bloc sense fulls

Jordi Graupera

Diumenge, 12 d'abril de 2015 09:00 h

1d10d986d364e37dd729e5f2b96143d9

GRAUPERA, Jordi @JordiGraupera (Barcelona, 1981). Periodista i opinador, llicenciat en Filosofia, des de 2008 viu a Nova York, on treballa en un doctorat en filosofia política. Va estrenar el seu blog el 2007. “El vaig obrir sense pretensions d’escriure-hi massa. Més aviat com un arxiu online abans no existissin o es popularitzessin els Drop-box. De fet, la primera versió me la va muntar el meu cosí, el Pau Garcia-Milà, que aleshores ja treballava en la cosa del EyeOS, que no deixa de ser un núvol. Vaig tenir Facebook durant 5 anys, però vaig deixar-ho durant el 2013. Me’l vaig fer just abans de marxar a Nova York precisament per usar-lo de finestra amb els meus amics, però com que acceptava tothom sense discriminar amb el temps es va convertir en un perfil de tipus públic amb dos o tres mil amics. Vaig estar llegint sobre els nous 'softwares' de reconeixement facial, i la idea de tenir fotos meves 'taggejades' a Facebook no em va fer gràcia. No és que deixant-ho arreglis res, però va ser una excusa perfecta per abandonar Facebook. El Facebook té aquest poder, quan estàs cansat o deprimit et xucla la voluntat. O almenys amb mi ho feia, i de fet, l’únic que hi veus són les mateixes passions humanes de sempre, les petites vanitats, la publicitat d’un mateix, els amors i odis polítics, religiosos, morals i estètics, els àlbums d’aquella tia o tio Formentera’09, converses privades que ratllen el flirteig digital aprofitant que tot és verbal i torna a començar. És com la premsa rosa del teu entorn-taca d’oli. En vaig tenir prou.” El 2010 va entrar a Twitter, on hi té més de 27.000 seguidors. “M’agrada molt més, tot i que també enganxa. Segueixo molts comptes d’arreu del món. Sobretot mitjans de comunicació i periodistes, escriptors, gent que m’agrada i admiro. És un gran recull de premsa de les coses que m’interessen. També segueixo molta gent de Catalunya, a banda de periodistes, polítics, músics i escriptors, gent poc o gens coneguda. Em serveix per veure com respira el submón de gent articulada. De fet, Twitter respira, pots veure el món sencer respirant. Encara que el grup de gent que segueixo està esbiaixat cap als meus interessos i el meu racó de món — Nova York i Barcelona—, si passa alguna cosa rellevant, Twitter reacciona com un organisme. A més, els canvis horaris es perceben molt bé. Quan Nova York dorm, Catalunya bull, i quan els catalans dormen, els novaiorquesos passen la tarda fent córrer notícies. Però vaja, Twitter és una manera de contactar amb casa. Hi piulo en català i per a catalans i sobretot sobre política catalana. És el vídeo-joc Catalunya. També tinc Instagram, des de fa poc, i és on interactuo més amb amics de Nova York.” Jordi Graupera atribueix el seu èxit a Twitter a la notorietat que li proporciona RAC1 i La Vanguardia, on col·labora com a tertulià amb Jordi Basté i articulista.

(Jordi Graupera és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.)


        comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris
El comentari s'ha enviat correctament.

darrers comentaris

fotos

Praga

Divendres, 6 mar.
Més fotografies

vídeos

documents






traductor



follow us in feedly

Saül Gordillo
  • ESTIGUES AL DIA!

  •    


© 2017, Saül Gordillo     Crèdits