no té el morbo d'aquella imatge amb el president de les retallades, però indica que l'independentisme tindrà un pes esquerranós i alternatiu molt rellevant.

El centredreta independentista, en canvi, viu setmanes agredolces. A les declaracions inoportunes del president, generant confusió innecessària, se li afegeix una tremolor de cames molt perceptible entre dirigents territorials i candidats a les municipals. Hi ha nerviosisme per les enquestes, i també perquè a la davallada de candidatures –50 menys que fa 4 anys– se li afegeix la idea que l'endemà de les eleccions la governabilitat serà molt complicada, i les aliances hauran de ser més diverses ideològicament –virant cap a l'esquerra– i més nombroses –tripartits i més– als consistoris. Mentre sabíem de la venda de la seu embargada del carrer Còrsega anàvem veient com en algunes comarques, les pugnes entre CDC i UDC han provocat fins a 5 escissions en els 30 municipis i que l'alcalde d'Argentona, convergent fins ara, hagi anunciat que optarà a la reelecció però amb les sigles i la candidatura d'ERC. Potser és una anècdota, però això i les escissions poden fer perillar, ja d'entrada, un diputat provincial per a CiU.

De l'acte de la campanya 'Ara és l'hora' al Sant Jordi de Barcelona també em quedo amb una absència i amb una intervenció. Antonio Baños, de Nou Barris, d'origen castellanoparlant i membre de Súmate, va fer un dels discursos més lluïts. Baños, periodista, economista i escriptor, simbolitza una determinada Catalunya que serà determinant en el desenllaç del procés. Sense els Baños, el 27-S no serà l'èxit que espera el sobiranisme, i per això no s'entén l'absència del president de Súmate, Eduardo Reyes, dalt de l'escenari, amb el mateix rang que el president i presidentes de l'AMI, Òmnium i l'ANC. Que Reyes, com a president de Súmate, no tingui encara el protagonisme en els actes independentistes que tenen Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep Maria Vila d'Abadal demostra que hi ha una assignatura pendent. Sense l'empenta de Súmate no hi ha entrada als barris i ciutats històricament allunyades del catalanisme i, últimament, per suposat, també del sobiranisme. Sense la visualització de la força d'una 'tieta' més en l'imaginari dels catalans que miren TV3 i entre els que no mirant-la cada dia poden conèixer millor el món de Súmate que no pas el d'Òmnium, el procés anirà coix i patirà fins la nit del 27-S.

(Article publicat a Racó Català)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Calella

Diumenge, 27 des.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2018, Saül Gordillo     Crèdits