bloc sense fulls

Per què no se suma Súmate?

Dimarts, 28 d'abril de 2015 09:15 h



Hi ha un moment del Sant Jordi en què David Fernàndez i Oriol Junqueras s'abracen a l'hora de saludar-se, abans de començar l'acte. No ha tingut el ressò mediàtic de l'abraçada entre el diputat de la CUP i Artur Mas la nit del 9-N, però és una imatge carregada de missatge polític. ERC i la CUP són els que més llistes presenten a les eleccions municipals respecte fa 4 anys. Estan creixent, i de quina manera, especialment els republicans. Hi ha un xup-xup a l'entorn d'aquestes dues organitzacions al territori que fa pensar en un salt quantitatiu –i qualitatiu, perquè seran determinants a l'hora de formar governs locals– en el territori. L'abraçada entre en David i l'Oriol és menys sorollosa als mitjans perquè no té el morbo d'aquella imatge amb el president de les retallades, però indica que l'independentisme tindrà un pes esquerranós i alternatiu molt rellevant.

El centredreta independentista, en canvi, viu setmanes agredolces. A les declaracions inoportunes del president, generant confusió innecessària, se li afegeix una tremolor de cames molt perceptible entre dirigents territorials i candidats a les municipals. Hi ha nerviosisme per les enquestes, i també perquè a la davallada de candidatures –50 menys que fa 4 anys– se li afegeix la idea que l'endemà de les eleccions la governabilitat serà molt complicada, i les aliances hauran de ser més diverses ideològicament –virant cap a l'esquerra– i més nombroses –tripartits i més– als consistoris. Mentre sabíem de la venda de la seu embargada del carrer Còrsega anàvem veient com en algunes comarques, les pugnes entre CDC i UDC han provocat fins a 5 escissions en els 30 municipis i que l'alcalde d'Argentona, convergent fins ara, hagi anunciat que optarà a la reelecció però amb les sigles i la candidatura d'ERC. Potser és una anècdota, però això i les escissions poden fer perillar, ja d'entrada, un diputat provincial per a CiU.

De l'acte de la campanya 'Ara és l'hora' al Sant Jordi de Barcelona també em quedo amb una absència i amb una intervenció. Antonio Baños, de Nou Barris, d'origen castellanoparlant i membre de Súmate, va fer un dels discursos més lluïts. Baños, periodista, economista i escriptor, simbolitza una determinada Catalunya que serà determinant en el desenllaç del procés. Sense els Baños, el 27-S no serà l'èxit que espera el sobiranisme, i per això no s'entén l'absència del president de Súmate, Eduardo Reyes, dalt de l'escenari, amb el mateix rang que el president i presidentes de l'AMI, Òmnium i l'ANC. Que Reyes, com a president de Súmate, no tingui encara el protagonisme en els actes independentistes que tenen Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep Maria Vila d'Abadal demostra que hi ha una assignatura pendent. Sense l'empenta de Súmate no hi ha entrada als barris i ciutats històricament allunyades del catalanisme i, últimament, per suposat, també del sobiranisme. Sense la visualització de la força d'una 'tieta' més en l'imaginari dels catalans que miren TV3 i entre els que no mirant-la cada dia poden conèixer millor el món de Súmate que no pas el d'Òmnium, el procés anirà coix i patirà fins la nit del 27-S.

(Article publicat a Racó Català)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

fotos

Ribera d'Ebre

Dissabte, 30 abr.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2020, Saül Gordillo     Crèdits